AMBIENTS NATURALS I/O SITUACIONS PROVOCADES

M’ha vingut de gust adjuntar-vos aquesta imatge de fa uns anys, mentre explicava el conte del Peix irisat als infants d’infantil, que gairebé tots debem conèixer. Un conte per aprendre a compartir. Aquests dies són dies de reflexió pel que fa a la necessitat de fer educació socioemocional en ambients naturals; és a dir, en el moment que sorgeix, o bé provocar una situació intencionada, per treballar aspectes concrets que tenen a veure amb les dimensions personals, socials i/o en valors dels infants. Fa pocs dies comentava amb l’Anna Carpena Casajuana aquest tema i les dues coincidíem en que es pot fer aprofitant les dues situacions. No sempre és possible tractar un aspecte concret en els ambients naturals; el temps dins les aules està controladíssim, no sempre els mestres han tingut l’oportunitat d’aprendre estratègies per tractar la resolució de conflictes, l’autoestima, etc. (les seves pròpies) Moltes són les corrents actuals que aboguen per una sola alternativa del treball socioemocional, la dels ambients naturals. Ahir mateix, en David Bueno, en una Jornada a Barcelona, repetia que per educar emocionalment no cal fer activitats emocionals provocades específicament. Ho tenim difícil, Anna, però no podem deixar de fer allò que creiem és el millor per als infants. I no es tracta només de parlar i identificar les emocions, que això ja ho anem aprenent, sinó d’aprendre a saber què es fa quan sento aquella emoció i, sobretot, com es pot gestionar. Sense enemistar-nos amb ningú, cal fer allò que creiem millor en cada moment. Sempre que sigui possible, continuaré provocant situacions per crear consciencia personal i social en els més petits. Un camí més per educar integralment.
Bon diumenge!