Els invents

                 INVENTS

BOMBETA:

El 21 octubre 1879 Thomas Alva Edison va mostrar per primera vegada una bombeta que va estar encesa durant 48 hores. A la nit vella d’aquell mateix any, Edison va presentar al seu laboratori de Nova Jersey un circuit format per 40 bombetes.

COM FUNCIONA UNA BOMBETA?

La bombeta està connectada a un interruptor, que és el que permet el pas o no del corrent elèctric fins a la bombeta. Quan es pressiona l’interruptor la corrent arriba a la bombeta per la base.

QUÈ  PORTA DINS LA BOMBETA?

Els electrons circulen per la bombeta des del cable, i van molt ràpids llavors els electrons xoquen i fan que l’energia  i això produeix calor, molta calor i fa que sigui com fluorescents i faci llum.

MÀQUINA DE VAPOR:

No se sap realment qui va ser l’inventor de la màquina de vapor, Thomas Savery 1650/1715 va fer, va realitzar una primera patent en 1698 amb un motor capaç d’elevar aigua pel mig del foc. Catorze anys més tard, el seu soci  Thomas Newcomen, basant-se en l’invent del seu amic, va construir una màquina de vapor capaç de moure un pistó per així produir un moviment.

 

PER A QUÈ SERVEIX?

Antigament quasi tots els transports feien servir la màquina de vapor per a moure’s: com els cotxes, els trens o altres transports que utilitzen vapor.

 

IMPREMTA:

La impremta va ser un objecte o experiment mecànic que multiplicava o reproduïa textos als papers. Per poder multiplicar els textos es necessita tinta i també unes planxes que serveixen perquè es mulli després estampar-ho damunt del foli o full.

La impremta està inventada per Johannes Gutenberg.

 

 

MARIA DIAGNE DARSA

L’ENERGIA ÉS TRANSPORTA

L’energia es transporta.

L’energia no és creada ni destruïda; Només es transforma.

 

MATERIAL

-1 bateria

-1 interruptor

-1 bombeta

-4 cables pelats

-2 clavilles

-2 connectors

-2 gots

– sal

 

COM HO FEM???

1- Ajuntem els connectors  a la bateria un al pol positiu i l’altre al negatiu.

2- El connector  positiu el portem amb un cable cap a l’interruptor.

3- Fem el mateix amb  un altre cable que anirà enganxat amb la bombeta.

4-  Posem cable a l’altra banda.

5- Ajuntem una clavilla amb el cable.

6- Fem el mateix amb el cable negatiu.

7- Amb un vas d’aigua li fiquem sal.

8- A l’altre li fiquem aigua i el deixem tal qual

PER QUÈ HO FEM?

Per demostrar que sempre hi ha hagut un error, que és que al principi va dir que els electrons anaven del positiu al negatiu.

Però realment van del negatiu al positiu.

I també, perquè hi ha materials que són més conductors que altres i altres, com per exemple l’aigua destil·lada no és conductora, però quan hi posem sals sí.

CENTRALS SOLARS

 

Centrals Solars.

L’energia que fan servir les centrals solars és la que desprèn el sol.

Segons la forma en què aprofitem l’energia solar poden ser:

-Centrals Solars Tèrmiques.

– Centrals Solars Fotovoltaiques.

 

Les centrals Solars Tèrmiques:

Les centrals solars tèrmiques aprofiten la calor produïda pel sol per generar electricitat.

Les centrals són un camp de miralls enfocats a una torre que hi ha al centre. Cada mirall reflecteix la llum solar a la torre central, entre tots fan que l’aigua que conté, s’escalfi fins que s’evapora.

El vapor d’aigua produït passa per uns conductes fins a arribar a unes turbines, gràcies a la pressió produïda pel vapor les turbines començen a girar a gran velocitat.

Les turbines estan connectades a uns generadors que, en girar, són els que produeixen l’electricitat.

 

Les centrals Solars Fotovoltaiques:

Són les que transformen directament la llum solar en electricitat.

Les centrals fotovoltaiques  són extensions de terreny on hi ha un conjunt de plaques solars fotovoltaiques, també anomenades camps solars.

En Aquests camps es capta la radiació solar, per mitjà de les cèl·lules fotovoltaiques  que hi ha les plaques solars  i aquestes les transformen  directament en electricitat.

Aquest vídeo explica d’una manera molt gràfica quin és el procés de producció de l’electricitat en una central fotovoltaica.

https://youtu.be/h20bJDZCaCk

IMPORTANT!

És molt important fer moltes centrals solars perquè utilitzen energia solar, que és una energia renovable, que no s’acaba mai i que no contamina.

 

EXPERIMENT:

Material:

1 Calculadora solar, sense que tingui cap font més d’alimentació, si té piles, les traiem.

Explicació:

  • Polsem la tecla “ON” de la calculadora.
  • L’apropem a una font de llum, sigui la llum solar natural o una llum elèctrica. Veurem com la calculadora funciona amb normalitat.
  • Ara tapem la cèl·lula fotovoltaica de la calculadora amb el dit o amb algun objecte i veurem que la calculadora deixa de funcionar.

 

GUILLEM

 

 

CENTRALS EÒLIQUES

L’ENERGIA EÒLICA

LES CENTRALS EÒLIQUES

 

És una central on la producció de l’energia elèctrica s’aconsegueix a partir de la força del vent, mitjançant aerogeneradors que aprofiten els corrents d’aire.

El principal problema dels parcs eòlics és la incertesa respecte a la disponibilitat de vent quan es necessita. Això implica que l’energia eòlica no pot ser utilitzada com a font d’energia única i que hagi de rebre sempre el suport d’altres fonts energètiques amb més capacitat de regulació (tèrmiques, nuclears, hidroelèctriques, etc.).

Actualment hi ha una gran varietat de models d’aerogeneradors que es diferencien entre ells per la seva potència, pel nombre de pales o fins i tot per la manera de produir energia elèctrica atenent a diferents criteris, ara us ho ensenyarem:

La seva característica principal és que l’eix de rotació es troba en posició perpendicular al terra.

Tres arcs giren al voltant de l’eix.

Quatre o més semicercles units a l’eix central.

Dues o més files de semicilindres col·locats de manera oposada.
Són els més habituals i són en els quals s’ha invertit més esforç per a millorar-lo els darrers anys. També es denominen HAWT.

 

 

L’energia eòlica pot ser  una de les energies més renovables i més utilitzades del món.

És la forma de les energies renovables que s’obté en explotar la força del vent que això  es fa amb uns molins molt grans anomenats aerogeneradors que quan bufa el vent les seves aspes tan grans giren i es forma l’energia eòlica.

 

Les aspes del  vent transformen l’energia cinètica produïda pel vent en energia mecànica. Després per un generador connectat a les aspes que aquestes transformen l’energia mecànica en elèctrica.

 

A diferència de l’energia fotovoltaica, un camp o parc eòlic ocupa una àrea més petita o de fet necessita menys terreny per poder aconseguir acumular una energia elèctrica considerable per transformar-la en energia elèctrica.

 

L’energia eòlica és una font d’energia neta amb un baix impacte ambiental. No produeix gasos tòxics i les mateixes turbines eòliques, poden enfrontar un cicle de vida molt llarg abans de ser enviades per la seva eliminació.

EXPERIMENT

Vaixell

Materials:

2 terrines de mantega buides.

2 pals de gelat.

2 escura-dents tallats per la meitat i un sencer.

Preparació:

Agafem les dues terrines de mantega i les unim amb els pals de gelat. Després agafem els quatre escura-dents trencats per la meitat, i els posem a baix de tot de les terrines de mantega. Per finalitzar, amb el paper, fem una vela que l’enganxem a l’escura-dents llarg i aquest, l’enganxem en un dels pals del gelat i ja podem posar l’aigua.

CONCLUSIÓ

El vaixell flota a l’aigua i amb la força del vent es mou.

 

IRATI

Centrals Hidroelèctriques

Centrals hidroelèctriques:

Una central hidroelèctrica  és una instal·lació feta per a generar electricitat gràcies a l’aprofitament de l’energia potencial de l’aigua que està emmagatzemada en una presa situada més a dalt que la central. L’aigua és conduïda amb una canonada  des de l’embassament fins a la sala de màquines de la central, on gràcies a una o diverses turbines hidràuliques es produeix la generació d’energia en alternadors.

Les dues característiques principals d’una central hidroelèctrica són:

  • La potència.
  • L’energia.

La potència d’una central pot tenir pocs o milers de megawats (MW). Fins a 30 MW es consideren minicentrals. La central hidroelèctrica major del món ( Itaipú ) té una potència de 14.000 MW.

 

Experiment

MOLÍ D’AIGUA

MATERIALS:

  • 2 CD’s.
  • 8 culleretes de plàstic.
  • 8 palletes.
  • 1 bric buit i net.
  • 1 regle.
  • 1 llapis.
  • Cinta adhesiva.
  • 1 capsa de plàstic gran.

Elaboració:

1r. Dibuixa en un CD 4 línies rectes que es tallin al mig.

2n. Enganxa sobre cada línia del disc les culleretes (de costat i en la mateixa direcció), amb pega i cinta adhesiva.

3r. Enganxa amb cinta adhesiva les palletes pels dos costats, formant com un pal.

4t. Retalla la part de dalt del bric i els dos costats més amples. Fes un mig rectangle als altres dos costats.

5è. Posa les palletes pel forat dels CD’s i encaixa-ho als rectangles del bric.

6è. Posa la roda dins una capsa de plàstic gran amb una mica d’aigua.

I ja pots tirar l’aigua damunt de les culleretes i veure com el molinet gira.

 

Explicació:

El molinet d’aigua aprofita la força de l’aigua i la converteix en energia mecànica i, si està connectat a cables, es converteix en energia hidroelèctrica.

 

Aleix V.

 

 

 

 

 

 

 

L’energia s’emmagatzema

L’energia s’emmagatzema

L’electricitat no es pot emmagatzemar,  però l’energia sí. Per tal de fer-ho s’ha de transformar en un altre tipus d’energia, com ara la mecànica (bomba d’aigua), química (bateries, pila de combustible d’hidrogen)…

Una altra forma d’emmagatzemar electricitat com a energia química consisteix a utilitzar hidrogen molecular. La pila és un dispositiu que transforma energia química en electricitat.

Experiment:

Què fem?

Farem que una pila que estigui gastada torni a funcionar.

Materials:

Una pila gastada.

Una calculadora.

Paper de fil.

Paper de plata

Un congelador.

Agafem  la pila i l’emboliquem en paper de fil  i després  les emboliquem amb paper de plata.

L’agafem la pila i la fiquem al congelador (a d’estar buit o ficar la pila en una bossa precintada) i ho deixem 8 hores o més. Llavors les traiem del congelador i les deixem uns minuts  perquè el paper absorbent tregui la humitat  i ja podem utilitzar la pila.

 

Gerard

 

 

L’energia es transforma

L’ENERGIA ES TRANSFORMA

Hi ha una llei que diu que l’energia no s’acaba, però si es transforma en una altra.  Hi ha energies que no es poden transformar en altres.

Exemples d’energia que es pot transformar:

  • Eòlica – elèctrica
  • Hidràulica – elèctrica
  • Elèctrica – lluminosa
  • Mecànica – elèctrica
  • Mecànica – química

Experiment: EL COTXE PROPULSAT

Materials:

  • 1 Plataforma de plàstic.
  • 4 Taps d’ampolles de plàstic. (rodes)
  • 1 Pal de fusta.
  •  Cel·lo.
  • 2 Palletes.
  • 1 Globus.

 Muntatge:

Primer amb un tros una mica gran de  plàstic agafem una palleta i la tallem a la mida del requadre després amb cinta adhesiva l’enganxem a cada punta del plàstic. Agafem un pal de fusta i el tallem per la meitat i fiquem cada mig pal dins de les palletes a cada punta del pal fiquem una roda (tap d’ampolla de plàstic). Agafem una altra palleta i la tallem per la meitat i amb la cinta adhesiva enganxem el globus a la punta d’una meitat, l’altre tros no ens fa falta. La palleta l’enganxem al damunt de les altres dues palletes amb cinta adhesiva i ja tens el teu cotxe propulsat!

Centrals hidroelèctriques

Energia hidroelèctrica

Centrals hidroelèctriques:

Una central hidroelèctrica  és una instal·lació feta per a generar electricitat gràcies a l’aprofitament de l’energia potencial de l’aigua que està emmagatzemada en una presa situada més a dalt que la central. L’aigua és conduïda amb una canonada  des de l’embassament fins a la sala de màquines de la central, on gràcies a una o diverses turbines hidràuliques es produeix la generació d’energia en alternats.

Les dues característiques principals d’una central hidroelèctrica són:

  • La potència.
  • L’energia.

La potència d’una central pot tenir pocs o milers de megawats (MW). Fins a 30 MW es consideren minicentrals. La central hidroelèctrica major del món, Itaipú, té una potència de 14.000 MW.

 

 

 

 

 

 

MOLÍ D’AIGUA

MATERIALS: dos discs, 8 culleretes de plàstic, un pal llarg, aigua, una base alta per posar el pal i una mica de cinta adhesiva.

 

Elaboració:

1r. Pegar els disc als dos extrems del pal amb cinta adhesiva

2n. Posem el pal a la base alta i li enganxem les culleres amb cinta adhesiva.

3r. I ja podem tirar-li l’aigua a damunt de les culleres.

Explicació:

L’aigua es converteix en energia cinètica i després si estes connectat a cables hidroelèctrica.

 

 

Aleix V.

 

 

 

 

 

Centrals Eòliques

COM FUNCIONA UNA CENTRAL EÒLICA?

Les aspes del vent transformen l’energia cinètica produïda pel vent en energia mecànica. Després per un generador connectat a les aspes transformen l’energia mecànica en energia elèctrica.

OCUPA POC ESPAI?

A diferencia de l’energia fotovoltaica, un camp o parc eòlic ocupa una àrea més petita, necessita menys terreny per poder  acumular energia elèctrica suficient per transformar-la en energia elèctrica.

NO CONTAMINA?

L’energia eòlica és una font d’energia neta amb un baix impacte ambiental. No produeix gasos tòxics i les pròpies turbines eòliques poden enfrontar un cicle de vida molt llarg abans de ser de fer-se malbé.

QUIN IMPACTE TÉ AL PAISATGE?

Els grans parcs eòlics tenen un fort impacte paisatgístic i són visibles des de llargues distàncies. Més o menys les altures de les turbines del vent solen ser entre 50 i 80 metres d’altura. El lloc on es solen posar els aerogeneradors solen ser les zones muntanyoses.

L’ENERGIA EÒLICA

L’energia eòlica és una de les energies més renovables i més utilitzades del món. És una forma d’energia que s’obté de la força del vent. Per fer-ho necessitem uns molins molt grans anomenats aerogeneradors, quan bufa el vent giren les seves aspes i el moviment es transforma en  l’energia eòlica.

EXPERIMENT:

IRATI

La calor

La calor és una energia que es forma quan les molècules  d’un objecte vibren i fan que pugi la temperatura de l’objecte.

La calor i la temperatura no són el mateix: la calor és una energia i la temperatura és la manera amb la qual mesurem la calor.

La calor fa que l’energia es transporti d’un objecte a un altre. La calor sempre viatja de l’objecte que té més temperatura al que en té menys, fins que els dos tenen la mateixa temperatura.

CANVIS A CONSEQÜÈNCIA DE LA CALOR:

Contracció: es fa quan un objecte es torna fred, es fa més petit.

Dilatació: es fa quan un objecte s’escalfa i es fa més gran.

 

La calor fa que els materials canviïn d’estat. Un exemple és l’aigua:

Aquests canviïs d’estat, depenen de la temperatura en la qual es troba l’aigua.

 

EXPERIMENT:                la volandera que cambia de mida

MATERIALS:

-volandera

-pot de vidre amb tap de metall

-encenedor

-pinça d’estendre roba

MUNTATGE:

Fem un forat al tap de metall de la mida de la volandera. Agafem la volandera i la posem pel forat. Ara escalfem la volandera amb l’encenedor agafant-la amb la pinça per no cremar-nos. La tornem a posar pel forat i  podem veure que no entra: això, és a causa de la dilatació que amb la calor de l’encenedor, augmenti la seva mida; i, per tant, ja no passa pel forat.