Crítiques a Darwin. Xavier Rodríguez

La teoria de la selecció natural de Darwin, va ser molt discutida tant pels científics com pels religiosos. Aquesta teoria va ser molt interessant i va tenir un caràcter internacional.
La teoria de la selecció natural va ser qüestionada des de diversos fronts.
Gran part de la comunitat científica es va resistir a acceptar un mecanisme de canvi no i va continuar defensant teories alternatives
La comunitat religiosa va criticar molt durament aquesta teoria formulada per Darwin ja que anava en contra de les creences religioses i en contra de la creació de la Terra segons la bíblia.
La teoria no va ser sols criticada, sinó que també algunes comunitats i persones la defensaven i ni havien arguments a favor i en contra d’aquesta teoria:
La selecció natural no és inconsistent amb la teologia natural
Es van crear molts debats entorn a aquest tema, un dels més important va ser a la universitat d’Oxford, en la que es va enfrontar, entre altres filòsofs, teòlegs i científics, l’obispe d’Oxford, que estaba totalment en contra. Pero també hi havia un gran defensor, Thomas Huxley, que defensaba violentament aquesta teoria.
Van haver autors que van assenyalar les coses que no es mantenien per simple lógica a la pròpia teoria de la selecció natural i derivades de la teoria de l’herència postulada per Darwin. Si bé a l’Origen de les espècies no es comprometia amb cap mecanisme hereditari,la teoria de l’herència.

Wallace i la selecció natural. Jordi Vila

Popularment es coneix a Darwin com l’inventor de la teoria evolucionista. Aquesta ens explica bàsicament que totes les espècies han evolucionat al llarg de la història adaptant-se al medi en que desenvolupen la seva vida per a fer-la mes fàcil, còmoda i longeva.La teoria, per exemple, defensa que els humans som el resultat de l’evolució a partir d’un homínid molt més primitiu . Aquest hauria evolucionat diverses vegades per a arribar a l’homo sapiens actual i d’una altra banda a altres espècies d’homínids que no han assolit d’intel·ligència ni les capacitats humanes.

Malgrat que la teoria està universalment acceptada des de fa dècades, són pocs (lluny de la comunitat científica) els que recorden al científic naturista que va complementar la teoria evolucionista de Darwin amb la selecció natural, Alfred Wallace.

Wallace va ser un botànic i naturista anglès que a diferència de Darwin no va créixer en una família benestant i no va poder dedicar-se exclusivament a la ciència com el seu compatriota. Ell en canvi va haver d’alternar els seus estudis amb el treball però això no el va privar de formular la teoria de la selecció natural.

La selecció natural complementa la teoria evolucionista explicant les causes i el procés  en l’evolució de les espècies.

La teoria sosté que quan en una espècie apareixen alguns exemplars que presenten característiques diferents de la resta i questes característiques donen una avantatge per a la supervivència i reproducció, aquets exemplars tindran més possibilitats de sobreviure i en conseqüència de reproduir-se. Finalment, els exemplars que no tenen aquestes característiques aniran desapareixen fins que solament  en quedin dels altres. Llavors s’haurà produït una evolució en l’espècie.

Un dels exemples més utilitzats per a descriure aquest procés és el de les girafes.

Degut a la descoberta de diverses restes arqueològiques es creu que en un passat llunyà hi havia girafes de coll curt però que aquetes es van extingir fins que les girafes de coll llarg es van imposar.

Amb el coll llarg podien arribar a les fulles més fàcilment i estaven més ben alimentades. Això els donava un avantatge per a la supervivència respecte a les de coll curt i tenien més opcions de donar descendència. Finalment solament van quedar les girafes més ben preparades i les de coll curt es van extingir.

En conclusió, Darwin va ser pioner en la teoria evolucionista i per això es recordat com un dels científics més importants de l’historia de la ciència però no hem d’oblidar a A.Wallace que va crear la teoria de la selecció natural que dona resposta moltes de les incògnites que sorgeixen sobre l’origen de la vida animal i humana.

Neodarwinisme. Víctor Sabaté

La teoria evolucionista de Darwin va haver d’enfrontar-se amb nombrosos problemes científics a causa de la inexistència de restes paleontològiques suficients per justificar les transicions entre espècies; la falta de proves concloents sobre la selecció natural; la joventut de la terra, la qual cosa impediria el llarg procés, va causar més d’un mal de cap a Darwin el qual veia com se li complicava la seva teoria davant tots el crítics de la societat d’aquells temps.
Aquestes objeccions, entre d’altres, han anat sent superades per les modernes revisions del darwinisme original. En especial, la nova genètica sorgida a partir dels descobriments de Mendel i la noció de gen postulada per Auguste Weismann, el 1882. De fet, el neodarwinisme pròpiament dit és la teoria elaborada per Weismann, qui, al seu torn, un cop postulada l’existència dels gens (partícules determinants, els anomenava), aplicava la mecànica mendeliana sense saber-ho (ja que l’obra de Mendel encara no havia estat descoberta). Segons Weismann, la selecció natural s’efectuava sobre els gens, que eren els responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. Aquest autor va ser el primer a distingir entre soma i germen, és a dir, entre conjunt del cos i cèl·lules sexuals, i a afirmar que només les variacions produïdes en el gens de les cèl·lules del germen poden ocasionar variacions genètiques. D’aquesta manera, Weismann va corregir i va ampliar la teoria de Darwin i va postular un darwinisme sense transmissió de caràcters heretats.
En resum, la teoria de l’evolució de les espècies tant criticada pels científics i per la mateixa església del moment ja que anava en contra de totes les teories creacionistes i del famós “ en un tres i no-res, Déu creà la Terra ”!, va ser complementada per la teoria genètica de Mendel com a base de l’herència biològica, la mutació genètica aleatòria i la genètica de poblacions matemàtica i junt amb la nova genètica de Auguste Weismann van acabar d’arrodonir la teoria de l’evolució de les espècies que, avui en dia, continua vigent.

Neodarwinisme. Nacho Aroca

La conjunció del darwinisme amb els nous descobriments biològics, fonamentalment els relatius a la paleontologia i la genètica, va donar origen al neodarwinisme.
El neodarwinisme es caracteritza per:
1.Un rebuig de l’herència dels caràcters adquirits.
2.La ratificació del gradualisme en l’evolució.
3.El reconeixement del mecanisme de selecció natural amb les seves dues fases actualitzades, que són:
La producció de mutacions cromosòmiques o variabilitat genètica.
La selecció dels portadors de dotació genètica mes favorable.
Segons aquesta teoria, el representant de la qual és Theodosius Dobzhansky (1900-1975), la base sobre la qual actua la selecció és constituïda per:
1.La unitat sobre la que actua l’evolució no és l’individuo, sinó la població, conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen junts en una determinada zona i poden reproduir-se, aparellant-se entre si i produir una descendència fèrtil.
2.Existència de la variabilitat genètica, és a dir, la presència d’una amplia gamma de genotips obtinguts a l’atzar a partir del fons genètic d’una població. La variabilitat genètica de les poblacions ve causada per l’aparició de mutacions i, en major grau, la recombinació gènica relacionada amb la reproducció sexual (meiosi). Aquests tots dos processos són aleatoris.
3.Actuació de la selecció natural. La selecció natural fa que els genotips més favorables deixen més descendència i, per   tant, que augmenta la freqüència estadística en la població d’uns gens determinats.
El neodarwinisme, juntament amb la genètica molecular o la teoria moderna sobre l’origen de la vida posicionen les ciències biològiques en un pla de materialisme (tot pot ser explicat a partir de la matèria i les seves propietats) que contrasta amb d’idealisme de la cultura de segles precedents

Darwin i el Beagle. Olalla Montagut

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d’abril de 1882) va néixer a Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra el 12 de febrer de 1809 a casa seva, the Mount; va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’ancestres comuns mitjançant la selecció natural.
La selecció natural va ser descoberta al segon viatge amb el Beagle va ser una embarcació de la Marina Reial Britànica.

El viatge amb el Beagle va durar fins a cinc anys, dues terceres parts del temps Darwin se’ls va passar en terra.
El primer viatge de Darwin amb el Beagle va ser l’11 de maig l’any 1820, després de anar fins i tot a la Patagònia i Terra del foc, el 2 d’Octubre l’any 1836 va tornar cap a Plymouth,Anglaterra. Va ser comandant per Woolwich en el riu Tàmesi.
El segon viatge va ser 27 de desembre de 1831 hi viatjava Charles Darwin com a naturalista de l’expedició. El Beagle va retornar el 2 d’octubre del 1836. En aquest viatge va ser quan va ser descobert per Charles Darwin la selecció natural La selecció natural és el procés que dirigeix l’evolució de les espècies, d’acord amb el darwinisme, que és la teoria evolucionista acceptada actualment. Un exemple molt comú és el de les girafes que abans hi havia girafes amb el coll curt i com no arribaven al menjar per alimentar-se llavors les girafes del coll curt es morien i per tant no es podien reproduir, fins que només van quedar les del coll llarg i per aiò ara totes les girafes tenen el coll llarg.
Després de aquests gran descobriment hi va haver un altre viatge (el tercer viatge), va ser sis mesos després l’any 1837 i va sortir a resseguir una parts important de la costa Australiana sota el comandament de John Clements Wickham, L’expedició va permetre d’explorar les dues ribes de l’Estret de Bass a l’extrem sud-est del continent. El maig del 1839 van navegar cap el nord per a inspeccionar les ribes del mar d’Arafura, en front a Timor. Wickham va donar els noms de Golf de Beagle i de Port Darwin, els que va ser descoberts en primer lloc per Stokes, i que després va donar nom a la ciutat de Darwin, a Austràlia.
El 1845 el Beagle va ser  readaptat com a nau guardacostes i transferida al departament Customs and Excise per al control del contraban a les costes d’Essex, a la riba nord de l’estuari del Tàmesi.

