Reflexió per comprendre els motius que fan picar els infants més petits a companys i adults amb força freqüència.Tots sabem que els infants petits, a mida que van creixent, van incorporant, primer el vocabulari que aprenen per imitació i repetició dels adults amb qui conviuen. Comencen a fer balbuceig, descobreixen els sons per casualitat i experimentant fins que surt algun so més llarg que els pares sobreinterpreten com a paraula intencionada i, en aquest feed-back, l’infant descobreix les paraules, les paraules-frases (aigua vol dir: Vull aigua, o bé, dóna’m aigua) i més tard les frases amb l’ampliació del vocabulari i la comunicació a través del llenguatge.
El nivell de desenvolupament del llenguatge i la comunicació dels infants és molt llarg i, en tot aquest procés d’aprenentatge, els infants tenen confusions, s’equivoquen, no troben les paraules adients quan volen demanar un objecte per exemple, utilitzen estructures mal construïdes gramaticalment, poden confondre la tristesa amb l’enuig perquè encara no comprenen les emocions, i el seu significat, etc.
I, en aquest procés d’aprenentatge de tants estímuls, experimentacions, innovacions i descobriments, els infants es relacionen amb altris en una etapa on, a més, són egocentristes per naturalesa i sovint acaben les seves relacions escolars picant als companys o reben pals d’un companys. El fet és que alguns infants petits piquen als companys per aconseguir allò que volen i que no poden expressar que volen.
Mirem més enllà
Tenint en compte les característiques i el nivell de desenvolupament general dels infants petits, sabent que els manca vocabulari, que passen per una etapa egocentrista i que no tenen la capacitat empàtica interioritzada ens hem de preguntar:
Com viuen els infants petits algunes situacions on han de compartir i relacionar-se amb altris?
Com acabo de dir, els infants més petits els costa compartir; un hàbit que, amb ajut dels adults , fent de model, poden aprendre amb temps, constància i paciència, però que, d’entrada, no en saben.
Els nens petits són actuadors per naturalesa i també entenen més les actuacions dels adults que les paraules d’aquests. Poden entendre millor que han actuat malament si el pare o la mare es mostren enfadats que si se’ls fa un gran discurs.
Quan un nen petit vol una joguina que té un company, no li diu que se la deixi. Simplement se l’agafa i aquí pot començar una baralla; el nen petit no té la capacitat d’abstracció i tampoc no preveu conseqüències del seu comportament.
Què pot fer l’adult davant una baralla d’aquest tipus?
Primer de tot, separar els infants perquè no prenguin mal. Si estan molt esverats, esperar uns moments i intentar trobar una solució justa per als dos que pot passar per: ara ell continuarà jugant amb aquesta joguina i quan la deixi la podràs agafar tu,… Alguns infants de 5-6 anys són capaços de trobar solucions a les baralles per ells mateixos. L’adult, sempre molt observador pel que pugui passar, dóna oportunitats als infants per fer-se autònoms i que vagin aprenen a resoldre els conflictes per ells mateixos.
Què pots fer si el teu fill pica de forma sistemàtica?Primerament li pots preguntar què ha passat en el moment de la baralla i quin ha estat el motiu de la baralla, per conèixer la seva opinió. Després pots dir-li que els problemes no es solucionen picant i amb paciència, perquè aquests canvis tarden molt en ser exitosos, pots ajudar-lo a elaborar estratègies per aconseguir les coses que vol. Li pots dir: Un altre dia que vulguis jugar amb una pilota i la tingui un amic teu, pots dir-li: Em deixes la pilota? o, ¿juguem junts amb aquesta pilota? També li pots dir a la mestra que vols jugar amb la pilota i la té un amiguet. Si li dius al teu fill que es torni i s’enganxi als seus companys continuaràs augmentant el bucle de les baralles i no s’acabarà el problema. Li ensenyaràs que la manera de solucionar els problemes és a través de l’agressivitat.
Què pots fer si han picat al teu fill? Primer de tot preguntar-li com se sent emocionalment perquè trobi comprensió i consol. Pots aprofitar per dir que no es pica als altres i que no és just que l’hagin picat. Pots aprofitar per posar paraula a les emocions que pugui sentir: enfadat, trist,… És bo donar indicacions de possibles actuacions de protecció personal per fer quan algun nen el piqui: Avisa a la mestra perquè posi ordre si tu no pots fer-ho amb el nen, escapa si pots perquè no et faci mal,…
Hola,
buscant informació he arribat al teu blog. M’agraderia compartir una inquietud, a veure si em pots ajudar. El meu fill de 2 anys i mig, va a una escoleta, d’educació lliure i respectuosa. De vegades abraça molt fort els seus companys i els fa caure a terra, als altres nens o nenes no els hi agrada. Ell diu que ho fa perquè se’ls estima molt, el meu fill es molt afusiu, carinyos pero també una mica “bestia”..
La mestra li fa contensió, vull dir que l’agafa a coll i no el deixa marxar, i li diu que això que fa no li agrada. Al final ell acaba dient que això no li agrada i el deixa marxar, però ell se’n va plorant. Quan ho veig se’m regira tot, ja que a casa som més d’explicar-li que aixo a els nens i nenes no els agrada, i que primer se’ls hi ha de preguntar i si ho volen fer-ho suau…
Bé, aquest és le cas, no he trobat informació sobre la contenció, si en tens o tens algun article m’agraderia compartir-ho.
moltes gràcies
laia