Ernest

De logos

Sant Galderic, patró dels pagesos catalans

D’un temps ençà als Països Catalans en general s’ha reivindicat la figura de Sant Galderic com a patró de la pagesia catalana. Molts són els pagesos que han lluitat per recuperar els seus orígens i aquest símbol d’identitat col·lectiva, fins al punt que s’han format patronats per divulgar la història i la figura del sant i associacions i comissions que, com la que agrupa la pagesia de les comarques de la Ribera, el Priorat i la Terra Alta, promouen una trobada anual de pagesos de les tres comarques en una data pròxima al dia de la festivitat del sant patró (16 d’octubre).
Però anem a pams. Sant Galderic va néixer a Vievila, al Carcassès (Rosselló, l’any 830. Morí l’any 900, i ja el 990 se’l canonitzà en un concili a Narbona. Era invocat pels pagesos catalans, en uns temps especialment difícils i conflictius per a la pagesia. Per això se’l tingué com a patró fins que el clergat, foraster i d’un poder uniformista, va introduir el patró venerat a Madrid: Sant Isidre. Això fou pels voltants del segle XVII, època en què tots dos eren tinguts com a patrons dels pagesos. Tot i això, molts goigs d’aquell segle proclamen el patronatge català de Sant Galderic, del qual es conserva una relíquia a l’església de San Pau a Barcelona. Moltes imatges de Sant Isidre, a les esglésies, eren les de Sant Galderic sense les tres espigues de blat i l’eina de camp. Sant Galderic s’anà oblidant i a aquest fet hi ajudaren la usurpació del Rosselló l’any 1659 i el Decret de Nova Planta.

Sant Galderic però, va continuar sent tingut com a patró a les comarques del Baix Ebre, del Montsià, del Pla de L’Estany, del Rosselló i, darrerament, a moltes altres comarques com ara la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta sent promou el patronatge.

S’ha creat un Patronat de Sant Galderic d’àmbit català amb la finalitat de treballar d’acord amb la llei vigent per a la recuperació, el manteniment i l’extensió de la presència de la figura de sant Galderic, patró dels pagesos catalans, pel seu caràcter de símbol de fidelitat a la terra catalana i als seus valors humans propis. Esforç de recuperació de les tradicions catalanes i de lluita contra tot allò que s’oposi a la llibertat, la justícia i la dignitat de la nació catalana.