Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Aquesta setmana i la vinent, la feina que haureu de fer serà treballar amb el programa Stellarium. Es tracta d’un programs de codi obert que representa un cel en 3D, tal com es veuria amb l’ull nu, amb binoculars o amb telescopi.
És molt intuitiu i, a la vegada, potent. Permet variar les condicions atmosfèriques o anar endavant i endarrere en el temps. També pots variar la ubicació, tan sols posa-hi les teves coordenades -o les que t’interessen- i llest. Pots personalitzar-lo o recrear diverses situacions, com eclipsis o pluges d’estels…
Una vegada tingueu fetes les 7 tasques, heu de preparar una presentació amb 6 diapositives per presentar els vostres resultats.
Si voleu descarregar-lo i començar a trastejar-lo, en la seva pàgina principal trobareu els enllaços per als diversos sistemes operatius.
A la xarxa trobareu més informació per acabar de jugar-hi be i treure’n més suc… podeu fullejar aquesta guia ràpida, descarregar-la des d’aquesta pàgina o fer-vos una idea del potencial amb els diversos vídeos o tutorials disposables. Teniu més enllaços generals en aquesta antiga entrada.
A l’XTEC i a la wiki trobareu completes pàgines amb enllaços sobre el telescopi i sobre ell.
Edwin Hubble fou dels primers a plantejar l’expansió de l’Univers, així que té la seva lògica que el primer telescopi extra-terrestre -ja que d’això es tracta d’un telescopi en òrbita a l’espai- dugués el seu nom.
Hi ha diversos portals que es nodreixen de les imatges que va fent arribar. Podeu trobar un portal específic a la NASA i a la ESA, que també ha llançat un portal l’Spacetelescope propi. També està el portal educatiu Hubble Heritage Project amb quantitat de recursos.
En el Hubblesitepodeu trobar una selecció de les millors imatges comentades i podeu descarregar-vos-en algunes a diferents resolucions, com la que veieu a la dreta de l’estel menjant-se a un planeta. Trobareu més, fins i tot per a fons d’escriptori, a la galeria.
Tot i que l’aparició de pulseretes màgiques o amb propietats curioses és un fenomen cíclic. Tot i que moltes vegades responen més a una moda o a una qüestió estètica més que no ha una creença real. Tot i que encara no he aconseguit entendre la relació entre un hologramai l’equilibri o l’elasticitat. I tot i que ja fa uns mesos que està ben clar que és un nou bluff…
La coincidència de veure’n diverses corrent pel centre amb les notícies de l’enriquiment del seu creador -sense entrar a valorar la seva capacitació científica– i de les denúncies creuades, així com de l’agressiva campanya de promoció amb l’ús de personatges mediàtics i esportistes… m’han dut a plantejar l’apunt per si encara hi ha algú que, de bona fe, no ho té encara clar.
A banda de fer una ullada als enllaços, també podeu valorar vosaltres mateixa el tipus de proves que mostren les propietats amb aquest vídeo… o aquest altre on es desmonten.
Finalment, si tot i les lectures encara en voleu una, no fa falta que us gasteu el 30 i escaig euros que van demanat, navegant trobareu les instruccions per fabricar-vos-en una vosaltres mateixos. I si no sempre queda aquests grups del Twitter o del Facebook 😛
Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,
Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.
Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.
Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.
Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…
I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes... hi ha d’altres iniciatives individuals.
Abans d’una sessió pràctica, no està de més que feu una repassada a aquesta molt completa presentació que recorda les principals mesures i materials de treball al laboratori
Des del American Museum of Natural History (AMNH) ens plantegen la possibilitats de fer una excursió en l’espai i en el temps. Anada i tornada fins als confins de l’Univers, obrint el zoom des de l’Himàlaia anem avançant fins a una distància de quasi 14 mil milions d’anys llum per retornar cap a caseta, a la Terra de nou 😉
Amb motiu de la declaració per la ONU del 2011 com a Any Internacional de la Química i en coordinació amb la IUPAC i La UNESCO, per anar escalfant motors, des de la Societat catalana de Química s’han empescat un concurs obert per dissenyar la portada i les dotze pàgines d’un calendari commemoratiu.
Podeu presentar-vos individualment o en grup, a una o diverses pàgines, a la portada o a tot el calendari… i teniu de termini fins al 15 de març del 2010. Tot amb sucossos premis.
