John William Waterhouse, 1909
El poeta Luis de Góngora (1561-1627) va compondre un poema inspirat en una de les Metamorfosis d’Ovidi.
7
La ciudad de Babilonia
—famosa, no por sus muros,
sino por los dos amantes,
desdichados hijos suyos—
digno sujeto será
de las orejas del vulgo.
Estos, pues, dos babilonios
vecinos nacieron, mucho
y tanto, que una pared
de oídos no muy agudos
oyó a los niños los gorjeos.
Oyólos, y aquellos días
tan bien la audiencia le supo,
que años después se hizo
rajas en servicio suyo.
En quin relat ovidi es va inspirar Góngora?
Com es deien els joves enamorats? On vivien? Què feien?
Quin és l’argument d’aquesta història mitològica?
Quina metamorfosi experimenten?
A quina part de Narracions mitològiques la trobem? Per què?
Quin dramaturg anglès del segle XVII va escriure una tragèdia inspirada en aquest tema? Com la va intitular?
Gaby
Salve!
No coneixia aquest poema, tot i que hem estudiat a Góngora a literatura castellana!
Crec que es va inspirar en el mite de Píram i Tisbe, dos veïns enamorats que no es podien casar per la desacceptació dels seus pares. Vivien a Babilònia, i els dos enamorats van descobrir un forat a la paret que separava les seves cases, el qual va fer que les seves anheles de trobar-se augmentessin i decidissin quedar de nit. Finalment, quan la noia estava esperant al seu estimat, una lleona que venia de caçar plena de sang, la va espantar i va fugir amb la mala sort, que se li va caure el mocador al lloc on havia quedat amb el seu estimat, i la lleona el va omplir de sang. Quan ell va arribar, va veure el mocador de la seva estimada ple de sang i sentint-se culpable per la seva fal·laç mort, es va suïcidar.
Trobem la història al quart capítol i crec que l’autor que es va inspirar va ser Arthur Golding l’any 1567, el va titular ‘focus’.
Bonum Diem
El relato en el cual se inspiró fue Los muros de Babilonia. Los jóvenes se llamaban Píramo y Tisbe. Vivían en viviendas vecinas, situadas en Babilonia durante el reinado de Semíramis. El argumento es que luchaban por su amor a pesar de sus padres y del muro de Babilonia. Se transforman en frutos de la morera. Por otro lado William Shakespeare escribió una adaptación llamada Romeo y Julieta, en la escena de los suicidios queda exactamente retratada la similitud.
Salvete!
aquest poema no el coneixia, però l’hem estudiat a Góngora a literatura castellana.
Penso que per fer aquest poema es va inspirar en el mite de Píram i Tisbe, dos veïns enamorats que no es podien casar per la desacceptació dels seus pares. Vivien a Babilònia, i els dos enamorats van descobrir un forat a la paret que separava les seves cases, el qual va fer que les seves anheles de trobar-se augmentessin i decidissin quedar de nit. Finalment, quan la noia estava esperant al seu estimat, una lleona que venia de caçar plena de sang, la va espantar i va fugir amb la mala sort, que se li va caure el mocador al lloc on havia quedat amb el seu estimat, i la lleona el va omplir de sang. Quan ell va arribar, va veure el mocador de la seva estimada ple de sang i sentint-se culpable per la seva fal·laç mort, es va suïcidar.
Trobem la història al quart capítol i crec que l’autor que es va inspirar va ser Arthur Golding l’any 1567, el va titular ‘focus’.
Salvete!
