Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
En el portal Emilio Segrè Visual Archives, trobareu una extensa base de dades, i cercador, amb 30000 documents gràfics relacionats amb les persones que han marcat l’evolució del pensament científic i sobre la seua feina.
Us adjunte un parell d’exemples que podrien documentar qualsevol bon treball. 😉
A la sessió de laboratori, aquesta setmana farem una cacera del tresor per conèixer una mica més sobre les radiacions i la radioactivitat.
Treballareu per parelles i, com a memòria de la sessió, heu d’entregar un document de text amb les contestacions de les pistes, les fonts que heu fet servir i la contestació a la pregunta.
Per dur a terme aquesta cacera, heu de seguir les pistes per acomular informació i poder tindre opció a contestar la pregunta final
Per què diem que la radioactivitat ens perjudica i ens beneficia a la vegada ?
Escriu una opinió raonada i justificada, fent referència a les fonts d’informació consultades
Com a activitat d’ampliació, podeu dur a terme la tasca d’aquesta webquest centrada en l’obra de Marie Curie i la seva relació amb la radioactivitat. En compte d’una web, podeu elaborar una presentació de diapositives.
Trobareu diverses pàgines que parlen dels enllaços, en general o fent una síntesi sobre l’àtom. Més concretament sobre l’iònic entre un metall i un no metall, com aquest, o tots tres tipus.
Al final de l’article hi ha un seguit de vídeos, dues animacions Flash i una presentació de diapositives.
A banda d’una repassada en anglès, en Visionlearning o Tutorvista trobareu diverses animacions, amb la recreació d’una reacció entre el sodi i el clor. En aquesta, trobareu un llistat amb enllaços a d’altres simulacions, i ací podeu predir el resultat i visualitzar-lo. Finalment una completa síntesi amb un test final.
Teniu un Jclic, diversos applets sobre els enllaços i més generals I per acabar uns reculls d’animacions variades i demés.
[kml_flashembed movie="http://www.kentchemistry.com/links/misc/BondingReview.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.kentchemistry.com/links/bonding/bondingflashes/bond_types.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]
[slideshare id=1486839&doc=enllaqumic2009-090525144155-phpapp01]
Videos sobre l ‘enllaç covalent i l’iònic.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CGA8sRwqIFg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QqjcCvzWwww" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Al web del Què,qui,com o al de TV3 ja està penjant el vídeo sobre els àtoms i LCH que us deia l’altre dia.
Recordeu que teniu penjats els objectius i què la presentació de diapositives per dilluns ha d’incloure tres blocs:
I, a banda, teniu fins al dia 17 per anar el·laborant el glossari i el mapa conceptual.
Relacionat amb la unitat també podeu trobar:
A banda de les presentacions de diapositives de sota, us adjunte un seguit d’enllaços per preparar la prova de la setmana vinent:
[slideshare id=2266745&doc=substanciespuresimescles-091018140600-phpapp02]
[slideshare id=613303&doc=mescles-y-dissolucions-1222171772504997-9]
[slideshare id=363100&doc=mtodes-de-separaci-de-mescles-1208711309629803-9]
Per anar preparant la prova de cinemàtica entreu en aquesta web i tracteu de fer les activitats d’avaluació del moviment rectili. Podeu fer el mateix per repassar els sistemes de referència, la trajectòria i el desplaçament… completeu l’avaluació
[slideshare id=1122507&doc=cinemtica-090309131111-phpapp01]
Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.
Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.
El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.
Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.
Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.
Des del American Museum of Natural History (AMNH) ens plantegen la possibilitats de fer una excursió en l’espai i en el temps. Anada i tornada fins als confins de l’Univers, obrint el zoom des de l’Himàlaia anem avançant fins a una distància de quasi 14 mil milions d’anys llum per retornar cap a caseta, a la Terra de nou 😉
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/17jymDn0W6U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Per a la darrera sessió de l’any, ací van unes activitats per començar a parlar de les gràfiques de moviment:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/watch?gl=ES" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hNkujCPLfGw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]