L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica

L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Eneas, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. L’obra es va dur a terme per encàrrec de l’emperador August amb la finalitat de glorificar l’imperi atribuint-li un origen mític.

Virgili, per escriure l’Eneida es va basar en La Ilíada per als sis primers llibres i L’Odissea per als sis últims. Per aquest motiu, hi trobem una gran pervivència d’Homer en l’Eneida de Virgili que ens permet seguir el fil del mite grec en personatges com Ulisses/Eneas.

Jean-Joseph Taillasson (1745 – 1809): Virgili llegint “L’Eneida” a August i a Octàvia.

L’Eneida comença amb la guerra de Troia. Eneas s’embarca en la recerca d’una nova terra. Hi podem trobar en l’art l’episodi en el qual Eneas fuig de Troia, un cop destruïda i saquejada, portant el seu pare a les espatlles i el seu fill Ascani. El viatge no li serà fàcil, a causa dels entrebancs que posarà Juno. Desembarca a Cartago, i allà s’enamora de DidoEneas explica les aventures de Troia a Dido i, més endavant, per designi dels déus, tot i estar-ne enamorat, l’ha d’abandonar. La reina de Cartago se suïcida per amor i això provoca el futur odi entre Roma i Cartago. Durant el seu viatge, Eneas baixa els inferns, el Tàrtar amb la Sibil·la de Cumas per buscar Anquises. Allà van amb una branca d’or perquè Caront, el barquer que condueix les ànimes, els deixi pujar. Es troba amb el seu pare, i aquest li diu que fundarà un imperi a Roma.

Eneas arriba a Laci. La filla del governador, Lavínia, està promesa amb Turnus, però com un oracle havia revelat que Lavínia i Eneas acabarien junts, Turnus declara la guerra a Eneas. Aquesta guerra dura molt de temps (Venus ajuda Eneas, i Juno a Turn). Júpiter diu a Venus que Eneas aconseguirà trobar la seva pàtria Lavínia, i que els troians acabaran trobant un lloc on viure. Al final Eneas mata Turn, i es queda amb Lavínia. Allà aconsegueix el seu propòsit, formar un imperi.

Jorge Luis Borges es refereix així a l’Eneida i als herois descrits per Virgili:

Una parábola de Leibniz nos propone dos bibliotecas: una de cien libros distintos, de distinto valor, otra de cien libros iguales todos perfectos. Es significativo que la última conste de cien Eneidas. Voltaire escribe que, si Virgilio es obra de Homero, éste fue de todas sus obras la que le salió mejor. Diecisiete siglos duró en Europa la primacía de Virgilio; el movimiento romántico lo negó y casi lo borró. Ahora lo perjudica nuestra costumbre de leer los libros en función de la historia, no de la estética.

La Eneida es el ejemplo más alto de lo que se ha dado en llamar, no sin algún desdén, la épica artificial, es decir la emprendida por un hombre, deliberadamente, no la que erigen, sin saberlo, las generaciones humanas. Virgilio se propuso una obra maestra; curiosamente la logró.

Digo curiosamente; las obras maestras suelen ser hijas del azar o de la negligencia.

Como si fuera breve, el extenso poema ha sido limado, línea por línea, con esa ciudadosa felicidad que advirtió Petronio, nunca sabré por qué, en las composiciones de Horacio. Examinemos, casi al azar, algunos ejemplos.

Virgilio no nos dice que los aqueos aprovecharon los intervalos de oscuridad para entrar en Troya; habla de los amistosos silencios de la luna. No escribe que Troya fue destruida; escribe Troya fue. No escribe que un destino fue desdichado; escribe De otra manera lo entendieron los dioses. Para expresar lo que ahora se llama panteísmo nos deja estas palabras: Todas las casas están llenas de Júpiter. Virgilio no condena la locura bélica de los hombres; dice El amor del hierro. No nos cuenta que Eneas y la Sibila erraban solitarios bajo la oscura noche entre sombras, escribe:

Ibant obscuri sola sub nocte per umbram

No se trata, por cierto, de una mera figura de la retórica, del hipérbaton; solitarios y oscura no han cambiado su lugar en la frase; ambas formas, la habitual y la virgiliana, corresponden con igual precisión a la escena que representan.

La elección de cada palabra y de cada giro hace que Virgilio, clásico entre los clásicos, sea también, de un modo sereno, un poeta barroco. Los cuidados de la pluma no entorpecen la fluida narración de los trabajos y venturas de Eneas. Hay hechos casi mágicos; Eneas, prófugo de Troya, desembarca en Cartago y ve en las paredes de un templo imágenes de la guerra troyana, de Príamo, de Aquiles, de Héctor y su propia imagen entre las otras. Hay hechos trágicos; la reina de Cartago, que ve las naves griegas que parten y sabe que su amante la ha abandonado. Previsiblemente abunda lo heroico; estas palabras dichas por un guerrero: Hijo mío, aprende de mí el valor y la fortaleza genuina; de otros, la suerte.

Virgilio. De los poetas de la tierra no hay uno solo que haya sido escuchado con tanto amor. Más alla de Augusto, de Roma y de aquel imperio que a través de otras naciones y de otras lenguas, es todavía el Imperio. Virgilio es nuestro amigo. Cuando Dante Alighieri hace de Virgilio su guía y el personaje más constante de la Comedia, da perdurable forma estética a lo que sentimos y agradecemos todos los hombres.

Jorge Luis Borges, Biblioteca personal.

Què n’opineu? Fem un kahoot!

Camila Arigón

2n de batxillerat de llatí

Cartellera Teatral Clàssica

Aquest article s'ha publicat dins de General, Herois, Pervivència, Pervivència Literatura llatinoamericana i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica

  1. Retroenllaç: Dido reloaded / Go, Aeneas, Go! | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  2. Roser diu:

    Salue!
    L’eneida és un poema escrit per un famós escriptor romà com és Virgili. La historia narra la vida d’un heroi, Eneas, durant la guerra de Troya, batalla iniciada a causa del segrest d’Helena. Per redactar aquest poema Virgili es va prendre com a referent i font d’inspiració les obres d’Homer, la Iliada i la Odissea.

  3. clara.serra diu:

    Salve!
    L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. És una de les obres més famoses de la literatura llatina i el seu inici (“Arma virumque cano”, “canto les armes i un home”) és una de les frases cèlebres de la història de la literatura. La influència d’Homer és evident en la seva composició i estil.

  4. Rebeca Barroso diu:

    Salve!!

    L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.

Respon a Rebeca Barroso Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *