La matèria i els àtoms

LA MATÈRIA I ELS ÀTOMS

Tots els objectes de l’univers estan formats per matèria. La matèria és tot allò que té massa, forma, pes i volum. Per tant, la matèria es pot veure i es pot mesurar.

Un àtom és la unitat més petita que forma la matèria. Però no tota la matèria està formada per àtoms, aquesta és la matèria fosca, que no sabem de què està formada.

Els àtoms tenen tres parts:

-Els neutrons

-Els protons

-Els electrons

 

Els protons i els electrons formen el nucli de l’àtom i els neutrons estan orbitant pel voltant, com la lluna, que orbita pel voltant del sol.

Els protons fan càrrega negativa i els electrons fan càrrega positiva. En canvi, els neutrons no fan cap mena de càrrega.

Cèl·lula òssia

Les cèl·lules òssies són el tipus de cèl·lules que formen els ossos:

Hi ha tres tipus de cèl·lules òssies:
1 OSTEÒCITS: Controlen que no hi hagin massa cèl·lules de calci o fòsfor i ajuden amb el manteniment de la matriu òssia.
2 OSTEOCLASTS : S’encarreguen de la resabsorció òssia.
3 OSTEOBLATS: S’encarreguen de crear l’os, del creixement del os quan ets jove, també de mantenir-lo quan som adults i de regenerar-lo quan es trenca.

La matriu òssia uneix els cèl·lules òssies i conté moltes sals minerals que fan que l’os estigui tan dur.

L’os té dos tipus de teixits:
-TEIXIT OSSI COMPACTE
-TEIXIT OSSI ESPONJÓS
La diferencia entre tots dos és que el teixit ossi compacte està a la part de fora i el teixit ossi esponjós a dins.

El ADN i els gens

El ADN o Àcid Desoxiribonucleic, segons les seves inicials, conté la informació dels teus avantpassats i les seves característiques hereditàries. La seva funció vital es produir proteïnes pel funcionament dels nostres organismes. Es troba dins de les cèl·lules i està format per 4 tipus de nucleics: A, T, C i G.

Els gens, són unitats que contenen informació cel·lular i estan fets d’ADN. Una cèl·lula conté entre 25.000 i 35.000 gens. Els gens es troben dins dels cromosomes que són com uns filets que van de 2 en 2 enrotllats. Les persones, dins de cada cèl·lula, tenim 46 cromosomes, una meitat ve del pare i l’altra de la mare.

Problemes amb els cromosomes:

Els gens a vegades canvien o tenen parts que sobren o falten. Això pot causar problemes greus. Per exemple, el síndrome de Down es causa perquè al duplicar-se la cèl·lula genera una còpia extra del cromosoma 21, o sigui que en fa més del compte.

CÈL·LULES EUCARIOTES

Què és?

Són totes aquelles cèl·lules quee tenen la seva informació genètica a dins de la membrana nuclear.

Formen part de tots els animals o vegetals que tenen més d’una cèl·lula, formant teixits. És el tipus de cèl·lula més nombrós i mesura entre 10 i 100 micres.

Parts:

Membrana: rodeja i protegeix la cèl·lula.

Citoplasma: un tipus de gelatina que té vida i conté orgànuls.

Nucli: és el que mana i té a dins tota la informació genètica.

 

Tipus:

les cèl·lules eucariotes es divideixen en dos tipus: animals i vegetals.

Diferències:

Algunes de les seves diferencies són:

  • Les cèl·lules animals solen ser més petites que les vegetals.
  • La membrana de la cèl·lula vegetal és més rígida que la de la cèl·lula animal.
  • Les cèl·lules animals tenen una reproducció sexual i en canvi les vegetals tenen una reproducció asexual.

Neus

el calentament global

Es l’augment de la temperatura a la terra generat per la contaminació que fan els humans. el sol genera energia calorífica que al arribar al terra rebota cap a dalt, però el diòxid de carboni que generen els cotxes o les fàbriques, no la deixa pujar més i la calor rebota, aleshores, aquesta calor torna a rebota al terra… i així contínuament. Això es l’efecte hivernacle, ja que al calor no pot sortir de la terra; com a dins d’un hivernacle. Com ja he dit, es per culpa de la contaminació: el diòxid de carboni. Però, a vegades, també es pot accelerar per fenòmens naturals, com per exemple la explosió d’un volcà, o la caiguda d’un meteorit a la terra.

Conseqüències del calentament global:

-Es desfan els Pols, i això fa que pugi el nivell del mar.

-Hi ha més sequeres i zones desertes.

-Però també més huracans i tempestes.

Gent especialitzada en el medi ambient, diu que la temperatura ha augmentat 1’1 graus més del que pertoca, i si seguim així, a finals d’aquest segle, pujarà 4’4 graus de més.

Que podem fer per evitar-ho?

-Cuidar les plantes o els arbres i plantar-ne més: ja que les plantes agafen el diòxid de carboni l’utilitzen i després treuen aire net.

Fer un us moderat de la energia: apagar la llum o els mòbils quan no els utilitzem…

-Reciclar les deixalles que hi ha al terra o per casa

-Utilitzar la bicicleta, patinet, etc. Anar caminant o utilitzar el transport públic.

La calor

La calor és una energia que es forma quan les molècules  d’un objecte vibren i fan que pugi la temperatura de l’objecte.

La calor i la temperatura no són el mateix: la calor és una energia i la temperatura és la manera amb la qual mesurem la calor.

La calor fa que l’energia es transporti d’un objecte a un altre. La calor sempre viatja de l’objecte que té més temperatura al que en té menys, fins que els dos tenen la mateixa temperatura.

CANVIS A CONSEQÜÈNCIA DE LA CALOR:

Contracció: es fa quan un objecte es torna fred, es fa més petit.

Dilatació: es fa quan un objecte s’escalfa i es fa més gran.

 

La calor fa que els materials canviïn d’estat. Un exemple és l’aigua:

Aquests canviïs d’estat, depenen de la temperatura en la qual es troba l’aigua.

 

EXPERIMENT:                la volandera que cambia de mida

MATERIALS:

-volandera

-pot de vidre amb tap de metall

-encenedor

-pinça d’estendre roba

MUNTATGE:

Fem un forat al tap de metall de la mida de la volandera. Agafem la volandera i la posem pel forat. Ara escalfem la volandera amb l’encenedor agafant-la amb la pinça per no cremar-nos. La tornem a posar pel forat i  podem veure que no entra: això, és a causa de la dilatació que amb la calor de l’encenedor, augmenti la seva mida; i, per tant, ja no passa pel forat.

Energia química

ENERGIA QUÍMICA

La energia química és la que es produeix a les reaccions químiques.

Hi ha tres tipus de reaccions químiques:

L’oxidació:

Per exemple, quan deixem ferro a l’aire lliure un temps, unes partícules de l’oxigen es fiquen a dins i fan que el

ferro es torni marro i menys resistent.

La combustió:               

Un exemple de la combustió es quan cremem la fusta, ja que quan es crema es torna cendra.

La fermentació:

Un exemple de la fermentació és el iogurt: quan li fiques dos bactèries a la llet fa que es torni més espessa: o sigui, iogurt.

Això què vol dir? Doncs que les reaccions químiques fan que les coses canviïn.

La energia química es troba dins els enllaços  químics i aquests es poden trobar al petroli, al carbó, a la fusta i als aliments, i quan ens mengem aquests aliments i els digerim, l’energia química es converteix en energia muscular.

 

EXPERIMENT:

Materials:

-Suro per tapar una ampolla

-Una ampolla

-1/2 tassa d’aigua

-1/2 tassa de vinagre

-Bicarbonat de sodi

Muntatge: Busca un lloc on el sostre sigui alt. Posa la teva ampolla a terra i fica-hi l’aigua, el vinagre, i el bicarbonat. Tapa l’ampolla amb  el suro tan fort com puguis.

Resultat: El bicarbonat reaccionarà amb el vinagre, produint diòxid de carboni. Aviat el suro serà llançat a l’espai.

 

 

 

Neus Sisó