Cartografia del futur

Tomás López (1730-1802) va ser un cartògraf espanyol deixeble del gran cartògraf francès Jean Baptiste Bourguignon d’Anville (1697-1782). El 1804, López va publicar el seu Atlas Geográfico de España, el primer atles d’Espanya que es va fer en espanyol. Una publicació tardana, d’un afrancesat, és a dir, d’un il·lustrat espanyol.

La cartografia és una ciència social que sovint penja de la geografia, com una branca menor: sembla avorrida perquè s’entesta a representar la realitat rigorosament, amb volguda exactitud.

Mapa

http://www.wdl.org/es/item/1169

En canvi, la cartografia inventada del futur és molt llaminera, lliure, divertida. Està més basada en els desitjos i fantasies del seu promotor que no pas en la realitat tossuda del territori. Dissenyar el futur ens parla molt més dels somnis que no pas de les realitats tangibles. Curt i ras: retrata més al cartògraf que a la realitat tangible.

Aquests darrers dies, per raons professionals, m’ha tocat assistir a actes en què s’han dibuixat futurs possibles de l’educació: el projecte promogut per Xavier Kirchner Llibre de text digital i l’entrega dels premis EduClip en la Jornada “Nous formats i nous estils comunicatius per a l’educació“. Ara no toca valorar les idees escoltades perquè encara estic tractant de comprendre-les i valorar-les.

Però m’ha interessat molt la manera com els valors del present es manifesten descarnadament en els models de futur que inventem. Si vols saber en què creu una persona o una organització, pregunta-li quin futur idíl·lic imagina: en trobaràs un retrat, per omissió o el·lipsi, de les coses que estima o rebutja, de les seves creences profundes.

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

He trobat aquest vídeo, celebrat per molta gent a la xarxa per tot el que hi surt. Jo, en canvi, he emmudit per tot el que hi manca.

Que avui pensi en els mapes, una de les passions d’en Jordi Vivancos, no deu ser casualitat.

2 thoughts on “Cartografia del futur

  1. jjubany1

    Molt bona reflexió, Boris. Allò que falta, allò que no es veu, allò que està entre les persones…

  2. Boris

    Gràcies, Jordi.
    Crec que ara ens toca fer una reflexió seriosa sobre tots aquests projectes que ens envolten. Jo no vull assumir una visió pessimista, més aviat voldria participar-hi encarant-los com un repte i una oportunitat. Potser està arribant l’hora del canvi de paradigma escolar. Si més no, crec que hem de contribuir a tots aquests projectes de futur aportant criteris, idees pedagògiques i propostes de millora. Potser els temps estan canviant. Potser és ara o mai.
    Cordialment,
    B.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *