MATÈRIA I DISSOLUCIONS

LA TAULA PERIÒDICA. Elements i Compostos de la matèria.

– Investigueu que és, què representa?

– Què vol dir nombre atòmic?

  • Quina diferència hi ha entre sòlid, líquid, gas i sintètics?

 

Mescles i substàncies

La matèria està dividida en substàncies, d’aquestes n’hi ha 3.

 

Eines per la separació de la matèria

TREBALL

  1. NOM de la substància
  2. CARACTERÍSTIQUES DE LA SUBSTÀNCIA

– Es distingeix diferents elements en la substància?

  1. DIFERENCIACIÓ SUBSTÀNCIES

EXPERIMENT: SEPARACIÓ DE SUBSTÀNCIES

Estat gasós

ESTAT GASOS

Després de l’estat sòlid i l’estat líquid, trobem l’estat gasós. En aquest estat no hi ha gairebé força de cohesió que fa que les partícules estiguin enganxades, d’aquesta forma les partícules es mouen lliurement ocupant així tot l’espai disponible.

L’estat gasós presenta les següents característiques:

 

  • Força de cohesió gairebé nul·la.
  • Sense forma definida.
  • Sense volum definit.
  • Es pot comprimir fàcilment.
  • Exerceix pressió sobre les parets del recipient que el conté.
  • Els gasos es mouen amb llibertat.

 

Els gasos no tenen la forma ni el volum fixa això vol dir…

Les partícules que els formen estan molt separades entre si i es mouen molt de pressa. Per aquesta raó, els gasos s’expandeixen fins que ocupen tot el recipient que els conté.

L’EXPERIMENT

Inflarem un globus amb gas

Materials: 

-Bicarbonat de sodi

-una cullera

-una ampolla de 50 ml

-vinagre

-un globus

-recipient

-colador

Preparació:

1. Fiquem quatre cullerades de bicarbonat de sodi dintre del globus, agafem l’ampolla i li fiquem quatre dits de vinagre. Després ho fiquem al vinagre perquè així el bicarbonat de sodi caurà a sobre del vinagre i això farà que el globus s’infli.

PERQUÈ S’INFLA EL GLOBUS?

Perquè quan barregem el vinagre i el bicarbonat es forma una reacció química i es transforma en aigua, acetat de sodi (que és una sal) i diòxid de carboni (CO₂) que és el gas responsable del fet que es formin les bombolles i s’infli el globus.

 

GERARD

La matèria i els àtoms

LA MATÈRIA I ELS ÀTOMS

Tots els objectes de l’univers estan formats per matèria. La matèria és tot allò que té massa, forma, pes i volum. Per tant, la matèria es pot veure i es pot mesurar.

Un àtom és la unitat més petita que forma la matèria. Però no tota la matèria està formada per àtoms, aquesta és la matèria fosca, que no sabem de què està formada.

Els àtoms tenen tres parts:

-Els neutrons

-Els protons

-Els electrons

 

Els protons i els electrons formen el nucli de l’àtom i els neutrons estan orbitant pel voltant, com la lluna, que orbita pel voltant del sol.

Els protons fan càrrega negativa i els electrons fan càrrega positiva. En canvi, els neutrons no fan cap mena de càrrega.

La massa

LA FUSIÓ

Que és la fusió?

És el pas de sòlid a líquid. Té lloc per exemple, quan es fon el glaç.

La temperatura de fusió de l’aigua és de 0 graus mentre que la de l’or és de 1.064 graus.

Quan un cos canvia d’estat d’agregació per acció de la temperatura es diu que es va produir un canvi d’estat. Són canvis físics perquè no es produeix, ruptura ni formació de nous enllaços és a dir la matèria continua sent la mateixa en l’estat sòlid, les molècules es troben més a prop entre elles i en l’estat gasós més allunyat.
Per a què podem fer servir la fusió amb la vida real?
-fondre metalls

-fondre espelmes

-el magma volcànic

-cremar plàstics

-fondre formatge

-les soldaduresDocumento de Microsoft Word nou (2)

EXPERIMENT
Ara explicaré el meu experiment, i per això necessitem els següents materials!
1 VINAGRE DE VI BLANC.
2 AMPOLLA DE PLASTIC.
3 CULLERA
4 BICARBONAT DE SODI
5 GLOBUS
6 UNA BASCULA PETITA
PREPARACIÓ
1. Posar el vinagre a l’ampolla
2. Pesar l’ampolla
3. Posar el bicarbonat dins el globus, posar el globus a l’ampolla i tirar-lo dins.
4. Tornar a pesar l’ampolla

Irati

La fusió

LA FUSIÓ

Que és la fusió?

