Category Archives: Educació

Emprenedoria i innovació a l’escola

Trina Milán va convidar a Albert Garcia Pujadas, CEO de Calico Electrònico,  a fer una xerrada als 30 docents que faran recerca educativa per al SIRE. Era una convocatòria oberta a tothom i vaig assistir perquè el tema s’ho valia: emprenedoria i innovació a l’escola.
Sens dubte, Albert és un bon comunicador i volia provocar. Crec que va aconseguir-ho, tot i que, a aquestes alçades, la provocació té una gran caducitat. L’avantatge de les intervencions fora de la caixa és el seu caràcter disruptiu i són, sens dubte, necessàries. L’inconvenient és que no es coneix el tema a fons i ràpidament s’eleven les experiències personals a rang de categories, fent una caricatura de l’escola. Els assistents eren professors amb projectes d’innovació educativa, que potser no estan gaire immersos en les TIC o la web 2.0, però que no responen gens ni mica al professor tradicional amb llibre de text. Jo hauria preferit que Albert jugués en camp propi i ens aconsellés sobre emprenedoria i innovació i que establís ponts amb l’escola.

Nosaltres podem aprendre molt de les habilitats comunicatives dels media per a connectar amb els adolescents actuals. Crec que hem de fer-ho. Però som ben lluny de les finalitats lúdiques o mercantils que envolten el seu món empresarial. L’educació no vol connectar per complaure, divertir o fer diners, vol sacsejar per a canviar. Nosaltres, si m’ho permeteu, tenim un propòsit molt més bèstia que el de Calico Electrònico. Aprendre és canviar. I canviar és un camí costerut encara que es pugui fer amb il•lusió…

La proposta fou en altres aspectes fantàstica: ja és hora que la formació sigui explícitament oberta a totes les persones dels Serveis Centrals, que incorporem veus i parers d’altres “cultures” (com ara l’empresa, un tabú encara!) i que deixem de mirar-nos el melic… Trina ha decidit apostar fort per aquests elements “d’innovació disruptiva” a dins del Departament i això requereix empenta i coratge, dues virtuts que ella té!

Educació i tecnologies

Tasques urgents:

  • Difondre i compartir una visió més àmplia i profunda de les TIC potenciant les seves dimensions metodològiques i competencials.
  • Introduir elements de racionalitat i coneixement respecte a l’escàs impacte de les TIC en el paradigma educatiu.
  • Liderar i gestionar canvis educatius sistèmics, assumint que les TIC, encara que puguin arribar a ser-ho, no han estat fins ara agents del canvi.

L’agenda del dia a dia no ens hauria d’hipotecar l’agenda a mig termini o a llarg termini.

Assignatures pendents

“La presente Ley atiende a la revisión del contenido de la educación, orientándolo más hacia los aspectos formativos y al adiestramiento del alumno para aprender por sí mismo, que a la erudición memorística, a establecer una adecuación más estrecha entre las materias de los planes de estudio y las exigencias que plantea el mundo moderno, evitando, al propio tiempo, la ampliación creciente de los programas y previendo la introducción ponderada de nuevos métodos y técnicas de enseñanza; a cuidadosa evaluación del rendimiento escolar o la creación de servicios de orientación educativa y profesional y la racionalización de múltiples aspectos del proceso educativo, que evitará la subordinación del mismo al éxito en los exámenes.”

“La flexibilidad que caracteriza a esta Ley permitirá las reorientaciones e innovaciones necesarias no ya sólo para la aplicación de la reforma que ella implica, sino también para la ordenación de la misma a las circunstancias cambiantes de una sociedad como la actual, profundamente dinámica.”

“Una expansión del sistema educativo como la que la presente Ley contempla lleva aparejado un aumento congruente de los gastos públicos. (…) Prudentemente, y considerando de manera realista las posibilidades de formación de profesorado y de medios financieros, la Ley prevé para la aplicación de la reforma un plazo de diez años.”