A cada pàgina, a través de la resolució d’una senzilla qüestió, es relaciona un element amb dues utilitats comuns a la vida quotidiana. I és aquesta relació la que cal plasmar artísticament.
A la seua web podeu trobar més informació, amb les bases del concurs, el cartell i la fitxa d’inscripció.
A sota us transcric la nota que ens han fet arribar i les dotze qüestions que heu de resoldre:
“L’any 2011 ha estat proclamat oficialment Any Internacional de la Química. La proposta va sorgir de l’Assemblea de les Nacions Unides el 30 de desembre de 2008, la qual va delegar en la UNESCO i en la IUPAC (la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) la preparació i l’organització dels actes i de les reunions corresponents. El 2011 també es complirà el centenari del Premi Nobel que es va lliurar a Marie Curie per l’aportació feta a aquesta ciència.
L’Any Internacional pretén conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Sota el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur», l’Any Internacional vol oferir un conjunt d’activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics.
L’Any Internacional és obert a les propostes i a la col·laboració de tothom. En aquesta línia, i coincidint amb els seus propis objectius, la Societat Catalana de Química, amb el suport de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, està preparant diverses activitats.
Concretament, en aquest context, vol elaborar el calendari de l’Any Internacional de la Química 2011, amb la participació d’estudiants de química de qualsevol àmbit (batxillerat, cicles formatius, de llicenciatura o de tercer cicle). Les bases del concurs que l’han de fer possible s’exposen en el full de les normes per a participar-hi.
Us animem a fer arribar aquesta iniciativa a tots els estudiants perquè hi participin, amb la finalitat de fer de la química una cosa útil, interessant i propera.”
Les dotze preguntes són:
Quin element químic és essencial i alhora comú als dos membres de cada parell…
1) Les Dolomites i les plantes verdes?
2) La torre Eiffel i la sang humana?
3) El Museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?
4) La catenària dels trens d’alta velocitat i els antifúngics de l’agricultura ecològica?
5) La sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?
6) La potabilització de l’aigua i la sal comuna?
7) El Taj Mahal i les cloïsses?
8) El fuselatge dels avions i els desodorants?
9) Les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?
10) Els explosius i els fertilitzants?
11) Les fibres de Gore-Tex® i les paelles antiadherents?
12) Les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?
Ací teniu els enllaços a les animacions que vam treballar l’altre dia al laboratori.
En aquesta pàgina trobareu l’animació on visualitzavem l’efecte de la temperatura sobre les molècules… fins arribar a aturar-les en el zero absolut (0K o -273ºC).
En aquest portal, en l’apartat Introducció tenieu la recreació de l’experiment d’Arquímedes amb les balances, els vasos, la corona i l’or. En l’apartat Classificació trobareu l’activitat de classificar materials en substàncies pures i mescles. Finalment, en l’apartat Estats, trobareu les animacions dels estats sòlid, líquid i gasós, així com la del canvis d’estat a l’escalfar els glaçons d’aigua. No ens va donar temps a fer-les, així que podeu probar amb les activitats finals. 😉
També teniu animacions dels diferents estats en aquesta altra pàgina i dels canvis en la presentació flash de sota que podeu fer anar amunt i avall. En aquesta podeu experimentar cadascun dels estats d’acord als principis de la teoria cinètico-corpuscular o visualitzar altres canvis.
Dins del mateix portal d’abans, però en l’apartat Àtoms, trobareu informació sobre l’estructura dels àtoms i sobre com fabricar-ne de diferents -afegint-hi protons- o construint isòtops -canviant el nombre de neutrons-, tot competint a veure qui aconsegueix una puntuació més elevada. També teniu informació sobre l’estructura i els components de l’àtom ací. Estructura que no es va establir definitivament fins l’execució dels experiments de Rutherford.
Podeu visualitzar les interaccions elèctriques que es donen entre els protons carregats possitivament i els negatius electrons, tot variant la posició de l’electró.
Finalment, teniu un breu resum sobre àtoms i molècules i una mica d’humor amb el vídeo de sota, de la sèrie un minut de ciència.
Si visiteu aquesta web de la universitat de Utah, trobareu una animació que us permetrà viatjar ràpidament des d’un gra de café d’uns milímetres, fins a un àtom de carboni d’uns micròmetres.
Hi ha una segona animació, més completa, per viatjar entre els nivells de les partícules subatòmiques fins a l’univers…
