Fa relativament poc, em vaig acabar el llibre The Wise Man’s Fear, (en català El temor d’un home savi) de l’escriptor nord-americà de fantasia Patrick Rothfuss, que a més és professor de literatura anglesa a la Universitat de Wisconsin. El llibre pertany a la trilogia Cròniques de l’assassí de reis, i és el segon que ha sortit a la venda fins ara. El primer llibre d’aquesta trilogia (El nom del vent, 2007) va ser el primer que va escriure Rothfuss i, tot i que al principi va ser refusada pels editors, va poder ser publicada. La saga es desenvolupa en un món fantàstic i completament inventat per l’autor (encara que ara veurem que no exactament tot ha estat inventat per ell…) i tracta d’un noi, Kvothe (pronunciat «cuouz»), enamorat del seu llaüt i de la música, i que l’únic que desitja més que no deixar mai de tocar el seu instrument, és poder ingressar a la Universitat algun dia. Aventures, màgies que no són màgies en aquell món però que en aquest ja ens agradaria que existissin, criatures desconegudes per nosaltres… Entre nosaltres, completament recomanat per qui no l’hagi llegit encara.
Doncs bé, amb tot això, us volia dir que, en un moment determinat, Kvothe entra als mons Fata, on manté un romanç intrèpid, i on coneix el Cthaeh. El Cthaeh (segons Crónicas del asesino de reyes) és un ésser que suposadament pot veure tots els futurs possibles de totes les persones. Es dedica a parlar amb tot el que passi per davant seu, arribant a fent-los embogir, però sempre dient la veritat. Segons es descriu al llibre, Kvothe troba un arbre al mig d’un prat, rodejat de diverses papallones una mica estranyes, que de lluny potser podrien semblar flors del propi arbre. Després, també és interessant saber que es diu que tot el que s’apropi al Cthaeh serà assassinat per uns personatges anomenats els Sithe: si un animaló s’atura a descansar a prop de l’arbre, els Sithe acaben amb la seva vida en un obrir i tancar d’ulls.
“Do not try to pin me with small names. I am Cthaeh. I am. I see. I know. […] At times I speak.” ―The Cthaeh
Aquest, segons he anat sabent, podria semblar-se a l’Oracle de Zeus a Dodona, a l’Epir al nord de Grècia. Primer recordeu que un oracle és la resposta que donaven els déus a les qüestions que se’ls plantejava, la divinitat que li donava les respostes, o el lloc, estàtua o simulacre que representava la deïtat al qual li demanaven les respostes. Ara bé, Dodona va ser una ciutat de l’Epir a Tespròcia amb un Oracle de Zeus, el més antic de Grècia. Degut a la seva gran distància del nucli grec, amb el temps va ser substituït per Delfos, encara que va continuar sent un dels més importants del món grec, juntament amb Zeus Ammon a Líbia, que va ser el nom que els grecs van donar a l’oracle de l’oasi de Siwa perquè van identificar el déu egipci Ammon amb el déu Zeus. Pels que hàgiu vist Matrix, recordareu Gloria Foster en el paper de l’Oracle, amb el propòsit d’ajudar l’Escollit i els humans.
Però també hi ha més endevins com: Tirèsias, endeví cec de Tebes que va predir la mort de Narcís; Xantos, un dels cavalls d’Aquil·les al que li van concedir momentàniament el do de la paraula i de la predicció perquè li comuniqués el moment de la seva mort; Calcant, l’endeví grec que apareix als relats de la guerra de Troia i especialment a la Ilíada; Cassandra, a la que (segons una versió de les llegendes) li va donar el do profètic una «purificació» de les serps al passar-li la llengua pels òrgans sensitius; Festo, que es va traslladar a Cresta per ordre d’un oracle; Fineu que tenia dots d’endeví i va sacrificar la seva vista per tenir una llarga vida; Idmó, un endeví encarregat de interpretar els presagis per la expedició que, a més, va veure que moriria si s’unia als Argonautes i encara i així ho va fer; Manto que, com el seu pare Tirèsias, té el do de la profecia; Melamp, que va obtenir aquest do d’una manera bastant peculiar; Els dos Mopsos, que ambdós van ser endevins; Múnic, l’heroi d’una llegenda iliria, que va ser un excel·lent endeví; El rei del Laci Picus, que va ser un excel·lent endeví i que guardava a casa seva un pic, l’ocell profeta per excel·lència; Piteu, que gaudia d’una gran reputació per la seva sabiduria i eloqüència i a més era un gran endeví; El fill de Manci, Polifides, que, a més, es diu que va obtenir el seu do profètic del propi Apol·lo; Poliido, cèlebre endeví de Corint; Prometeu, també amb el do profètic; alguns autors asseguren que Roma va ser una endevina que va aconsellar a Evandre per tal de què escollís aquest lloc per fundar la ciutat de Palanteu; Sibil·la, que tenia tan bona reputació com endevina, que anomenaven així a totes les profetesses; també Tages, que va viure el temps suficient per predir el futur de la població que havia anat al camp on havia nascut; Tènere, cèlebre sacerdot del temple d’Apol·lo Pteo i endeví; i per últim Iamus, al qual el mateix oracle de Delfos va predir que seria un cèlebre endeví.
Tornant al tema original, altres persones, però, creuen que Cthaeh no és l’arbre en sí, sinó una criatura que viu entre les branques d’aquest arbre (segons The Kingkiller wiki). Llavors, no estaríem parlant que Rothfuss s’hagués inspirat en l’Oracle de Zeus, o amb qualsevol altre oracle, sinó que potser podríem parlar de nimfes dels arbres o hamadríades. L’altre dia vaig trobar una pàgina genial on es trobaven tots els éssers mitològics que existeixen, i d’allà trec que les nimfes són éssers màgics procedents de les forces de la naturalesa i les hamadríades nimfes dels arbres. Les nimfes són semideesses de la natura que habiten els boscos, els arbres, els rius, fonts i brolladors… i els protegeixen. Tot i no ser immortals, se’ls atribuïa una llarga vida, però no se’ls relacionava amb la capacitat de predir el futur.
Per acabar, recordeu cap altre personatge mitològic, del cinema o dels llibres que pogués conèixer el futur de tothom? I què us semblaria si poguéssiu saber el futur de la gent? Ho utilitzaríeu maliciosament o per ajudar la gent?
Noelia Nistal García, 4t. C, Llatí optativa 3.