Neodarwinisme. Cristina Guillén

El neodarwinisme, representat principalment per Theodosius Dobzhansky (1900-1975).és el nom que se li ha donat a la síntesi evolutiva moderna, provinent de la seva antecessora, la teoria de l’evolució de Darwin. Basat en els principis de l’evolucionisme, el neodarwinisme podríem dir que perfecciona aquesta teoria. La conjunció de la teoria evolucionista de Darwin amb nous descobriments biològics (relatius fonamentalment a la paleontologia i a la genètica) dóna lloc a aquesta nova teoria de l’evolució, també anomenada teoria sintètica.

Essencialment, la síntesi evolutiva moderna va introduir la connexió entre dos descobriments molt importants. Per una banda, el descobriment de la unitat de l’evolució (el gen) i per l’altra, el mecanisme de l’evolució (la selecció natural). Aquests avenços fan que es renovin les característiques del Darwinisme i n’apareguin d’altres, amb la mateixa essència que les evolutives però més complertes gràcies a la major informació.

Així doncs, en l’actualitat, es considera que l’evolució actua mitjançant la selecció natural, però també es tenen en compte altres mecanismes d’especiació que en l’època de Darwin encara no eren coneguts, com la deriva genètica, les migracions i, especialment, les mutacions. Gràcies a aquests nous descobriments, el neodarwinisme explica que l’aparició de mutacions o recombinacions, es deguda a la variabilitat genètica, és a dir, la presencia d’una gran gama de genotips obtinguts a l’atzar a partir d’un mateix fons genètic d’una espècie. Arribats a aquest punt, com va dir Darwin, actua la selecció natural: els genotips més favorables o apropiats a un seguit de condicions, deixen més descendència i, per tant, augmenta la freqüència estadística en la població d’uns gens determinats. Així, al llarg del temps, les especies sofreixen petits canvis en el genotip que, en acumular-se, finalment acaben formant “nous” éssers.

En síntesi, es pot dir que el neodarwinisme completa aspectes del darwinisme que, amb les investigacions fetes fins a l’època, no podien ser contestats, com és el cas de la variabilitat en els genotips com a causa de les mutacions.

Crítiques a Darwin. Hèctor Roger

Charles Robert Darwin, va ser un naturalista anglès, que va demostrar que totes les especies evolucionaven a partir d’un avantpassat comú, i que únicament sobrevivent els membres que més adaptats estaven, els demès morien. Això li va anomenar selecció natural.
A Darwin, des de la publicació de la seva obra, l’origen de les especies, li va caure una pluja de critiques del seu mateix sector d’activitat, i fins i tot, també des de fora. Per això, a les edicions successives de l’origen de les especies, va intentar respondre a les critiques sobre la seva teoria.
Es va dir que Darwin no era un naturalista professional, sinó que era un simple aficionat. Però no era cert, perquè Darwin va estudiar classes de botànica. També es va dir, que tots els experiments realitzats per ell, estaven mal definits. Però també ens hem de fixar en l’època que estan fets.
A Darwin li van caure tota mena de critiques. Segurament, el més criticat va ser el procés de selecció natural. La gent es va prendre això com el fet de que sobrevivien les especies més fortes físicament, amb l’afany de l’aliment i de la depredació. L’evolució es va posar en dubte perquè els fòssils trobats mostraven una discontinuïtat, ja que els paleontòlegs no trobaven cap diferencia amb els fòssils de feia anys amb els que trobaven aquella època. Altres crítiques a la selecció natural, com per exemple la de Sir William Thompson, que va dir que la terra no tenia els suficients milions d’anys com per poderse realitzar aquestes modificacions en les especies.
Fleeming Jenkin va fer referència, a que els canvis que adoptaven les especies eren tant petits, que era impossible que donessin a llum una nova espècie. Darwin va argumentar que els canvis al llarg del temps, donaven les diferències entre les especies.
Moritz Wagner va expressar que l’evolució d’una espècie en una altra, no es podia explicar en la simple teoria de Darwin perquè era raonable preguntar-se, com podien evolucionar en la mateixa localitat que els seus progenitors.
En conclusió, totes aquestes crítiques i més, van posar en evidencia a Darwin, que va saber defensar meravellosament la seva teoria evolucionista.

