Autor: Màrius

Darwin, va estar triat entre d’altres naturalistes per fer un viatge amb un vaixell, anomenat el Beagle investigar i realitzar els treballs de cartografia i, explorar rius, muntanyes llunyanes, llindars desconeguts i navegar fins els gels del Pol sud.
Aquest havia sigut elegit pel capità FitzRoy que era un aristòcrata jove.
Darwin no tenia idea de navegació, però va ser acceptat pel capità del Beagle perquè FitzRoy va dir que volia una persona en la que es pogués entendre, perquè el viatge seria molt llarg i els espais limitats.
Aquest viatge va suposar per Darwin un despertà amb ell de la curiositat científica , un fiançament de la seva afició per l’historia natural i un gran treball d’investigació. Ell va pensar que aquest viatge amb el Beagle li donaria l’oportunitat d’explicar els fets explicats en els primers dels llibres de la Bíblia, el Gènesis. Mai podria imaginar-se que seria tot el contrari.
Ell tenia la sensació de que aquest viatge canviaria la seva vida.
Finalment el viatge començà el 29 de desembre de 1831.
El Beagle era un petit vaixell bergantí de 242 tones amb deu canons i només 25 metres d’eslora, sortí a la mar de Davenpart amb 74 persones a bord. Havia començat una gran aventura que hauria de demostrar les creences sobre els essers vius del planeta.
El viatge que havia d’haver durat dos anys en va durar cinc i acabà el 2 d’octubre de 1836, Falmonth, després de recórrer les illes de cap Verd, Brasil, Argentina, illes Madvines,, els Andes etc. Darwin prenia nota de tot el que veia.
A les illes Galapagos un lloc inhabitat situat al Pacífic Darwin va descobrir animals sorprenents , com els llangardaixos gegantins, probablement extingits, tortugues desmesurades, i animals que no tenien por de l’home, al canviar d’illa, encara que el clima era igual, la fauna era diferent. Darwin va escriure diversos llibres com Journal, Naturalist´s Voyage Round the World in H.M.S.
Darwin tenia desitjos de visitar l’illa de Tenerife, però la por de les autoritats a que la tripulació del Beagle foren portadors del còlera va impedir que un dels seus somnis en convertir en realitat i no va poder visitar l´illa de Tenerife.
Un altra escala que realitzà Darwin va estar a les illes de Cap Verd, on va arribar per necessitat de descansar, però va resultar ser una gran experiència, per les planes de lava, on va observar la costum dels aminals marins i sobretot la del pop.
Quan Darwin tornà a Anglaterra exposà al món una de les teories més revolucionàries de la història, es va enfrontar en les creences conservadores de l´esglèsia que tenia monopolitzat el dogma de la creació de l´Univers sencer.
La seva obra en vida no va estar mai reconeguda, van haver de passar molts anys per a que se la reconegués.
Darwin morí el 19 d’abril de 1882, la seva vida i la seva obra va estar marcada pel viatge realitzat amb el Beagle.

La conjunció del darwinisme amb els nous descobriments biològics, fonamentalment els relatius a la paleontologia i la genètica, va donar origen al neodarwinisme.
El neodarwinisme es caracteritza per:
1.Un rebuig de l’herència dels caràcters adquirits.
2.La ratificació del gradualisme en l’evolució.
3.El reconeixement del mecanisme de selecció natural amb les seves dues fases actualitzades, que són:
La producció de mutacions cromosòmiques o variabilitat genètica.
La selecció dels portadors de dotació genètica mes favorable.
Segons aquesta teoria, el representant de la qual és Theodosius Dobzhansky (1900-1975), la base sobre la qual actua la selecció és constituïda per:
1.La unitat sobre la que actua l’evolució no és l’individuo, sinó la població, conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen junts en una determinada zona i poden reproduir-se, aparellant-se entre si i produir una descendència fèrtil.
2.Existència de la variabilitat genètica, és a dir, la presència d’una amplia gamma de genotips obtinguts a l’atzar a partir del fons genètic d’una població. La variabilitat genètica de les poblacions ve causada per l’aparició de mutacions i, en major grau, la recombinació gènica relacionada amb la reproducció sexual (meiosi). Aquests tots dos processos són aleatoris.
3.Actuació de la selecció natural. La selecció natural fa que els genotips més favorables deixen més descendència i, per   tant, que augmenta la freqüència estadística en la població d’uns gens determinats.
El neodarwinisme, juntament amb la genètica molecular o la teoria moderna sobre l’origen de la vida posicionen les ciències biològiques en un pla de materialisme (tot pot ser explicat a partir de la matèria i les seves propietats) que contrasta amb d’idealisme de la cultura de segles precedents

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d’abril de 1882) va néixer a Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra el 12 de febrer de 1809 a casa seva, the Mount; va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’ancestres comuns mitjançant la selecció natural.
La selecció natural va ser descoberta al segon viatge amb el Beagle va ser una embarcació de la Marina Reial Britànica.

El viatge amb el Beagle va durar fins a cinc anys, dues terceres parts del temps Darwin se’ls va passar en terra.
El primer viatge de Darwin amb el Beagle va ser l’11 de maig l’any 1820, després de anar fins i tot a la Patagònia i Terra del foc, el 2 d’Octubre l’any 1836 va tornar cap a Plymouth,Anglaterra. Va ser comandant per Woolwich en el riu Tàmesi.
El segon viatge va ser 27 de desembre de 1831 hi viatjava Charles Darwin com a naturalista de l’expedició. El Beagle va retornar el 2 d’octubre del 1836. En aquest viatge va ser quan va ser descobert per Charles Darwin la selecció natural La selecció natural és el procés que dirigeix l’evolució de les espècies, d’acord amb el darwinisme, que és la teoria evolucionista acceptada actualment. Un exemple molt comú és el de les girafes que abans hi havia girafes amb el coll curt i com no arribaven al menjar per alimentar-se llavors les girafes del coll curt es morien i per tant no es podien reproduir, fins que només van quedar les del coll llarg i per aiò ara totes les girafes tenen el coll llarg.
Després de aquests gran descobriment hi va haver un altre viatge (el tercer viatge), va ser sis mesos després l’any 1837 i va sortir a resseguir una parts important de la costa Australiana sota el comandament de John Clements Wickham, L’expedició va permetre d’explorar les dues ribes de l’Estret de Bass a l’extrem sud-est del continent. El maig del 1839 van navegar cap el nord per a inspeccionar les ribes del mar d’Arafura, en front a Timor. Wickham va donar els noms de Golf de Beagle i de Port Darwin, els que va ser descoberts en primer lloc per Stokes, i que després va donar nom a la ciutat de Darwin, a Austràlia.
El 1845 el Beagle va ser  readaptat com a nau guardacostes i transferida al departament Customs and Excise per al control del contraban a les costes d’Essex, a la riba nord de l’estuari del Tàmesi.