Les partícules subatòmiques i més, dimecres al Quèquicom

Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.

“Àtom: interrogant la matèria”

Emissió: Dimecres 27 de gener de 2010

Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.

El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.

Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.

Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.

Via a l’espai

Rastre de lAtlantis
Rastre de l'Atlantis

Curiosa imatge i interessant reflexió la que acompanyava a la imatge del dia d’ahir. Us les reprodueixo a sota:

Els ocells no volen tan alt. Els avions no ho fan tan ràpidament. La Ciutat de les Arts i de les Ciències de València pesa menys. Cap espècie, tret de la humana, no pot ni tan sols entendre el que està passant, ni cap ésser humà no ho podria haver entès fa només un mil·lenni. El llançament d’un coet amb destí cap a l’espai és un esdeveniment que inspira respecte i que desafia qualsevol capacitat de descripció. A la fotografia que publiquem es veu com la Llançadora Espacial Atlantis s’elevava a primera hora del matí del 12 de juliol del 2001 per a visitar l’Estació Espacial Internacional. Els dos milions de quilograms del coet salpaven, des del seu punt de partença, per a encerclar la Terra a una alçada a la qual la densitat de l’aire és massa feble per a poder respirar i a on la gravetat que hi ha a bord és poc perceptible. A l’actualitat, aproximadament una vegada a la setmana, un coet amb destí cap a l’espai s’enlaira des d’algun lloc de la Terra.

Glossari unitat 4. Les mescles

Ací teniu les paraules clau de la unitat 4 Les mescles.

Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.

Aire; aliatge; col·loide; concentració; cristal·lització; cromatografia; decantació; destil·lació; dissolució; dissolvent; filtració; gas inert; immiscible; mescla; mescla heterogènia, miscible; ozó; processos físics; processos químics; propietat característica; saturada; solubilitat; solut; suspensió; tant per cent de massa.

Objectiu: Biodiversitat 2010

banner Countdown 2010
banner Countdown 2010

Després de l’Any Darwin, el 2010 no podia ser altra cosa que l’Any de la Biodiversitat, o com a mínim aquesta és la intenció d’alguns que ho han espentat fins ara, d’acord a l’esperit dels Objectius del Mil·leni.

A partir d’açò s’ha constituït l’Objectiu Biodiversitat 2010, que des d’àrees com la reducció de pèrdua de components de biodiversitat o el seu ús sostenible; la reducció d’amenaces i manteniment de la integritat dels ecosistemes; la protecció del coneixement tradicional i altres, es planteja un seguit d’indicadors per valorar els objectius a assolir. De fet també té una secció adreçada a les persones que lideraran el futur, els joves d’avui.

Ara, com comenta Juli Peretó, si parlem de Biodiversitat en majuscules no ens oblidem de la gran massa – allò que l’ull no veu-, els microorganismes que mouen el món.

Si voleu, baixeu-vos d’ací un calendari de butxaca del 2010.

Activitats cinemàtica MRU

Gràfica posició-temps en un MRU
Gràfica posició-temps en un MRU

Per a la darrera sessió de l’any, ací van unes activitats per començar a parlar de les gràfiques de moviment:

  1. Abans de res una introducció a la cinemàtica a l’Edu365 i un nivell més adient a segon cicle.
  2. Tot seguit pega una llegida al web de  la Irene Martínez, fes i anota els resultats d’aquestes activitats.
  3. Entreu en la pàgina sobre moviment rectilini uniforme (MRU), feu i anoteu els resultats de l’apartat Experiència i doneu el valor de velocitat que heu calculat.
  4. Visita ara aquesta altra pàgina on trobaràs un applet fet per Tavi Casellas. Descriu el tipus de gràfiques que s’hi generen (informació dels eixos, unitats i resultats). Un cop fet, contesta les activitats.
  5. També teniu un paquet JClic sobre cinemàtica rectilínia i altre sobre unitats. O un simulador per visualitzar el moviment en 2 dimensions.
  6. Per acabar, compareu els resultats amb aquest apllet sobre moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/watch?gl=ES" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hNkujCPLfGw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Ara si, entrarem a l’hivern

solstici hivern08 a Newgrange
solstici hivern'08 a Newgrange

Tot i el fred dels darrers dies, no podiem parlar de fred hivernal… sinó de tardor. L’hivern astronòmic (diferent del metereològic) no comença fins al solstici d’hivern. I el dia més curt serà precisament el d’avui.

Tot açò, obviament, sols és vàlid a l’hemisferi nord… perquè al sud el que comença és l’estiu, allà tindran el dia més llarg i serà qüestió de celebrar-ho amb un banyet a la platja 😉

Ací trobareu les imatges dels darrers solsticis a Newgrange, que encara és més antic que el fotogènic Stonehenge, però on ja coneixien i aliniaven amb el Sol d’hivern.

Comencen les diferents celebracions de festes d’hivern…