L’Afrodita o Venus de Milo

Afodita de Milo

L’Afrodita o Venus de Milo (en grec actual, Αφροδίτη της Μήλου) és una cèlebre escultura grega i una de les més representatives de finals de l’època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l’amor i la bellesa Afrodita, Venus pels romans, per la sensualitat i la feminitat que desprèn. Se sospita que el braç dret subjectava una túnica mentre que el braç esquerre subjectava la poma del Judici de Paris. Tot i que la majoria d’experts coincideixen en què es deu tractar d’una representació de la deessa Afrodita també s’ha suposat que podria tractar-se d’una representació d’Artemisa subjectant un arc. L’escultura deu el seu nom al fet de que es va trobar a l’illa de Melos (Μήλος), al mar Egeu. Actualment està exposada al Museu del Louvre, a París.

L’escultura va ser trobada i desenterrada a l’illa de Melos (una de les illes Cíclades) per un pagès, Yórgos Kendrotas, qui la va vendre als francesos entre l’any 1819 i 1820. Quan aquest pagès la va descobrir, l’estàtua estava trencada en dues parts. Està constituïda per diversos blocs de marbre blanc units de manera invisible. La seva mida és superior a la natural, dotada aproximadament de 211 cm d’alt. El pes de l’escultura equival gairebé a uns 900 kg. L’estil és característic de finals de l’època hel·lenística. El més interessant d’aquesta escultura és la seva estructura torsionada en forma d’hèlix, tanmateix d’aparença molt natural. També en destaca la bellesa, tant de la dona representada, corresponent a l’ideal de l’època, com la de l’escultura en si mateixa.

L’autor és desconegut, sembla que podria tractar-se d’Alexandre d’Antioquia ja que la seva signatura apareix a l’estàtua, però alguns experts no hi estan d’acord perquè l’estàtua no respon al seu estil. L’aspecte classicista de les formes de l’Afrodita de Milo fa suposar que el seu autor es podria haver inspirat en l’Afrodita de Càpua, esculpida per Lisip al segle IV aC.

A partir de 1938, l’amenaça de la Segona Guerra Mundial va provocar l’evacuació a gran escala de les col·leccions d’art públiques franceses. Viatjant en caixes, escultures, pintures i objectes decoratius de valor es van posar en camí. L’esdeveniment va ser també una oportunitat per contemplar, amb una proximitat sense precedents, les obres més emblemàtiques dels museus com per exemple la Victòria de Samotràcia, la nostra Venus de Milo o la Mona Lisa. A la imatge podem apreciar l’Afrodita de Milo preparant-se pel seu viatge, el qual afortunadament va acabar bé ja que va poder ser retornada després de la guerra al Museu del Louvre.

venus de milo transporte

Preparació de la Venus o Afrodita de Milo pel seu transport

Per cert, sabeu com es deia el francès que de Grècia la va portar a França? D’on era?

En el museu d’aquesta localitat francesa hi ha una còpia de la còpia de la Venus que va ser destruïda durant la Segona Guerra Mundial.

Publicat dins de Arts, Déus, General, Pervivència en l'art | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

“Venus i Adonis” de Shakespeare

Venus i Adonis és una proposta escènica d’Emma Vilarasau i Jordi Bosch, representada al Teatre Goya de Barcelona els dies 17, 18 i 19 de Juny de 2016.

collage

Shakespeare aprofitava el temps per escriure sonets o llargs poemes narratius quan els teatres de Londres es veien obligats a tancar ja fora per qüestions morals o sanitàries. L’autor aspirava a ser reconegut com a poeta en una època on escriure teatre no era considerat exactament literatura. Venus i Adonis és un d’aquests poemes, el primer i el que ho va llançar triomfalment a ser descobert com a jove poeta convertint-se en un best seller el 1593 i veient com el seu nom apareixia imprès per primera vegada en un llibre que es reeditaria 16 vegades en els primers 50 anys.

Una aposta pionera per posar en escena aquest poema amb aires retòrics exquisits, sensualitat i erotisme tan intensos com desinhibits.

En el text hi trobem també les virtuts de l’obra shakespeariana: la capacitat de fer-nos proper, humà i creïble qualsevol material mitològic extret de la cultura clàssica, en aquest cas les Metamorfosis d’Ovidi, i de barrejar humor i  tragèdia de la manera més eficaç i senzilla.

