El relat Psique i Cupido explica la història del naixement d’una preciosa noia. El rumor de la seva enorme bellesa comença a estendre’s ja no per els llocs propers, sinó també pels països allunyats i les illes. Imagineu-vos com era, de maca, que ningú no volia casar-se amb ella perquè la seva bellesa espantava els seus pretendents. La deessa de l’amor estava morta d’enveja per la pèrdua de protagonisme per culpa d’aquella noia que no era res en comparació amb ella, és clar, que era la gran Venus (igual que la madrastra de la Blancaneus contra aquesta mateixa). D’aquesta manera, demana al seu fill Cupido que castigui Psique i la tregui de la seva vista per sempre casant-la amb el pitjor dels déus i enviat-la a viure a algun lloc perdut on no pogués trobar-se-la de nou. Però, clar, Cupido no va fer cas a la seva mare perquè, pobres mares, mai no les hi fem massa cas, i va decidir enamorar-la i portar-se-la a una casa tan bonica com ella i tan rica com pogués permetre’s. Això sí, ell mai no estaria amb ella a casa, només a les nits, i ella mai no podria veure la seva cara ni preguntar qui s’amagava darrera d’aquella foscor.
Però Psique enyorava la seva familia i les seves germanes no deixaven de plorar llàgrimes hipòcrites, i la pobra Psique tenia tantes ganes de veure cares familiars que va demanar al seu marit (el qual no sabia ni que era el mismíssim Cupido) que li deixés veure-les i parlar amb elles amb calma i tranquil·litat, convidant-les a algun àpat i passant el dia amb elles. Ell va acceptar a contracor, i li va demanar que tingués cura del que podrien fer-li les seves germanes. Les germanes, mortes d’enveja per tot allò que tant brillava, van decidir fer quelcom per enfonsar-la a la misèria i aconseguir, per una vegada, ser una mica millors que ella.
Com de dolentes que eren (que algun atribut havien de tenir, car), van convèncer la desconsolada Psique per a què s’emportés una llum al llit i descobrís qui era aquell desconegut que reposava al seu costat els vespres. Les germanes es fregaven les mans davant la malícia.
Ho va fer, òbviament, mai no discutiria res amb les seves germanes. De nit, quan la llum es va reflectir a la meravellosa i llisa pell de Cupido, Psique es va quedar tan bocabadada que se li va caure una gota d’oli bullint de la llum que sostenia. En despertar-se, sobresaltat, i sentir l’enorme escalfor a la seva pell, va fugir per no tornar mai més.
Psique va començar a deambular pel món. A errar sense rumb. No sabia on anar sense la protecció a la que havia estat sotmesa durant tant de temps. I cap divinitat va voler agafar-la, deixar-li un sostre, encara que fos humil. Al final, va caure en mans de Venus, que l’obliga a fer diferents treballs només per esgotar-la. Però no ho aconseguia, i Venus volia el pitjor per la pobra i trista (ara) Psique. Així que li va demanar que anés a demanar a Persèfone una capseta amb una mica de la seva bellesa, i li va fer prometre a Psique que no obriria la capseta per cap dels motius. I, mare meva, la d’obstacles que va haver de d’esquivar amb cautela per no ofendre ningú. Però, finalment, va obtenir el que li havien demanat, però, quan ja estava a punt d’anar-se’n, no va poder aguantar la temptació d’obrir la capsa per veure què hi havia allà que tant important era. I una forta son li va entrar de cop, i va caure a terra amb la capsa als peus.
Com a les pel·lícules romàntiques, Cupido va arribar per salvar el seu amor. En trobar-se-la allà, sumida en un fort somni màgic, va despertar-la d’un cop de fletxa (o d’un petó d’amor vertader, que no està molt clar) i va suplicar a Zeus que el deixés casar-se amb la seva estimada. Zeus va acceptar finalment i ambdós van viure junts i feliços per sempre més.
Psique reanimada pel petó de l’amor, d’Antonio Canova, al museu del Louvre.
Què n’opineu? Us ha agradat el conte? Us animeu a llegir ara el conte de Psique i Cupido inclòs en L’ase d’or d’Apuleu i compartir amb tots nosaltres les vostres propostes de lectura? No us perdeu la balada Psique i Cupido. Quins artistes tenim a l’IPM!
També podeu llegir el que a partir del mite d’Eros i Psique d’Apuleu han escrit en paral·lel Xavier Rubert de Ventós i la seva filla Xita, La batalla del amor contra el deseo (Milenio: Lleida, 2014).
Noelia Nistal, 4t. C. Llatí Optativa 3.
Bona feina, Noelia! Has llegit ja la segona lectura prescriptiva de llatí de 4t i animes als companys! Avant!
Retroenllaç: Psique i Cupido a Thought of You? | El fil del mite grec