El petit Nagual “Lilit i la creació” a l’institut Premià de Mar
Dimarts dia 9 de maig a les 10 assistirem a la sala d’actes del Serra de Marina de l’institut Premià de Mar a l’espectacle de la companyia El petit Nagual “Lilit i la creació”. Lilit i la creació mostra un paradís amb dues deesses. Elles ja fa uns quants anys que estan recollint objectes i materials diversos. Objectes i materials que estaven comdemnats a ser llençats, en el millor dels casos, al contenidor groc dels plàstics: ampolles i envasos que s’han transformat en flors i bolets, papallones i ocells, dofins i palmeres, cignes i aranyes…; bosses de plàstic que s’han tallat per esdevenir ones blaves del mar o fulles vermelles dels arbres, o que un cop tallades s’han filat i teixit per ser terra i aigua, sol i lluna, herba i teranyina… I va ser el moment de crear l’home. Però, és clar, si eren dues deesses ja es veia venir que aquesta creació s’estava sortint de l’imaginari habitual del déu únic: tant pel gènere com pel nombre. Així que van crear Lilit. Suposem que és una dona. La van fer de buata i llana peluda. De ganxet. Amb piercing de llauna, sabates de goma de pollastre i samarreta de xarxa de taronges. I li van donar vida. Ah, i no li van prendre cap costella, ni li van prohibir cap fruit de l’arbre on viu. I no tenien ni pensaments d’expulsar-la del paradís. I, arribat aquest punt, Lilit va començar a viure en llibertat, sense atabalar-se gens pel bé i pel mal. No us perdeu l’obra de titelles Lilit i la creació de la Cia. El Petit Nagual.
La música que en certa manera resumeix molt bé l’espectacle és Lilit de Pedro Guerra:
[youtube]https://youtu.be/hjcm5DEA0Ic[/youtube]
L’espectacle ens va fer veure que era possible fer una obra de titelles sols amb material reciclat. Ens vàrem plantejar si la consciència ecològica i el reciclatge era una herència dels antics romans; així com el paralel·lisme mític entre Lilit i la grega Pandora que alhora té reminiscències en l’Eva bíblica.
Les tradicions gregues, hebrees i cristianes coincideixen en culpar una dona dels mals del món, ja que, per als antics grecs, Pandora va escampar pel món tota mena de mals per no poder resistir-se a la temptació d’obrir la seva caixa. Per als hebreus tant Lilit com Eva encarnen la font del pecat i la caiguda de l’home. Una i altres coincideixen a presentar la dona com un ésser terrible.
Aquestes tres dones poden ser vistes com criatures belles, lliures i espontànies, tres dignes descendents de les prehistòriques Grans Mares de la civilitzacions antigues. Però les tres sofrien un mateix destí de reprovació: transformades en sers malignes i sotmeses per la ideologia patriarcal que portaran amb si al llarg dels segles aquests trets negatius, contribuint així a crear el prototip de la «dona fatal», recurrent en la literatura, l’art i la història.
A la mitologia grega Pandora va ser la primera dona creada per ordre de Zeus i la portadora dels mals de tota la humanitat, després que Prometeu anant contra la seva voluntat, els atorgués el do del foc arrossegant la humanitat a la desgràcia.
Aquest mite grec recorda poderosament el relat bíblic del Gènesi, en què Déu crea la primera dona, Eva, a partir d’una costella del primer home, Adam. Es poden recordar perquè Eva, al igual que Pandora, serà la dona originària i portadora de tots els mals de la humanitat de la mateixa forma en què Yahvé al igual que Zeus envia el pecat a la raça humana a través d’una dona.
Etimològicament s’ha donat la paraula ‘’Pandora’’ un significat amb diferents matisos: Paul Mazon i Williem Jacob Verdenius l’han interpretat com ‘’el regal de tots’’, però, per a Robert Greus diu que significa ‘’la que dóna tot’’ i indica que amb aquest nom s’adorava a Atenes i altres llocs com a Rea. Segon Greus, s’estaria davant la precursora grega de l’Eva bíblica, ja que Pandora és qui, com aquella, porta la desgràcia a la humanitat.
ELS MALS DE PANDORA
Des del cel, el pare dels déus va enviar una bella criatura al germà de Prometeu, Epimeteu. Aquest, ignorant l’advertència del seu germà de no acceptar regals dels déus, no només acceptà la jove, sinó que es va casar amb ella. La tragèdia es va desencadenar quan Pandora obrí la tapa d’una gerra¬ ja que contenia els mals del món, alliberant-los i espargint-los així entre tot el gènere humà. Zeus va ordenar a Pandora que tanqués el recipient, però ja era massa tard: només quedava dins l’Esperança.
La figura clàssica de Pandora va servir als pares de l’Església per corroborar la doctrina del pecat original, encara que fos oposant la veritat cristiana a una faula pagana. Així , van associar Pandora amb Eva per demostrar que el primer ésser femení va ser portador de tot el mal i la desgràcia, lliurant de tota culpa els homes. El passatge de la gerra prohibida oberta per Pandora es va identificar amb l’episodi de la fruita prohibida menjada per Eva . En ambdós casos es feia ressaltar el poder de la dona per enlluernar els homes .
En la història dels mites creacionistes hi ha un tercer personatge femení menys conegut, Lilith, la primera dona d’Adam segons la tradició hebrea. Lilit apareix en els llibres de la tradició jueva, des del Talmud fins a la Cabala i el Zoha. En ells s’afirma que « Adam i Lilith mai no van trobar la pau junts, doncs quan ell volia anar a dormir amb ella, Lilit s’hi negava. Per què he de jeure sota teu? – preguntava – . Jo també vaig ser feta de pols i , per tant, sóc el teu igual » .
LILIT, INDOMABLE I SEDUCTORA
Com Adam no va voler escoltar les queixes de la seva companya, aquesta l’abandonà. Adam va demanar llavors ajuda al Creador, que commogut va enviar tres dels seus àngels amb la missió de portar de tornada a Lilit. Els àngels la van trobar al mar Roig, regió en la qual abundaven els dimonis lascius, amb els quals Lilit havia engendrat nous monstres i dimonis. La indòmita i seductora dona es va negar a tornar al costat Adam. Llavors Yahvé ordena com a càstig que cent dels dimonis que Lilit engendrava diàriament morissin res més néixer.
El contrast entre aquest mite de Lilit i el que apareix al principi del Gènesi sobre Eva reflecteix les diferències entre una primitiva tradició judaica i una tradició sacerdotal posterior. Al Gènesi Eva és creada a partir d’una costella d’Adam; per tant, ja no apareix com una igual de l’home. El Senyor creu haver modelat un ésser femení submís, però Eva es rebel·la i menja del fruit prohibit, transgredint una vegada més els límits que li havien imposat. El « mite de la costella » es proposaria enaltir la supremacia masculina i amagar la divinitat d’Eva.
[youtube width=”450″ height=”350″]https://www.youtube.com/watch?v=gDoMZyOKvow[/youtube]
Qui és Lilit? Quin parel·lelisme té amb el mite de creació grec? Quins personatges femenins de la mitologia grecoromana tenen un paral·lelisme amb Lilit? Et va agradar l’espectacle?…
Sandra Moya
4t ESO Llatí opt.3
Lilit fou la primera esposa d’Adam, anterior a Eva. Déu va crear Lilit i Adam de manera igual. Aquests, un cop situats a l’Edèn es van veure en una disputa quan, a l’hora de mantenir relacions, Lilit va oposar-se a estar sota de l’home, Adam, ja que trobava que aquella postura era estar sotmesa a ell. Així doncs, Lilit es va rebelar i va marxar del Paradís tot abandonant Adam per no estar sota els desitjos de ningú. Va ser aleshores quan Déu creà Eva, i la creà d’una de les costelles d’Adam; així ocuparia el lloc de Lilit.
El mite de la creació segons la Teogonia d’Hesíode comença amb el Caos. El Caos era el no res, l’espai buit anterior a l’existència organitzada. Del Caos van sorgir la nit i el dia. Posteriorment, van sorgir Gea la Terra, Tàrtat “el que es troba sota terra” conegut com a l’infern i Eros fill d’ells dos. De la terra es crea el cel, Urà, les muntanyes i el mar. Urà s’uneix amb Gea i engendren els Titans, entre els quals destaquen Tetis “mainadera”, Rea, “de facilitat en el part” i Cronos. Urà no volia que els seus descendents sortissin de la terra, ja que l’havien vaticinat que un d’ells el mataria i el destituiria, així que els obligava a romandre dins de Gea. Aquesta, cansada, demana ajuda, i el seu fill Cronos castra el seu pare per tal que no segueixi engendrant més fills al ventre de i aquest li vaticina que ell, tal i com estava essent Urà en aquell moment, també moriria a mans del seu fill. Així doncs, Cronos jura matar a tots i cadascú dels seus fills. Els fills de Cronos eren fruit del llinatge amb Rea, la seva germana i tal i com havia afirmat, es va menjar als fills a mesura que aquests naixien. Rea decideix enganyar a Urà per tal que no es menji el seu darrer fill: Zeus “pare de déus i homes” i li dona a menjar una pedra embolcallada amb un drap. Un cop Zeus ja és prou madur, s’enfronta al seu pare i li demana que alliberi els seus germans. En escoltar la negació per part del pare, Zeus declara una guerra entre els déus que va durar deu anys. Acabada la guerra i acomplit el vaticini, els tres germans Zeus, Hades “l’invisible” i Posidó “agitador de la terra” es reparteixen la Terra.
El mite de la creació segons el cristianisme, remunta a l’existència d’un caos. Déu tot poderós va crear el cel i la terra. La terra era la confusió, el caos. Per sobre del mar, un vent provocat pel Déu bufava. Llavors Déu va esmentar aspectes de la vida i a mesura que les paraules eren pronunciades esdevenien realitat. Va fer-ho durant sis dies. A cada dia que passava, Déu creava quelcom nou. El primer dia es va fer la llum, al segon va separar les aigües del firmament, el tercer va crear la terra i la vegetació, el quart el sol, la lluna i els cossos celestes, el cinquè els animals aeris i aquàtics i finalment al sisè els animals terrestres, entre els quals estaven l’home, Adam, creat a partir de fang de la terra i alè de Déu, i la dona, Eva, creada a partir d’una costella d’Adam.
Entre ambdues cultures hi ha molt trets en comú i d’altres que discerneixen.El primer element de conexió entre ambdós mites és la intenció d’explicar l’origen del sexe femení: de Pandora i d’Eva. Aquestes dues dones són les representants de sexe femení per tota una tradició cultural i tot i que certament no pertanyen a la mateixa religió o cultura, podríem afirmar que Eva i Pandora són equivalents, és a dir, que Eva és la Pandora cristiana i que Pandora l’Eva grega.
Tanmateix, hi ha una única cosa que les diferencia, i és la seva procedència. Mentre que Pandora és creada pel tot poderós Zeus, Eva es crea a partir de la costella d’Adam, el primer home. Llevant aquesta petita diferència, trobem moltes més similituds entre aquestes. La més important pel treball i per la dona actual és l’afer que porten a terme. Les dues porten a la humanitat la perdició , però cada una a la seva manera, tot i que sense allunyar-se molt l’una de l’altra. Pandora obra la capsa amb tots els mals castigant al humans amb la terrible desgràcia de viure amb calamitats i Eva dóna de menjar a Adam del fruit prohibit, assegurant l’impuresa de tot aquell que nasqués pel simple motiu de descendre de la gran pecadora.
Lilit: És una figura llegendària del folklore jueu, d’origen mesopotàmic. Es considera la primera dona d’Adam, anterior a Eva. La llegenda no aparèix a la Bíblia. Representa una dona molt bella, amb els cabells llargs i arrissats, generalment rossa o pèl-roja, i de vegades alada.
En el mite grec: El seu nom original en acadi és Lilitu, que prové de la paraula lil, que significa “vent”, “aire” o “esperit”. En la mitologia acadia pertany a la mateixa classe de dimonis que Lilu, Ardat Lili i Idlu Lili.
Personatge: Eva seria l’antagonisme a Lilit. Mentre la primera representa la submissió total a la figura masculina, que acata els seus desitjos i no es planteja ni lluita per uns drets d’igualtat, la segona seria totalment el contrari. Lilit representa la dona lluitadora que es rebel·la contra la desigualtat de sexes i no es deixa oprimir per cap home. Amb el temps la “primera dona d’Adam” ha passat a ésser una figura relacionada amb el Feminisme, pel que representa i la lluita de valors que es relacionen.
Lilit va ser la primera amant d’Adan en la cultura hebrea, encara que no va ser creada a partir de la costella d’Adan, com Eva, sinó amb fang.
Lilit, al sentir-se ofesa i controlada per Adan, fugí cridant el nom màgic i Déu i sortint del Paradís, acabant en el Mar Roig, on vivien la majoria de dimonis. Allà es va unir amb Samael, engendrant fills anomenats “els lilim”.
Com en el mite de la creació grega, on Gea engendra a Urà i tenen varis fills, però cada vegada que Gea va a tindre algun, Urà el reté en el ventre de Gea, Lilit es va sentir controlada per Adan i va fugir d’ell.
Lilit té relació amb varis personatges grecoromans femenins, com per exemple amb Dafne, que va ser perseguida per el déu Apol·lo, o amb Medusa, que va ser violada per Poseidó.
Lilit va ser la primera esposa d’Adam, abans que Eva. Déu va crear a Lilit i a Adam de manera igual. Aquests es van veure en un problema quan, a l’hora de mantenir relacions, Lilit va negar-se a estar sota d’Adam, ja que trobava que aquella postura era estar sotmesa a ell. Lilit es va rebelar marxant del Paradís i abandonant a Adam per a no estar sota els desitjos de ningú. Va ser aleshores quan Déu va crear a Eva, d’una de les costelles d’Adam; així ocuparia el lloc de Lilit.
Un dels parel·lelismes del mite grec de la creació i Lilit, és que Gea, sense ajuda masculina,va fertilitzar a Urà(el cel)i li va donar llum.
Un dels personatges femenins de la mitologia grecoromana que tenen paral·lelisme amb Lilit és Gea.
Els romans no reciclaven, però no gastaven tant, ja que no hi havia electricitat, reutilitzaven l’aigua, utilitzaven banys públics, es rentava a mà…Els romans reciclaven d’una altre manera a la que ho fem a l’actualitat. Reciclaven el que produïen.
Lilit, va ser, segons un text apòcrif, la primera dona d’Adam. Va esser creada per Déu, de l’argila en igualtat a Adam. Però a l’hora de mantenir relacions sexuals, Lilit es va negar a estar sota d’Adam ja que ho considerava estar sotmesa a ell. Així doncs va marxar de l’Edèn. Llavors, Déu, va crear a Eva de la costella d’Adam perquè ella estigués sempre sotmesa a les ordres d’ell.
Un paral·lelisme de Lilit amb el mite de creació grec és que Gea sense ajuda masculina, va donar a llum a Urà. Igual que Lilit que després de marxar de l’Edèn va concebir un fill sense ajuda masculina.
un personatge femení de la mitología grecollatina que té un paral·lelisme amb Lilit podría ser Gea.
Tot i que la recollida de deixalles en l’època romana era més complexa, els romans hi tenien més costum de reciclar. Ara al contrari, tot i que la recollida de deixalles, és més fàcil la gent no acostuma a reciclar. El consum econòmic per part dels romans era menor ja que utilitzaven el mínim i necessari i reutilitzaven l’aigua.
Segons el judaisme de l’Edat Mitjana, Lilit va ser la primera esposa d’Adam, anterior a Eva. Déu crear a Lilit i Adam de manera igual. Aquests, un cop situats a l’Edèn es van veure en una disputa quan, a l’hora de mantenir relacions, Lilit va oposar-se a estar sota de l’home, Adam, ja que trobava que aquella postura era estar sotmesa a ell. Així doncs, Lilit es va rebelar marxant del Paradís i abandonant a Adam per a no estar sota els desitjos de ningú. Va ser aleshores quan Déu creà a Eva, i la creà d’una de les costelles d’Adam; així ocuparia el lloc de Lilit.
Lilit va ser la primera muller d’Adam abans que ho fos Eva. El Déu crear a Adam i Lilit de la mateixa manera. Aquests dos es van veure en problemes a l’hora de mantenir relacions, Lilit es va negar rotundament a posar-se sota d’Adam, ja que per ella aquella postura li feia sentir que estava sotmesa a ell. Lilit indignada per aquell fet es va rebel·lar marxant d’aquell Paradís i abandonant a Adam per sempre, ja que no volia estar sotmesa ni manada per ningú. Va ser llavors quan Déu va crear a Eva i aquesta va ocupar el lloc de Lilit.
El personatge que té un paral·lelisme important amb Lilit és Gea que sense cap ajuda d’un home va fertilitzar a Urà i el va donar a llum.
A la època romana no hi havia comunicació com ara. Per això, no tenien cap obligació de reciclar, encara que ho feien. Reciclaven tot el que produïen.
Lilith
¿Quién fue la primera mujer
la que se hartó de vivir para Adán
y se marchó del Eden?
¿Quién fue la mujer que pasó
del paraíso del bien y del mal
y sin pensarlo se fue?
Ni heroina, ni princesa,
ni voluble, ni perversa,
crece libre y no se deja
someter.
¿Quién fue la mujer que también
surgió del polvo y la arcilla y no fue
hueso del hueso de Adán?
¿Quién fue la mujer que creció
en la subversión y no quiso entender
el sexo sin libertad?
Ni heroina, ni princesa,
ni voluble, ni perversa,
crece libre y no se deja
someter.
Lilith fue la primera mujer,
Lilith fue la primera mujer,
la primera mujer.
¿Quién fue la mujer que cansada
de vivir infeliz y atrapada
se decide a volar?
¿Quién fue la primera mujer
que independiente en su forma de ser
no se dejó gobernar?
Ni heroina, ni princesa,
ni voluble, ni perversa,
crece libre y no se deja
someter.
Lilith fue la primera mujer,
Lilith fue la primera mujer,
la primera mujer.
De Pedro Guerra.
REFERENT CLÀSSIC:
En aquesta cançó podem trobar a primera vista el referent clàssic, Adán aquest vivia a Eden el seu paradís amb Eva. La cançó ens explica que Lilith que vivia sotmesa Adán es va cansar d’ell i va crear el seu propi paradís, per viure una vida millor.
Lilith és una figura de la religió jueva d’orígen mesopotàmic. Es diu que és la primera dona d’Adam, abans d’Eva. La seva llegenda no està inclosa a la Bíblia, però s’ha conservat i diu així: Déu va crear Lilith i Adam de la mateixa manera, i els va situar a l’Edèn. Però quan mantenien relacions, Lilith se sentia sotmesa per l’home, Adam, i això la molestava molt ja que no es considerava inferior a ell. Per això la noia va abandonar l’Edèn per ser lliure. Aleshores, Déu va crear Eva a partir de les costelles d’Adam, de manera que ocupés el lloc de Lilith.
Eva (de l’història d’Adam i Eva) seria l’antagonisme a Lilit. Mentre Eva representa la submissió total a la figura masculina, que acata els seus desitjos i no es planteja ni lluita per uns drets d’igualtat, Lilit seria totalment el contrari.
Lilit representa la dona lluitadora que es rebel·la contra la desigualtat de sexes i no es deixa oprimir per cap home. Amb el temps la “primera dona d’Adam” ha passat a ésser una figura relacionada amb el Feminisme, pel que representa i la lluita de valors que es relacionen.
Segons el judaisme de l’Edat Mitjana, Lilit va ser la primera esposa d’Adam, anterior a Eva. Déu va crear Lilit i Adam de manera igual. Aquests, un cop situats a l’Edèn es van veure en una disputa quan, a l’hora de mantenir relacions, Lilit va oposar-se a estar sota de l’home, Adam, ja que trobava que aquella postura era estar sotmesa a ell. Així doncs, Lilit es va rebelar i va marxar del Paradís tot abandonant Adam per no estar sota els desitjos de ningú. Va ser aleshores quan Déu creà Eva, i la creà d’una de les costelles d’Adam; així ocuparia el lloc de Lilit.
Lilit va ser la primera esposa d’Adam, abans que Eva. Déu va crear a Lilit i a Adam de manera igual. Aquests es van veure en un problema quan, a l’hora de mantenir relacions, Lilit va negar-se a estar sota d’Adam, ja que trobava que aquella postura era estar sotmesa a ell. Lilit es va rebel·lar marxant del Paradís i abandonant a Adam per a no estar sota els desitjos de ningú. Va ser aleshores quan Déu va crear a Eva, d’una de les costelles d’Adam; així ocuparia el lloc de Lilit.