Júlia Paris

1r Batxillerat Humanístic

Vid. Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Publicat dins de Actualitat, Càstig, Déus, General, Morir per amor, Pervivència literatura anglesa | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Mitologia urbana a Badalona!

Bonum Diem!!

Com ja sabeu el llatí ens envolta i en la nostra vida diària realitzem moltes tasques que tenen els seus orígens en l’època del romans.

destacado_9678

El parc de Can Solei i de Ca l’Arnús de Badalona

 

Fa unes setmanes, en un parc de Badalona, Ca Solei i Ca l’Arnús, vaig trobar aquestes dues escultures que representen dos déus de la mitologia grega i romana. Em va sobtar  trobar-me’ls però de seguida vaig fer una fotografia per fer-ne un apunt.

-Sabeu qui són aquests personatges? I quin és el nom grec?

-On està l’escultura original d’aquesta rèplica?

Parc de Can Solei i Ca l’Arnús, Badalona

-Què en sabeu de la deeesa? i de l’heroi?

Mireia Sánchez Cano

1r Batxillerat – Humanístic

Publicat dins de Déus, General, Pervivència, Pervivència en l'art | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

Pervivència literària dels mites: Luis de Góngora

John William Waterhouse, 1909

El poeta Luis de Góngora (1561-1627) va compondre un poema inspirat en una de les Metamorfosis d’Ovidi.

7
La ciudad de Babilonia
—famosa, no por sus muros,
sino por los dos amantes,
desdichados hijos suyos—
digno sujeto será
de las orejas del vulgo.
Estos, pues, dos babilonios
vecinos nacieron, mucho
y tanto, que una pared
de oídos no muy agudos
oyó a los niños los gorjeos.
Oyólos, y aquellos días
tan bien la audiencia le supo,
que años después se hizo
rajas en servicio suyo.

 

En quin relat ovidi es va inspirar Góngora?

Com es deien els joves enamorats? On vivien? Què feien?

Quin és l’argument d’aquesta història mitològica?

Quina metamorfosi experimenten?

A quina part de Narracions mitològiques la trobem? Per què?

Quin dramaturg anglès del segle XVII va escriure una tragèdia inspirada en aquest tema? Com la va  intitular?

Gaby

Deixeu un comentari tot explicant les qüestions anteriors en un redactat d’unes quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules).
Publicat dins de Amor correspost fins a la mort, General, Herois, Morir per amor, Pervivència, Pervivència en la literatura espanyola, Poesia | Etiquetat com a , , , , , | 15 comentaris

Psique i Cupido a Thought of You?

“Es desperta, s’arrauleix a terra, es posa les mans a la cara. Quan obre els ulls, ella, com un record, apareix. El ballarí, traçat amb les línies negres, persegueix el cos volàtil i blanc. Quan la toca, se li desfà entre les mans. Ballen i ballen. S’apropen i fugen. Thought of You, dirigit per Ryan WoodWard, ens mostra la lluita d’un amor que viu a dins, imaginat, idealitzat. Quan és real, quan toca de peus a terra, tot es veu diferent”. “Si et pogués estimar”. Catorze.cat

Al mite de Psique i Cupido, passa una cosa molt semblant a aquesta animació. Psique quan està casada amb Cupido la seva atracció cap a ell es una atracció imaginària, idealitzada ja que Psique no pot veure’l físicament perquè Cupido no vol que el vegi, vol que l’estimi com a una persona normal i no com a un déu.

Un cop que Psique decideix encendre la làmpada una nit per poder veure el seu amor amb els seus propis ulls, tot canvia, toca de peus a terra, tot ho veu diferent i Cupido decideix deixar-la perquè se sent traït.

Thought of You, dirigit per Ryan WoodWard, ens mostra la lluita d’un amor que viu a dins, imaginat, idealitzat. Quan és real, quan toca de peus a terra, tot es veu diferent. Crec que és una molt bona representació de l’amor que sent Psique cap a Cupido. Què n’opineu vosaltres? Podia formar part de la pervivència del mite? Per què l’amor que se somia s’esvaix quan es toca?…

Marta Roman Llatí 4t d’ESO

Publicat dins de Càstig, Déus, General, Pervivència | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari