Cèl·lula adiposa


TEIXIT ADIPÓS:

Les cèl·lules que  formen el teixit s’anomenen adipòcits. Aquestes cèl·lules tenen forma esfèrica i gran part del seu citoplasma està ocupat per una gran gota de greix. El teixit adipós el trobem a sota de la pell protegint-los dels cops. Hi han diferents tipus de teixits:

 

TEIXIT EPITELIAL:

Té com a funció recobrir i protegir les superfícies externes i internes de les cavitats i òrgans del cos.

 

TEIXITS CONNECTIUS:

Te com finalitat de donar i envoltar la resta de teixits de l’organisme, l’intercanvi de nutrients, la defensa contra infeccions així com la regulació de la calor corporal.

 

TEIXIT BLANC:

El teixit blanc conté una gran quantitat de lípid envoltat per un anell de citoplasma. El nucli és pla i es localitza a la perifèria.

 

TEIXIT MARRÓ:

El teixit marró s’encarrega de la producció de calor mitjançant la mobilització de les seves reserves.

 

Parts d’una cèl.lula adiposa:

Triglicèrids:

Aquests greixos són sòlids a temperatura ambient, la temperatura normal del cos en els éssers vius la manté una mica fluïda, permetent que es pugui moure. Els triglicèrids en els mamífers són transportats a tot l’organisme tenint com a funció subministrar energia o per ser emmagatzemats per períodes llargs com greix, sent una font d’energia a llarg termini millor que els carbohidrats. Constitueixen la principal reserva energètica de l’organisme animal (com greixos) i en els vegetals (olis). L’excés de lípids s’emmagatzema en grans dipòsits en els animals, en teixits adiposos. Són bons aïllants tèrmics que s’emmagatzemen en els teixits adiposos subcutanis dels animals de climes freds com, per exemple, les balenes, l’ós polar, etc. Són productors de calor metabòlic, durant la seva degradació.

Altres organúls:

Támbe tenen uns altres organúls com els mitocondris:

El nucli: Es la part que controla el funcionament de la cel·lula.

El nucleol: El nucleol solament es pot veure cuan la cel·lula no esta en proces de divisio.Te com a funció formar els ribosomes.

Els recticles: Reticle endoplasmàtic llis:

Té com a funció la desintoxicació de l’organisme.

Recticle endoplasmàtic rugòs:

La seva funció principal és la de sintetitzar i emmagatzemar proteïnes.

L’aparell de golgi: Aquest orgànul modifica i classifica macromolècules (principalment proteïnes, però també lípids)

Ribosomes: Tenen les vint molècules d’aminoàcids per formar proteïnes (elements de cèl·lules que s’encarreguen de la formació del cos).

CÈL·LULA DÈRMICA

CÈL·LULA DÈRMICA

HI HA 4 CÈL·LULES DE LA PELL PERÒ ARA EXPLICAREM EL MELANOCIT

Els melanocits són les cèl·lules responsables de la producció de Melania ,la sustancia que dona color a la pell .
Els melanocits es troben a la pell , la quantitat de melanocits que es troben a la pell està al voltant de 1.500 per milímetre quadrat
El color de la pell humana no depen de la quantitat de melanocits sinó de la seva activitat. Tots els éssers humans tenen mes o menys la mateix quantitat de melanocits constitueixen ente el 5% i el 10% de tot el conjunt de cèl.lules situades en la membrana basal,en la epidermis ,els melanocits.

Parts del melanocit:

GLÀNDULA DE MELANINA: La melanina és un component present en plantes, animals i protists, on actua principalment com un pigment.
DENDRIT: Les dendrites  són prolongacions protoplasmàtiques ramificades, bastant curtes, de la cèl·lula nerviosa.
MELANOSOMA: Un melanosoma és un orgànul cel·lular, relacionat amb els lisosomes i els grànuls de les plaquetes de la sang.
NUCLI: Un nuclI és qualsevol de les partícules que componen el nucli d’un àtom
APARELL DE GOLGI: L’aparell de Golgi és un orgànul que hi ha a la majoria de cèl·lules eucariotes
RETICLE ENDOPLASMÀTIC: El reticle endoplasmàtic o endoplàsmic és un orgànul cel·lular que únicament es troba en cèl·lules eucariotes.[1] Estructuralment és una xarxa de membranes interconnectades que formen cisternes.
MITOCONDRI:  un mitocondri és un orgànul tancat per una membrana que es troba a la majoria de les cèl·lules eucariotes.]Aquests orgànuls tenen una mida d’entre 1-10 micròmetres

L’òrgan més gran del cos humà és la pell. Debut als diversos tipus de teixits que la componen que arriben a representar fins al 15% del pes corporal d’un adult.
La pell fa de protector principal dels òrgans i teixits interns. Dins d’ella trobem :
El teixit Epitelial
El teixit Conductiu
El teixit Nerviós
El teixit Muscular
El teixit Vascular
I és divideix en 3 capes superficials: Epidermis, Dermis i Hipodermis que juntes tenen com a funcions principals consegir termoregulació, la conservació, la nutrició i la sudoració del cos, ames permeteixen la formació de la queratogenesis i pigmentogenesis entre altres.

