Ací teniu la presentació sobre les malalties cardio-vasculars que la Marta Garcia, el Marc Gil o la Mireia Lòpez ens van exposar dilluns.
[slideshare id=2647815&doc=malatiescardiovasculars1-091204034029-phpapp02]
Ací teniu la presentació sobre les malalties cardio-vasculars que la Marta Garcia, el Marc Gil o la Mireia Lòpez ens van exposar dilluns.
[slideshare id=2647815&doc=malatiescardiovasculars1-091204034029-phpapp02]
Ací teniu la presentació sobre les malalties infecciosesque la Pamela Sanchez, el Dave Fenigra i la Daneysa Renteria ens van exposar dilluns.
[slideshare id=2631813&doc=lesmalaltiesinfecciosespameladaneysadave-091202072059-phpapp02]
Ací teniu la presentació sobre les lessions que la Harolyn Feliz, la Giselle Nuñez i la Sheila Lozano ens van exposar dilluns.
[slideshare id=2631682&doc=harolynsheilagiselle-091202070536-phpapp01]
Ací teniu la presentació sobre les lessions que l’Anna Viver, l’Omar Dominguez i la Judith Castillejos ens van exposar dilluns.
[slideshare id=2631660&doc=lesionsprodudesperaccidentsiviolncia1-091202070356-phpapp01]
Amb motiu de la declaració per la ONU del 2011 com a Any Internacional de la Química i en coordinació amb la IUPAC i La UNESCO, per anar escalfant motors, des de la Societat catalana de Química s’han empescat un concurs obert per dissenyar la portada i les dotze pàgines d’un calendari commemoratiu.
Podeu presentar-vos individualment o en grup, a una o diverses pàgines, a la portada o a tot el calendari… i teniu de termini fins al 15 de març del 2010. Tot amb sucossos premis.
A cada pàgina, a través de la resolució d’una senzilla qüestió, es relaciona un element amb dues utilitats comuns a la vida quotidiana. I és aquesta relació la que cal plasmar artísticament.
A la seua web podeu trobar més informació, amb les bases del concurs, el cartell i la fitxa d’inscripció.
A sota us transcric la nota que ens han fet arribar i les dotze qüestions que heu de resoldre:
“L’any 2011 ha estat proclamat oficialment Any Internacional de la Química. La proposta va sorgir de l’Assemblea de les Nacions Unides el 30 de desembre de 2008, la qual va delegar en la UNESCO i en la IUPAC (la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) la preparació i l’organització dels actes i de les reunions corresponents. El 2011 també es complirà el centenari del Premi Nobel que es va lliurar a Marie Curie per l’aportació feta a aquesta ciència.
L’Any Internacional pretén conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Sota el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur», l’Any Internacional vol oferir un conjunt d’activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics.
L’Any Internacional és obert a les propostes i a la col·laboració de tothom. En aquesta línia, i coincidint amb els seus propis objectius, la Societat Catalana de Química, amb el suport de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, està preparant diverses activitats.
Concretament, en aquest context, vol elaborar el calendari de l’Any Internacional de la Química 2011, amb la participació d’estudiants de química de qualsevol àmbit (batxillerat, cicles formatius, de llicenciatura o de tercer cicle). Les bases del concurs que l’han de fer possible s’exposen en el full de les normes per a participar-hi.
Us animem a fer arribar aquesta iniciativa a tots els estudiants perquè hi participin, amb la finalitat de fer de la química una cosa útil, interessant i propera.”
Les dotze preguntes són:
Quin element químic és essencial i alhora comú als dos membres de cada parell…
1) Les Dolomites i les plantes verdes?
2) La torre Eiffel i la sang humana?
3) El Museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?
4) La catenària dels trens d’alta velocitat i els antifúngics de l’agricultura ecològica?
5) La sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?
6) La potabilització de l’aigua i la sal comuna?
7) El Taj Mahal i les cloïsses?
8) El fuselatge dels avions i els desodorants?
9) Les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?
10) Els explosius i els fertilitzants?
11) Les fibres de Gore-Tex® i les paelles antiadherents?
12) Les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?
Ací teniu la presentació sobre les malalties psíquiques que la Wu Shan, l’Elena Fernández i la Sara Fernández ens van exposar dimecres.
[slideshare id=2589637&doc=shansaraelena-091126070407-phpapp01]
Ací teniu la presentació sobre la obesitat que la Reina Calderon, el Sergiu Dan i la Katerine Millen ens van exposar dimecres.
[slideshare id=2631691&doc=lobesit-091202070701-phpapp01]
Us adjunte les diapositives que, com a mínim, haurà de tindre la vostra presentació sobre els elements de la Taula Periòdica, recordeu que cadascú ha de treballar l’element corresponent al vostre número a la llista de classe i que teniu de data límit per fer-me’l arribar fins al dilluns 21.
Com a exemple, ací teniu el darrer acceptat -i per tant el més pesat- fins ara conegut com a Unumbi i probablement anomenat Copernici al gener que ve.
Avui un grapat de diaris i altres mitjans han destacat la publicació al Nature d’un article on hom planteja que el darrer emplenament de la Mediterrània no fou gradual, com ho havien estat anteriors pujades o baixades de nivell degudes a glaciacions o altres fenòmens, sinó sobtat amb l’excavació d’un gran canal erosiu d’uns 500 metres de profunditat, fins a vuit quilòmetres d’amplada i uns 200 quilòmetres de llargada que va omplir la cubeta en un parell d’anys fa uns 5,3 milions d’anys.
I és que uns milers d’anys abans la mar havia esdevingut un desert de sal en tallar-se la conexió entre l’Atlàntic i la Mediterrània, fou la crisi del Messinià els darrers anys del Miocè…
Com segurament tornarà a passar d’ací un temps, ja que les espentes entre Àfrica i Euràsia continuen agafant a la Península Ibèrica pel mig. Podeu llegir un interessant article de l’Enric Marco a la revista de l’Associació Astronòmica de la Safor.
Podria ser que un fenomen semblant, haguès donat lloc a la formació de l mar Negre?… i que aquest fos l’origen del –recurrent a diverses cultures mediterrànies- mite del diluvi universal?.
El que sembla clar és que els humans estem massa acostumats a mesurar les coses amb la nostra escala de temps, que és ben curta, per exemple, comparada amb la dels processos geològics. I tenim massa tendència a dir allò de “… és així, sempre ha estat així i sempre ho serà” 😉
… tot i que no sembla apta per a diabètics, feu una ullada a aquesta apetitosa taula periòdica. I per si no duia prou feina, fins i tot manté les representacions en color de classificacions i estat.
Hi he arribat via el blog de PepQuímic, on trobareu altres saboroses imatges. Bon profit 😉