sólid

SÒLID

Una matèria sòlida és una matèria que té nexos molt fots, i una estructura molt definida, un sòlid té volum i forma fixa.

Les molècules que formen els sòlids estan molt juntes entre elles, per la qual cosa, no es poden moure molt ni canviar la forma (deformar-se). Les partícules estan juntes i ordenades no varien de posició i tan sols vibren.

Quan el sòlid s’escalfa les seves partícules adquireixen energia. Això fa que les partícules vibrin cada vegada més de pressa fins a passar a l’estat líquid i el canvi d’estat sòlid a líquid s’anomena fusió. La solidificació és el canvi d’estat líquid a sòlid. I sempre té una temperatura fixa per fer la solidificació.

EXEMPLES DE SÒLID: glaçó de gel,

pedres, taules, plats. Els trobem a tot arreu

CARACTERÍSTIQUES DELS SòLIDS

1 Força de cohesió (atracció): Les forces de cohesió són les forces que atreuen i mantenen unides les molècules, per això no canvien de forma.

2 Vibració (vibren però no canvien).

3 Volum definit: Ocupen un espai definit que no canvia mai.

4 Pot ser orgànic i inorgànic: que té restes d’algun ésser viu o no.

5 Tenen una densitat alta.

EXPERIMENT:

MATERIALS:

midó de blat

aigua

un recipient i una cullera per remenar

PREPARACIÓ:

Fiquem una mesura de midó de blat i poca a poc anem ficant una mica d’aigua fins que quedi una textura cremosa, si volem li podem ficar unes gotes de colorant o pintura. Al acabar de barrejar–ho tot. Llavors, veurem que si li vas ficant poca poc un llapis, boli, o el dit… Ens donarem conte que si li fiques el dit poc a poc s’enfosa peró si el fiques ràpid, aquest revotarà.

la cèl·lula del cartílag

CÈL·LULES DEL CARTÍLAG

Les cèl·lules del cartílag són de dos tipus:

– Els condroblasts: El condroblast és el condròcit actiu

– Els condròcits: és la cèl·lula del cartílag Hialí

Què és el condròcit?

El condròcit és una cèl·lula del teixit cartilaginós, que donarà lloc als cartílags dels animals i són la part cel·lular del mateix teixit. Quan els condròcits estan actius es diuen condroblasts.

Funció dels teixits cartílags: és un teixit que tenen tots els éssers vius del regne animal i la seva funció es connectar alguns óssos del cos.

ON ES TROBA EL CONDRÒCIT?

Es troba en un espai dins de la matriu que es diu llaguna.

PARTS DEL CONDRÒCIT:

RER: És la retícula endoplasmàtica rugosa, serveix per

APARELL DE GOLGI:  L’aparell de Golgui és un orgànul que hi ha a la majoria de les cèl·lules eucariotes, sovint prop del nucli i del centrosoma

NUCLI I  NUCLEOL: Part de central de la cèl·lula (nucli) líquid que envolta al nucli (nuclèol) intervé a la formació dels ribosomes

VACUOLA LIPÍDICA: Compartiment que envolta la membrana cel·lular

GLUCOGENU: és la font de la energia dels condròcits

 

Els invents

                 INVENTS

BOMBETA:

El 21 octubre 1879 Thomas Alva Edison va mostrar per primera vegada una bombeta que va estar encesa durant 48 hores. A la nit vella d’aquell mateix any, Edison va presentar al seu laboratori de Nova Jersey un circuit format per 40 bombetes.

COM FUNCIONA UNA BOMBETA?

La bombeta està connectada a un interruptor, que és el que permet el pas o no del corrent elèctric fins a la bombeta. Quan es pressiona l’interruptor la corrent arriba a la bombeta per la base.

QUÈ  PORTA DINS LA BOMBETA?

Els electrons circulen per la bombeta des del cable, i van molt ràpids llavors els electrons xoquen i fan que l’energia  i això produeix calor, molta calor i fa que sigui com fluorescents i faci llum.

MÀQUINA DE VAPOR:

No se sap realment qui va ser l’inventor de la màquina de vapor, Thomas Savery 1650/1715 va fer, va realitzar una primera patent en 1698 amb un motor capaç d’elevar aigua pel mig del foc. Catorze anys més tard, el seu soci  Thomas Newcomen, basant-se en l’invent del seu amic, va construir una màquina de vapor capaç de moure un pistó per així produir un moviment.

 

PER A QUÈ SERVEIX?

Antigament quasi tots els transports feien servir la màquina de vapor per a moure’s: com els cotxes, els trens o altres transports que utilitzen vapor.

 

IMPREMTA:

La impremta va ser un objecte o experiment mecànic que multiplicava o reproduïa textos als papers. Per poder multiplicar els textos es necessita tinta i també unes planxes que serveixen perquè es mulli després estampar-ho damunt del foli o full.

La impremta està inventada per Johannes Gutenberg.

 

 

MARIA DIAGNE DARSA

L’energia es transfereix

L’ENERGIA  ES TRANSFEREIX:

L’energia té algunes propietats i una és que es transfereix, això vol dir que la energia passa d’un cos a l’altre.

Hi ha dues maneres d’intercanviar energia:

1-De manera mecànica: és quan estàs empenyen una carreta que  intercanvies l’energia amb la teva força i així fas que la carreta es mogui .

2-Amb la seva calor (tèrmica): quan l’energia passa d’un cos fred a un cos calent fa que el cos fred es fiqui calent i que el calent es fiqui fred. Això passa perquè les partícules del cos que és més calent es mouen ràpidament per tenir més energia i es xoquen amb les partícules del 2n cos que es troben a la zona de contacte  augmentant el seu moviment  i per tant  la seva energia.

AQUESTOS SÓN ALGUNS EXEMPLES DE LA TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA:

Conducció: Es quan la punta d’un ferro esta calenta l’altra punta poc a poc es va escalfant perquè el metall es conductor de la calor.

Convecció: Es quan encens el radiador i tarda una estona a escalfar-se i si fiques la ma al damunt sense tocar-lo notes la calentor cap a dalt.

Radiacció: Es quan deixes 1 cotxe a la platja i no fa molta calor però quan tornes tot el cotxe esta cremant per totes bandes.

 

EXPERIMENT

Necessitem:

-1 pilota gran i 1 petita

-1 lloc a l’aire lliure

Què fem?

Deixem caure les 2 pilotes per separat i veiem l’altura que agafen. Després col·loquem la pilota petita sobre la gran i les deixem que caiguin a la vegada.

Què passa?

Que el pes passa l’energia d’una pilota a l’altra, al començament té energia potencial gravitatòria i al final es transforma amb energia cinètica. Aleshores la pilota petita surt disparada cap a dalt ……

Maria Diagne Darsa

l’Energia lluminosa

L’energIa lluminosa

 

L’energia lluminosa és l’energia que fa transportar les ones de llum. La energia lluminosa és la que té la llum.

Per exemple com la llum del sol que es pot utilitzar per fer funcionar una calculadora solar.

Les plantes també fan servir l’energia lluminosa per fabricar el seu aliment.

Nosaltres per aprofitar-la fem servir les plaques solars. 

És l’única energia que podem veure perquè sempre està en moviment

L’energia lluminosa es converteix en energia calorífica per exemple:

  • La bombeta emet llum: produeix calor, si poses la teva mà a prop de la bombeta notaràs calor.

Experiment:

Material: globus de colors i lupa

Què fem? agafem una lupa i un globus i fem que la lupa reflexi el globus.

Perquè passa? Perquè  els rajos solars passen la calor al globus i fa que aquest exploti.

Ingrid i Maria