És el pas de sòlid a líquid. Té lloc per exemple, quan es fon el glaç.

La temperatura de fusió de l’aigua és de 0 graus mentre que la de l’or és de 1.064 graus.

Quan un cos canvia d’estat d’agregació per acció de la temperatura es diu que es va produir un canvi d’estat. Són canvis físics perquè no es produeix, ruptura ni formació de nous enllaços és a dir la matèria continua sent la mateixa en l’estat sòlid, les molècules es troben més a prop entre elles i en l’estat gasós més allunyat.

Per a què podem fer servir la fusió a la vida real?

-fondre metalls

-fondre espelmes

-el magma volcànic

-cremar plàstics

-fondre formatge

-les soldadures

 

L’estat líquid

L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós.

Una substància en estat líquid té les característiques següents:

  • S’adapta de la forma del recipient d’on està i té volum constant.
  • Té la densitat normalement més baixa que la dels sòlids
  • S’adapta a la forma del lloc on està.

Tot això s’explica pel fet que els àtoms i les molècules dels líquids tenen certa mobilitat, tot i estar en contacte continu les unes amb les altres a causa de les forces de cohesió. Aquesta mobilitat és deguda a l’energia que tenen, més alta que la dels sòlids, i que creix amb la temperatura. De fet, les partícules més energètiques dels líquids, i en menor grau que les dels sòlids, poden vèncer les forces de cohesió i passar a l’estat gasós.

  • No és rígid.
  • No té forma fixa.
  • Té el volum fix.

 

Hi ha minerals que en estat ambient són líquids:

– Mercuri: És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu.

– Galí: El nitrur de gal·li és un mineral de la classe dels elements natius. Aquest mineral encara no s’ha anomenat, i és per això s’utilitza el nom provisional que té en compte la seva composició química: nitrur de gal·li.

– Cesi: El cesi és un metall tou, lleuger i de baix punt de fusió. El cesi reacciona de forma vigorosa amb l’oxigen per formar una barreja d’òxids. En l’aire humit, la calor d’oxidació pot ser suficient per fondre el metall.

– Franci: El franci és un metall alcalí reactiu que es desintegra. Com la resta de metalls alcalins, només té un electró a la seva capa de valència.

També hi ha materials que són líquids:

– L’aigua: L’aigua és un compost químic transparent. És la pluja i està als mars, llacs, rius…

– Petroli: El petroli es diferencia molt entre si, poden ser des de groguencs i líquids a negres i viscosos.

L’estat líquid el podem trobar a molts llocs, entre tots aquests alguns són: en la natura, en els laboratoris…

Els líquids els necessitem per a moltes coses com per exemple per viure, per rentar-nos la cara, per crear energia…

DAFNE

Vaporització

CANVI D’ESTAT:

El canvi d’estat és quan un cos per culpa de la calor o del fred canvia la seva aparença de sòlid a líquid o bé, a gasós; però, continua sent la mateixa matèria.

EXEMPLE: Quan l’aigua és calenta molt i es fa vapor, també quan l’aigua es congela o el gel es desfà.

VAPORITZACIÓ:

La vaporització és el pas de l’estat líquid a l’estat gasós i es produeix per un canvi de temperatura.

Les partícules vibren cada vegada més a mesura que la temperatura augmenta i comencen a pujar convertint-se així en gas. N’hi ha de dos tipus:

1. Ebullició: És quan es passa de líquid a gas bullint. Exemple: L’aigua quan bull.

2. Vaporització: És quan passa de líquid a gas sense necessitar bullir. Exemple: La roba quan s’eixuga.

Qué els i passa als àtoms i a les molècules?

La matèria del vapor està compost principalment per molècules no unides, expandides i amb poca força d’atracció (atreure’s), el que fa que els gasos no tinguin volum i forma definida, i s’expandeixin lliurement fins a omplir el recipient que els conté. La seva densitat (massa) és molt menor que la dels líquids i sòlids, i les forces gravitatòries i d’atracció entre les seves molècules resulten insignificants.

Minerals líquids que s’evaporen:

-MERCURI: 356,7 °C

-GALÍ: 2477 °C

A quina temperatura s’evapora l’aigua? A 100 °C.

EXPERIMENT VAPORITZACIÓ:

Materials:

-Sol.

-Guix

– Aigua.

Preparació:

1. Ha d’haver-hi sol.
2. Tirar aigua al terra on hi toqui el sol.
3. Marcar el límit de l’aigua amb guix.

Podrem observar que, A poc a poc s’anirà disminuint la llargada de l’aigua perquè s’evaporarà amb la calor del sol.

EXPERIMENT D’EBULLICIÓ:

Materials:

– Aixeta amb aigua calenta.

Preparació:

1. Posar l’aigua calenta.
2. Començarà a sortir vapor perquè estarà bullint.

Aleix V.B                    

sólid

SÒLID

Una matèria sòlida és una matèria que té nexos molt fots, i una estructura molt definida, un sòlid té volum i forma fixa.

Les molècules que formen els sòlids estan molt juntes entre elles, per la qual cosa, no es poden moure molt ni canviar la forma (deformar-se). Les partícules estan juntes i ordenades no varien de posició i tan sols vibren.

Quan el sòlid s’escalfa les seves partícules adquireixen energia. Això fa que les partícules vibrin cada vegada més de pressa fins a passar a l’estat líquid i el canvi d’estat sòlid a líquid s’anomena fusió. La solidificació és el canvi d’estat líquid a sòlid. I sempre té una temperatura fixa per fer la solidificació.

EXEMPLES DE SÒLID: glaçó de gel,

pedres, taules, plats. Els trobem a tot arreu

CARACTERÍSTIQUES DELS SòLIDS

1 Força de cohesió (atracció): Les forces de cohesió són les forces que atreuen i mantenen unides les molècules, per això no canvien de forma.

2 Vibració (vibren però no canvien).

3 Volum definit: Ocupen un espai definit que no canvia mai.

4 Pot ser orgànic i inorgànic: que té restes d’algun ésser viu o no.

5 Tenen una densitat alta.

EXPERIMENT:

MATERIALS:

midó de blat

aigua

un recipient i una cullera per remenar

PREPARACIÓ:

Fiquem una mesura de midó de blat i poca a poc anem ficant una mica d’aigua fins que quedi una textura cremosa, si volem li podem ficar unes gotes de colorant o pintura. Al acabar de barrejar–ho tot. Llavors, veurem que si li vas ficant poca poc un llapis, boli, o el dit… Ens donarem conte que si li fiques el dit poc a poc s’enfosa peró si el fiques ràpid, aquest revotarà.

Cèl·lula adiposa


TEIXIT ADIPÓS:

Les cèl·lules que  formen el teixit s’anomenen adipòcits. Aquestes cèl·lules tenen forma esfèrica i gran part del seu citoplasma està ocupat per una gran gota de greix. El teixit adipós el trobem a sota de la pell protegint-los dels cops. Hi han diferents tipus de teixits:

 

TEIXIT EPITELIAL:

Té com a funció recobrir i protegir les superfícies externes i internes de les cavitats i òrgans del cos.

 

TEIXITS CONNECTIUS:

Te com finalitat de donar i envoltar la resta de teixits de l’organisme, l’intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.

 

TEIXIT BLANC:

El teixit blanc conté una gran quantitat de lípid envoltat per un anell de citoplasma. El nucli és pla i es localitza a la perifèria.

 

TEIXIT MARRÓ:

El teixit marró s’encarrega de la producció de calor mitjançant la mobilització de les seves reserves.