El personatge femení que té un paral·lelisme més important amb Lilit és Gea, que sense ajuda masculina va fertilitzar a Urà i li va donar llum.
A la època dels romans, no hi havia tanta contaminació com hi ha ara. Per tant, no tenien la obligació de reciclar, però si que ho feien. Reciclaven el que produïen. Reutilitzaven l’aigua, exisitien els banys públics i no s’utilitzaven les actuals màquines com el rentaplats i rentadora.
Lilit va ser la primera esposa d’Adam. Déu va crear a Lilit i Adam de manera igual. Però aquests un dia van tenir una gran disputa i Lilit es va rebelar i va marxar del Paradís, abandonant a Adam. Llavors, va ser quan Déu va crear a Eva d’una de les seves costelles.
Es presenta a Lilit com una dona molt bonica.
Salve!
Segons el judaisme,Lilit va ser la primera esposa d’Adam, abans d’Eva. Va ser creada per Yahvé de manera igual a Adam. Lilit va tenir una disputa amb Adam ja que en el moment de mantenir relacions sexuals, ella es negava a posa-se a sota d’ell, ja que ho considerava com un signe de submissió de la dona davant l’home. Llavors va marxar del paradís, i va tenir relacions sexuals amb els demonis que vivien al mar roig. Doncs Yahvé la va condemnar fent que 100 dels seus fills morissin cada dia.
La història de Lilit té diverses versions segons la mitologia o religió, i apareix amb altres noms. A la mitologia grega hi apareix com a una reina de Libia, anomenada Làmia, que va ser amant de Zeus i que va ser condemnada per Hera, esposa del déu, que va furtar els seus fills. Làmia es venjà furtant els fills d’altres dones.
Crec que l’actuació va ser una mica infantil per a gent de 15 o 16 anys, però tampoc em va decepcionar.
Vale!
Bonum diem!!
Eva, del mite de Adam i Eva, seria l’antagonisme a Lilit. Eva representa la submissió a la figura masculina, que acata els seus desitjos i ordres, i no lluita per els drets d’igualtat, Lilit seria totalment el contrari ja que, representa la dona lluitadora que es rebel·la contra la desigualtat de sexes i no es dóna per vençuda davant de cap home. Amb el temps la “primera dona d’Adam” ha passat a ser relacionada amb el Feminisme, pel que representa i la lluita de valors que es relacionen.
Ave!!
Bonum diem!
Lilit va ser la primer dona d’Adam, creada a partir de pols. Va fugir del paradís i es va refugiar al mar Roig perquè no va voler estar sota l’home a l’hora de mantenir relacions sexuals, ja que tots dos van ser creats de la mateixa forma i per tant, eren iguals. El Creador va enviar tres àngels a buscar-la, però ella no va voler tornar, i es va quedar al mar Roig, on va engendrar fills amb els dimonis. Aleshores va rebre el càstig de que cada dia morissin cent dels fills que engendraba. Després d’això, el Creador va crear a Eva a partir de la costella d’Adam, quedant així amb la imatge sotmesa, de que les dones no tenen els mateixos drets que els homes.
Però tant Lilit, com Eva, com Pandora, tenen un punt de relació. Lilit es va rebel•lar contra la desigualtat de sexes, per tant, queda com a dolenta. Eva va menjar el fruit prohibit, i Pandora va portar tots els mals al món. Les tres són les dolentes de la història.
Vale!
Lilit va ser la primera esposa d’Adam, anterior a Eva. Déu va crear Lilit i Adam de manera igual. Aquests, un cop situats a l’Edèn es van veure en una disputa quan, a l’hora de mantenir relacions, Lilit va oposar-se a estar sota de l’home, Adam, ja que trobava que aquella postura era estar sotmesa a ell. Així doncs, Lilit es va rebelar i va marxar del Paradís tot abandonant Adam per no estar sota els desitjos de ningú. Va ser aleshores quan Déu creà Eva, i la creà d’una de les costelles d’Adam; així ocuparia el lloc de Lilit.
El mite de la creació comença amb el Caos. El Caos era l’espai buit anterior a l’existència organitzada. Del Caos van sorgir la nit i el dia. Posteriorment, van sorgir Gea conegut com a l’infern i Eros fill d’ells dos. De la terra es crea el cel, Urà, les muntanyes i el mar. Urà s’uneix amb Gea i engendren els Titans, entre els quals destaquen Tetis , Rea, “de i Cronos. Urà no volia que els seus descendents sortissin de la terra, ja que l’havien advertit que un d’ells el mataria i el destituiria, així que els obligava a permanèixer dins de Gea. Aquesta, cansada, demana ajuda, i el seu fill Cronos castra el seu pare per tal que no segueixi engendrant més fills al ventre .Urà en aquell moment, també moriria a mans del seu fill. Així doncs, Cronos jura matar a tots i cadascú dels seus fills. Els fills de Cronos eren fruit del llinatge amb Rea, la seva germana i tal i com havia afirmat, es va menjar als fills a mesura que aquests naixien. Rea decideix enganyar a Urà per tal que no es menji el seu darrer fill: Zeus “pare de déus i homes” i li dona a menjar una pedra embolcallada amb un drap. Un cop Zeus ja és prou madur, s’enfronta al seu pare i li demana que alliberi els seus germans. En escoltar la negació per part del pare, Zeus declara una guerra entre els déus que va durar deu anys. Acabada la guerra i acomplit el vaticini, els tres germans Zeus, Hades “l’invisible” i Posidó “agitador de la terra” es reparteixen la Terra.
El mite de la creació segons el cristianisme, remunta a l’existència d’un caos. Déu va crear el cel i la terra. La terra era la confusió, el caos. Per sobre del mar, un vent provocat pel Déu bufava. Llavors Déu va esmentar aspectes de la vida i a mesura que les paraules eren pronunciades esdevenien realitat. Va fer-ho durant sis dies. A cada dia que passava, Déu creava quelcom nou. El primer dia es va fer la llum, al segon va separar les aigües del firmament, el tercer va crear la terra i la vegetació, el quart el sol, la lluna i els cossos celestes, el cinquè els animals aeris i aquàtics i finalment al sisè els animals terrestres, entre els quals estaven l’home, Adam, creat a partir de fang de la terra i alè de Déu, i la dona, Eva, creada a partir d’una costella d’Adam.
El primer element de conexió entre els dos mites és la intenció d’explicar l’origen del sexe femení: de Pandora i d’Eva. Aquestes dues dones són les representants de sexe femení per tota una tradició cultural i tot i que certament no pertanyen a la mateixa religió o cultura, podríem afirmar que Eva i Pandora són equivalents, és a dir, que Eva és la Pandora cristiana i que Pandora l’Eva grega.
Tanmateix, hi ha una única cosa que les diferencia, i és la seva procedència. Mentre que Pandora és creada pel tot poderós Zeus, Eva es crea a partir de la costella d’Adam, el primer home per ser substituta de Lilit. Llevant aquesta petita diferència, trobem moltes més similituds entre aquestes. La més important pel treball i per la dona actual és l’afer que porten a terme.Pandora obra la capsa amb tots els mals castigant al humans amb la terrible desgràcia de viure amb calamitats i Eva dóna de menjar a Adam del fruit prohibit, assegurant l’impuresa de tot aquell que nasqués pel simple motiu de descendre de la gran pecadora.
Retroenllaç: TOT VA COMENÇAR… LILIT… 6 anys virtuals | Bloc amb swing
LILITH: LA PRIMERA DONA REBEL (Antoni Janer)
“Sovint Lilith és representada amb l’aspecte d’una dona molt bonica, amb els cabells llargs i rinxolats i fins i tot amb ales. Algunes tradicions d’origen assiriobabilònic l’han volguda assimilar amb un dimoni que durant la nit raptava nounats. També, però, és presentada com el prototip de femme fatale de l’antiguitat sota la figura d’un súcube (del llatí sub “a sota” i cubo “jeure”)…”
http://www.antonijaner.com/index.php/miscel-lania/item/622-lilith-la-primera-dona-rebel
No ho havia vist! Estic impressionat.
Ara passo el link a l’Eva i la Raquel, del Petit Nagual.
Hola, Rafel! Val més tard que mai. Celebro que t’hagi agradat! Espero que també sigui del grat de l’Eva i la Raquel!