Category Archives: General

punt de partida: I jornades de pedagogia musical a l’esmuc

Leave a reply

Alumnes i exalumnes de l’ESMUC han preparat unes jornades de pedagogia musical pel seu compte. I han aconseguit implicar a molta gent, mobilitzar altres estudiants i docents, aconseguir finançament. Sort que en tenim de persones així. Gent que s’espavila i que fa coses.

Cinc temes pendents de l'educació musical a l'ESO

Em va demanar una intervenció i, clar, no m’hi podia negar. Seguint l’esperit de la gent emprenedora vaig posar la coctelera en marxa per tal de fer un combinat impossible de beure! Tanmateix, sacsejar una mica les idees és un bon exercici. Els diumenges somiant i els dilluns, arremangant-nos. És una sort i un privilegi tenir “exalumnes” com l’Agnès i la seva colla.

Competències digitals i aprenentatge

Leave a reply
BORIS MIR Competències digitals i aprenentatge

Voldria donar aquí les gràcies a totes les persones que per diferents vies (fins i tot NO digitals!) han valorat positivament la 20a sessió web dedicada a les competències digitals i l’educació reglada. També a Jordi Graells que va demanar-me de participar en una sessió web el juliol de 2008 i que per moltes raons, aquesta col·laboració no va ser possible fins ara. Gràcies per la confiança. Que el guió de la sessió estigués acordat fa gairebé dos anys, quan ni existia el projecte EDUCAT1x1, indica que hi ha temes que segueixen un ritme molt més pausat del que a vegades ens dóna a entendre el nostre lector de feeds. O, si ho voleu, que hi ha persones que ens entossudim a mantenir un tempo més moderat, a favor de fer-lo més sostingut, més durador. Penso, sincerament, que l’educació és una carrera de fons, no apte per esprínters o aventurers. Queda molt per fer!

Més informació a la web de la Generalitat i una síntesi You Tube. [!!]

Voler una nova escola o fer-la

1 Reply

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/aulesobertes/7174.rm" width="322" height="288"/]

En aquest vídeo, en Josep M. Carbó i Tegeiro, professor de l’IES de Santa Coloma de Farners de Santa Coloma de Farners en aquell moment (2007), presenta la ponència “Didàctica del grup heterogeni”, dins el marc de la Sessió general de cloenda del curs formació per al professorat de les Aules obertes.

Ara és professor a l’institut de Sils i juntament amb el grup “La font” de Girona, han començat a dur a la realitat “el seu somni”.

Un curs després, estan esgotats. No és el lloc de trobar-ne les causes. Només apuntar una reflexió: dir és fàcil, fer és esgotador. Aixecar un centre del no res, amb les condicions reals de mitjans humans, materials i de coneixement actuals és una tasca titànica.

Una raó més per a comprendre perquè l’escola no canvia fàcilment.
I per admirar el coratge i l’esforç d’en Josep Maria i la seva gent…

Projecte 1×1, una suma difícil però imprescindible

2 Replies

“El projecte 1×1” del Departament d’educació s’ha encarregat al Grup d’Innovació Oberta encapçalat per Xavier Kirchner per decisió expressa d’Ernest Maragall, el Conseller d’Educació. Aquest projecte ha estat redefinit en funció del Plan Escuela 2.0 segons ha decretat el president del Govern espanyol.

La meva opinió ja l’he expressada en La mirada pedagógica i crec que és prou explícita: deixar d’oposar-nos al projecte, obviar la barbaritat pedagògica que suposa la proposta, no encabronar-nos en aspectes importants que tanmateix no són els més essencials i assumir la paternitat forçada d’aquest embaràs no desitjat.

Sé que no és una postura fàcil: en molts àmbits hi ha una hostilitat manifesta al projecte i en el projecte hi ha un personalisme difícil d’encaixar en les formes i els equips professionals del sistema educatiu.

És el projecte educatiu concret amb més dotació econòmica dels últims 25 anys i afectarà, de manera creixent, a tota una promoció d’educació secundària. I, segurament, les que seguiran. Això ha de suposar un canvi quantitatiu i qualitatiu en l’educació obligatòria.

Haurem de fer les paus. Haurem d’afluixar una mica tots i treballar plegats. Necessitarem totes les mans i tots els cors. Tots.

Sóc un professor d’institut en comissió de serveis al Departament: no és gaire, però és tot el que tinc. Jo hi posaré tota la meva energia professional i personal per aconseguir aquesta difícil suma.

Emprenedoria i innovació a l’escola

2 Replies

Trina Milán va convidar a Albert Garcia Pujadas, CEO de Calico Electrònico,  a fer una xerrada als 30 docents que faran recerca educativa per al SIRE. Era una convocatòria oberta a tothom i vaig assistir perquè el tema s’ho valia: emprenedoria i innovació a l’escola.
Sens dubte, Albert és un bon comunicador i volia provocar. Crec que va aconseguir-ho, tot i que, a aquestes alçades, la provocació té una gran caducitat. L’avantatge de les intervencions fora de la caixa és el seu caràcter disruptiu i són, sens dubte, necessàries. L’inconvenient és que no es coneix el tema a fons i ràpidament s’eleven les experiències personals a rang de categories, fent una caricatura de l’escola. Els assistents eren professors amb projectes d’innovació educativa, que potser no estan gaire immersos en les TIC o la web 2.0, però que no responen gens ni mica al professor tradicional amb llibre de text. Jo hauria preferit que Albert jugués en camp propi i ens aconsellés sobre emprenedoria i innovació i que establís ponts amb l’escola.

Nosaltres podem aprendre molt de les habilitats comunicatives dels media per a connectar amb els adolescents actuals. Crec que hem de fer-ho. Però som ben lluny de les finalitats lúdiques o mercantils que envolten el seu món empresarial. L’educació no vol connectar per complaure, divertir o fer diners, vol sacsejar per a canviar. Nosaltres, si m’ho permeteu, tenim un propòsit molt més bèstia que el de Calico Electrònico. Aprendre és canviar. I canviar és un camí costerut encara que es pugui fer amb il•lusió…

Emprenedoria i innovació a l´escola. albert garcia pujadas

La proposta fou en altres aspectes fantàstica: ja és hora que la formació sigui explícitament oberta a totes les persones dels Serveis Centrals, que incorporem veus i parers d’altres “cultures” (com ara l’empresa, un tabú encara!) i que deixem de mirar-nos el melic… Trina ha decidit apostar fort per aquests elements “d’innovació disruptiva” a dins del Departament i això requereix empenta i coratge, dues virtuts que ella té!

Assignatures pendents

2 Replies

“La presente Ley atiende a la revisión del contenido de la educación, orientándolo más hacia los aspectos formativos y al adiestramiento del alumno para aprender por sí mismo, que a la erudición memorística, a establecer una adecuación más estrecha entre las materias de los planes de estudio y las exigencias que plantea el mundo moderno, evitando, al propio tiempo, la ampliación creciente de los programas y previendo la introducción ponderada de nuevos métodos y técnicas de enseñanza; a cuidadosa evaluación del rendimiento escolar o la creación de servicios de orientación educativa y profesional y la racionalización de múltiples aspectos del proceso educativo, que evitará la subordinación del mismo al éxito en los exámenes.”

“La flexibilidad que caracteriza a esta Ley permitirá las reorientaciones e innovaciones necesarias no ya sólo para la aplicación de la reforma que ella implica, sino también para la ordenación de la misma a las circunstancias cambiantes de una sociedad como la actual, profundamente dinámica.”

“Una expansión del sistema educativo como la que la presente Ley contempla lleva aparejado un aumento congruente de los gastos públicos. (…) Prudentemente, y considerando de manera realista las posibilidades de formación de profesorado y de medios financieros, la Ley prevé para la aplicación de la reforma un plazo de diez años.”

“El éxito de una reforma como la que ahora se acomete solamente será posible con una mentalidad nueva e ilusionada en los que han de dirigirla y aplicarla. Será necesaria una reorganización profunda de la administración educativa, y así se prevé en esta Ley, pero será necesario, sobre todo, que cada docente se sienta solidario de esa acción renovadora y contribuya con su competencia profesional, imaginación y entusiasmo a prever y solventar los problemas nuevos que surgirán en esta etapa de transformación de la educación española.”

Reforma educativa, 1970

Cartografia del futur

2 Replies

Tomás López (1730-1802) va ser un cartògraf espanyol deixeble del gran cartògraf francès Jean Baptiste Bourguignon d’Anville (1697-1782). El 1804, López va publicar el seu Atlas Geográfico de España, el primer atles d’Espanya que es va fer en espanyol. Una publicació tardana, d’un afrancesat, és a dir, d’un il·lustrat espanyol.

La cartografia és una ciència social que sovint penja de la geografia, com una branca menor: sembla avorrida perquè s’entesta a representar la realitat rigorosament, amb volguda exactitud.

Mapa

http://www.wdl.org/es/item/1169

En canvi, la cartografia inventada del futur és molt llaminera, lliure, divertida. Està més basada en els desitjos i fantasies del seu promotor que no pas en la realitat tossuda del territori. Dissenyar el futur ens parla molt més dels somnis que no pas de les realitats tangibles. Curt i ras: retrata més al cartògraf que a la realitat tangible.

Aquests darrers dies, per raons professionals, m’ha tocat assistir a actes en què s’han dibuixat futurs possibles de l’educació: el projecte promogut per Xavier Kirchner Llibre de text digital i l’entrega dels premis EduClip en la Jornada “Nous formats i nous estils comunicatius per a l’educació“. Ara no toca valorar les idees escoltades perquè encara estic tractant de comprendre-les i valorar-les.

Però m’ha interessat molt la manera com els valors del present es manifesten descarnadament en els models de futur que inventem. Si vols saber en què creu una persona o una organització, pregunta-li quin futur idíl·lic imagina: en trobaràs un retrat, per omissió o el·lipsi, de les coses que estima o rebutja, de les seves creences profundes.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/3KnIJoHibiQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

He trobat aquest vídeo, celebrat per molta gent a la xarxa per tot el que hi surt. Jo, en canvi, he emmudit per tot el que hi manca.

Que avui pensi en els mapes, una de les passions d’en Jordi Vivancos, no deu ser casualitat.