Darwin a bord del Beagle. Aida Muñoz

Un any desprès de graduar-se a Cambridge, Charles Darwin el 1832 es llença a la mar amb l’edat de 22 anys abord del HMS Beagle tripulat pel Capità Robert Fitzroy, per formar part de la seva tripulació, figurant com a naturalista.

Els objectius del viatge pretenien cartografiar les costes sud-americanes amb major precisió i de passada dur a terme una expedició científica al voltant del món.

El viatge duraria cinc anys, un llarg temps que Darwin, sens dubte aprofitaria per investigar al màxim i analitzar a fons les característiques geològiques de cada lloc que visitava.

Va observar les diverses formacions geològiques en diferents continents i illes al llarg de tota la travessia com també fòssils i organismes vius que les componien.

On avançant amb esforç i dedicació va començar a donar-se compte de la força de la naturalesa vers la forma de la superfície terrestre; cosa que el va impressionà.

Durant aquesta època la major part dels geòlegs s’aferraven a la teoria de la catàstrofe per donar un significat a la creació i evolució de la vida. La qual establia que la terra va haver d’experimentar una successió de creacions de vida animal i vegetal i que cada creació havia estat destruïda per una catàstrofe sobtada com una convulsió o aixecament de la superfície terrestre.

D’acord amb aquesta teoria, la catàstrofe més recent, el diluvi universal, va ser el causant de la destrucció i eliminació de tota la vida existent menys aquelles espècies que es van salvaguardar en l’arca.

El geòleg anglès Sir Charles Lyell va contradir els catastrofistes publicant que pel seu saber la superfície de la terra sofreix un canvi constant causat per les forces de la naturalesa en llargs intervals de temps.

El nostre explorador es va adonar que moltes de les seves observacions a fòssils , plantes, i animals coincidien amb la teoria de Charles Lyell en que les espècies van ser especialment creades.

Va descobrir que fòssils que havia trobat els quals suposadament s’havien extingit guardaven certa aparença amb espècies que habitaven aquelles determinades zones geològiques on les havia trobat.

Com per exemple el cas de les investigacions dutes a terme en les illes Galápagos enfront la costa de l’Equador. Darwin va adonar-se que en cada illa hi havia una tortuga de terra de característiques i hàbits diferents com ho serien en la forma i en l’alimentació. Però tot i així molt semblants entre si. La conclusió va ser que les tortugues havien emigrat a les illes d’un altre continent.

Al llarg de tota l’expedició Darwin va acabar de polir conceptes bàsics que havia adquirit dels seus principals influenciadors Adam Sedgwick i John Henslow (Aquest últim va ser qui va motivar a Darwin per dur a terme la missió). En la teoria de la selecció natural.
Cada cop que el viatge avançava Darwin feia un pas endavant amb la teoria de la selecció natural. Fins que va estar segur i va poder nominar-la com concepte bàsic explicatiu de la teoria de l’evolució.

clip_image002.jpg

Published by

Màrius

Màrius

Professor de Ciències a Secundària, amb formació i deformació biològica. Treballe a l'Institut Santa Eulàlia de L'Hospitalet de Llobregat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà