La font matemàtica egípcia més important que s’ha onservat fins als nostres dies és, sense cap tipus de dubtes, el papir Rhind. Entrant a la web del British Museum (http://www.britishmuseum.org/), museu on es conserva i no sempre es pot visitar, podem llegir: “una quantitat de documents han sobreviscut per permetre’ns entrar en l’aproximació dels egipcis al món de la matemàtica. Aquest papir és el més extens. No és un tractat teòric sinó una llista de problemes pràctics típics de treballs referents a l’administració i a la onstrucció. El text conté 84 problemes sobre operacions aritmètiques, resolució de problemes pràctics i geomètrics. La majoria de la literatura egípcia va ser escrita pels escrives als qui se suposava que havien de realitzar diverses tasques entre les que devia haver algunes de matemàtiques.
El papir matemàtic Rhind és també important com a document històric ja que el copista va escriure que ho estava fent en l’any 33 del regnat d’Apophis, el penúltim rei de la quinzena dinastia de Hyksos (c. 1650-1550 aC) i que l’original era de la dotzena dinastia (c. 1985-1795 aC). Per l’altra banda del papir, es menciona l'”any 11″ juntament amb els noms de certes ciutats egípcies. Probablement es refereix a la guerra entre els egipcis i els hiksos abans del Regne Nou (1550-1070 aC). Tanmateix, no està clar a quin rei es refereix aquest “any 11”.
El papir va ser adquirit per l’advocat escocès A.H.Rhind durant la seva estada a Tebes a la dècada de 1850″.
El papir està esrit en escriptura hieràtica al llarg dels seus sis metres de longitud per 33 cm. d’alçada.