Trina Milán va convidar a Albert Garcia Pujadas, CEO de Calico Electrònico, a fer una xerrada als 30 docents que faran recerca educativa per al SIRE. Era una convocatòria oberta a tothom i vaig assistir perquè el tema s’ho valia: emprenedoria i innovació a l’escola.
Sens dubte, Albert és un bon comunicador i volia provocar. Crec que va aconseguir-ho, tot i que, a aquestes alçades, la provocació té una gran caducitat. L’avantatge de les intervencions fora de la caixa és el seu caràcter disruptiu i són, sens dubte, necessàries. L’inconvenient és que no es coneix el tema a fons i ràpidament s’eleven les experiències personals a rang de categories, fent una caricatura de l’escola. Els assistents eren professors amb projectes d’innovació educativa, que potser no estan gaire immersos en les TIC o la web 2.0, però que no responen gens ni mica al professor tradicional amb llibre de text. Jo hauria preferit que Albert jugués en camp propi i ens aconsellés sobre emprenedoria i innovació i que establís ponts amb l’escola.
Nosaltres podem aprendre molt de les habilitats comunicatives dels media per a connectar amb els adolescents actuals. Crec que hem de fer-ho. Però som ben lluny de les finalitats lúdiques o mercantils que envolten el seu món empresarial. L’educació no vol connectar per complaure, divertir o fer diners, vol sacsejar per a canviar. Nosaltres, si m’ho permeteu, tenim un propòsit molt més bèstia que el de Calico Electrònico. Aprendre és canviar. I canviar és un camí costerut encara que es pugui fer amb il•lusió…
La proposta fou en altres aspectes fantàstica: ja és hora que la formació sigui explícitament oberta a totes les persones dels Serveis Centrals, que incorporem veus i parers d’altres “cultures” (com ara l’empresa, un tabú encara!) i que deixem de mirar-nos el melic… Trina ha decidit apostar fort per aquests elements “d’innovació disruptiva” a dins del Departament i això requereix empenta i coratge, dues virtuts que ella té!
Boris,
t’agraeixo infinitament aquest post; no és fàcil introduïr elements innovadors en el sistema educatiu, però ho farem; més difícil serà en l’entramat de l’administració pública en la qual ens movem, una abraçada molt gran
Realment, en Lucky Luke no era tan ràpid en el món analògic!
Crec que hi ha un gran gap a resoldre entre el funcionament intern i els elements d’innovació més externs. No crec que sigui possible fer canviar les escoles i els instituts sense canviar la cultura interna de les unitats del Departament, tant Serveis Centrals com Territorials.
No podem demanar als centres que facin coses que l’administració no és capaç de fer. Sobretot perquè no podrem acompanyar, assessorar, dotar en condicions, etc. Jo crec que tenim una tasca pendent a dins de les nostra mateixa organització.
Hi ha una línia de fons estratègica que envolta la LEC: descentralitzem, donem autonomia als centres, capacitem equips directius… i que ells innovin. Jo hi estic a favor, però no s’ha de convertir en un “campi qui pugui”, en una cursa boja desgovernada i sense lideratge. La majoria d’agents del sistema no estan capacitats per a fer aquest salt qualitatiu. Faltarà lideratge, coneixement i acompanyament.
I nosaltres no ens estem preparant per a fer-ho com a organització…
En fi, Trina: moltes gràcies pel teu comentari i com veus, m’esforço a respondre i a actuar amb més celeritat!