Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Entrades relatives a actualitat, notícies o curiositats biològiques
Trastejant pel blog de la Carmen, he vist que encara està activa la versió en línia de Home la pel·lícula de Yann Arthus-Bertrand. Així que, si disposeu d’una hora i trenta-tres minuts, obriu bé orelles i ulls i a gaudir.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jqxENMKaeCU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
En aquesta web dinàmica del National Geographic, o en imatge fixa descarregable al Flickr, trobareu un recull de les vora 200 diferents rutes i missions enviades pels humans en els 50 anys d’exploracions espacials.
Des de les llunyanes missions del 1957 ençà del company de viatge Sputnik a les encara actives travesses del Nous Horitzons camí de Plutó on arribaran el 2015, hi ha dibuixades les 9 expedicions al Sol o les més de 70 a la Lluna o, fins i tot, l’encara actiu -després de visitar Júpiter i Saturn- viatge més enllà dels límits del sistema solar del Voyager I.
Una imatge ben gràfica on el gruix relatiu ens fa adonar-nos que tot just comencem a conèixer els voltants més propers a la nostra casa.
Tot i què va començar a primers de mes, encara sou a temps de passar-vos pel Museu de Zoologia i fer un tastet dels diàlegs: L’ABANS I EL DESPRÉS DE DARWIN. EVOLUCIÓ I SOCIETAT
El museu ha programat un seguit de xerrades sota el format de diàlegs entre parelles de científics, pensadors i especialistes, que plantejen acostar-nos a unes altres visions sobre l’evolució i la figura de Charles Robert Darwin des d’una mirada interdisciplinària. Aquesta setmana la relació entre l’evolució, el seu ús publicitari i les estratègies empresarials.
Dates: dimarts i dijous, entre l’1 i el 22 d’octubre
Lloc: Sala d’actes de l’edifici de Zoologia
Horari: 18.30h (les portes s’obriran 15 minuts abans de l’inici)
A l’Hospitalet, fins al desembre, teniu uns pessics de ciència compostos de xerrades, pel·lícules o tallers diversos i diversificats
Si encara us queda temps, feu una ullada al blog L’agenda de la cultura científica i trobareu un bon grapat de propostes d’activitats i actes diversificats en formats diversos i adreçats a públics variats.
I per acabar, més cinema amb un banc de pel·lícules de temàtica científico-tècnica comentades per diversos especialistes. Tot disponible a la biblioteca Can Sumarro
Tal com vam quedar, us adjunte un seguit d’enllaços relacionats amb els eclipsis i les fases de la Lluna. Pel mateix preu us deixe l’enllaç per descarregar-vos el programa que hem fet servir a pràctiques, l’Stellarium.
Podeu trobar generalitats sobre l’ Univers en aquesta web de l’xtec i sobre la Lluna en un curs d’astronomia. A la NASA trobareu un portal sobre eclipsis de Sol i Lluna amb informació dels de l’any 2008 al 2010. A Mr. Eclipsi hi ha un portal d’introducció als eclipsis llunars i a la BBC altre sobre els eclipsis solars. A més d’un recull de qüestions bàsiques i molts més recursos.
Podeu trobar animacions variades a la NASA o d’altres fetes amb l’Stellarium. Ací teniu una animació sobre els eclipsisis solars totals. També podeu descarregar-vos una simulació completa vista des de l’espai de l’eclipsi del 2006.
Més concretament podeu veure una pàgina a Serviastro sobre l’eclipsi parcial de Lluna de l’agost de 2008 o sobre el total de 2007. També trobareu el del 2009 a la pàgina d’Astronomia.org.
Pel que fa al Sol, a banda de qüestions generals, trobareu una animació de l’eclipsi anular del 2005 i al web d’Eduard Masana pàgines sobre els eclipsis totals del 1999 a Turquia i 2001 a l’Àfrica, on hi ha una seqüència animada. A la web de l’IEEC trobareu el que es va veure a la Península Ibèrica el 2006 amb diverses animacions. Finalment a Serviastro trobareu el total que s’ha vist a la Xina el 2009.
Pel què respecta a futurs esdeveniments, trobareu l’anular solar del 2010.
Per acabar, sobre les fases de la Lluna també disposeu d’abundant material. Generalitats a banda, hi ha una MUD a l’Edu365 o la imatge de la Lluna actual; a Serviastro trobareu totes les fases del 2009 i del 2010 i teniu dos potents simuladors com el del final de l’article ací i ací.
Al youtube hi ha gran quantitat de vídeos relacionats amb el tema, hi ha alguns que expliquen perquè els solars sols es veuen en determinats llocs o d’altres més generals. I d’altres són més artístics.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/tIE1MTGz4eI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://astro.unl.edu/naap/lps/animations/lps.swf" width="500" height="500" wmode="transparent" /]
A la secció de ciència del magazine del -famós entre d’altres per la seva xarxa de museus- Smithsonian Institute trobareu un seguit d’imatges del Sistema Solar captades per diversos satel·lits. Podeu descarregar, entre d’altres, aquesta que mostra dues -Tità i Tetis- de les múltiples llunes de Saturn. O veure com el Sol s’amaga en Mart.
I al de Solarviews, fins i tot podeu fer una cerca temàtica. Ara bé, si el que voleu és veure la Terra des de fora, feu una ullada al Observatori de la NASA.