Darwin i Wallace. Yolanda Ortega

Dins de la col·lecció de “ Clàssics de la ciència y la Tecnologia”, dirigida per José Manuel Sánchez Ron, es troba un clàssic de la Biologia, els treballs publicats per Charles Darwin i Alfred Wallace en el “Journal of Proceedings of the Linnean Society”, corresponents a l’any 1858, en els quals s’exposen, per separat, les seves idees convergents, sobre els mecanismes de transformació de les espècies.
El ‘borrador’ [sketch] (1842) i “l’assaig”’ [essay] (1844) de Charles Darwin, presenten una estructura incompleta, son conjunts de notes més o menys ordenades, amb referències que porten a comprovacions bibliogràfiques o experimentals. Ell volia que la seva teoria es consideres com una hipòtesis possible.
El pes dels textos de Charles Darwin es va fer evident.
Les compilacions dels textos darwinians i les escasses pàgines firmades per Wallace, van precedides d’un interessant i extens estudi introductori, firmat per Fernando Pardos en el qual les personalitats històriques d’aquests naturalistes tenen un tractament paral·lel i per tant, formaran part d’una unitat conceptual i històrica.
Son elements de gran utilitat per conèixer com es va anar construint, en el pensament de Darwin, les hipòtesis que haurien de portar-lo a plantejar la teoria de l’evolució o, com va arribar a donar-li un significat a un conjunt de termes d’us metafòric entre els de la seva edat (afinitat, relacions, famílies, caràcters adquirits, caràcters adaptatius, metamorfosis, hàbits hereditaris…) que després dels seus plantejaments els hi va donar tot el seu significat per a convertir-los en fets intel·ligibles.
A l’estudi introductori José Pardos aporta la informació complementaria sobre la manera en que aquest procés es va poder produir a la ment d’Alfred Russel Wallace.
Darwin i Wallace, van arribar a conclusions similars, però van prendre camins diferents.
Darwin, a més del viscut i observat a bord del Beagle, es va recolzar en les conclusions obtingudes de les seves experiències i de les seves lectures sobre les variacions artificials introduïdes per l’home a la Naturalesa; dels seus coneixements de fisiologia i anatomia i , de manera particular, en el domini del registre fòssil, un dels seus grans pilars. Darwin creia que totes les especies de la terra descendien d’un sol avantpassat comú i que el que provocava els canvis, eren els canvis en el medi.
Walace, de formació autodidacta, va establir les seves deduccions sobre el terreny, de l’observació directa d’una naturalesa poc antropizada. Formulava la teoria de la selecció natural, que estableix que les condicions d’un medi ambient afavoreixen o dificulten, es a dir, seleccionen la reproducció dels organismes vius segons quines siguin les seves peculiaritats.
Certament, parteixen de premisses similars: Estudis de Malthus sobre demografia humana, la lectura dels influents Principals… del geòleg Charles Lyell, les conclusions biogeogràfiques d’ Alexander Von Humboldt i, en definitiva, l’existència d’un estat d’opinió favorable als principis de ‘lluita per a l’existència’.

200 aniversari… i molts anys per continuar evolucionant, Charles

Avui, 12 de febrer de 2009, es commemora el 200 aniversari del naixement de Charles Darwin i per celebrar-ho s’han desenvolupat tota mena d’activitats arreu que s’afegeixen a les de la celebració més general del 2009 com a Any Darwin. Algunes ja les hem anat comentant al blog.

Altres les podeu cercar directament a la xarxa. Com aquesta entrevista a Arcadi Navarro o aquesta altra a Francisco Ayala; articles com el de Javier Sampedro o el portal obert per la UIB o Nature; l’editorial de Juli Peretó a Vilaweb o especials en premsa, com al Nature o el NY times, o televisió. D’altres editen podcasts o segells….

Però com pràcticament sempre el millor és anar directament a les fonts

Per unir-nos a la festa, durant aquestos dies anirem penjant al blog diversos articles de l’alumnat de CMC, com els set que precedeixen aquesta entrada i ens unirem a la iniciativa BlogforDarwin.I per acabar i pair aquesta possible indigestió darwiniana,  una mica d’humor extret de la revista Eureka i música de Suzi Quatro

humor2-cat.jpg

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/X1Vh7jCUKSo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]