Góngora es va inspirar en el relat de Píram i Tisbe (un episodi de les Metamorfosis d’Ovidi). Es tracta d’una versió primitiva de Romeu i Julieta: Píram i Tisbe eren dos joves babilonis que van viure durant el regnat de Semíramis. Habitaven en habitatges veïns i s’estimaven malgrat la prohibició dels seus pares. Es comunicaven amb mirades i signes fins a descobrir una estreta esquerda en el mur que separava les cases en què només la veu travessava tan estreta via i els tendres missatges passaven d’un costat a un altre per l’esquerda. Així van poder parlar-se, enamorar-se i desitjar-se cada vegada més intensament, fins que una nit van acordar que a la nit següent, quan tot quedés en silenci, fugirien sense que els veiessin i es trobarien al costat del monument de Nino, a l’empara d’un moral blanc que allà hi havia al costat d’una font. Tisbe va arribar primer, però una lleona que va tornar d’una cacera a beure de la font la va atemorir i va fugir en veure-la, buscant refugi en el buit d’una roca. En la seva fugida, va deixar caure el vel. La lleona va jugar amb el vel, tacant de sang. En arribar, Píram va descobrir les petjades i el vel tacat de sang, i va creure que la lleona havia matat Tisbe, la seva estimada, i va treure el seu punyal i l’hi va clavar al pit. La seva sang va tenyir de porpra els fruits de l’arbre, d’aquí ve el color de les móres segons Ovidi. Tisbe, amb por, va sortir amb cura del seu amagatall. Quan va arribar al lloc va veure que les mores havien canviat de color i va dubtar de si era o no el lloc convingut. Quan va veure a Píram, el seu estimat, amb el punyal al pit i tot cobert de sang, el va abraçar, va treure el punyal i es va suïcidar al seu torn, clavant-se’l ella mateixa. Els déus, entristits per la tragèdia, van fer que els pares dels amants permetessin incinerar i guardar les seves cendres en la mateixa urna, i des d’aquell dia els fruits de la morera van quedar tenyits de porpra.
Podem trobar aquesta metamorfosi en el quart capítol de Narracions de mites clàssics. I per últim, el dramaturg anglès del segle XVII que va escriure una tragèdia inspirada en aquest tema va ser Arthur Golding, i la va titular “FOCUS”.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Arthur_Golding
Podeu llegir en línia la versió anglesa del mite d’Arthur Goldin!
Salve!
El poema La ciudad de Babilonia de Luís de Góngora està inspirat en el llibre IV de Les Metamorfosis d’Ovidi. En aquest relat s’explica la història de Píram i Tisbe dos joves veïns de la ciutat de Babilònia, que es van enamorar, davant de la negació dels seus pares van intentar trobar-se d’amagatall però un seguit de confusions va fer que finalment se suïcidessin. La Metamorfosi que van patir, va ser que es van convertir en els fruits foscos de la morera sola la qual s’havien suïcidat.
Aquest relat de Les Metamorfosis d’Ovidi va ser traduït a l’anglès per Arthur Goldin, i aquesta traducció va inspirar a Shakespeare per escriure la seva coneguda tragèdia Romeo and Juliet.
Salvete!
En aquest poema, Luís Góngora, explica la història de Píram i Tisbe. Dos joves Babílons que estaven enamorats, a més a més eren veïns. Com a la majoria d’obres romàntiques conegudes acaben malament, amb la mort d’un dels enamorats o ambdós, com ara Romeu i Julieta o d’altres.
En aquesta, de “les Metamorfosis d’Ovídi”, va ser inspiració per fer una versió anglesa anomenada “Focus”, la qual va ser inspiració per altres com ara Shakespeare.
Píram i Tisbe, obten al suicidi a arrel de malentessos, que finalment es crea una metamorfosis de fruits de morera.
Salve!!
El cordovès s’inspira al relat de Píram i Tisbe, aquesta història compte amb un argument molt semblant a Romeu i Julieta, els dos enamorats són de famílies enfrontades i parlen a través d’una esquerda entre les dues cases, aixi el seu amor va creixent i creixent fins que un dia decideixen escapar i trobar-se a un bosc. La primera en arribar va ser Tisbe i es va trobar a una lleona i aquesta fuig deixant caure el seu vel que agafa la lleona i el taca amb sang, en arribar Píram pensa que la lleona a matat a la seva estimada i es suïcida, i quan veu Tisbe que el seu estimat es mort es suïcida ella també.
Aquest relat el podem trobar al quart capítol de narracions de mites clàssics i aquest mite apareix en l’obra de William Shakespeare ”somni d’una nit d’estiu”, també podem trobar inspirada en aquest mite la famosíssima obra de l’angles citat anteriorment anomenada Romeu i Julieta.
També podem trobar aquest argument a l’obra d’ Arthur goldin titulada ”FOCUS’
Salve!
El poema anterior és un fragment escrit per Gòngora, el qual, com bé ha dit l’Alèxia, vam estudiar a literatura castellana. Per fer-lo, Gòngora es va inspirar en una de les Metamorfosis d’Ovidi, la qual hem llegit en una de les lectures obligatòries, “Narracions de mites clàssics”; encara que Gòngora l’escriu a la seva manera; fa una paròdia de la fabula de Piram i Tisbe. Bàsicament, aquesta ens parla de dos joves, babilonis, els quals s’estimaven sense el permís dels seus pares, i per això volien fugir. Al llarg de la fabula, ens explica com acaben morint i, que com a conseqüència d’aquest acte, a les mores se’ls hi atribueix el color lila. Aquesta fabula la trobem en el quart llibre de les metamorfosis d’Ovidi.
Si fem una petita recerca de la fabula ens surt molta informació, com per exemple que William Shakespeare es va inspirar en aquesta per escriure la conegudíssima obra de Romeu i Julieta, en la qual també es parla d’un parell d’enamorats que acaben suïcidant-se al creure que un dels dos enamorats és mort.
Aquesta fabula m’agrada molt, ja que sempre havia sentit parla de les obres de Gòngora i Shakespeare, però no sabia d’on provenien, ara si!!
Gòngora es va inspirar en el relat de Píram i Tisbe, de les Metamorfosis d’Ovidi, dos enamorats en contra dels desitjos dels seus pares que vivien a Babilònia, en vivendes contínues. En un principi es comunicaven a partir de signes i mirades quan es veien pel carrer, fins que trobaren una esquerda en el mur que separava les cases d’ambdós, moment en què començaren a parlar-se i enamorar-se. Tot va continuar així fins que una nit acordaren quedar i fugir junts, Tisbe va arribar primer al lloc acordat, però una lleona apareguè i fugí, deixant caure el vel que portava. A l’arribar Píram, va creure que aquesta havia mort, degut al vel embrutat per la sang de la lleona, la qual havia vingut de caçar, i es suicidà. Al tornar l’enamorada i trobar-se amb aquell panorama, seguí els passos del seu estimat,
Van ser enterrats tots dos junts i, els déus, impressionats pel seu amor, van fer que les mores es tornessin del mateix color que aquelles que van ser tacades per la sang dels enamorats.
Shakespeare es va inspirar en aquest mite per escriure Romeu i Julieta, a més va representar la mateixa situació de la lleona a Somnis d’una nit d’estiu.
BONUM DIEM¡¡¡
Gòngora se inspiró en el relato de Píramo y Tisbe , de las Metamorfosis de Ovidio. Ellos eran dos enamorados cuyos padres vivían en Babilonia y estaban en contra de su amor. Un día encontraron una grieta en el muro que separaba las casas de ambos, entonces dejaron de hablar por señas y gestos como lo hacían antes y empezaron a hablarse cara a cara y enamorarse cada día mas. Todo continuó así hasta que una noche acordaron quedar y huir juntos, Tisbe llegó primero al lugar acordado , pero una leona apareció y huyó , dejando caer el velo que llevaba. Al llegar Píramo , creyó que esta había muerto , debido al velo ensuciado por la sangre de la leona, la cual había venido de cazar, y se suicidó . Al volver la enamorada y encontrarse con ese panorama , siguió los pasos de su amado y se suicido también.
Los enterraron juntos y los dioses, impresionados por el amor que se tenian , hicieron que las moras se volvieran del mismo color que aquellas que fueron manchadas por la sangre de los enamorados.
Shakespeare uso como inspiracion este mito para escribir Romeo y Julieta , pero tambien uso la misma situación de la leona en Sueños de una noche de verano.
SALVE!
La veritat és que no sóc gaire amant de Góngora així qu eno coneixia el poema, però crec que es va inspirar en el mite de Píram i Tisbe.
Píram i Tisbe són dos amants força coneguts de la mitologia grega i romana. Eren dos joves babilonis que vivien en cases o habitatges pròxims l’un de l’altre. S’estimaven però els seus pares els hi prohibien estar junts. Com no podien estar junts es comuniaven com podien, ja fossin signes o mirades. Van descobrr una petita esquerda en el mur que separava les cases i es comunicaven per allà. Una nit van decidir fugar-se quan tothom dormís, es trobarien en el monument de Nino. Tisbe hi va arribar primer però una lleona la va espantar i mentre fugia el vel que portava se li va caure i la lleona va jugar amb ell tot tacant-lo de sang. Quan Píram va arribar va pensar que Tísbe havia mort i ell va agafar un punyal i es va suïcidar. Quan Tisbe va tenir menys por va tornar al lloc establert i va veure Píram mort, va agafar el punyal i també ella es va suïcidar. Els déus en veure-ho es van apenar i van fer qu eels seus pares els incineressin i guardessin en una mateixa urna. Per el seu sacrifici s’atribuix el color lila a les mores. Trobem el mite en “Les metamorfosis IV” d’Ovidi.
William Shakespeare es va inspirar en aquest mite per escriure una de les seves noveles més famoses que ha passat a la història com una de les històries més maques, “Romeo i Julieta”.
A mi, personalment, m’agrada molt aquest mite, representa molt bé que en qualsevol moment i situació pots perdre allò que més estimes. La vida és imprevissible i no sempre estàs preparat.
Góngora explica la historia de dos joves babilonis, que a més de veïns son amants, els seus pares no accepten aquesta relació i al final obten per la mort.
En quin relat ovidi es va inspirar Góngora?
Es basa en el relat de “Piramo y Tisbe”
Com es deien els joves enamorats? On vivien? Què feien?
Els joves es deien Píram i Tisbe, que vivien a la ciutat de babilonia (mesopotamia), eren amants, pero els seus pares no aprovaven la seva relació.
Quin és l’argument d’aquesta història mitològica?
Com dos joves enamorats poden fer el que sigui per el seu estimat/ada.
Quina metamorfosi experimenten?
Es converteixen en fruits de la morera.
Quin dramaturg anglès del segle XVII va escriure una tragèdia inspirada en aquest tema? Com la va intitular?
Sheakespeare era un gran fan d’aquest antic relat, no nomes per fer una novela totalment basada en aquesta (Romeo y Julieta) si no que tambe utilitza els mateixos noms en somni d’una nit d’estiu.
Romeo y Julieta son clares copies d’Ovidi, els dos amors imposibles, les dos confusions, les dos morts…
Es nota que era un gran fan de la mitologia classica!
Salve!
A classe de literatura castellana ja hem estudiat a Góngora, però no vam veure aquesta poesia. Personalment, opino que Góngora es va inspirar en el relat de Píram i Tisbe d’Ovidi per a confeccionar aquest poema.
Aquesta parella d’enamorats que, també van inspirar a Shakespeare per a escriure “Romeu i Julieta” es deien Píram i Tisbe i vivien a la ciutat de Babilònia. Es van enamorar contra els desitjos dels seus pares (com passa a la obra de Shakespeare on les famílies Montesco i Capuleto estan enfrontades) i desafortunadament, aquestes dues parelles d’enamorats van acabar mortes; primerament, Píram, al igual que Romeu, creu que la seva enamorada es morta i es suïcida, i seguidament aquesta al trobar el cos inert del seu estimat decideix acabar també amb la seva vida. Finalment, els dos enamorats experimenten un metamorfosi i es transformen en fruits de morera, cosa que no passa en l’obra de Shakespeare. Aquest mite el podem trobar fàcilment en “Les metamorfosis IV” d’Ovidi.
Salve!!
La Fabula de Píram i Tisbe és un llarg poema de Góngora: un romanç de més de cinc-cents versos, escrit en 1618. Resumeix a la perfecció els trets més excel·lents de la poesia gongorina: la seva tendència al cultisme al costat del seu gust pel popular, la visió burlesca de la realitat i la reflexió seriosa, el refinament exquisit al costat de l’expressió chocarrera. Aquest poema heroic-còmic narra grotescament un tema mitològic greu i seriós. Amb això, el poeta barroc està burlant-se, amb actitud distanciada dels seus propis mites.
Ens narra l’aventura de dos joves, babilonis, els quals s’estimaven, però els seus pares no ho acceptaven, i per això volien fugir de Babilònia .Al llarg de la fabula, ens explica com acaben morint i, que com a conseqüència d’aquest acte, a les mores se’ls hi atribueix el color lila.