Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Enguany sota el lema La biodiversitat i l’apropament de les cultures, la 15à edició tindrà lloc del 12 al 22 de novembre i per escalfar motors han engegat un concurs obert per triar el cartell. Com enguany se celebra l’Any Internacional de la Biodiversitat i l’Any Internacional d’Apropament de les Cultures, la temàtica del cartell ha d’anar relacionada amb qualsevol d’aquestes dues efemèrides.
Podeu descarregar les bases en PDF o fer una ullada a la pàgina provisional amb el recull de la informació. Tingueu en compte que el termini acaba el 2 de juliol i que l’obra guanyadora rebrà un premi de 1000 euros… au, a desenvolupar la creativitat i a presentar esboços 😛
Super size me és relativament recent (2004) i fa poc han passat aSense ficció la darrera del producció del seu director Morgan Spurlock, per veure més feu una passejada pel seu web, on podeu trobar una secció sobre el documental amb més continguts i diversos vídeos del mateix 😉
També hi ha quantitat de recursos relacionats amb Super…, diverses activitats com les de la secció de cinema de l’Xtec, de Cinebaix o com les de l’IES Montbui per a 3r d’ESO o aquestes d’Edualter sobre alimentació al món.
Tot i que, de vegades, el problema no vé per un excès sinó per una manca de nutrients… en aquest enllaç trobareu més recursos de nutrició.
Podeu trobar el documental en V.O o la trobareu subtitulada d’aquella manera… però no he sabut trobar cap versió de qualitat traduida, si algú la té que passe l’enllaç 😛
Simpàtica paròdia animada del drac del garatge de The Demon-Haunted World -una molt recomanable lectura estival, per cert- amb l’estelar interacció dels personatges de Carl Sagan i Iker Jimenecs…
Des de la Vilumania, la revista del centre, fan un pas més en la diversificació dels canals de difusió i, a més de penjar els darrers números en PDF a la xarxa, han engegat un blog per incrementar la periodicitat i les notícies sense fer servir tant de paper…
De moment, per anar fent boca, ja podeu descarregar els darrers dos exemplars el 13 i el 14.
Tot i que ja en parlarem tranquilament més endavant, us adjunte alguns enllaços sobre la pràctica de mesura qualitativa de pH i indicadors
Completa MUD de l’Edu365, per treballar el pH d’algunes substàncies, què són els indicadors i com fer una escala de valoració.
Podeu fer una ullada a aquesta animació del John Kyrk per fer-vos una idea del procés.
En la pàgina sobre la pluja àcida trobareu un exemple d’una escala de pH amb efectes sobre el medi. A la Wikipèdia teniu altra en català.
Una taula-resum dels principals indicadors de pH i els colors que donen.
Una presentació de diapositives de la Carme Salvatella. I a Slideshare en trobareu sobre un parell ben completes sobre àcids i bases, una de Jose Angel Hernàndez i altra de Andrés Gallent.
Per a la Diada del 23 d’abril, volem fer un llançament de coets d’aigua.
Així que divendres porteu el material per començar el vostre disseny: una ampolla buida de plàstic; un tap de suro; un tubet de plàstic del dipòsit de tinta d´un bolígraf (broquet) o agulla per unflar pilotes; una llauna buida d´un refresc (suport) i una barrina
Ací trobareu com fer un estudi més profund a partir de les gravacions del vostre llançament. Combinant l’anàlisi del vídeo amb el MultiLab, encara podem aprofundir més l’estudi. També podem treballar altres paràmetres amb simuladors.
També podeu fer-ne amb altres fonts propulsores, com les bombolles, o millorar la plataforma de llançament, si voleu els plànols per construir-la. Fixeu-vos fins on es pot arribar polint una mica els dissenys…
Tot fullejant el blog La lectora corrent m’he assabentat que avui -i fins al 10 de març- s’inaugura una exposició que tracta d’ajudar a trencar la -massa sovint- estereotipada imatge de les persones que fan ciència.
Titolada 16 científiques catalanes, l’exposició organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica es basa en el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, centres de recerca i empreses al Principat.
A partir de les biografies s’intentarà reflexar una realitat canviant en molts àmbits d’investigació actuals… i sobretot que la ciència -avui en dia- és duta a terme per persones tant -o tant poc- normals com la resta d’activitats humanes
Paral·lelament es programaran diverses xerrades i s’ha activat un blog per fer-ne ressó i ampliar informació amb les diverses biografies.
Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.
“Àtom: interrogant la matèria”
Emissió: Dimecres 27 de gener de 2010
Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.
El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.
Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.
Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.
Amb motiu de la declaració per la ONU del 2011 com a Any Internacional de la Química i en coordinació amb la IUPAC i La UNESCO, per anar escalfant motors, des de la Societat catalana de Química s’han empescat un concurs obert per dissenyar la portada i les dotze pàgines d’un calendari commemoratiu.
Podeu presentar-vos individualment o en grup, a una o diverses pàgines, a la portada o a tot el calendari… i teniu de termini fins al 15 de març del 2010. Tot amb sucossos premis.
A cada pàgina, a través de la resolució d’una senzilla qüestió, es relaciona un element amb dues utilitats comuns a la vida quotidiana. I és aquesta relació la que cal plasmar artísticament.
A la seua web podeu trobar més informació, amb les bases del concurs, el cartell i la fitxa d’inscripció.
A sota us transcric la nota que ens han fet arribar i les dotze qüestions que heu de resoldre:
“L’any 2011 ha estat proclamat oficialment Any Internacional de la Química. La proposta va sorgir de l’Assemblea de les Nacions Unides el 30 de desembre de 2008, la qual va delegar en la UNESCO i en la IUPAC (la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) la preparació i l’organització dels actes i de les reunions corresponents. El 2011 també es complirà el centenari del Premi Nobel que es va lliurar a Marie Curie per l’aportació feta a aquesta ciència.
L’Any Internacional pretén conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Sota el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur», l’Any Internacional vol oferir un conjunt d’activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics.
L’Any Internacional és obert a les propostes i a la col·laboració de tothom. En aquesta línia, i coincidint amb els seus propis objectius, la Societat Catalana de Química, amb el suport de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, està preparant diverses activitats.
Concretament, en aquest context, vol elaborar el calendari de l’Any Internacional de la Química 2011, amb la participació d’estudiants de química de qualsevol àmbit (batxillerat, cicles formatius, de llicenciatura o de tercer cicle). Les bases del concurs que l’han de fer possible s’exposen en el full de les normes per a participar-hi.
Us animem a fer arribar aquesta iniciativa a tots els estudiants perquè hi participin, amb la finalitat de fer de la química una cosa útil, interessant i propera.”
Les dotze preguntes són:
Quin element químic és essencial i alhora comú als dos membres de cada parell…
1) Les Dolomites i les plantes verdes?
2) La torre Eiffel i la sang humana?
3) El Museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?
4) La catenària dels trens d’alta velocitat i els antifúngics de l’agricultura ecològica?
5) La sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?
6) La potabilització de l’aigua i la sal comuna?
7) El Taj Mahal i les cloïsses?
8) El fuselatge dels avions i els desodorants?
9) Les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?
10) Els explosius i els fertilitzants?
11) Les fibres de Gore-Tex® i les paelles antiadherents?
12) Les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?