O bé, podeu observar-ho directament des de casa, i acabar descobrint un asteriode potencialment impactant.
L’altre dia vam començar a parlar sobre la història i l’estructura de la taula periòdica.
Us adjunte diversos enllaços sobre diverses visions d’ella, tot i que com sempre el millor és anar a les fonts original… la IUPAC i la seua pàgina sobre la taula on trobareu la darrera versió acceptada i algunes precedents.
Teniu les versions de l’aulanet i l’edu365, la de la wikipèdia; en català també trobareu versions dinàmiques o un recull de la traducció a diverses llengües del nom de cada element. Aci i ací teniu als alumnes guanyadors d’un concurs de taules en línia.
A la xarxa també trobareu una versió animada amb exemples de cada element i altra també molt completa, o bé llistats de cada tipologia, o també podeu trobar anècdotes relacionades. Hi ha altra versió dinàmica on trobar ràpidament gran quantitat de dades relatives a cada element. També entrobareu d’altres curioses en aquest post de Reacciona.
[slideshare id=51928&doc=taula-peridica-9971]
Per acabar un parell de jocs, el Tetris periòdic i altre per comprovar el grau de coneixement que teniu de taula i les característiques dels seus components.
I una mica de música, us atreviu amb la segona cançò? 😉
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1geccHiylcU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ssaUusY6hWM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
En aquest article podeu trobar els objectius que ens plantejem assolir en la unitat La comprensió de la ciència i de la tècnica.
A més a més, teniu un vídeo per conèixer les fases del mètode científic i altre on diversos investigadors i investigadores de l’IMIM plantejen que representa per cadascun d’ells la ciència i el seu mètode de treball, tot il·lustrant-lo amb la història d’un estudi d’ADN… és l’Aventura de la ciència. I un darrer de Carl sagan on planteja la relació entre mètode científic, Francis Bacon i el pensament crític.
El mètode científic també s’ha relacionat històricament amb d’altres com l’hipotètic-deductiu, en tenim exemples amb l’asèpsia, Semmelweis i Pasteur.
També podeu fer una ullada a aquesta antiga entrada amb més enllaços relatius a la forma de raonar en ciència, per diferenciar induccions i deduccions.
Podeu descarregar-vos una còpia de les fases d’una investigació científica que treballarem a l’aula. I recordeu la importància de la darrera fase del mètode, no es tracta sols de plantejar-se preguntes i comprovar possibles respostes, sinó també de comunicar-ho i socialitzar el coneixement… tot allò que no es comparteix no existeix
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2l0MfhsIqUU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/4ncbgRePxcA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/-oikvaCid_s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Avui 22 de setembre, a les 23.19 hores, deixarem enrere l’estiu, canviarem d’estació i entrarem en la tardor astronòmica. De fet en alguns llocs de l’hemisferi nord esperen delitosos l’estació per veure el canvi de color de les fulles.
Aquest matí el Sol ha sortit a les 07.39 i s’ha fet fosc a les 07.49, per tant avui hem tingut 12 hores de llum i 12 de foscor.
Això és el que s’anomena un equinocci i cada any es dona dues vegades. Aquest era l’equinocci de tardor, l’inici de la primavera de l’hivern. Ara be, aquestes dates, com les dels solsticis, poden variar uns dies amunt o avall cada any.
Tot açò, juntament amb les estacions, està estretament relacionat amb els moviments de la Terra al voltant del Sol. Podeu emular aquest moviment amb aquest simulador.
També podeu visualitzar el perquè de les estacions en aquests dos vídeos
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/o67ocCnKL4o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Io-9mpy-SjU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Us passe un seguit d’enllaços per ampliar informació sobre l’Univers i la nostra relació amb ell.
A banda d’aquesta antiga entrada on parlavem del Big Bang i la situació de la Terra, aquesta amb mapes de l’Univers o aquesta altra on parlavem de l’any internacional de l’astronomia i el seu node català . Podeu fer una ullada a la imatge astronòmica del dia o ací per trobar més imatges i enllaços. Microsoft intenta la competència amb GoogleSky amb el WorlWide Telescope i un projecte planetari multidisciplinar és The World at Night (TWAN) amb paissatges cellestials d’arreu. Un projecte també espectacular és GigaGalaxy Zoom que inclou, entre altres imatges de grandíssima resolució, una panoràmica de l’espai de 360 graus, tal com es veu a ull nu i un zoom del centre de la Via Làctia.
En Astronomia.org trobareu un recull de fenòmens del darrer mes i ací o ací trobareu l’hora de sortida i posta del Sol a les principals ciutats del món. També podreu calcular-la vosaltres mateixa o aprofundir més al web de Serviastro de la U.B
Es pot visitar el departament d’Astrofísica o l’Observatori de la Universitat de València o Spaais des de les Illes. També visitar el cel austral amb l’Observatori Europeu Austral (ESO). Finalment, teniu un complet portal engegat pel CSIC i adreçat a secundària amb simulacions, vídeos i més.
Podeu acabar amb uns mots encreuats o participant -individualment o en grup- a la primera edició del Joc del Big Bang des d’octubre fins a finals d’any.
I, si voleu, descarregueu-vos el calendari Astrònomes que van fer història.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/36I9LIDmMhc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]