“El éxito de una reforma como la que ahora se acomete solamente será posible con una mentalidad nueva e ilusionada en los que han de dirigirla y aplicarla. Será necesaria una reorganización profunda de la administración educativa, y así se prevé en esta Ley, pero será necesario, sobre todo, que cada docente se sienta solidario de esa acción renovadora y contribuya con su competencia profesional, imaginación y entusiasmo a prever y solventar los problemas nuevos que surgirán en esta etapa de transformación de la educación española.”

Reforma educativa, 1970

Escola 2018: La cultura, el contingut de l’escola [3/3]

El contingut de l’escola que jo somio no són les competències, ni els sabers acadèmics. El contingut de l’escola que persegueixo és la cultura. Però no pas entesa com la recepció d’un llegat o l’espai simbòlic destinat a una “integració”. La cultura humanament entesa com allò que ens allibera i allò que ens uneix.

Una cultura que abastarà el passat en la mesura que nosaltres siguem capaços d’encarnar-lo en les grans preguntes de la humanitat (què és la veritat, què és el bé o què és la bellesa, per exemple). Una cultura que comprèn el coneixement de les respostes científiques, artístiques i espirituals que hi han anat donant les anteriors generacions. No pas per mantenir-les com un llegat estèril, sinó per transformar-les creativament i amplificar-les èticament.

La cultura

L’eina central de la recepció i de la recreació cultural de l’escola haurà de ser el diàleg. Amb la realitat, amb un mateix i amb els altres. I també, un diàleg destinat a crear i enfortir els lligams entre els homes, car, molt probablement, serà el diàleg el que esdevindrà el facilitador de la creació de les noves identitats culturals, personals i col•lectives.

Naturalment, ningú no està preparat per a aquesta escola. Aquesta escola l’haurem d’inventar entre tots i l’haurem d’encardinar a la resta de la col•lectivitat, no com un element que s’integra en una societat ja existent, sinó com un element més de creació de sentit. L’escola, paradoxalment, no serà l’espai on s’entrega el llistó del passat a les noves generacions sinó la punta de llança del futur, l’espai on les noves generacions hauran d’aprendre a reinventar-ho tot, en un continu que abraçarà des de la primera infància fins al món adult. L’escola encarnarà l’actitud duradora d’aprendre la riquesa cultural en totes les seves manifestacions i de recrear-la. Metafòricament, ningú no deixarà mai de pertànyer-hi, si vol créixer permanentment.

Una escola que posa l’aprenentatge al centre, que ho fa amb una pedagogia que diversifica sense excloure i que té per missió rebre i recrear el llegat cultural que ens uneix i ens allibera, és l’ecola que jo somio per al 2018.

Sé que no l’assolirem en aquest horitzó temporal tan proper. Però allò important no és si ho aconseguirem, sinó si val la pena intentar-ho. Jo tinc la certesa que val la pena i que aquesta visió té molts punts de contacte amb els somnis d’altres persones interessades en el futur de l’educació. Em sento, doncs, feliçment acompanyat de moltes voluntats positives de transformació radical de l’educació. Afortunat, us encoratjo a intentar-ho plegats.

Escola2018

EduCamp musical 2009

 

EduCamp musical 2009

Benvolgut company / Benvolguda companya,

Et proposem que participis en la II Jornada de professors de Música d’Educació Secundària que tindrà lloc el dissabte 9 de maig a Barcelona als locals de l’ICE de la UAB a Sant Pau, a Barcelona.

Seguint l’esperit de la primera trobada, volem fer una jornada de formació en què la participació i l’intercanvi de coneixements entre professors sigui l’eix central de la Jornada. Per això et proposem una BarCamp educativa (http://barcamp.org/), una trobada organitzada al voltant de l’intercanvi d’experiències d’aula de docents de música de l’ESO.