 

Parts d’una cèl.lula adiposa:

Triglicèrids:

Aquests greixos són sòlids a temperatura ambient, la temperatura normal del cos en els éssers vius la manté una mica fluïda, permetent que es pugui moure. Els triglicèrids en els mamífers són transportats a tot l’organisme tenint com a funció subministrar energia o per ser emmagatzemats per períodes llargs com greix, sent una font d’energia a llarg termini millor que els carbohidrats. Constitueixen la principal reserva energètica de l’organisme animal (com greixos) i en els vegetals (olis). L’excés de lípids s’emmagatzema en grans dipòsits en els animals, en teixits adiposos. Són bons aïllants tèrmics que s’emmagatzemen en els teixits adiposos subcutanis dels animals de climes freds com, per exemple, les balenes, l’ós polar, etc. Són productors de calor metabòlic, durant la seva degradació.

Altres organúls:

Támbe tenen uns altres organúls com els mitocondris:

El nucli: Es la part que controla el funcionament de la cel·lula.

El nucleol: El nucleol solament es pot veure cuan la cel·lula no esta en proces de divisio.Te com a funció formar els ribosomes.

Els recticles: Reticle endoplasmàtic llis:

Té com a funció la desintoxicació de l’organisme.

Recticle endoplasmàtic rugòs:

La seva funció principal és la de sintetitzar i emmagatzemar proteïnes.

L’aparell de golgi: Aquest orgànul modifica i classifica macromolècules (principalment proteïnes, però també lípids)

Ribosomes: Tenen les vint molècules d’aminoàcids per formar proteïnes (elements de cèl·lules que s’encarreguen de la formació del cos).

CÈL·LULA DÈRMICA

CÈL·LULA DÈRMICA

HI HA 4 CÈL·LULES DE LA PELL PERÒ ARA EXPLICAREM EL MELANOCIT

Els melanocits són les cèl·lules responsables de la producció de Melania ,la sustancia que dona color a la pell .
Els melanocits es troben a la pell , la quantitat de melanocits que es troben a la pell està al voltant de 1.500 per milímetre quadrat
El color de la pell humana no depen de la quantitat de melanocits sinó de la seva activitat. Tots els éssers humans tenen mes o menys la mateix quantitat de melanocits constitueixen ente el 5% i el 10% de tot el conjunt de cèl.lules situades en la membrana basal,en la epidermis ,els melanocits.

Parts del melanocit:

GLÀNDULA DE MELANINA: La melanina és un component present en plantes, animals i protists, on actua principalment com un pigment.
DENDRIT: Les dendrites  són prolongacions protoplasmàtiques ramificades, bastant curtes, de la cèl·lula nerviosa.
MELANOSOMA: Un melanosoma és un orgànul cel·lular, relacionat amb els lisosomes i els grànuls de les plaquetes de la sang.
NUCLI: Un nuclI és qualsevol de les partícules que componen el nucli d’un àtom
APARELL DE GOLGI: L’aparell de Golgi és un orgànul que hi ha a la majoria de cèl·lules eucariotes
RETICLE ENDOPLASMÀTIC: El reticle endoplasmàtic o endoplàsmic és un orgànul cel·lular que únicament es troba en cèl·lules eucariotes.[1] Estructuralment és una xarxa de membranes interconnectades que formen cisternes.
MITOCONDRI:  un mitocondri és un orgànul tancat per una membrana que es troba a la majoria de les cèl·lules eucariotes.]Aquests orgànuls tenen una mida d’entre 1-10 micròmetres

L’òrgan més gran del cos humà és la pell. Debut als diversos tipus de teixits que la componen que arriben a representar fins al 15% del pes corporal d’un adult.
La pell fa de protector principal dels òrgans i teixits interns. Dins d’ella trobem :
El teixit Epitelial
El teixit Conductiu
El teixit Nerviós
El teixit Muscular
El teixit Vascular
I és divideix en 3 capes superficials: Epidermis, Dermis i Hipodermis que juntes tenen com a funcions principals consegir termoregulació, la conservació, la nutrició i la sudoració del cos, ames permeteixen la formació de la queratogenesis i pigmentogenesis entre altres.

IRATI GERARD