L’Afrodita o Venus de Milo (en grec actual, Αφροδίτη της Μήλου) és una cèlebre escultura grega i una de les més representatives de finals de l’època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l’amor i la bellesa Afrodita, Venus pels romans, per la sensualitat i la feminitat que desprèn. Se sospita que el braç dret subjectava una túnica mentre que el braç esquerre subjectava la poma del Judici de Paris. Tot i que la majoria d’experts coincideixen en què es deu tractar d’una representació de la deessa Afrodita també s’ha suposat que podria tractar-se d’una representació d’Artemisa subjectant un arc. L’escultura deu el seu nom al fet de que es va trobar a l’illa de Melos (Μήλος), al mar Egeu. Actualment està exposada al Museu del Louvre, a París.
L’escultura va ser trobada i desenterrada a l’illa de Melos (una de les illes Cíclades) per un pagès, Yórgos Kendrotas, qui la va vendre als francesos entre l’any 1819 i 1820. Quan aquest pagès la va descobrir, l’estàtua estava trencada en dues parts. Està constituïda per diversos blocs de marbre blanc units de manera invisible. La seva mida és superior a la natural, dotada aproximadament de 211 cm d’alt. El pes de l’escultura equival gairebé a uns 900 kg. L’estil és característic de finals de l’època hel·lenística. El més interessant d’aquesta escultura és la seva estructura torsionada en forma d’hèlix, tanmateix d’aparença molt natural. També en destaca la bellesa, tant de la dona representada, corresponent a l’ideal de l’època, com la de l’escultura en si mateixa.
L’autor és desconegut, sembla que podria tractar-se d’Alexandre d’Antioquia ja que la seva signatura apareix a l’estàtua, però alguns experts no hi estan d’acord perquè l’estàtua no respon al seu estil. L’aspecte classicista de les formes de l’Afrodita de Milo fa suposar que el seu autor es podria haver inspirat en l’Afrodita de Càpua, esculpida per Lisip al segle IV aC.
A partir de 1938, l’amenaça de la Segona Guerra Mundial va provocar l’evacuació a gran escala de les col·leccions d’art públiques franceses. Viatjant en caixes, escultures, pintures i objectes decoratius de valor es van posar en camí. L’esdeveniment va ser també una oportunitat per contemplar, amb una proximitat sense precedents, les obres més emblemàtiques dels museus com per exemple la Victòria de Samotràcia, la nostra Venus de Milo o la Mona Lisa. A la imatge podem apreciar l’Afrodita de Milo preparant-se pel seu viatge, el qual afortunadament va acabar bé ja que va poder ser retornada després de la guerra al Museu del Louvre.
Preparació de la Venus o Afrodita de Milo pel seu transport
Per cert, sabeu com es deia el francès que de Grècia la va portar a França? D’on era?
En el museu d’aquesta localitat francesa hi ha una còpia de la còpia de la Venus que va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial.
