BATXILLERAT – Pàgina 20

No cal bossa, gràcies

3 de juliol dia sense bosses

Tot i que amb uns dies de retard, vull fer-me ressó que el passat dia 3 de juliol fou un dia per treure’s del cap les bosses de plàstic i clavar-hi les problemàtiques que generen. Aquesta activitat, promoguda per la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, arriba enguany a la tercera edició sota el lema Treu-te-la del cap amb l’objectiu d’internacionalitzar-se.

Encara podeu, si voleu, adherir-vos a la Declaració del 3 de Juliol o, si no, fer una ullada a les persones que ja ho han fet o als materials gràfics editats o al grup del Facebook…

Podeu també fullejar més informació relativa a aquest tipus de residus o a d’altres envasos plàstics. Com els resultats de la campanya Pacte per la bossa del 2009 o com va el 2010; el vídeo Catalunya lliure de bosses o la campanya que el suporta. Exemples internacionals els tenim a la campanya Garbage Patch o a la Plastics at Sea. També des d’Austràlia, tant el govern com diverses organitzacions es plantegen el tema, com també ho fa el Worlwatch Institute , el diari The Guardian o la National Geographic.

De l’altra banda, també la indústria del plàstic vol dir-hi la seva, fins i tot amb un portal favorable a l’ús de les bosses.

Finalment, a l’Organització de consumidors (OCUC), trobareu unes pautes per dur a terme un consum responsable.

I si no fixeu-vos en el que passa a la mar cada vegada que un polp es troba amb una guapa bossa… Quan aneu a comprar, porteu-la de casa 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/VzsQwwnqSGo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QZtb-ok_wYA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gBZdUA8zxJ0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/XxNqzAHGXvs" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ferran, et trobarem a faltar…

Encara no feia un any que ens coneixiem i ja se’m fa costera amunt tornar demà matí al centre. Borrar les imatges d’aquest matí no serà senzill. Com tampoc ho serà demà entrar altra vegada per la porta i no sentir l’agut Bon dia!!; ni creuar aquella mirada per sobre les ulleres; ni sentir de nou la teva veu en mig d’una guàrdia retronant al telèfon Qui ets?, Pots anar a buscar a…

Ja ho tinc clar, ja sé quina imatge vull que siga la que quede fixada a la meua memòria. De fet fou la primera imatge que tinc de tu, el primer record, el setembre passat… Tu, assegut en la cadira, amb el posat tot estirat rere el taulell i el somriure, burleta, mig amagat sota el bigoti.

Fins sempre, Ferran, et trobarem a faltar…

En record, de moment i fins que arribe el moment, del Llibre d’Absències de Martí i Pol reescric una Lletra a Ferran…

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre

Hubble, vint anys d’imatges impactants

El 1990 fou llançat a l’espai el Telescopi Espacial Hubble (HST), anomenat així en honor d’Edwin Hubble.

A l’XTEC i a la wiki trobareu completes pàgines amb enllaços sobre el telescopi i sobre ell.

Edwin Hubble fou dels primers a plantejar l’expansió de l’Univers, així que té la seva lògica que el primer telescopi extra-terrestre -ja que d’això es tracta d’un telescopi en òrbita a l’espai- dugués el seu nom.

Hi ha diversos portals que es nodreixen de les imatges que va fent arribar. Podeu trobar un portal específic a la NASA i a la ESA, que també ha llançat un portal l’Spacetelescope propi. També està el portal educatiu Hubble Heritage Project amb quantitat de recursos.

En el Hubblesite podeu trobar una selecció de les millors imatges comentades i podeu descarregar-vos-en algunes a diferents resolucions, com la que veieu a la dreta de l’estel menjant-se a un planeta. Trobareu més, fins i tot per a fons d’escriptori, a la galeria.

Camina poc a poc cap a la seva substitució, crisi mediant, cap al 2014 pel Telescopi Espacial James Webb (JWST), que també conta ja amb dos portals dels impulsors, el de la NASA i l’ESA, i un de propi. Sobre l’home, podeu trobar un seguit d’imatges a LIFE.

Hubble surant a lespai — Hubble surant a l'espai

Participem als Premis Blocs Catalunya 2010

logotipus del certamen

L’associació Stic.cat (Societat de Tecnologia i Coneixement) convoca enguany una nova edició dels Premis Blocs Catalunya amb gairebé 600 blocs inscrits a les diverses categories. Un d’ells dins de la categoria d’Educació, és precisament aquest blog.

Segons les bases, el certamen té dues fases.

Una primera de selecció i votació popular es va iniciar el passat 17 de juliol i s’extendrà fins al setembre. És la que determinarà els finalistes de cada categoria. En aquest procés es podran votar els blocs i també valorar les entrades publicades (cada 5 valoracions M’agrada que rebi una entrada suposaran 1 vot per al bloc). El sistema només permetrà votar una vegada un mateix bloc i/o una mateixa entrada i anirà reflectint-se en una pàgina on es mostrarà la classificació. Per tant és ací on podeu tirar una maneta, valorant allò que us agrade 😉

En la segona fase els guardonats sorgiran d’entre els finalistes de cada categoria i el resultat final el decidirà el Jurat del certamen. La valoració del Jurat atendrà a cinc aspectes dels blocs: disseny, estructura, continguts, periodicitat i interactivitat.

Dins d’Educació podreu trobar la fitxa del bloc per valorar i votar, tant al blog en conjunt com les darreres entrades que s’hi van penjant.

Feu una ullada al guanyadors del 2009 o del 2008, seguiu el procés al Facebook o al Twitter i, sobretot, no oblideu votar per als d’enguany 😉

Concurs cartells SC’2010

El conte enrrere per a la Setmana de la Ciència del 2010 ha començat.

Enguany sota el lema La biodiversitat i l’apropament de les cultures, la 15à edició tindrà lloc del 12 al 22 de novembre i per escalfar motors han engegat un concurs obert per triar el cartell. Com enguany se celebra l’Any Internacional de la Biodiversitat i l’Any Internacional d’Apropament de les Cultures, la temàtica del cartell ha d’anar relacionada amb qualsevol d’aquestes dues efemèrides.

Podeu descarregar les bases en PDF o fer una ullada a la pàgina provisional amb el recull de la informació. Tingueu en compte que el termini acaba el 2 de juliol i que l’obra guanyadora rebrà un premi de 1000 euros… au, a desenvolupar la creativitat i a presentar esboços 😛

banner setmana ciència 2010

Super size me i l’operació bikini

Super size me és relativament recent (2004) i fa poc han passat a Sense ficció la darrera del producció del seu director Morgan Spurlock, per veure més feu una passejada pel seu web, on podeu trobar una secció sobre el documental amb més continguts i diversos vídeos del mateix 😉

També hi ha quantitat de recursos relacionats amb Super…, diverses activitats com les de la secció de cinema de l’Xtec, de Cinebaix o com les de l’IES Montbui per a 3r d’ESO o aquestes d’Edualter sobre alimentació al món.

Tot i que, de vegades, el problema no vé per un excès sinó per una manca de nutrients… en aquest enllaç trobareu més recursos de nutrició.

Podeu trobar el documental en V.O o la trobareu subtitulada d’aquella manera… però no he sabut trobar cap versió de qualitat traduida, si algú la té que passe l’enllaç 😛

[kml_flashembed movie="http://video.google.com/googleplayer.swf?docid=-1432315846377280008#" width="400" height="326" wmode="transparent" /]

Super size me

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/kqO6wIyzwC0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Super subtitolada

Pierolapithecus catalaunicus. Per Reina Calderón

Narració d’una jornada en la vida del Pierolapithecus catalaunicus de la Reina Calderón per a CMC.

Un dia en la vida de Pau

Amaneix novament, és un nou i maravellós dia per al nostre amic, Pau, avui començarà un altre cop la seva animada agenda de treball, el primer que farà serà baixar-se de l’arbre a que està condemnat, ja que el bipedisme encara no havia arribat completament, però segons els experts el Pierolapithecus Catalaunicus, És el primer pas que condueix a l’aparició de la bipedestació en l’ésser humà.

Pau tenia una habilitat especial per enfilar-se i que ho enllacen amb els grans antropomorfs moderns,i que per tant va tenir una capacitat de moviment més quadrúpeda. La seva dieta va consistir principalment en la dieta frugívora, encara que al igual que els ximpanzés no faria fàstics a la carn si es presentava l’oportunitat.

Pel que fa a les característiques físiques cal citar segons els paleontòlegs espanyols, el tòrax ample i aplanat, característica que distingeix els grans simis vius d’animals com el mico, el gos, el gat i el cavall, que el tenen de la forma idònia per moure’s a quatre potes. És la part anatòmica més important d’aquest fòssil, perquè és la primera vegada que s’ha trobat un tòrax similar al dels simis antropomorfs en la història dels fòssils.

El seu hàbitat, una selva densa i humida semblant a les de Sumatra i Borneo, subjecta a un clima sense estacions, però amb una època de pluges.

Homo sapiens. Per Marc Gil

Narració d’una jornada en la vida de l’Homo sapiens del Marc Gil per a CMC.

Doncs m’aixecaria de bon matí i tindria que anar a caçar, ja que no tinc nevera ni un armario n guardar els aliments.

Un cop caçada o peix o recollit, doncs menjaria el que tingués.

Llavors, passaria el matí amb la meva família o el meu grup, perqué sóc sedentari i llavors visc en grup, així que suposo que hem passaria el matí amb aquest grup caçant o entretenint-me pels voltants, jugant amb trepar arbres o nedant pel llac etc..

