Animacions, Stellarium, eclipsis i fases de la Lluna

Tal com vam quedar, us adjunte un seguit d’enllaços relacionats amb els eclipsis i les fases de la Lluna. Pel mateix preu us deixe l’enllaç per descarregar-vos el programa que hem fet servir a pràctiques, l’Stellarium.

Podeu trobar generalitats sobre l’ Univers en aquesta web de l’xtec i sobre la Lluna en un curs d’astronomia. A la NASA trobareu un portal sobre eclipsis de Sol i Lluna amb informació dels de l’any 2008 al 2010. A Mr. Eclipsi hi ha un portal d’introducció als eclipsis llunars i a la BBC altre sobre els eclipsis solars. A més d’un recull de qüestions bàsiques i molts més recursos.

Podeu trobar animacions variades a la NASA o d’altres fetes amb l’Stellarium. Ací teniu una animació sobre els eclipsisis solars totals. També podeu descarregar-vos una simulació completa vista des de l’espai de l’eclipsi del 2006.

Més concretament podeu veure una pàgina a Serviastro sobre l’eclipsi parcial de Lluna de l’agost de 2008 o sobre el total de 2007. També trobareu el del 2009 a la pàgina d’Astronomia.org.

Pel que fa al Sol, a banda de qüestions generals, trobareu una animació de l’eclipsi anular del 2005 i al web d’Eduard Masana pàgines sobre els eclipsis totals del 1999 a Turquia i 2001 a l’Àfrica, on hi ha una seqüència animada. A la web de l’IEEC trobareu el que es va veure a la Península Ibèrica el 2006 amb diverses animacions. Finalment a Serviastro trobareu el total que s’ha vist a la Xina el 2009.

Pel què respecta a futurs esdeveniments, trobareu l’anular solar del 2010.

Per acabar, sobre les fases de la Lluna també disposeu d’abundant material. Generalitats a banda, hi ha una MUD a l’Edu365 o la imatge de la Lluna actual; a Serviastro trobareu totes les fases del 2009 i del 2010 i teniu dos potents simuladors com el del final de l’article ací i ací.

Al youtube hi ha gran quantitat de vídeos relacionats amb el tema, hi ha alguns que expliquen perquè els solars sols es veuen en determinats llocs o d’altres més generals. I d’altres són més artístics.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tIE1MTGz4eI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://astro.unl.edu/naap/lps/animations/lps.swf" width="500" height="500" wmode="transparent" /]

Correccions activitats taula periòdica

Ací teniu els comentaris de les activitats que no hem comentat a l’aula.

Activitat 25:

El fluor és l’element més electronegatiu. Significa que té molta tendència a atreure els electrons dels altres àtoms quan es troba unit a ells formant una molècula.

Activitat 27:

Són elements amb propietats a mig camí de metalls i no metalls. També s’anomenen metal·loides.

Per exemple trobem l’Arsènic (As); el silici (Si) o el germani (Ge)

Activitat 28:

Són molt estables i no tenen tendència a participar en reaccions químiques, degut a que tenen 8 electrons en la darrera capa amb els orbitals s i p plens.

Activitat 30:

Els  metalls alcalins (grup 1) tenen tendència a perdre l’electró de la darrera capa i formar cations. Així la capa anterior quedara amb 8 electrons.

Activitat 17:

metalls platí; vanadi; magnesi; crom i liti
no metalls clor; fòsfor i iode
semi metalls germani i silici

Activitat 18:

el nombre de capes de la configuració  d’un element correspon al periode on el trobem a la taula. Pel què respecta al grup, depen de la quantitat d’electrons que trobem a la capa de valència

Activitat 28:

els metàlics, això vol dir que és senzill arrencar l’electró més extern i formar un ió possitiu (catió).

Diversitats, informacions i diversions de la taula periòdica

L’altre dia vam començar a parlar sobre la història i l’estructura de la taula periòdica.

Us adjunte diversos enllaços sobre  diverses visions d’ella, tot i que com sempre el millor és anar a les fonts original… la IUPAC i la seua pàgina sobre la taula on trobareu la darrera versió acceptada i algunes precedents.

Teniu les versions de l’aulanet i l’edu365, la de la wikipèdia; en català també trobareu versions dinàmiques o un recull de la traducció a diverses llengües del nom de cada element. Aci i ací teniu als alumnes guanyadors d’un concurs de taules en línia.

A la xarxa també trobareu una versió animada amb exemples de cada element i altra també molt completa, o bé llistats de cada tipologia, o també podeu trobar anècdotes relacionades. Hi ha altra versió dinàmica on trobar ràpidament gran quantitat de dades relatives a cada element. També entrobareu d’altres curioses en aquest post de Reacciona.

[slideshare id=51928&doc=taula-peridica-9971]

Per acabar un parell de jocs, el Tetris periòdic i altre per comprovar el grau de coneixement que teniu de taula i les característiques dels seus components.

I una mica de música, us atreviu amb la segona cançò?  😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1geccHiylcU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ssaUusY6hWM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ja és tardor i el Sol no s’està quiet

Mosaic romà representant les quatre estacions
Mosaic romà representant les quatre estacions

Avui 22 de setembre, a les 23.19 hores, deixarem enrere l’estiu, canviarem d’estació i entrarem en la tardor astronòmica. De fet en alguns llocs de l’hemisferi nord esperen delitosos l’estació per veure el canvi de color de les fulles.

Aquest matí el Sol ha sortit a les 07.39 i s’ha fet fosc a les 07.49, per tant avui hem tingut 12 hores de llum i 12 de foscor.

Això és el que s’anomena un equinocci i cada any es dona dues vegades. Aquest era l’equinocci de tardor, l’inici de la primavera de l’hivern. Ara be, aquestes dates, com les dels solsticis, poden variar uns dies amunt o avall cada any.

Tot açò, juntament amb les estacions, està estretament relacionat amb els moviments de la Terra al voltant del Sol. Podeu emular aquest moviment amb aquest simulador.

També podeu visualitzar el perquè de les estacions en aquests dos vídeos

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/o67ocCnKL4o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Io-9mpy-SjU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Glossari unitat 1 Substàncies pures

Una de les tasques que haureu de fer aquest curs a 3r al bloc de Física i Química  serà un glossari que reculli les definicions d’entre 20 i 25 paraules clau de cada unitat.

Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.

Ací teniu les paraules clau de la unitat 1 Les substàncies pures:

canvi d’estat; canvi regressiu; capil·laritat; compost; conductivitat; duresa; elasticitat; evaporació; força d’atracció; fluid; fórmula; fragilitat; fusió; gas; líquid; matèria homogènia; mescla; partícula; plasma; sòlid; solubilitat; sublimació; substància pura; tensió superficial; viscositat

Glossari unitat 1 L’Univers.

Una de les tasques que haureu de fer aquest curs a cada unitat serà un glossari que reculli les definicions d’entre 20 i 25 paraules clau. Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.

Ací teniu les paraules clau de la unitat 1 L’univers:

Any Llum; asteroide; astronomia; astrologia; Big Bang; cometa; constel·lacions; eclipsi; equinocci; estel; estel circumpolar; galàxia; heliocentrisme; Lluna nova; meteorit; òrbita; planeta; rotació; satèl·lit; Sistema Solar; solstici; Terra; unitat astronòmica; Via Làctia; Univers.

Enllaços unitat 5 Forces i moviment

Ací teniu una primera sèrie d’enllaços per ajudar-vos en la tria de la informació per completar les activitats, com sempre sembla que hi ha vida més enllà de google o la wikipèdia, no? 😉

Generalitats sobre moviment o forces; podeu trobar tipus de moviments o un estudi pràctic sobre MRUA o MRU; pressió o Arquímedes no són el mateix tot i estar submergits; qüestionaris d’autoavaluació o simuladors de moviment.

Fins i tot, de vegades, la wikipèdia té força. Podem sintetitzar algunes definicions amb més força. Ja veieu que tot és relatiu.

També podeu trobar imatges i gràfics, mapes conceptuals o més estudis pràctics.

D’altres fonts ja no són tan fiables, però aporten alguna informació que cal mirar críticament. D’altres en canvi, poden servir per ampliar el coneixement.