Canvi climàtic

Què és el canvi climàtic?

És el canvi de la temperatura de la terra.

Al llarg de la història sempre hi ha hagut canvis  en la temperatura de la terra. Hi ha hagut 5  glaciacions i desprès pujades de temperatures.

Què és una era glacial o glaciació:

La glaciació  és un refredament de la terra, originat a partir d’estius frescos i hiverns rigorosos. La neu acumulada durant l’hivern no acaba de fondre a l’estiu a causa de la congelacio. L’absorció de calor és menor, perquè el gel fa de mirall dels raigs solars,  i  any rere any va augmentant la superfície de la capa de gel (o glaç). Aquest fenomen duu parell el descens del nivell del mar.

Les glaciacions estan produïdes per la unió de diversos factors com són:

  1. Les variacions de la terra. (Moviment de translació)
  2. Canvis en l’atmosfera (increments CO2)
  3. I la deriva continental.

Les glaciacions es caracteritzen pel fred, clima humit i gruixudes capes de gel que s’estenen des de cadascun dels pols.

Les 5 glaciacions:

  1. Huroniana 2400-2100 milions d’anys.
  2. Criogènic 850-635 milions d’anys.
  3. Andina-Sahariana 450-420 milions d’anys.
  4. Karoo 360-260 milions d’anys.
  5. Cuaternaria 2.58 milions d’anys fins l’actualitat.

La pujada de temperatura de la terra, sol venir associada a un augment dels gasos d’efecte hivernacle,  aquest gasos no deixen escapar la calor produïda pel sol que incideix a la terra.

Els canvis de temperatura al llarg del temps han estat molt lents, menys en algun cas en concret, com va ser la caiguda d’un gran meteorit a la terra fa uns 65 milions d’anys, que va provocar un canvi radical de les condicions de vida a la terra, com la posterior pujada de la temperatura del planeta, això va provocar l’extinció dels dinosaures.

Els científics creuen que el termòstat de la terra es molt sensible, i si es manipulen les condicions atmosfèriques fora de la normalitat, el canvi climàtic es pot accelerar.

Des de fa anys que l’home juga amb aquestes condiciones atmosfèriques, provocant la emissió de gasos efecte hivernacle que produeixen un canvi molt mes accelerat del clima.

En aquest gràfic podem observar la relació que hi ha entre la pujada de les temperatures i el nivell de CO2, es pot veure clarament com van parells, menys en els últims anys que creix i molt el nivell de CO2. Molts científics creuen que pot haver una gran pujada de temperatura.

Vídeo explicatiu de com podem ajudar a frenar el canvi climàtic.

https://youtu.be/1-g73ty9v04

 

la sobreexplotacó

Exemples d’explotació

L’explotació del petroli: el petroli és un dels recursos més importants de fa  molt temps

L’explotació de la fusta: en tallar els arbres aprofiten la fusta. També és una fàbrica important en escala mundial. Amb la fusta es pot fer moltes coses per exemple: mobles joguines,eines, etcètera.

conseqüències de la sobreexplotació

Quan es produeix una explotació han de passar una sèrie de coses i són:

esgotament dels recursos

destrucció ambiental

contaminació

crisis socieconòmica  

 

 

Desertitsació

Desertització

La Desertització és quan la terra es mort i pasa de ser fértil a estéril.

Causes:

  1. Clima semiàrid en grans zones, sequeres estacionals, extrema variabilitat de les pluges i pluges sobtadesde gran intensitat.
  2. Sòls pobres amb marcada tendència a l’eroció.
  3. Relleu desigual, amb vessans escarpades i paisatges molt diversifícats.
  4. Pèrdues de la coberta forestal a causa d’repetits incendis de bosscos.
  5. Crisi a l’agricultura tradicional, amb el conseguent abandonament de terres i deterirament del sòl i de les estructures de conservació de l’aigua.
  6. Ocasional explotació insostenible dels recursos hídrics subterranis, contaminació química i salinització d’aquífers.
  7. Concentració de l’activitat econòmica a les zones costaneres com a resultat del creixement urbà.

La conbinació de factors i prosessos com l’aridesa, la sequera, l’eroció, els insendis forestals, la sobreexploració d’aquífers.

EL RECICLATGE

 EL RECICLATGE

El reciclatge té com a objectiu la disminució de residus.

