Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Els ocells no volen tan alt. Els avions no ho fan tan ràpidament. La Ciutat de les Arts i de les Ciències de València pesa menys. Cap espècie, tret de la humana, no pot ni tan sols entendre el que està passant, ni cap ésser humà no ho podria haver entès fa només un mil·lenni. El llançament d’un coet amb destí cap a l’espai és un esdeveniment que inspira respecte i que desafia qualsevol capacitat de descripció. A la fotografia que publiquem es veu com la Llançadora Espacial Atlantis s’elevava a primera hora del matí del 12 de juliol del 2001 per a visitar l’Estació Espacial Internacional. Els dos milions de quilograms del coet salpaven, des del seu punt de partença, per a encerclar la Terra a una alçada a la qual la densitat de l’aire és massa feble per a poder respirar i a on la gravetat que hi ha a bord és poc perceptible. A l’actualitat, aproximadament una vegada a la setmana, un coet amb destí cap a l’espai s’enlaira des d’algun lloc de la Terra.
Després de l’Any Darwin, el 2010 no podia ser altra cosa que l’Any de la Biodiversitat, o com a mínim aquesta és la intenció d’alguns que ho han espentat fins ara, d’acord a l’esperit dels Objectius del Mil·leni.
A partir d’açò s’ha constituït l’Objectiu Biodiversitat 2010, que des d’àrees com la reducció de pèrdua de components de biodiversitat o el seu ús sostenible; la reducció d’amenaces i manteniment de la integritat dels ecosistemes; la protecció del coneixement tradicional i altres, es planteja un seguit d’indicadors per valorar els objectius a assolir. De fet també té una secció adreçada a les persones que lideraran el futur, els joves d’avui.
Ara, com comenta Juli Peretó, si parlem de Biodiversitat en majuscules no ens oblidem de la gran massa – allò que l’ull no veu-, els microorganismes que mouen el món.
Si voleu, baixeu-vos d’ací un calendari de butxaca del 2010.
Tot i el fred dels darrers dies, no podiem parlar de fred hivernal… sinó de tardor. L’hivern astronòmic (diferent del metereològic) no comença fins al solstici d’hivern. I el dia més curt serà precisament el d’avui.
Tot açò, obviament, sols és vàlid a l’hemisferi nord… perquè al sud el que comença és l’estiu, allà tindran el dia més llarg i serà qüestió de celebrar-ho amb un banyet a la platja 😉
Ací trobareu les imatges dels darrers solsticis a Newgrange, que encara és més antic que el fotogènic Stonehenge, però on ja coneixien i aliniaven amb el Sol d’hivern.
Els visors moleculars ens permeten visualitzar i animar àtoms, molècules i altres compostos en tres dimensions, podeu llegir més en aquesta pàgina o veure exemples ací.
Hi ha molts llocs on trobar les molècules i àtoms, són arxius de text que defineixen la posició de cada àtom i la seva relació amb els àtoms veïns. Podem trobar aquests arxius (nomarxiu.PDB o nomarxiu.MOL) amb un buscador a internet. Hi ha portals específics com aquest o aquest altre, d’altres són més genèrics o aquest anirà penjant la molècula del mes o, fins i tot, la proteina del mes.
La vostra tasca serà la següent:
Entreu en aquesta pàgina i practiqueu amb els models del triòxid de sofre (SO3) i l’amoniac (NH3), en acabar heu d’escriure quatre diferències entre tots dos i feu el corresponent model amb plastilina. Afegiu etiquetes per a identificar els àtoms que les composen.
En aquesta altra després de voltejar-les, proveu a identificar-les i escriure la fòrmula química.
Finalment, trieu tres de les següents i feu el model en plastilina com en els anteriors. Ací, en la universitat de Nova York, podeu descarregar la molècula d’aigua, una mica de gel o millor un diamant?, o el grafit de la mina d’un llapis?. També trobareu compostos de carboni com el metà, el propà o el butà. La sal de cuina o el benzé.
Si us ha agradat, podeu descarregar-vos el Jmol des de Softacatalà i ací trobareu un complet manual.
Amb motiu de la declaració per la ONU del 2011 com a Any Internacional de la Química i en coordinació amb la IUPAC i La UNESCO, per anar escalfant motors, des de la Societat catalana de Química s’han empescat un concurs obert per dissenyar la portada i les dotze pàgines d’un calendari commemoratiu.
Podeu presentar-vos individualment o en grup, a una o diverses pàgines, a la portada o a tot el calendari… i teniu de termini fins al 15 de març del 2010. Tot amb sucossos premis.
A cada pàgina, a través de la resolució d’una senzilla qüestió, es relaciona un element amb dues utilitats comuns a la vida quotidiana. I és aquesta relació la que cal plasmar artísticament.
A la seua web podeu trobar més informació, amb les bases del concurs, el cartell i la fitxa d’inscripció.
A sota us transcric la nota que ens han fet arribar i les dotze qüestions que heu de resoldre:
“L’any 2011 ha estat proclamat oficialment Any Internacional de la Química. La proposta va sorgir de l’Assemblea de les Nacions Unides el 30 de desembre de 2008, la qual va delegar en la UNESCO i en la IUPAC (la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) la preparació i l’organització dels actes i de les reunions corresponents. El 2011 també es complirà el centenari del Premi Nobel que es va lliurar a Marie Curie per l’aportació feta a aquesta ciència.
L’Any Internacional pretén conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Sota el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur», l’Any Internacional vol oferir un conjunt d’activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics.
L’Any Internacional és obert a les propostes i a la col·laboració de tothom. En aquesta línia, i coincidint amb els seus propis objectius, la Societat Catalana de Química, amb el suport de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, està preparant diverses activitats.
Concretament, en aquest context, vol elaborar el calendari de l’Any Internacional de la Química 2011, amb la participació d’estudiants de química de qualsevol àmbit (batxillerat, cicles formatius, de llicenciatura o de tercer cicle). Les bases del concurs que l’han de fer possible s’exposen en el full de les normes per a participar-hi.
Us animem a fer arribar aquesta iniciativa a tots els estudiants perquè hi participin, amb la finalitat de fer de la química una cosa útil, interessant i propera.”
Les dotze preguntes són:
Quin element químic és essencial i alhora comú als dos membres de cada parell…
1) Les Dolomites i les plantes verdes?
2) La torre Eiffel i la sang humana?
3) El Museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?
4) La catenària dels trens d’alta velocitat i els antifúngics de l’agricultura ecològica?
5) La sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?
6) La potabilització de l’aigua i la sal comuna?
7) El Taj Mahal i les cloïsses?
8) El fuselatge dels avions i els desodorants?
9) Les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?
10) Els explosius i els fertilitzants?
11) Les fibres de Gore-Tex® i les paelles antiadherents?
12) Les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?
Avui un grapat de diaris i altres mitjans han destacat la publicació al Nature d’un article on hom planteja que el darrer emplenament de la Mediterrània no fou gradual, com ho havien estat anteriors pujades o baixades de nivell degudes a glaciacions o altres fenòmens, sinó sobtat amb l’excavació d’un gran canal erosiu d’uns 500 metres de profunditat, fins a vuit quilòmetres d’amplada i uns 200 quilòmetres de llargada que va omplir la cubeta en un parell d’anys fa uns 5,3 milions d’anys.
I és que uns milers d’anys abans la mar havia esdevingut un desert de sal en tallar-se la conexió entre l’Atlàntic i la Mediterrània, fou la crisi del Messinià els darrers anys del Miocè…
Com segurament tornarà a passar d’ací un temps, ja que les espentes entre Àfrica i Euràsia continuen agafant a la Península Ibèrica pel mig. Podeu llegir un interessant article de l’Enric Marco a la revista de l’Associació Astronòmica de la Safor.
Podria ser que un fenomen semblant, haguès donat lloc a la formació de l mar Negre?… i que aquest fos l’origen del –recurrent a diverses cultures mediterrànies- mite del diluvi universal?.
El que sembla clar és que els humans estem massa acostumats a mesurar les coses amb la nostra escala de temps, que és ben curta, per exemple, comparada amb la dels processos geològics. I tenim massa tendència a dir allò de “… és així, sempre ha estat així i sempre ho serà” 😉
… tot i que no sembla apta per a diabètics, feu una ullada a aquesta apetitosa taula periòdica. I per si no duia prou feina, fins i tot manté les representacions en color de classificacions i estat.
Hi he arribat via el blog de PepQuímic, on trobareu altres saboroses imatges. Bon profit 😉
Les pandèmies o les epidèmies en general, sempre han tingut molta tirada en els mitjans de comunicació i en l’imaginari col·lectiu, fins i tot independentment de les seues morbiditats i mortalitats… o precisament per la confusió entre ambdós conceptes.
Bé com el Pandemic II, per jugar en xarxa desenvolupant una pandèmia vírica, bacteriana o un paràsit; o bé amb un clàssic descarregable, el simulador sobre la SIDA SimEpi, a la xarxa podem trobar diversos exemples de simuladors d’epidèmies
Fins i tot, fa uns anys és va extendre una epidèmia en línea -la corrupted blood– entre els jugadors del joc Worl of Warcraft, com podeu llegir en aquest article que compara les epidèmies virtuals i les reals.
En altre article trobareu més informació del SimEpi i d’altres simuladors.
I, en part, aquesta és la base de la pel·lícula28 days later i les seves seqüeles. Ací en teniu una anàlisi més detallada del film i a sota el trailer de la pel·lícula.
Fa un any em feia ressó en aquest article dels preparatius de l’any Darwin i del 149è aniversari de la publicació del seu llibre més conegut On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life… també anomenat L’Origen de les espècies.
Doncs ara que ja ha passat un any, per celebrar l’arribada al segle i mig d’edat, i la seva bona salut… tot un seguit d’articles floreixen a la web.
Com a exemple aquest on el Juli Peretó fa una crònica de com va anar la seqüència de la publicació o el del Ben Fry on fa una acurada comparativa de les evolucions, adicions i modificacions, de les edicions que es van succeir el 1859 i els següents anys. Hi ha també un curiòs recull del diari The Guardian, amb aproximacions evolutives tan variades com per incloure un festival de cinema darwinià que relaciona cinema i evolució.
Per acabar amb una mica de música, a sota de tot teniu el primer dels vídeos del Genomic Dub Collective que ens presenta L’Origen a ritme de Dub, i a continuació una lectura de Richard Dawkins del text de Darwin. Així doncs, PER MOLTS ANYS!!