IRATI GERARD

CÈL·LULA NERVIOSA

CÈL·LULA NERVIOSA

El sistema nerviós està format per neurones i Glies. Al nostre cervell hi ha uns 80 milions neurones. A mesura que anem creixent el nombre de  neurones es van fent més petit, a partir dels 80 anys el 30% de les nostres neurones s’han perdut.

Tipus  de cèl·lules nervioses:

  • La NEURONA.

Són les cèl·lules encarregades de processar la informació que arriba al nostre cos.

  • La GLIA.

Són les cèl·lules encarregades de defensar i alimentar a les neurones.

La Sinapsi Neuronal, es un tipus d’unió especialitzada de neurones, s’envien senyals entre elles o també amb d’altres cèl·lules no neuronals com les cèl·lules musculars,  secretores, etc.

 

COM TREBALLA UNA NEURONA? (amb un exemple ho entendrem millor)

Hi ha un nen jugant a pilota i veu que la pilota li ve a la cara.

L’ull veu que ve la pilota a la cara.

Les cèl·lules oculars veuen la imatge i la transmeten al cervell on estan les nostres neurones. Les neurones es comuniquen entre elles i decideixen com evitar que la pilota li doni a la cara.

Un cop presa de decisió envien impulsos elèctrics  als músculs de les parts del cos per que el nen es mogui i pugui evitar que la pilota li doni a la cara.

 

 

La maqueta

 

  1. Nucli: és la part central de la neurona
  2. Dendrites: són unes branques de la neurona que surten de diferents parts de la cèl·lula nerviosa
  1. Cos cel·lular: és la part que te dintre del nucli. En aquesta part fabriquen les molècules i es realitzen les activitats més importants

per mantenir la vida de la neurona

4.Cèl·lula schwan: es una cèl·lula petita situada en el sistema nerviós s’encarrega d’acompanyar durant tot el seu desenvolupament i

creixement de la neurona

  1. Mielina: és un material format per proteïnes i lípids. Permet transmetre impulsos nerviosos
  1. Terminals dels axons: es troba al final de la neurona. La seva funció és la unió amb altres neurones per poder formar les sinapsis
  1. Nòdul del ranbier: és el buit o espai que hi ha entre cada baina per que es transmeti milers d’impulsos nerviós
  1. Axo: és una part principal de la neurona es una fibra nerviosa i s’encarrega de transmetre senyals elèctriques.

 

Ingrid i Guillem.

la cèl·lula del cartílag

CÈL·LULES DEL CARTÍLAG

Les cèl·lules del cartílag són de dos tipus:

– Els condroblasts: El condroblast és el condròcit actiu

– Els condròcits: és la cèl·lula del cartílag Hialí

Què és el condròcit?

El condròcit és una cèl·lula del teixit cartilaginós, que donarà lloc als cartílags dels animals i són la part cel·lular del mateix teixit. Quan els condròcits estan actius es diuen condroblasts.

Funció dels teixits cartílags: és un teixit que tenen tots els éssers vius del regne animal i la seva funció es connectar alguns óssos del cos.

ON ES TROBA EL CONDRÒCIT?

Es troba en un espai dins de la matriu que es diu llaguna.

PARTS DEL CONDRÒCIT:

RER: És la retícula endoplasmàtica rugosa, serveix per

APARELL DE GOLGI:  L’aparell de Golgui és un orgànul que hi ha a la majoria de les cèl·lules eucariotes, sovint prop del nucli i del centrosoma

NUCLI I  NUCLEOL: Part de central de la cèl·lula (nucli) líquid que envolta al nucli (nuclèol) intervé a la formació dels ribosomes

VACUOLA LIPÍDICA: Compartiment que envolta la membrana cel·lular

GLUCOGENU: és la font de la energia dels condròcits

 

Cèl·lula òssia

Les cèl·lules òssies són el tipus de cèl·lules que formen els ossos:

Hi ha tres tipus de cèl·lules òssies:
1 OSTEÒCITS: Controlen que no hi hagin massa cèl·lules de calci o fòsfor i ajuden amb el manteniment de la matriu òssia.
2 OSTEOCLASTS : S’encarreguen de la resabsorció òssia.
3 OSTEOBLATS: S’encarreguen de crear l’os, del creixement del os quan ets jove, també de mantenir-lo quan som adults i de regenerar-lo quan es trenca.

La matriu òssia uneix els cèl·lules òssies i conté moltes sals minerals que fan que l’os estigui tan dur.

L’os té dos tipus de teixits:
-TEIXIT OSSI COMPACTE
-TEIXIT OSSI ESPONJÓS
La diferencia entre tots dos és que el teixit ossi compacte està a la part de fora i el teixit ossi esponjós a dins.

