Categoria: Correccions

correccions o comentaris de les activitats treballades a l’aula

Correccions i comentaris activitats forces.

Tal com vam quedar, a continuació us adjunte les correccions de les activitats que falten comentar. Recordeu també el glossari per dilluns i les entrades sobre vídeos i materials de repàs.

  • Pel què fa als tres recipients amb el mateix líquid, la mateixa alçada i diferent forma. Tots tres tenen la mateixa pressió en el fons, ja què no depèn de la forma del recipient sinó de la densitat del líquid, la gravetat i l’alçada a la qual es troba el líquid. Com que, en aquest cas, l’únic que varia és la forma del recipient, la pressió serà la mateixa en tots els casos.
  • Si el líquid que hi ha és aigua la pressió hidrostàtica (P = d · g · h) serà d = 1.000 kg/m3 g = 9,8 N/kg h = 6 cm = 0,06 m
    P = 1.000 kg/m3 · 9,8 N/kg · 0,06 m = 588 N/m2 = 588 Pa
  • Pel que respecta a l’activitat sobre els objectes submergits en aigua:

Objecte A
• Paparent = 3,4 N    Empenyiment = P – Paparent = 5,4 N – 3,4 N = 2 N
• P = m · g   5,4 N = m · 9,8 N/kg   m = 5,4 N / 9,8 N/kg = 0,55 kg
Segons Arquímedes E = dlíquid · Vcos · g  2 N = 1.000 kg/m3 · Vcos · 9,8 N/kg   Vcos = 2 N / 9.800 N/m3 = 0,0002 m3
• d = m/V  d = 0,55 kg / 0,0002 m3 = 2.750 kg/m3 La densitat de l’objecte és més gran que la densitat de l’aigua: dobjecte > daigua
Objecte B
•Novament Arquímedes:  E = dlíquid · Vcos · g  E = 1.000 kg/m3 · 0,00001 m3 · 9,8 N/kg  E = 0,098 N
• En la bola buida l’empenyiment serà el mateix, ja que no ha variat cap magnitud: densitat del líquid, volum del cos i gravetat.
• d = m/V  m = 20 kg V= 0,00001 m3  dbola= 20 kg/0,00001 m3 = 2.000.000 kg/m3
Com que la densitat de la bola (2.000.000 kg/m3) és més gran que la de l’aigua (1.000 kg/m3), s’enfonsarà.

  • Al baròmetre de Torricelli, com a bon fluid que és l’aire, podrem conèixer la pressió atmosfèrica segons P = d · g · h
    d = 13.600 kg/m3  g = 9,8 N/kg   h = 700 mm = 0,7 m  P = 13.600 kg/m3 · 9,8 N/kg · 0,7 m = 93.296 Pa
    93.296 Pa · 1 bar/100.000 Pa = 0,93296 bar
  • Per ordenar les diferents mesures, primer haurem de convertir-les a la mateixa unitat per poder comparar-les, per exemple a Bars:

1.300 hPa · 1 bar / 1.013 hPa = 1,28 bar
800 mm Hg · 1.013 bar / 760 mm Hg = 1,066 bar
2 atm · 1.013 bar / 1 atm = 2,026 bar
100.000 Pa · 1 bar / 100.000 Pa = 1 bar

I ara ja podem ordenar-les de menor a major :100.000 Pa, 800 mmHg, 1.300 hPa, 2 bar, 2 atm

  • I acabem amb l’exercici sobre l’empenyiment que faltava de l’auto-avaluació:

E = dL · Vd · g  dL = 1.800 kg/m3 Vd = 0,003 m3  g = 9,8 N/kg
E = 1.800 kg/m3 · 0,003 m3 · 9,8 N/kg = 52,92 N
P = m · g  m = 5 kg  g = 9,8 N/kg
P = 5 kg · 9,8 N/kg = 49 N
Com que el pes és menor que l’empenyiment, el cos surarà

Correccions activitats 5 i 10 unitat 2

Tal com vam quedar, a continuació us adjunte les correccions de les dues activitats que falten comentar.

A l’activitat 5 heu d’expresar en graus Celsius les diferents temperatures que us donava.

Ja sabem que per passar de Farenheit a Celsius heu de fer servir el factor:

5/9 · (ºF-32)

I per passar de Kelvin a Celsius:

K-273

Per tant tindrem que:

0 ºF –17,18 ºC
–200 ºF –128,89 ºC
100 ºF 37,78 ºC
100 ºK –173 ºC
200 ºK –73 ºC
32 ºF 0 ºC

A l’activitat 10, es tracta de completar una taula amb les equivalències entre diversos volums.

cm3 dm3 m3 ml l
2000 2 0.002 2000 2
50000 50 0.05 50000 50
2000000 2000 2 2000000 2000
100000 100 0.1 100000 0.1
300000 300 0.3 300000 300

Objectius de la segona unitat i correcció activitat 4

Tal i com vam quedar, us adjunte els objectius de la segona unitat, alguns enllaços i la correcció de l’activitat 5

UNITAT 2. EL CONTROL DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

OBJECTIUS

  • Justificar que la ciència i la tècnica no són èticament neutres.
  • Justificar la raó de ser d’altres coneixements, en particular del filosòfic, a més del científic i del tècnic.
  • Analitzar la ciència des d’aquestes dues perspectives: la ciència com a saber i la ciència com a activitat.
  • Analitzar des del punt de vista ètic l’activitat científica i tècnica.
  • Definir el concepte de medi tècnic.
  • Definir i analitzar les següents característiques de la tècnica: ambivalència, imprevisibilitat i universalitat.
  • Definir què és l’avaluació de tecnologies.
  • Avaluar algunes tecnologies i algunes pràctiques tecnològiques.

CONTINGUTS
1. Ètica, ciència i tecnologia
1.1 La ciència i la tècnica no són èticament neutres
1.2 El paper necessari de la fi losofi a i d’altres coneixements
1.3 El coneixement fi able i la capacitat transformadora
2. La ciència al servei de la humanitat i del planeta
2.1 La ciència com a saber
2.2 La ciència com a activitat
3. La tecnologia al servei de la humanitat i del planeta
3.1 El medi tècnic
3.2 L’ambivalència i la imprevisibilitat de la tecnologia
3.3 El caràcter universal de la tecnologia
4. Avaluació de tecnologies

Reflexions de la UNESCO sobre ètica, ciència i tècnica. També té un portal específic sobre el mateix tema. En aquesta web trobareu una aproximació general, com a part d’un curs general sobre la relació química/biologia. Al blog Històries de ciència, trobareu un seguit d’interessants article sobre la publicació del llibre Anatomia del fraude científico., altre sobre el rigor en fer ciència i finalment altre que parla del paper de les revistes científiques. Finalment, en aquest post anterior trobareu més enllaços relacionats amb el tema i ací els textos que haureu de comentar la setmana vinent.

També teniu un parell de vídeos, una entrevista a Maria Casado de l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona parlant sobre la frontera entre ciència i ètica i altra a Jonathan Moreno de la Universitat de Pennsilvània parlant sobre cèl·lules mare i fronteres ètiques.

Per exercitar-vos també podeu treballar aquesta webquest sobre clonació i ètica

Pel què respecta a la correcció de l’activitat 4, que no vam poder acabar a l’aula, recordeu que es tractava d’una aproximació general a un balanç de les diferents aportacions de ciència i tècnica. Per tant caldria fer una valoració benefici/perjudici una mica més profunda. Òbviament, algunes són manifestament positives, i en d’altres caldrà matisar i discutir la seva aportació. No són qüestions tancades, i l’objectiu era que us plantejareu el caràcter ambivalent de la tècnica i de la ciència. De les seves aplicacions i d’aquells que les apliquen… persones al cap i a la fi.

correció activitat 4
correció activitat 4


[kml_flashembed movie="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf" width="450" height="320" wmode="transparent" /]

Correccions activitats taula periòdica

Ací teniu els comentaris de les activitats que no hem comentat a l’aula.

Activitat 25:

El fluor és l’element més electronegatiu. Significa que té molta tendència a atreure els electrons dels altres àtoms quan es troba unit a ells formant una molècula.

Activitat 27:

Són elements amb propietats a mig camí de metalls i no metalls. També s’anomenen metal·loides.

Per exemple trobem l’Arsènic (As); el silici (Si) o el germani (Ge)

Activitat 28:

Són molt estables i no tenen tendència a participar en reaccions químiques, degut a que tenen 8 electrons en la darrera capa amb els orbitals s i p plens.

Activitat 30:

Els  metalls alcalins (grup 1) tenen tendència a perdre l’electró de la darrera capa i formar cations. Així la capa anterior quedara amb 8 electrons.

Activitat 17:

metalls platí; vanadi; magnesi; crom i liti
no metalls clor; fòsfor i iode
semi metalls germani i silici

Activitat 18:

el nombre de capes de la configuració  d’un element correspon al periode on el trobem a la taula. Pel què respecta al grup, depen de la quantitat d’electrons que trobem a la capa de valència

Activitat 28:

els metàlics, això vol dir que és senzill arrencar l’electró més extern i formar un ió possitiu (catió).

Comentaris activitats unitat 3 CMC

Pel què respecta a la correcció de les activitats 1 i 2, hi ha una sèrie de comentaris a afegir.

  • Una bona descripció històrica dels inicis de la teoria del Big Bang es pot trobar en aquest article de la revista Mètode , i un recull de les implicacions teològiques i filosòfiques es troben  ací.
  • Un dels principals problemes que planteja la recerca espacial és la seva llunyania de la vida quotidiana. Per això, resulta interessant parar atenció a la gran quantitat d’objectes que ens envolten i que, d’una manera o altra, han estat resultat de la recerca aeroespacial: nous materials ceràmics, cèl·lules de combustible, el GPS… És un bon recurs el web de The National Academies, que relaciona els avenços en ciència bàsica i el seu trasllat a la vida quotidiana. També pot ser interessant visitar la pàgina de l’INTA (Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial) amb un bon recull de webs relacionades amb el món de la recerca i la divulgació de l’espai.
  • Tot i que resulta complicat trobar dades detallades sobre la despesa aeroespacial i en l’àmbit de la geologia, trobem informació relacionada ací . Aquesta altra parla del tsunami de Sumatra del 2004 i la despesa en sistemes d’alerta.
  • Cal reflexionar sobre el paper predictiu de la ciència, sobre la manera com la tecnologia ajuda a analitzar els canvis en les dinàmiques meteorològiques i geològiques (satèl·lits, sensors…) sobre la impossibilitat de predir amb exactitud fenòmens naturals com ara terratrèmols, riuades…
  • Prenent com a exemple la falla de San Andrés i la possible evolució de la zona costanera de Califòrnia, es pot trobar informació gràfica  al web del Servei Geològic dels EUA o  més detallada de la geologia i dels terratrèmols a la zona de SanFrancisco.
  • Un petit resum d’algunes de les mitologies es pot trobar a la revista Eureka.
  • Es poden trobar bons resums comparatius entre la teoria de l’Univers estacionari i la del Big Bang ací, ací o aquesta altra