Neodarwinisme. Cristina Guillén

El neodarwinisme, representat principalment per Theodosius Dobzhansky (1900-1975).és el nom que se li ha donat a la síntesi evolutiva moderna, provinent de la seva antecessora, la teoria de l’evolució de Darwin. Basat en els principis de l’evolucionisme, el neodarwinisme podríem dir que perfecciona aquesta teoria. La conjunció de la teoria evolucionista de Darwin amb nous descobriments biològics (relatius fonamentalment a la paleontologia i a la genètica) dóna lloc a aquesta nova teoria de l’evolució, també anomenada teoria sintètica.

Essencialment, la síntesi evolutiva moderna va introduir la connexió entre dos descobriments molt importants. Per una banda, el descobriment de la unitat de l’evolució (el gen) i per l’altra, el mecanisme de l’evolució (la selecció natural). Aquests avenços fan que es renovin les característiques del Darwinisme i n’apareguin d’altres, amb la mateixa essència que les evolutives però més complertes gràcies a la major informació.

Així doncs, en l’actualitat, es considera que l’evolució actua mitjançant la selecció natural, però també es tenen en compte altres mecanismes d’especiació que en l’època de Darwin encara no eren coneguts, com la deriva genètica, les migracions i, especialment, les mutacions. Gràcies a aquests nous descobriments, el neodarwinisme explica que l’aparició de mutacions o recombinacions, es deguda a la variabilitat genètica, és a dir, la presencia d’una gran gama de genotips obtinguts a l’atzar a partir d’un mateix fons genètic d’una espècie. Arribats a aquest punt, com va dir Darwin, actua la selecció natural: els genotips més favorables o apropiats a un seguit de condicions, deixen més descendència i, per tant, augmenta la freqüència estadística en la població d’uns gens determinats. Així, al llarg del temps, les especies sofreixen petits canvis en el genotip que, en acumular-se, finalment acaben formant “nous” éssers.

En síntesi, es pot dir que el neodarwinisme completa aspectes del darwinisme que, amb les investigacions fetes fins a l’època, no podien ser contestats, com és el cas de la variabilitat en els genotips com a causa de les mutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà