Cèl.lules dels fongs i llevats

EL REGNE DELS FONGS

Llevats unicel·lulars

 Llevats : Els llevats són  cèl·lules unicel·lulars. Els utilitzem per elaborar pa, vi, cervesa. Alguns, però, ens provoquen algunes malalties com la Candida albicans que ataca i ens provoca llagues

Viuen en ambients rics en sucres dels que s’alimenten mitjançant la fermentació

La reproducció dels llevats es fa per gemmació . Durant aquest procés es generen dos cèl·lules, amb la peculiaritat que una és molt més gran que l’altra. Durant la gemmació es produeix una protuberància anomenada gemma a partir d’un punt de la paret cel·lular. Simultàniament, el nucli de la cèl·lula mare es divideix i un dels nuclis fills passa a la gemma. Finalment, la gemma es separa i dona lloc a una altra cèl·lula.

 Com és la cèl·lula del llevat

Citoplasma: Part de la cèl·lula que encercla el nucli i que està limitada per la membrana exterior.

Vacuola: Cada una dels petits forats del citoplasma d’una cèl·lula, plenes d’aire o de líquid que tenen diverses funcions.

Ribosomes: Els ribosomes són uns orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle edoplàsmatic

Aparat de gogli: L’aparell de Golgi és un conjunt d’orgànuls situats prop del nucli i ho tenen les cèl·lules animals i algunes de vegetals

Ridícul endoplasmàtic: El reticle endoplasmàtic és un conjunt de cavitats aplanades

Punta de creixement: És on comença a crèixer el fong

Membrana citoplasmàtica: Capa formada per lípids i proteïnes que envolta totes les cèl·lules i protegeix els orgànuls citoplasmàtics.

Cristall esterol: Part del cos del fong

Mitocòndria: Orgànul del citoplasma que tenen les cèl·lules eucariotes

Paret cel·lular: És una capa dura que es localitza a l’exterior de la membrana plasmàtica i protegeix la cèl·lula

 Maria

Orgànuls celul·lars

DEFINICIÓ:

Un orgànul és cadascuna de les parts orgàniques i microscòpiques que formen part d’una cèl·lula (estan dins del citoplasma).

FUNCIÓ:

S’encarreguen de fer les diferents funcions vitals cel·lulars. Cada orgànul té una funció, depèn de la seva estructura i composició.

TIPUS:

Hi ha molt tipus d’orgànuls, sobretot en les cèl·lules eucariotes.

Hi ha orgànuls membranosos que tenen una membrana lipídica (de grassa) i altres que no en tenen.

Entre els éssers vius trobem organismes unicel·lulars i pluricel·lulars. També podem diferenciar entre cèl·lules eucariotes i procariotes, que es divideixen en animals i vegetals.

Característiques de les cèl·lules animals: 

  • Tenen la membrana plasmàtica, sense d’altres cobertures.
  • No tenen cloroplasts i, per tant, no realitzen la fotosíntesi.
  • Tenen pocs vacúols i molt petits.
  • Les cèl·lules animals tenen centríols.

ESQUEMA CÈLUL·LA  ANIMAL

 

Orgànuls:
1 Nuclèol.
2 Nucli.
3 Ribosomes. (punts foscos).

Els ribosomes són orgànuls no membranosos només visibles al microscopi electrònic perquè són molt petits. Es troben a totes les cèl·lules vives. Tenen les vint molècules d’aminoàcids per formar proteïnes (elements de cèl·lules que s’encarreguen de la formació del cos).
4 Vesícules.

Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una doble capa lípida. La funció de les vesícules és emmagatzemar, transportar i digerir productes i residus cel·lulars. Són una eina fonamental de la cèl·lula per l’organització del metabolisme (funcionament del cos). Moltes vesícules són creades a l’aparell de Golgi, però també al reticle endoplasmàtic, o es formen a partir de parts de la membrana plasmàtica.
5 Reticle endoplasmàtic rugós.

Està format per sistemes de túbuls aplanats i presenta ribosomes units a la membrana. La seva funció principal és la de sintetitzar i emmagatzemar proteïnes.
6 Aparell de golgi.

És un conjunt de sacs membranosos que formen una estructura apilada. Aquest orgànul modifica i classifica macromolècules (principalment proteïnes, però també lípids) fabricades en altres llocs de la cèl·lula i les empaqueta per adreçar-les a la seva destinació dins o fora de la cèl·lula.
7 Citoesquelet. Li dona forma la cèl.lula
8 Reticle endoplasmàtic llis.

Xarxa de sacs i túbuls sense ribosomes membranosos intercomunicats. Té com a funció la desintoxicació de l’organisme.
9 Mitocondri.

El mitocondri té un doble sistema de membranes: L’ externa, que és llisa i la interna que està plegada formant crestes. És l’encarregat de subministrar la major part de l’energia necessària per a l’activitat cel·lular.
10 Vacúol.

Els vacúols són compartiments tancats perquè contenen líquids. Hidraten la cèl·lula i protegeixen el citoplasma de les coses perjudicials.
11 Citosol.
12 Lisosoma.

Són orgànuls relativament grans, formats per l’aparell de Golgi. Són estructures esfèriques rodejades de membrana simple. S’encarreguen de la digestió cel·lular. Són bosses d’enzims que si s’alliberessin, destruirien tota la cèl·lula.
13 Centríols al centrosoma.

És un orgànul amb estructura cilíndrica. Una parella de centríols  perpendiculars entre sí a l’interior de una cèl·lula es diu diplosoma. Quan el diplosoma està envoltat de material pericentriolar (una massa proteica densa), es diu centrosoma. Intervenen en la divisió cel·lular, contribueixen al manteniment de la forma de la cèl·lula i transporten orgànuls i partícules al interior de la cèl·lula.
14 Membrana plasmàtica. Que separa el nucli de la resta de la cèl.lula

Estructura de la cèl·lula vegetal: 

Característiques de les cèl·lules vegetals:

  • A més de la membrana plasmàtica igual a la de les cèl·lules animals tenen una altra coberta  anomenada paret cel·lular. La paret cel·lular és formada en gran part la cel·lulosa. La cel·lulosa serveix de protecció a la cèl·lula i li dóna forma. La planta aconsegueix el suport gràcies a la paret cel·lular de les seves cèl·lules. La cel·lulosa la trobem en la nostra vida quotidiana en coses tant diferents com en el paper (aprofitant la seva rigidesa), en els bolquers i compreses (aprofitant les seves propietats absorbents) i en els cereals de l’esmorzar amb la paraula fibra (afavoreix el trànsit intestinal).
  • En el citoplasma de les cèl·lules verdes hi trobem uns orgànuls d’aquest color anomenats cloroplasts, molt importants perquè fan un procés anomenat fotosíntesi. Les cèl·lules vegetals que no són verdes no tenen cloroplasts, per exemple les d’una arrel o les de la ceba.
  • En les cèl·lules vegetals acostuma a haver-hi un gran orgànul anomenat vacúol.
  • Contenen plastidis. La seva  funció principal és la producció i emmagatzematge d’importants compostos químics usats per la cèl·lula.

Aleix

EL NUCLI DE LA CÈL·LULA

EL NUCLI DE LES CÈL·LULES:

El nucli de les cèl·lules és la part que controla el funcionament de la cèl·lula.

Les cèl·lules solen tenir un sol nucli, però hi ha cèl·lules amb molts nuclis, anomenades polinuclears. Sol hi ha nucli a les cèl·lules eucariotes a les cèl·lules procariotes no hi ha. El nucli conte la majoria de l’ADN de la cèl·lula.

En les cèl·lules eucariotes animals, el nucli es troba en posició central, mentre que en les cèl·lules eucariotes vegetals el nucli es troba en un costa desplaçat pels grans vacúols de la cèl·lula.(els vacúols son unes cavitats més o menys esfèriques envoltades per una delicada membrana.)

Els components del nucli cel·lular són els següents: l’embolcall nuclear, el nucleoplasma i el nuclèol.

L’EMBOLCALL NUCLEAR:

L’embolcall nuclear és una doble membrana que separa el nucleoplasma del citoplasma.(el citoplasma es el líquid que hi ha a la cèl·lula)

EL NUCLEOPLASMA:

És el lloc on es fa la replicació de l’ADN nuclear.

La cromatina està formada per ADN i proteïnes

Quan la cèl·lula va a dividir-se, les fibres de cromatina s’organitzen i es condensen per formar una estructura més gruixada denominada cromosoma. (el cromosoma és un orgànul en forma de filament que esta en el interior del nucli de una cèl·lula eucariota y que té el material genètic.)

Existeixen tantes fibres de cromatina com cromosomes tindrà la cèl·lula.

 EL NUCLÈOL:

És un cos molt petit amb forma d’esfera sense membrana que només es pot veure quan la cèl·lula no està en procés de divisió. Té com a funció principal formar els ribosomes, uns orgànuls de la cèl·lula. En un mateix nucli hi pot haver més d’un  nuclèol.

 

REGNE DE LES PLANTES

EL REGNE DE LES PLANTES

INTRODUCCIÓ

El Regne de les plantes és l’únic regne que es pot veure des de la lluna. Les grans extensions  de boscos i selves donen el color verd a determinades regions de la terra. A més, és el regne que produeix gran part de l’oxigen de l’atmosfera que nosaltres respirem i de l’aliment, tant nostre, com de la resta d’animals i fongs. A més, donen flors i se’n extreuen medicaments, perfum, etc.

Actualment se sap que aquest regne es va originar a partir d’algunes que van colonitzar el medi terrestre i que, posteriorment, han desenvolupat la vida tal com la coneixem avui en dia.

 

CARACTERÍSTIQUES DE LES PLANTES

Les plantes són eucariotes pluricel·lular que formen teixits diferenciats (tenen arrel, tija i fulles) i que s’alimenten a partir d’una nutrició autòtrofa fotosintètica. Per tant ,  poden sintetitzar matèria orgànica a partir de la matèria inorgànica que extreuen del medi, tot utilitzant l’energia  de la radiació solar. La majoria de plantes viuen en el medi terrestre i encara que no es poden desplaçar, no et creguis que no es  poden moure. Totes han de buscar la llum per poder fer la fotosíntesi.

Totes  les plantes , siguin de l’espècie que siguin, estan constituïdes per les mateixes parts i realitzen la fotosíntesi i la  respiració de la mateixa manera. Veiem el circuit:

L’ARREL serveix per fixar la planta al terra però, a més, s’encarrega d’absorbir l’aigua i minerals que conté el sòl. L’aigua i les sals minerals que s’han absorbit per l’arrel (saba bruta) pugen fins a les fulles a través dels vasos conductors, que funcionen com canonades situades dins de la tija. Aquesta, a més de comunicar les arrels amb les fulles, també ajuda a sostenir les fulles i les apropa cap a la llum.

LES FULLES són les encarregades de fabricar la matèria orgànica necessària per a la planta a partir de la fotosíntesi. Per fer-la, necessiten la llum del Sol i el CO2 de l’aire que les envolta, a part de l’aigua i les sals minerals captades per les arrels i que transporta la tija (saba bruta).

Per realitzar la FOTOSÍNTESI, les plantes tenen uns orgànuls cel·lulars especialitzats a les seves cèl·lules vegetals, els cloroplasts*. I, concretament, l’energia del Sol es realitza gràcies a un pigment fotosintètic normalment de color verd que rep el nom de clorofil·la. És per això que les plantes són verdes! Quan la planta realitza la fotosíntesi, deixa anar dos productes de rebuig: vapor d’aigua i oxigen, el mateix que nosaltres respirem! La matèria orgànica obtinguda, objectiu de la fotosíntesi, es distribuïda per la tija (saba elaborada) a totes les cèl·lules de la planta perquè puguin realitzar la respiració cel·lular i obtenir energia per fer les seves funcions vitals.

*CLOROPLASTS : Orgànul propi d’algunes cèl·lules vegetals que conté clorofil·la i on té lloc la fotosíntesi

CLASSIFICACIÓ  GENERAL DEL REGNE DE LES PLANTES

Hi ha molts éssers  vius diferents que pertanyen a aquest regne, que és un dels més abundants. La botànica (la ciència que estudia les plantes) el classifica en diferents grups.

FUNCIONS VITALS DE LES PLANTES

Les funcions vitals

1.FUNCIÓ DE NUTRICIÓ DE LES PLANTES

FOTOSÍNTESI: Les plantes elaboren la seva pròpia  materia orgánica a partir de CO2 (DIÒXID DE CARBONI ), aigua i  l’acció de la llum del sol

RESPIRACIÓ CEL·LULAR: Als mitocondris ( orgànuls cel·lulars ) es produeix energía a partir de materia orgánica i oxigen

SABA BRUTA I SABA ELABORADA

SABA BRUTA : Està formada per l’aigua i les sals minerals  que les plantes absorbeixen del sol circula per l’arrel i la tija a través dels vasos llenyosos .

SABA ELABORADA : Són els aliments  que es fabriquen en la fotosíntesi circula per tota la planta a través dels vasos liberians.

2.FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES

Reproducció sexual de les plantes : Els orgànuls reproductors de les plantes són les flors.

PROCÉS DE REPRODUCCIÓ : La reproducció sexual de les plantes es produeix en tres fases:

POL·LINITZACIÓ: És el pas del pol.len des de les anteres fins al pistil.

FORMACIÓ DE LLAVORS I FRUITS :  Es formen a partir dels òvuls ovaris Guarden a dins l’embrió de la planta i Protegeixen les llavors els aliments que i les ajuden a necessitarà per dispersar-se començar a créixer.

GERMINACIÓ : És el darrer pas de la reproducció i es produeix quan la llavor cau a terra. La planta creix gràcies als aliments que conté la llavor. Finalment, la planta arrela i comença a fer la funció de nutrició pel seu compte fins convertir-se en una planta adulta

Reproducció asexual de les plantes: Es quan la reproducció es fa a partir del propi cos de les plantes.

3.FUNCIÓ DE RELACIÓ DE LES PLANTES

El creixement i el moviment :  Les plantes responen als canvis del seu entorn modificant el seu un creixement: • S’orienten i creixen cap a la llum. • Les enfiladisses s’enrotllen quan troben suport. • Algunes fins i tot fan moviments ràpids quan les toquem.

La percepció del temps : Les plantes es comporten diferent segons l’estació de l’any.· Detecten en quin moment es troben per les hores de llum i de foscor. · N’hi ha que obrin les flors durant el dia i les tanquen a la nit, i al revés.

TÀNIA I  MARTINA

El regne animal

ELS ANIMALS

EL REGNE ANIMAL:

Els animals són éssers vius. Són pluricel·lulars sempre s’alimenten d’altres éssers vius. Gairebé tots els animals  es poden desplaçar d’un lloc a un altre per tal de alimentar-se, fugir d’enemics, trobar refugis…Per fer-ho, disposen d’òrgans de sentits i d’un sistema nerviós

2.ORGANITZACIÓ:

Les cèl·lules dels animals son eucariotes.

 

3.LES CARACTERÍSTIQUES:

Els animals, com tots els éssers vius segueixen un cicle vital i realitzen unes funcions  que són aquestes:

  • néixer
  • créixer
  • desenvolupar-se
  • morir

4. Classificació

ELS ANIMALS VERTEBRATS:

Els animals vertebrats són un grup d’animals amb un esquelet intern articulat, que actua com a suport del cos i permet el seu moviment.  Hi ha 5 tipus:

  • Els peixos
  • Els mamífers
  • Els ocells
  • Els rèptils
  • Els amfibis

ELS ANIMALS INVERTEBRATS:

Els animals invertebrats, són aquells que no tenen columna vertebral ni esquelet intern. Tots els que són ovípars, són animals invertebrats dotats d’un esquelet extern i apèndixs articulats, inclou, entre d’altres, insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes. Hi ha 6 tipus:

  • Esponges
  • Celenterats
  • Cucs
  • Mol·luscs
  • Equinoderms
  • Artròpodes

 

5.FUNCIONS VITALS:

Hi ha tres funcions vitals que son la nutrició, la reproducció i la relació.

LA NUTRICIÓ:

La funció de la nutrició dels animals es porta a terme gracies al treball conjunt de 4 aparells amb funcions ben específiques: son l’aparell digestiu, l’aparell respiratori, l’aparell circulatori, l’aparell excretor.

LA REPRODUCCIÓ:                         

La reproducció és la funció per la cual els individus progenitors originen nous individus, que se’ls assemblen i reben el nom de descendents.

LA RELACIÓ:

Tots els animal tenen sentits per captar la presencia de aliment, localitzar els perills o comunicar-se amb altres animals. A més, gràcies a l’aparell locomotor, els animals es poden desplaçar. En funció del medi on viuen, aquest aparell té diferents característiques: La majoria dels animals terrestres han desenvolupat extremitats adaptades per caminar, córrer o saltar. També n’hi ha, però, que no en tenen i desplacen reptant

DAFNE – INGRID

Els fongs

 

Els fongs (Fungi) són un regne d’organismes de cèl·lules eucariotes, de digestió externa (els fongs expulsen fora del cos enzims que descomponen les restes orgàniques, per tal que alliberin els nutrients que contenen) i que inclou tant organismes unicel·lulars, com els llevats (els llevats són fongs microscòpics normalment unicel·lulars) i les floridures, com pluricel·lulars, els quals produeixen un cos fructífer (que dona fruit) que coneixem com bolet.

 

Tipus de cèl·lula:

Eucariota.

 

Classes de fongs:

Ficomicets

Eumicòfics                 Ascomicets

Basidiomicets.

 

 

FICOMICETS:

Formats per hifes en les que totes les cèl·lules estan comunicades (la separació entre les cèl·lules ha desaparegut).

Els més coneguts són les floridures blanques que apareixen sobre els aliments i alguns paràsits com el míldiu que ataca la vinya.

 

ASCOMICETS:

Les hifes d’aquests fongs tenen les cèl·lules separades per les seves membranes, encara que poden presentar un orifici que les comuniqui.

Els més coneguts són els llevats, responsables dels processos de fermentació del pa i de les begudes alcohòliques, les floridures verdes, les trufes (trufas en castellà) molt apreciades en gastronomia, i les múrgoles, uns bolets en forma de rusc (en castellà se’n diu colmenillas) i que surten per primavera.

 

BASIDIOMICETS :

Es caracteritzen pel tipus d’esporangi, diferent del dels casos anteriors, i que molts d’ells quan arriba l’època de la reproducció desenvolupen els cossos fructífers que coneixem com bolets.

Els bolets estan formats per un peu o estípit i per un barret o píleu.

 

Funcions Vitals:

ALIMENTACIÓ:

L’alimentació dels fongs és heteròtrofa, és a dir, que no poden produir el seu propi aliment com ho fan les plantes. Descomponen la matèria orgànica amb enzimes, absorbent les substàncies nutritives. Els fongs s’alimenten sempre de matèria orgànica:

  • FONGS PARÀSITS , la matèria procedeix d’organismes vius.
  • FONGS SAPRÒFITS , la matèria procedeix de restes d’organismes morts.
  • FONGS SIMBIÒTICS, intercanvien aliments amb plantes o animals. És diuen micorrices.

 

REPRODUCCIÓ:

 

Els fongs estan formats per una massa de filaments blancs que s’anomena miceli. Quan la temperatura i humitat són les adequades, del miceli en surten uns filaments especials, a l’extrem de les quals hi ha l’esporangi, la part del fong que conté les espores.

Es reprodueixen sobre tot per mitjà d’espores, que es dispersen i germinen quan les condicions són favorables. Les espores es produeixen sexual (espores de diferent sexe es troben) i asexualment(per si soles). Llavors de les espores surt un fong.

 

RELACIÓ:

 

Els fongs són els últims de la cadena alimentària. Són els encarregats de descompondre la matèria orgànica en substàncies inorgàniques que les alliberen a l’aire i al terra per ser utilitzades pels productors primaris, permetent així l’inici del cicle de la cadena alimentària.

 

 

 

 

 

Guillem i Aleix.