Autor: Màrius

Dins de la col·lecció de “ Clàssics de la ciència y la Tecnologia”, dirigida per José Manuel Sánchez Ron, es troba un clàssic de la Biologia, els treballs publicats per Charles Darwin i Alfred Wallace en el “Journal of Proceedings of the Linnean Society”, corresponents a l’any 1858, en els quals s’exposen, per separat, les seves idees convergents, sobre els mecanismes de transformació de les espècies.
El ‘borrador’ [sketch] (1842) i “l’assaig”’ [essay] (1844) de Charles Darwin, presenten una estructura incompleta, son conjunts de notes més o menys ordenades, amb referències que porten a comprovacions bibliogràfiques o experimentals. Ell volia que la seva teoria es consideres com una hipòtesis possible.
El pes dels textos de Charles Darwin es va fer evident.
Les compilacions dels textos darwinians i les escasses pàgines firmades per Wallace, van precedides d’un interessant i extens estudi introductori, firmat per Fernando Pardos en el qual les personalitats històriques d’aquests naturalistes tenen un tractament paral·lel i per tant, formaran part d’una unitat conceptual i històrica.
Son elements de gran utilitat per conèixer com es va anar construint, en el pensament de Darwin, les hipòtesis que haurien de portar-lo a plantejar la teoria de l’evolució o, com va arribar a donar-li un significat a un conjunt de termes d’us metafòric entre els de la seva edat (afinitat, relacions, famílies, caràcters adquirits, caràcters adaptatius, metamorfosis, hàbits hereditaris…) que després dels seus plantejaments els hi va donar tot el seu significat per a convertir-los en fets intel·ligibles.
A l’estudi introductori José Pardos aporta la informació complementaria sobre la manera en que aquest procés es va poder produir a la ment d’Alfred Russel Wallace.
Darwin i Wallace, van arribar a conclusions similars, però van prendre camins diferents.
Darwin, a més del viscut i observat a bord del Beagle, es va recolzar en les conclusions obtingudes de les seves experiències i de les seves lectures sobre les variacions artificials introduïdes per l’home a la Naturalesa; dels seus coneixements de fisiologia i anatomia i , de manera particular, en el domini del registre fòssil, un dels seus grans pilars. Darwin creia que totes les especies de la terra descendien d’un sol avantpassat comú i que el que provocava els canvis, eren els canvis en el medi.
Walace, de formació autodidacta, va establir les seves deduccions sobre el terreny, de l’observació directa d’una naturalesa poc antropizada. Formulava la teoria de la selecció natural, que estableix que les condicions d’un medi ambient afavoreixen o dificulten, es a dir, seleccionen la reproducció dels organismes vius segons quines siguin les seves peculiaritats.
Certament, parteixen de premisses similars: Estudis de Malthus sobre demografia humana, la lectura dels influents Principals… del geòleg Charles Lyell, les conclusions biogeogràfiques d’ Alexander Von Humboldt i, en definitiva, l’existència d’un estat d’opinió favorable als principis de ‘lluita per a l’existència’.

Darwin i Wallace van arribar, al mateix temps, al concepte de selecció natural, en la teoria de l’evolució.

La diferència entre aquests dos biòlegs era que Darwin provenia d’una família aristocràtica i es va poder dedicar tota la vida a l’estudi, Wallace era d’una família humil i es va haver de guanyar la vida recollint fòssils i exemplars d’espècies animals i vegetals que després venia.

Darwin va escriure un llibre anomenat “L’origen de les espècies”, on defensava la teoria evolucionista, i Wallace, al 1855, va publicar un article anomenat “On the law which has regulated the introduction of new species”, on també defensava aquesta teoria, encara que, en diferència de Darwin, no li atribuïa una causa. Al 1858, va publicar, al mateix temps que Darwin però en documents separats, un nou article, “On the tendency of varieties to depart indefinitely from the original type”, que parlava de la selecció natural. Aquest article va passar per les mans de Darwin, per a que el revisés, a Darwin li va semblar un molt bon resum de les idees que ell mateix gestava.

Encara que aquesta teoria va ser ràpidament acceptada per la comunitat científica, també va tenir moltes crítiques, sobretot per part de la comunitat religiosa, per que la considerava incompatible amb el relat de la Bíblia.

Darwin va guanyar tres premis importants, la medalla Royal(1853), medalla Wollaston(1859), i la medalla Copley(1864). Wallace també va guanyar tres importants premis, la medalla Royal(1866), la medalla Copley(1908), i l’Orde del Mèrit(1908).

Un any desprès de graduar-se a Cambridge, Charles Darwin el 1832 es llença a la mar amb l’edat de 22 anys abord del HMS Beagle tripulat pel Capità Robert Fitzroy, per formar part de la seva tripulació, figurant com a naturalista.

Els objectius del viatge pretenien cartografiar les costes sud-americanes amb major precisió i de passada dur a terme una expedició científica al voltant del món.

El viatge duraria cinc anys, un llarg temps que Darwin, sens dubte aprofitaria per investigar al màxim i analitzar a fons les característiques geològiques de cada lloc que visitava.

Va observar les diverses formacions geològiques en diferents continents i illes al llarg de tota la travessia com també fòssils i organismes vius que les componien.

On avançant amb esforç i dedicació va començar a donar-se compte de la força de la naturalesa vers la forma de la superfície terrestre; cosa que el va impressionà.

Durant aquesta època la major part dels geòlegs s’aferraven a la teoria de la catàstrofe per donar un significat a la creació i evolució de la vida. La qual establia que la terra va haver d’experimentar una successió de creacions de vida animal i vegetal i que cada creació havia estat destruïda per una catàstrofe sobtada com una convulsió o aixecament de la superfície terrestre.

D’acord amb aquesta teoria, la catàstrofe més recent, el diluvi universal, va ser el causant de la destrucció i eliminació de tota la vida existent menys aquelles espècies que es van salvaguardar en l’arca.

El geòleg anglès Sir Charles Lyell va contradir els catastrofistes publicant que pel seu saber la superfície de la terra sofreix un canvi constant causat per les forces de la naturalesa en llargs intervals de temps.

El nostre explorador es va adonar que moltes de les seves observacions a fòssils , plantes, i animals coincidien amb la teoria de Charles Lyell en que les espècies van ser especialment creades.

Va descobrir que fòssils que havia trobat els quals suposadament s’havien extingit guardaven certa aparença amb espècies que habitaven aquelles determinades zones geològiques on les havia trobat.

Com per exemple el cas de les investigacions dutes a terme en les illes Galápagos enfront la costa de l’Equador. Darwin va adonar-se que en cada illa hi havia una tortuga de terra de característiques i hàbits diferents com ho serien en la forma i en l’alimentació. Però tot i així molt semblants entre si. La conclusió va ser que les tortugues havien emigrat a les illes d’un altre continent.

Al llarg de tota l’expedició Darwin va acabar de polir conceptes bàsics que havia adquirit dels seus principals influenciadors Adam Sedgwick i John Henslow (Aquest últim va ser qui va motivar a Darwin per dur a terme la missió). En la teoria de la selecció natural.
Cada cop que el viatge avançava Darwin feia un pas endavant amb la teoria de la selecció natural. Fins que va estar segur i va poder nominar-la com concepte bàsic explicatiu de la teoria de l’evolució.

Aquest any es compleixen 200 anys del naixement del naturalista potser més important de tots els temps, fins ara , l’anglés Charles.r Darwin de 1809-1882, el naturalista va establir les bases de l’actual teoria central en l’expanció de la vida i els fenòmens que s’hi associen.

La teoria de l’evolució per selecció natural, consisteix en ;

· Els tipus biològics o espècies no tenen una existència fixa ni estàtica sinó que es troben en canvi constant.
· La vida es manifesta com una lluita constant per l’existència i la supervivència.
· La lluita per la supervivència provoca que els organismes que menys s’adapten a un mitjà natural específic desapareguin i permet que els millors adaptats es reprodueixin, a aquest procés se li crida “selecció natural”.
· La selecció natural, el desenvolupament i l’evolució requereixen d’un enorme període de temps, tan llarg que en una vida humana no es poden apreciar aquests fenòmens.
· Les variacions genètiques que produeixen l’increment de probabilitats de supervivència són a l’atzar i no són provocades ni per Déu , ni per la tendència dels organismes a buscar la perfecció.

Darwin no va ser el primer naturalista , que va demostrar l’evolucionisme, Al llarg del SXIX personatges com Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829)i d’altres autors, na fer molts esforços molt per difondre el pensament evolutiu, no només pel que fa a l’explicació de la vida, sinó també a les visions de la història i la societat humanes.

A més, les reserves ideològiques, moltes de caire religiós, foren una causa afegida que dificultà aquesta primera extensió de l’evolucionisme.

Darwin va començar a desembolupar aquestes idees com a resultat de les seves experiències durant cinc anys de viatge a la nau d’investigació britànica H.M.S. Beagle, que va navegar al voltant del món en una expedició de projecció.
Quan va partir en 1831, Darwin tenia 22 anys, tot just acabava de sortir de la universitat, i estava fascinat amb la ciència i profundament interessat en la geologia i història natural, pensava convertir-se en clergue perquè creia que li permetria tenir suficient temps lliure per a perseguir els seus altres interessos.
Darwin era conscient que l’idea de l’evolució es respirava en l’aire de l’epoca i que era molt debatida en alguns cercles, com el clergat.
Darwin es va ajudar del pensament de Aristòtil , creia, per exemple, que havia espècies “superiors” i també espècies “inferiors” i que les inferiors donaven origen a les superiors.

A mesura que Europa emergia, els científics interessats en biologia consideraven l’evolució com una idea d’importància històrica. Un dels avis de Darwin, el Dr. Erasmus Darwin, havia escrit bastant sobre l’evolució. Però el que va canviar el clima en el temps de Charles Darwin va ser que les ciències naturals s’estaven modernitzant i professionalitzant, amb les seves pròpies societats, reunions i publicacions. Això va permetre que la noció de l’evolució s’elevés al nivell de la hipòtesi científica, que podia ser provada o no per la investigació, l’evidència i un mètode de raonament.

A mitjans del segle XIX, l’idea de l’evolució va presentar un seriós desafiament, la visió que les espècies eren coses incanviables de la naturalesa. Aquest concepte, anomenat La Fixació de les Espècies, era una perspectiva que els zoòlegs i botànics europeus van adoptar com part de la seva cultura per a reflectir la religió occidental i la història de la creació tal com diu la Bíblia.

La ide de la fixació de les especies, no era massa satisfactòria per a tots. La possibilitat de l’evolució com una característica fonamental de la naturalesa es va convertir, eventualment, en una qüestió crucial de la ciència en el segle XIX, entre els més religosos i els cientifics/ naturalistas.

Una de les idees que va ajudar a Darwin va ser a acceptar totalment el principi de l’evolució va ser una espècie d’ocells anomenats sinsontes.

Una de les altres que va conduir a Darwin a adoptar l’evolució va tenir a veure amb fòssils. Els fòssils es formen quan un organisme mor i les seves restes s’endureixen en absorbir minerals de la terra en la qual han estat enterrats. Per tant, els fòssils són l’evidència directa de la vida del passat i tenen una gran importància quan es considera un concepte que depèn del temps com l’evolució. Va recol·lectar fòssils de bèsties amb cuirasses gegants en formes de placa.

També va recol·lectar peces del trencaclosques evolutiu durant els seus cinc anys navegant en el Beagle, però solucionar el trencaclosques, posant totes les peces juntes en un model bàsic perquè el públic ho veiés, li va prendre diverses dècades més d’esforç. El seu treball culminaria amb la publicació de L’origen de les Especies al 1859, més de 20 anys després de començar el seu viatge al Beagle.

L’origen de les Especies va ser immediatament reconegut com un èxit científic. Aquesta era la segona vegada que Darwin publicava la seva explicació de l’evolució. Un any abans, Darwin va saber que un altre naturalista, Alfred Russell Wallace, també havia entès l’evolució com una Selecció Natural. Junts van escriure un treball sobre el tema per a compartir l’honor de la publicació. Però el treball Darwin-Wallace no es podia comparar amb L’origen de les Especies, que incloïa exemples i raonaments que Darwin havia desenvolupat durant un període de vint anys. L’origen de les Especies, era molt més que una declaració sobre l’idea de l’evolució, doncs mostrava un sistema nou de pensament, una manera diferent d’exposar qüestions científiques, adjuntant evidències científiques i provant les hipòtesis científicament.

Més o menys quinze anys després, al 1873, Darwin va publicar un llibre específicament sobre l’evolució humana, La Selecció Sexual i la Descendència de l’Home.
La Descendència de l’Home no solament treia a relluir els pocs coneixements que es tenien sobre l’evolució humana, sinó que també tractava sobre el significat de l’evolució com una manera de pensar sobre la nostra ètica i valors personals. Darwin sabia que l’evolució era una de les idees més importants per a comprendre l’espècie humana. Sabia que veure’ns des d’una perspectiva evolutiva era més que simplement veure a través d’un telescopi per a conèixer els nostres orígens primitius. L’evolució era també un mirall i un microscopi per a mirar-nos com som avui dia