Reciclatge és un terme emprat de manera general per a descriure el procés d’utilització de parts o elements d’un article que són rebutjats i després d’un determinat procés poden ser usats novament, a pesar de formar part d`alguna cosa que ja va arribar al final de la seva vida útil.
Reciclar és l’acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus.
Per exemple, reciclar un ordinador significa que les seves parts o les matèries primeres que formen els seus components tornen a emprar-se en la indústria de fabricació o muntatge.

També es refereix al conjunt d’activitats que pretenen reutilitzar parts d’articles que en el seu conjunt han arribat al terme de la seva vida útil, però que admeten un ús addicional per a algun dels seus components o elements.
Al procés (simple o complex, depenent del material) necessari per a disposar d’aquestes parts o elements, i preparar-los per a la seva nova utilització, se li coneix com reciclat.
La producció de mercaderies i productes, que fa créixer el consum i com a conseqüència l’augment de deixalles de divers tipus (alguns dels quals no poden simplement acumular-se o rebutjar-se, doncs representen un perill real o potencial per a la salut), ha obligat a les societats modernes a desenvolupar diferents mètodes de tractament de tals deixalles, amb el que l’aplicació del reciclatge troba justificació suficient per a posar-se en pràctica.

Punt net:
Contenidors selectius de recollida de residus; vidre, envasos de plàstic, paper i metall.
A Espanya la gestió de recollida selectiva dels envasos de plàstic, metall, brics, i dels envasos de cartó i paper per al seu reciclat, està en mans d’Ecoembes  (Ecoembalajes Espanya, SA), societat anònima sense ànim de lucre.
La cadena de reciclat comença quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dipositen en els diferents contenidors.
Existeixen tres tipus de contenidors de reciclatge, amb diferents colors:
Contenidor groc (envasos):
En aquest s’han de dipositar tota mena d’envasos lleugers com els envasos de plàstics (ampolles, terrines, borses, safates…), llaunes (de begudes, conserves) i brics, etc. Contenidor blau (paper i cartó):

el calentament global

Es l’augment de la temperatura a la terra generat per la contaminació que fan els humans. el sol genera energia calorífica que al arribar al terra rebota cap a dalt, però el diòxid de carboni que generen els cotxes o les fàbriques, no la deixa pujar més i la calor rebota, aleshores, aquesta calor torna a rebota al terra… i així contínuament. Això es l’efecte hivernacle, ja que al calor no pot sortir de la terra; com a dins d’un hivernacle. Com ja he dit, es per culpa de la contaminació: el diòxid de carboni. Però, a vegades, també es pot accelerar per fenòmens naturals, com per exemple la explosió d’un volcà, o la caiguda d’un meteorit a la terra.

Conseqüències del calentament global:

-Es desfan els Pols, i això fa que pugi el nivell del mar.

-Hi ha més sequeres i zones desertes.

-Però també més huracans i tempestes.

Gent especialitzada en el medi ambient, diu que la temperatura ha augmentat 1’1 graus més del que pertoca, i si seguim així, a finals d’aquest segle, pujarà 4’4 graus de més.

Que podem fer per evitar-ho?

-Cuidar les plantes o els arbres i plantar-ne més: ja que les plantes agafen el diòxid de carboni l’utilitzen i després treuen aire net.

Fer un us moderat de la energia: apagar la llum o els mòbils quan no els utilitzem…

-Reciclar les deixalles que hi ha al terra o per casa

-Utilitzar la bicicleta, patinet, etc. Anar caminant o utilitzar el transport públic.

ENERGIA QUE CONSUMIM

La  major   part   de  l’energia  que   utilitzem   en  la  vida quotidiana   és  de  dos  tipus :

  • Energia  elèctrica :  es  fa  servir  a  les  cases,  en la  indústria,  en el transport  per  ferrocarril, etc
  • Energia  dels  combustible: com  ara  la  gasolina,  el  gasoil   i   el  gas  natural, que  s’utilitza  en  el transport, però  també  en la calefacció  de  les  cases,  en  la  indústria,etc .

Com ja saps , l’energia elèctrica es produeix a les centrals elèctriques . Les que produeixen la majoria de l’electricitat que  utilitzem són les centrals tèrmiques, que  fan servir carbó,  gas natural o derivats del petroli.

Per tant,  la major part de l’energia que es consumeix prové dels  combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural.

