Ací teniu la presentació sobre la obesitat que la Reina Calderon, el Sergiu Dan i la Katerine Millen ens van exposar dimecres.
[slideshare id=2631691&doc=lobesit-091202070701-phpapp01]
Ací teniu la presentació sobre la obesitat que la Reina Calderon, el Sergiu Dan i la Katerine Millen ens van exposar dimecres.
[slideshare id=2631691&doc=lobesit-091202070701-phpapp01]
Us adjunte les diapositives que, com a mínim, haurà de tindre la vostra presentació sobre els elements de la Taula Periòdica, recordeu que cadascú ha de treballar l’element corresponent al vostre número a la llista de classe i que teniu de data límit per fer-me’l arribar fins al dilluns 21.
Com a exemple, ací teniu el darrer acceptat -i per tant el més pesat- fins ara conegut com a Unumbi i probablement anomenat Copernici al gener que ve.


Avui un grapat de diaris i altres mitjans han destacat la publicació al Nature d’un article on hom planteja que el darrer emplenament de la Mediterrània no fou gradual, com ho havien estat anteriors pujades o baixades de nivell degudes a glaciacions o altres fenòmens, sinó sobtat amb l’excavació d’un gran canal erosiu d’uns 500 metres de profunditat, fins a vuit quilòmetres d’amplada i uns 200 quilòmetres de llargada que va omplir la cubeta en un parell d’anys fa uns 5,3 milions d’anys.
I és que uns milers d’anys abans la mar havia esdevingut un desert de sal en tallar-se la conexió entre l’Atlàntic i la Mediterrània, fou la crisi del Messinià els darrers anys del Miocè…
Com segurament tornarà a passar d’ací un temps, ja que les espentes entre Àfrica i Euràsia continuen agafant a la Península Ibèrica pel mig. Podeu llegir un interessant article de l’Enric Marco a la revista de l’Associació Astronòmica de la Safor.
Podria ser que un fenomen semblant, haguès donat lloc a la formació de l mar Negre?… i que aquest fos l’origen del –recurrent a diverses cultures mediterrànies- mite del diluvi universal?.
El que sembla clar és que els humans estem massa acostumats a mesurar les coses amb la nostra escala de temps, que és ben curta, per exemple, comparada amb la dels processos geològics. I tenim massa tendència a dir allò de “… és així, sempre ha estat així i sempre ho serà” 😉


… tot i que no sembla apta per a diabètics, feu una ullada a aquesta apetitosa taula periòdica. I per si no duia prou feina, fins i tot manté les representacions en color de classificacions i estat.
Hi he arribat via el blog de PepQuímic, on trobareu altres saboroses imatges. Bon profit 😉

A banda d’aquesta entrada on feia referència, entre d’altres, als experiments de Rutherford i a l’estructura general de l’àtom, aquesta altra que parlava sobre la taula periòdica o aquesta que ho feia de les propietats periòdiques derivades de la seva disposició; us deixe diversos enllaços per aprofundir en l’estructura atòmica i dels orbitals electrònics. Reviseu ací el model de Bohr i les seves implicacions.
Pàgina sobre els orbitals, en anglès, del programador de l’Orbital viewer o aquesta o aquesta també molt completa. A la wikipèdia trobareu tant els orbitals com la configuració electrònica.
Què vol dir això de la vibració dels electrons?
Finalment, podreu anar visualitzant tots els elements de la taula i seleccionant les seves configuracions en aquesta aplicació.
També podeu revisar la influència de la temperatura sobre els àtoms en aquesta aplicació java.
Ací teniu les paraules clau de la unitat 3 L’Àtom:
Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.
Anió, àtom; càrrega elèctrica, catió, desintegració, electrons, element metàl·lic, enllaç covalent, enllaç iònic, escorça, ió, isòtop, model atòmic de Rutherford, model atòmic de Bohr, model molecular, neutrons, nombre atòmic, nombre màssic, nucli, nucli radioactiu, orbital p, partícula, protó, quark, radiació, reacció nuclear, símbol, taula periòdica, vida mitjana.
Ací teniu els enllaços a les animacions que vam treballar l’altre dia al laboratori.
[kml_flashembed movie="http://www.footprints-science.co.uk/flash/states.swf" width="500" height="500" wmode="transparent" /]
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/minutciencia/7094.rm" width="322" height="288"/]
Ací teniu la presentació sobre el concepte de salut i malaltia que l’Omar Domínguez i la Harolyn Feliz ens van exposar ahir.
Tot i què a la defensa… quines modificacions i comentaris vau fer? 😛
[slideshare id=2581001&doc=cmc-091125043948-phpapp02]

Fa un any em feia ressó en aquest article dels preparatius de l’any Darwin i del 149è aniversari de la publicació del seu llibre més conegut On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life… també anomenat L’Origen de les espècies.
Doncs ara que ja ha passat un any, per celebrar l’arribada al segle i mig d’edat, i la seva bona salut… tot un seguit d’articles floreixen a la web.
Com a exemple aquest on el Juli Peretó fa una crònica de com va anar la seqüència de la publicació o el del Ben Fry on fa una acurada comparativa de les evolucions, adicions i modificacions, de les edicions que es van succeir el 1859 i els següents anys. Hi ha també un curiòs recull del diari The Guardian, amb aproximacions evolutives tan variades com per incloure un festival de cinema darwinià que relaciona cinema i evolució.
Per acabar amb una mica de música, a sota de tot teniu el primer dels vídeos del Genomic Dub Collective que ens presenta L’Origen a ritme de Dub, i a continuació una lectura de Richard Dawkins del text de Darwin. Així doncs, PER MOLTS ANYS!!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZY0ZnLNosY8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/z8SFK0OPO2A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]