A l’hora de menjar hauria d’encendre un foc per poder cuinar els aliments, i com som ommnívors ens podem alimentar de qualsevol tipus de carn o peix.

Un cop menjats, llavors i hauria una estona per descansar.

Cal concretar que la nostra comunicación es basa en els signes encara que intentem parlar com podem i encara no ens entenem del tot bé.

Doncs bé, avui a la tarda un altre grup d’homínids de la Nostra espècie ha vingut al nostre territori i els hem hagut de fer fora. I com sempre hem de recòrrer a la violència per aquests casos, i hem tingut la pèrdua important de un dels membres del nostre grup.

Ja a la nit intetem sopar el que podem, les sobres del dia, així no fem l’esforç de sortir a la nit al bosc ni a la sabana.

Una vegada sopats, anem a dormir, encara que sempre esperem a qué els nens es dormin abans.

Austalopithecus Anamensis. Per Judith Castillejos

Narració d’una jornada en la vida de l’Austalopithecus anamensis de la Judith Castillejos per a CMC.

La meva espècie I jo vivim a nord-est d’Etiòpia, en el vall d’ Awash, encara que no vivim tots aquí sinó que hi ha més espècie en Kenia.

Les característiques que ens diferencien de les altres espècies són que tenim un esmalt gruix i això ens permet no menjar només fulles i fruits sinó que aliments més durs, diuen que els dents i la mandíbula presenten encara similituds amb els simis.

Unes altres característiques és que ja estem en la època del bipedisme i altra és que som els avantpassats directes dels Australopitecs afarensis.

El dia d’avui ha sigut una mica com sempre, pel dematí em anat a caçar, em aconseguit caçar 2 senglars per a tota la manada, al arribar a la tribu ens els em menjat crus i després em estat construint noves eines els homes i les dones han estat cuidant als nens.

El bipedisme és una de les evolucions més útils ja que ens permeten utilitzar les eines per a caçar, portar menjar als de la tribu o també per altres coses com per exemple per tenir les mans lliures per a algunes utilitats.

Les evolucions van tenint una sèrie de característiques i cada cop van anant evolucionant per a millor, apart del bipedisme trobem una nova manera de viure pels infants ja que tenen una millor educació en l’etapa infantil per la seva prolongació o una altre cosa bona és que la capacitat cranial ha evolucionat i ara en tenim de més superior que els nostres avantpassats .

Homo ergaster. Per Harolyn Feliz

Narració d’una jornada en la vida de l’Homo ergaster de la Harolyn Feliz per a CMC.

EI sol sale y con el despierto, como todas las mañanas: hay que aprovechar las horas de luz porque, cuando anochece, hace más frió y todo es más peligroso. Hay que buscar madera, agua y comida antes de no poder hacerlo. Buscarlo para toda la tribu.

Me levanto y la actividad de la aldea me envuelve. Apenas intercambio unas palabras con algunos compañeros, que me indican dónde vamos a cazar y partimos. No hablamos mucho, tan poco es que nos guste, ademas, para lo que tenemos que decir ya tenemos palabras: una o dos es suficiente.

Bien, cazamos un venado. Es una buena comida. todos pondrán comer. Volvemos

satisfechos y dejamos la comida a los demás, para que la preparen. Todos los miembros de la aldea tiene una función en relación de sus cualidades físicas: los más pequeños, niños propiamente dichos, se encargan de buscar madera para la comida, los hombres de cazar y las mujeres de prepararla (su cuerpo, al ser mas pequeño, es poco útil para la caza).

Ahora, algunos cazadores (los mas viejos, como yo, que ya tenemos la barba larga y que no hemos crecido mas desde hace más de cien soles) nos quedamos a mejorar las armas de caza (no nos podemos esforzar mucho cazando, pronto nos llegará la hora) y los demás se van a buscar mas comida, alguna variedad, o ayudar a los que buscan agua a los ríos).

Así pasa sin dilatación toda la mañana y parte de la tarde. Ya la comida está lista y comemos, acercándonos bien al fuego porque ya hace calor. Qué gran descubrimiento este, el fuego. Hace daño si lo tocas directamente, pero con la debida distancia, calienta, te mantiene en cuerpo en una buena temperatura, y ademas sirve para preparar alimentos de una manera mas desarrollada. La tribu se suele reunir aquí desde que se encontró el fuego y comemos. Algunas veces, el fuego se extiende hasta la noche, eso en las noches más frías, pero no por mucho tiempo, para no llamar la atención de los otros animales.

Hoy hace frío, pero es soportable, y con las mantas de piel de oso que tengo por allí, estaré bien hasta mañana.

Se acaba la comida, ya no hay sol, por lo que todos nos vamos a dormir a la cama.

Mañana, es lo mismo. No hay mucha diferencia entre un día con otro, excepto los días de apareamiento: alguien tiene que traer comida mañana.