L’ús de l’energia pot tenir conseqüències negatives ,  com ara l’exhauriment dels recursos i la contaminació , que dóna, al seu entorn, problemes com l’escalfament global i la pluja àcida . Una altra conseqüència greu de l’ús de l’energia  és l’aparició de residus radioactius.

MARTINA

L’EXHAURIMENT DE RECURSOS

 

Hi ha recursos bàsics, com ara l’aigua la terra i la vegetació, que, encara que son renovables, han patit una sobreexplotació és el que es produeix amb els minerals i els combustibles fòssils, com ara el petroli, que tarda  milions d’anys a formar-se i, en canvi., pot exhaurir-se en un temps limitat.

Els combustibles fòssils son fonts d’energia no renovables per tant, es poden exhaurir si en continuem consumint al ritme al que ho fem i aleshores les generacions futures no podran disposar d’aquestes fonts d’energia.

Per evitar l’exhauriment dels combustibles fòssils, és fonamental usar fonts d’energia renovables. Aquestes fonts són les  que no s’exhaurisen, com ara l’energia solar la hidràulica i l’eòlica.

Avui dia sembla difícil fer servir només fonts d’energia renovables. Cal aprofundir en l’estudi d’aquestes fonts d’energia per aconseguir mètodes més eficients i barats per aprofitar-les

La pluja àcida

PLUJA ÀCIDA.

La pluja àcida és una de las conseqüències de la contaminació atmosfèrica. Se forma quan el vapor d’aigua del aire se

Combina amb diòxid de atzufaré i els òxids de nitrogen a

produïts per la combustió del carbó o de productes derivats del petroli i per fàbriques, centrals elèctriques i vehicles de transport.

La pluja àcida no sols pot caure en forma de pluja sino també en forma de neu, boira i sorra.

Quan plou és molt important protegir-se per no ferir-se.

CONSEQÜÈNCIES DE LA PLUJA ÀCIDA

La pluja àcida és molt perjudicial per l’esser humà i altres essers vius  perquè plou àcid, això fa que la pluja pugui desintegrar els boscos, persones o animals…. moltes La pluja àcida és poc comú.

 

LLOCS TIPICS D’ESPANYA ON POT HAVER-HI PLUJA ÀCIDA.

A Espanya els llocs on hi ha més turmentes de pluja àcida és: Galícia, Murcià i al País Basc.

Aquetes comunitats són llocs on hi ha molta contaminació

Fora d’Espanya, els llocs on hi pot haver més pluja àcida és:

Europa i al continent Asiàtic.

Els invents

                 INVENTS

BOMBETA:

El 21 octubre 1879 Thomas Alva Edison va mostrar per primera vegada una bombeta que va estar encesa durant 48 hores. A la nit vella d’aquell mateix any, Edison va presentar al seu laboratori de Nova Jersey un circuit format per 40 bombetes.

COM FUNCIONA UNA BOMBETA?

La bombeta està connectada a un interruptor, que és el que permet el pas o no del corrent elèctric fins a la bombeta. Quan es pressiona l’interruptor la corrent arriba a la bombeta per la base.

QUÈ  PORTA DINS LA BOMBETA?

Els electrons circulen per la bombeta des del cable, i van molt ràpids llavors els electrons xoquen i fan que l’energia  i això produeix calor, molta calor i fa que sigui com fluorescents i faci llum.

MÀQUINA DE VAPOR:

No se sap realment qui va ser l’inventor de la màquina de vapor, Thomas Savery 1650/1715 va fer, va realitzar una primera patent en 1698 amb un motor capaç d’elevar aigua pel mig del foc. Catorze anys més tard, el seu soci  Thomas Newcomen, basant-se en l’invent del seu amic, va construir una màquina de vapor capaç de moure un pistó per així produir un moviment.

 

PER A QUÈ SERVEIX?

Antigament quasi tots els transports feien servir la màquina de vapor per a moure’s: com els cotxes, els trens o altres transports que utilitzen vapor.

 

IMPREMTA:

La impremta va ser un objecte o experiment mecànic que multiplicava o reproduïa textos als papers. Per poder multiplicar els textos es necessita tinta i també unes planxes que serveixen perquè es mulli després estampar-ho damunt del foli o full.

La impremta està inventada per Johannes Gutenberg.

 

 

MARIA DIAGNE DARSA