Categoria: Terra

Un viatge per l’Univers conegut

Des del American Museum of Natural History (AMNH) ens plantegen la possibilitats de fer una excursió en l’espai i en el temps. Anada i tornada fins als confins de l’Univers, obrint el zoom des de l’Himàlaia anem avançant fins a una distància de quasi 14 mil milions d’anys llum per retornar cap a caseta, a la Terra de nou 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/17jymDn0W6U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Objectiu: Biodiversitat 2010

banner Countdown 2010
banner Countdown 2010

Després de l’Any Darwin, el 2010 no podia ser altra cosa que l’Any de la Biodiversitat, o com a mínim aquesta és la intenció d’alguns que ho han espentat fins ara, d’acord a l’esperit dels Objectius del Mil·leni.

A partir d’açò s’ha constituït l’Objectiu Biodiversitat 2010, que des d’àrees com la reducció de pèrdua de components de biodiversitat o el seu ús sostenible; la reducció d’amenaces i manteniment de la integritat dels ecosistemes; la protecció del coneixement tradicional i altres, es planteja un seguit d’indicadors per valorar els objectius a assolir. De fet també té una secció adreçada a les persones que lideraran el futur, els joves d’avui.

Ara, com comenta Juli Peretó, si parlem de Biodiversitat en majuscules no ens oblidem de la gran massa – allò que l’ull no veu-, els microorganismes que mouen el món.

Si voleu, baixeu-vos d’ací un calendari de butxaca del 2010.

Ara si, entrarem a l’hivern

solstici hivern08 a Newgrange
solstici hivern'08 a Newgrange

Tot i el fred dels darrers dies, no podiem parlar de fred hivernal… sinó de tardor. L’hivern astronòmic (diferent del metereològic) no comença fins al solstici d’hivern. I el dia més curt serà precisament el d’avui.

Tot açò, obviament, sols és vàlid a l’hemisferi nord… perquè al sud el que comença és l’estiu, allà tindran el dia més llarg i serà qüestió de celebrar-ho amb un banyet a la platja 😉

Ací trobareu les imatges dels darrers solsticis a Newgrange, que encara és més antic que el fotogènic Stonehenge, però on ja coneixien i aliniaven amb el Sol d’hivern.

Comencen les diferents celebracions de festes d’hivern…

Aigua va…

Simulació obertura canal
Simulació obertura canal

Avui un grapat de diaris i altres mitjans han destacat la publicació al Nature d’un article on hom planteja que el darrer emplenament de la Mediterrània no fou gradual, com ho havien estat anteriors pujades o baixades de nivell degudes a glaciacions o altres fenòmens, sinó sobtat amb l’excavació d’un gran canal erosiu d’uns 500 metres de profunditat, fins a vuit quilòmetres d’amplada i uns 200 quilòmetres de llargada que va omplir la cubeta en un parell d’anys fa uns 5,3 milions d’anys.

I és que uns milers d’anys abans la mar havia esdevingut un desert de sal en tallar-se la conexió entre l’Atlàntic i la Mediterrània, fou la crisi del Messinià els darrers anys del Miocè…

Com segurament tornarà a passar d’ací un temps, ja que les espentes entre Àfrica i Euràsia continuen agafant a la Península Ibèrica pel mig. Podeu llegir un interessant article de l’Enric Marco a la revista de l’Associació Astronòmica de la Safor.

Podria ser que un fenomen semblant, haguès donat lloc a la formació de l mar Negre?… i que aquest fos l’origen del –recurrent a diverses cultures mediterrànies- mite del diluvi universal?.

El que sembla clar és que els humans estem massa acostumats a mesurar les coses amb la nostra escala de temps, que és ben curta, per exemple, comparada amb la dels processos geològics.  I tenim massa tendència a dir allò de “… és així, sempre ha estat així i sempre ho serà” 😉

Estret de Gibraltar
Estret de Gibraltar