El virus

UN VIRUS :

És un microorganisme compost de material genètic protegit per un envoltori proteic, causa diverses malalties introduint-se com un paràssit en una cèl·lula per reproduir-se en ella.

Els virus tenen formes i tamanys molt diferents. Aquests són petits trossos d’ ADN (àcid desoxirribonucleico) o ARN (àcid ribonuclcico). Molts estan encapsulats en una envoltura feta a base de proteïnes coneguda com capside, d’altres protegeixen el seu material genètic amb una membrana o envoltura derivada de la cèl·lula a la que infecten i altres, a més, rodegen la seva capside amb una membrana cèl·lular.

Els virus han evolucionat per reproduir-se dins de la cèl·lula que infecten, perquè sols no són capaços de fer-ho, atès que careixen de la maquinària molecul·lar necessària. Aleshores, hi ha tres problemes que un virus ha de resoldre. Per poder fer-ho ha poder fer més copies d’ell mateix

El que fa el virus es atacar a la cèl.lula.

Irati

Les cèl·lules vegetals

Cèl·lules vegetals:
Són les cèl·lules d'una planta o un arbre.
Les cèl·lules vegetals estan compostes per orgànuls que estan especialitzats per fer la fotosíntesi i complir amb algunes funcions nutricionals i de funcionament de les plantes.
Les parts d'una cèl·lula vegetal són les següents:Cloroplasts: orgànul on es porta a terme la fotosíntesiAparell de Golgi: és un orgànul que té funcions nutricionals.Mitocondri: és l'orgànul on es produeix l'energia necessària per al funcionament de la cèl·lula.Nucli: és el lloc on es troba empaquetada la informació genètica o d'herència de la planta, i al reproduir-se el material genètic serà transmès a les plantes filles d'aquesta manera les filles tindran les seves mateixes característiques.Vacúol: és un òrgan encarregat de digerir nutrients que són a la cèl·lula o que penetren en ella.

El ADN i els gens

El ADN o Àcid Desoxiribonucleic, segons les seves inicials, conté la informació dels teus avantpassats i les seves característiques hereditàries. La seva funció vital es produir proteïnes pel funcionament dels nostres organismes. Es troba dins de les cèl·lules i està format per 4 tipus de nucleics: A, T, C i G.

Els gens, són unitats que contenen informació cel·lular i estan fets d’ADN. Una cèl·lula conté entre 25.000 i 35.000 gens. Els gens es troben dins dels cromosomes que són com uns filets que van de 2 en 2 enrotllats. Les persones, dins de cada cèl·lula, tenim 46 cromosomes, una meitat ve del pare i l’altra de la mare.

Problemes amb els cromosomes:

Els gens a vegades canvien o tenen parts que sobren o falten. Això pot causar problemes greus. Per exemple, el síndrome de Down es causa perquè al duplicar-se la cèl·lula genera una còpia extra del cromosoma 21, o sigui que en fa més del compte.

Cèl.lules dels fongs i llevats

EL REGNE DELS FONGS

Llevats unicel·lulars

 Llevats : Els llevats són  cèl·lules unicel·lulars. Els utilitzem per elaborar pa, vi, cervesa. Alguns, però, ens provoquen algunes malalties com la Candida albicans que ataca i ens provoca llagues

Viuen en ambients rics en sucres dels que s’alimenten mitjançant la fermentació

La reproducció dels llevats es fa per gemmació . Durant aquest procés es generen dos cèl·lules, amb la peculiaritat que una és molt més gran que l’altra. Durant la gemmació es produeix una protuberància anomenada gemma a partir d’un punt de la paret cel·lular. Simultàniament, el nucli de la cèl·lula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma. Finalment, la gemma es separa i dona lloc a una altra cèl·lula.

 Com és la cèl·lula del llevat

Citoplasma: Part de la cèl·lula que encercla el nucli i que està limitada per la membrana exterior.

Vacuola: Cada una dels petits forats del citoplasma d’una cèl·lula, plenes d’aire o de líquid que tenen diverses funcions.

Ribosomes: Els ribosomes són uns orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle edoplàsmatic

Aparat de gogli: L’aparell de Golgi és un conjunt d’orgànuls situats prop del nucli i ho tenen les cèl·lules animals i algunes de vegetals

Ridícul endoplasmàtic: El reticle endoplasmàtic és un conjunt de cavitats aplanades

Punta de creixement: És on comença a crèixer el fong

Membrana citoplasmàtica: Capa formada per lípids i proteïnes que envolta totes les cèl·lules i protegeix els orgànuls citoplasmàtics.

Cristall esterol: Part del cos del fong

Mitocòndria: Orgànul del citoplasma que tenen les cèl·lules eucariotes

Paret cel·lular: És una capa dura que es localitza a l’exterior de la membrana plasmàtica i protegeix la cèl·lula

 Maria