Si tens alguna activitat reeixida, vols presentar materials didàctics, mostrar pràctiques innovadores, compartir alguna troballa musical, etc., apunta’t a la trobada en qualitat de participant amb comunicació. Si vols venir a participar escoltant i conversant al voltant de les propostes, inscriu-te en qualitat de participant sense comunicació.

Aquesta jornada no té cap quota de matrícula, però les persones que facin una comunicació tindran el certificat corresponent. Aquelles que no presentin cap proposta, tindran un certificat d’assistència.

Inscripcions en la wiki de la jornada: http://educampmusical.wikispaces.com/

I inscripció pels certificats en el FORMULARI D’INSCRIPCIÓ de l’ICE de la UAB.

L’estructura i l’horari proposat per a la Jornada és el següent:

9.30 h a 10.30 h. Presentació i funcionament de la jornada
10.30 h a 11.30 h. Tallers
11.30 h a 12 h. Pausa
12 h a 13 h. Tallers
13 h a 14 h. Resum global de la jornada i torn obert de paraules

Tallers simultanis d’intercanvi d’experiències, si cal, repartits en els tres eixos curriculars:

 

  • Escoltar i comprendre
  • Interpretar i crear
  • Dimensió social i cultural

Les aportacions seran simètriques entre els qui exposen i els qui escolten:

15 minuts d’exposició + 15 minuts de conversa amb els assistents.

30 minuts d’exposició + 30 minuts de conversa amb els assistents.

No et perdis aquesta oportunitat de contactar amb altres companys i companyes professors de música de l’ESO i conèixer de primera mà què estem fent, què pensem, és a dir, quines idees i pràctiques docents es duen a terme a les aules. Vine i participa!

Concepció personal de la funció docent i formació del professorat

1. La nostra concepció personal de la funció docent s’ha format al llarg de la nostra vida escolar, molt abans de la nostra formació professional.

2. La concepció personal de la funció docent està implícita en la nostra pràctica docent, no és necessàriament un saber conscient.

3. La concepció personal de la funció docent està dotada de coherència respecte a la nostra personalitat i s’expressa a través dels nostres “hàbits docents” i els nostres valors.

4. Els canvis substantius de la nostra concepció docent necessiten molt de temps i un aprenentatge profund i significatiu.

5. Modificar els elements fonamentals de la nostra concepció docent implica canviar la nostra cultura escolar i els nostres valors.

6. L’enriquiment dels coneixements i la reflexió sobre la pròpia pràctica es produeixen en interacció social i en contextos de realitat.

7. La complexitat actual de l’educació no pot ser abordada amb les eines didàctiques i pedagògiques que ens han precedit.

8. No hi ha un paradigma fort de referència sobre l’educació, però hi ha molts coneixements, experiències i sabers acumulats.

9. La formació del professorat ha d’oferir idees i pràctiques en qualitat de testimoni i no com a models o exemples a seguir.

10. La formació del professorat ha d’incorporar les consideracions dels professors que la reben, perquè en educació les poques coses que sabem les sabem entre tots.

Formació

La finalitat de l’educació secundària

“La finalitat de l’educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l’expressió i comprensió oral, a l’escriptura, al càlcul, a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l’autonomia personal, la corresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament a Catalunya. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d’estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l’afectivitat de tots els nois i les noies.”

Aquest text, copiat literalment del Decret del currículum ens hauria d’ajudar a no perdre de vista que la finalitat de l’educació no és seguir aquest o aquell mètode pedagògic, implementar un o altre recurs didàctic, ni potenciar les TIC o les TAC, etc.

Tot això ha d’estar al servei de l’educació dels alumnes i del seu aprenentatge.

Ho escric aquí perquè, a vegades, em perdo o em sembla que no hi penso prou.

No em consola gens comprovar que no sóc l’únic a qui passa tot això.

Més aviat m’angoixa una mica més…

El Moodle i la pedagogia

Per raons que ara no venen al cas, en els darrers quatre anys m’he trobat en nombroses situacions en les que he estat encapçalant la implantació de Moodle. Més aviat, m’hi he trobat involuntàriament involucrat, sovint contribuint a projectes que eren d’altres persones o institucions.

I a mi, Moodle, no m’agrada especialment. No és gens congruent amb les meves maneres de treballar i d’ensenyar. És per això que sempre m’ha interessat més la dimensió comunicativa i que no pas la formativa de la plataforma. I, vist amb certa retrospectiva, sempre he acabat usant gairebé exclusivament la seva vessant comunicativa.

Martin Dougiamas El seu creador m’ha fet prendre consciència de per què em passa aixó:
“En el fondo Moodle es un sistema de control. Convierte la institución en un entorno protegido dentro de Internet y da mucho poder a los profesores, que pueden tener toda la información sobre sus alumnos. Los estudiantes a quienes gusta ser dirigidos aman Moodle. El resto, no.”Martin Dougiamas

A mi m’agrada donar molt poder als meus alumnes. La meva manera d’entendre la docència i la pedagogia està molt lluny de qualsevol sistema de control. La meva concepció de la docència és molt oposada a aquest plantejament.

Sort que per a la comunicació, Moodle sempre m’ha donat molt bon servei.

Persones inquietes, institucions despersonalitzades

En Jordi Vivancos ha reprès del seu bloc, després de temps inactiu. En Ferran Ruiz torna a la publicació amb dos articles irrellevants imprescindibles sobre l’educació. També escriu en Marià Cano, que feia temps que guardava silenci. Altres blocaires més actius, com l’Anna o en Ramon, aixequen una mica el to combatiu que els caracteritza. Només són alguns exemples de persones properes, però potser significa que els blocaires tenen ganes de fer-se presents.

És curiós, però, que els temes de l’actualitat educativa immediata no són el focus dels seus comentaris. Em refereixo al tràmit de la LEC i a les reaccions dels sindicats, per exemple. Sembla que tot això no va amb nosaltres, els docents. Sindicats i polítics es confronten a través dels mitjans i nosaltres seguim indiferents amb la nostra petita (i gran, alhora) feina de cada dia.

És un signe dels temps, que ens hauria de fer pensar. Com és que considerem que “aquesta partida” no és la nostra? És que no ens interessa l’educació? És que no tenim poder per intervenir-hi? O és que els problemes de veritat no són aquests?

Aquesta separació entre les institucions i les persones singulars em sembla un tema importantíssim. Els docents, els pares i els alumnes som els grans absents en els debats públics. De fet, ara com ara, no sabria dir en quin lloc cal debatre les coses importants de l’educació…

Si nosaltres no ens sentim implicats en els debats públics o no sabem en quins llocs hem de donar el nostre parer, vol dir que no participem activament en la reflexió sobre aquests temes. Vol dir que deixem en altres mans les decisions sobre el futur de l’escola.

Segurament aquest buit no ens el podem permetre.

Arreu sento que es demana més iniciativa de la “la societat civil”. Deu ser una moda.

Però, en educació, em sembla que, a més a més, és una necessitat.

A propòsit del programari lliure a les escoles

Els partidaris del programari lliure hem d’anar més enllà de l’argument economicista. Encara que ens regalin el programari de propietat, hi ha altres arguments més contundents per a justificar la incorporació del programari lliure a classe. Qui millor que Richard Stallman per a explicar-los?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DsaVe2AueRA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Jo hi estic completament d’acord, però trobo que ens falta incorporar altres punts de vista relacionats amb les necessitats de l’usuari final i no basar-se exclusivament en justificacions, diguem-ne, filosòfiques o ideològiques. Em refereixo a aspectes com el cost de la formació i l’acompanyament que aquest canvi demana, la millora de les prestacions intrínseques del programari a ulls de l’usuari final, etc.

Fins i tot tinc la impressió que la excessiva militància dels partidaris es gira en contra de la expansió entre els no iniciats.