Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
A continuació teniu els enllaços a dos paquets JClic sobre cinemàtica.
Un primer per treballar els conceptes generals de cinemàtica. Hi han 22 activitats per a treballar les magnituds utilitzades: temps, distància, velocitat i acceleració, desenvolupant especialment aquests dos darrers. Al final inclou unes activitats que introdueixen les gràfiques del moviment.
Un segon centrat en en el tema de la cinemàtica rectilínia. Proposa exercicis com: compondre gràfiques, treballar conceptes relacionats amb el tema, relacionar gràfiques i valors…
Us adjunte tres vídeos d’Antonio Lazcano sobre l’origen de la vida per completar les activitats sobre els experiments de Miller.
Lazcano és catedràtic d’Origen de la vida a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i expert en l’estudi de l’origen i l’evolució de la vida a partir de les anàlisis de gens i genomes, així com en genòmica comparada i en els primers estadis de l’evolució cel·lular; a coordinat el Comitè Avaluador de l’Institut d’Astrobiologia de la NASA i és president de l’ISSOL, essent el primer cientific latinoamericà que ha ocupat aquest càrrec, que en altres temps van ocupar Alexander I. Oparin, Stanley L. Miller i Joan Oró .
En el primer vídeo, també el podeu trobar al Youtube, tracta de respondre breument a les qüestions Com apareixen les primeres cèl·lules?, És possible la vida en altres parts de l’Univers? i Quina és la relació entre genètica i evolució.
El segon és una conferència a la Universitat de Barcelona el cinqüentenari de l’experiment de Miller.
El tercer, conferència a les Jornades ‘La Teoría de l’Evolució i els contes creacionistes’, dins dels actes del Día de Darwin.
Pel mateix preu us deixe l’enllaç a dues entrevistes, una el’0rigen de la vida, l’evolució, la selecció natural, l’atzar i la investigació. I l’altra on també reflexiona sobre el disseny inteligent.
Ja és oficial tot i les nevades tardanes. L’escalfor del Sol, l’allargament de les hores de llum al matí i al vespre… un nosequè a l’ambient feia intuir que alguna cosa estava movent-se. Avui el Sol ha sortit justament per l’Est i s’ha post exactament per l’Oest.
Calendari dels Pagesos
Avui a les 18.32 del nostre rellotge ha començat formalment la primavera, tot i que no caldrà ajustar rellotges fins el proper cap de setmana. Després de l’equinocci d’avui, ens esperen ara 92 dies i 18 hores fins arribar al solstici d’estiu i preparar les fogueres vora mar.
A l’Hemisferi Sud avui també tindran un equinocci, però els marcarà l’entrada en la tardor.
El coneixement de les característiques especials de dies com el d’avui, són coneguts per gran quantitat de cultures arreu dels planeta, com a exemple a sota us enganxe un vídeo sobre el temple de Kukulkan a la ciutat maia de Chichen Itza.
Tot i que -en deixar perdre la cultura del camp- ja no fem servir gaire la saviesa popular per predir el temps que farà, hi ha gran quantitat de dites que ens donen pautes per aproximar l’oratge que ens espera:
Primavera arribada, ovella esquilada.
Per la primavera, res no és com era.
Al llit, tot l’any és primavera.
Falsa primavera enganya el bestiar.
L´hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc.
Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,
Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.
Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.
Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.
Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…
I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes... hi ha d’altres iniciatives individuals.
La meteorologia no és una ciència exacta, ja que hi intervenen una gran quantitat d’elements i de factors que en dificulten la previsió i la predicció.
Però amb una mica de formació i un seguit de pautes, podrem planificar aproximadament l’oratge que ha de vindre i fer-nos una idea del que volen dir els mapes amb tantes línies i símbols que fan servir per intentar encertar-la els meteoròlegs.
En aquest enllaç trobareu explicats els conceptes imprescindibles per entendre un mapa isobàric i les principals situacions que solen donar-se a l’àmbit de la Mediterrània occidental i centre d’Europa.
Per aprofundir una mica més, aquestes dues unitats didàctiques d’iniciació a la meteorologia.
Les webs del servei de Meteorològic de Catalunya, amb la previsió pels propers dies, i el complet portal del 3cat24, amb el blog dels seus meteoròlegs.
Un portal per conèixer el temps en qualsevol part del món
