Desertitsació

Desertització

La Desertització és quan la terra es mort i pasa de ser fértil a estéril.

Causes:

  1. Clima semiàrid en grans zones, sequeres estacionals, extrema variabilitat de les pluges i pluges sobtadesde gran intensitat.
  2. Sòls pobres amb marcada tendència a l’eroció.
  3. Relleu desigual, amb vessans escarpades i paisatges molt diversifícats.
  4. Pèrdues de la coberta forestal a causa d’repetits incendis de bosscos.
  5. Crisi a l’agricultura tradicional, amb el conseguent abandonament de terres i deterirament del sòl i de les estructures de conservació de l’aigua.
  6. Ocasional explotació insostenible dels recursos hídrics subterranis, contaminació química i salinització d’aquífers.
  7. Concentració de l’activitat econòmica a les zones costaneres com a resultat del creixement urbà.

La conbinació de factors i prosessos com l’aridesa, la sequera, l’eroció, els insendis forestals, la sobreexploració d’aquífers.

EL RECICLATGE

 EL RECICLATGE

El reciclatge té com a objectiu la disminució de residus.

Reciclatge és un terme emprat de manera general per a descriure el procés d’utilització de parts o elements d’un article que són rebutjats i després d’un determinat procés poden ser usats novament, a pesar de formar part d`alguna cosa que ja va arribar al final de la seva vida útil.
Reciclar és l’acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus.
Per exemple, reciclar un ordinador significa que les seves parts o les matèries primeres que formen els seus components tornen a emprar-se en la indústria de fabricació o muntatge.

També es refereix al conjunt d’activitats que pretenen reutilitzar parts d’articles que en el seu conjunt han arribat al terme de la seva vida útil, però que admeten un ús addicional per a algun dels seus components o elements.
Al procés (simple o complex, depenent del material) necessari per a disposar d’aquestes parts o elements, i preparar-los per a la seva nova utilització, se li coneix com reciclat.
La producció de mercaderies i productes, que fa créixer el consum i com a conseqüència l’augment de deixalles de divers tipus (alguns dels quals no poden simplement acumular-se o rebutjar-se, doncs representen un perill real o potencial per a la salut), ha obligat a les societats modernes a desenvolupar diferents mètodes de tractament de tals deixalles, amb el que l’aplicació del reciclatge troba justificació suficient per a posar-se en pràctica.

Punt net:
Contenidors selectius de recollida de residus; vidre, envasos de plàstic, paper i metall.
A Espanya la gestió de recollida selectiva dels envasos de plàstic, metall, brics, i dels envasos de cartó i paper per al seu reciclat, està en mans d’Ecoembes  (Ecoembalajes Espanya, SA), societat anònima sense ànim de lucre.
La cadena de reciclat comença quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dipositen en els diferents contenidors.
Existeixen tres tipus de contenidors de reciclatge, amb diferents colors:
Contenidor groc (envasos):
En aquest s’han de dipositar tota mena d’envasos lleugers com els envasos de plàstics (ampolles, terrines, borses, safates…), llaunes (de begudes, conserves) i brics, etc. Contenidor blau (paper i cartó):