L’estat líquid

L’estat líquid és l’intermedi entre el sòlid i el gasós.

Una substància en estat líquid té les característiques següents:

  • S’adapta de la forma del recipient d’on està i té volum constant.
  • Té la densitat normalement més baixa que la dels sòlids
  • S’adapta a la forma del lloc on està.

Tot això s’explica pel fet que els àtoms i les molècules dels líquids tenen certa mobilitat, tot i estar en contacte continu les unes amb les altres a causa de les forces de cohesió. Aquesta mobilitat és deguda a l’energia que tenen, més alta que la dels sòlids, i que creix amb la temperatura. De fet, les partícules més energètiques dels líquids, i en menor grau que les dels sòlids, poden vèncer les forces de cohesió i passar a l’estat gasós.

  • No és rígid.
  • No té forma fixa.
  • Té el volum fix.

 

Hi ha minerals que en estat ambient són líquids:

– Mercuri: És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu.

– Galí: El nitrur de gal·li és un mineral de la classe dels elements natius. Aquest mineral encara no s’ha anomenat, i és per això s’utilitza el nom provisional que té en compte la seva composició química: nitrur de gal·li.

– Cesi: El cesi és un metall tou, lleuger i de baix punt de fusió. El cesi reacciona de forma vigorosa amb l’oxigen per formar una barreja d’òxids. En l’aire humit, la calor d’oxidació pot ser suficient per fondre el metall.

– Franci: El franci és un metall alcalí reactiu que es desintegra. Com la resta de metalls alcalins, només té un electró a la seva capa de valència.

També hi ha materials que són líquids:

– L’aigua: L’aigua és un compost químic transparent. És la pluja i està als mars, llacs, rius…

– Petroli: El petroli es diferencia molt entre si, poden ser des de groguencs i líquids a negres i viscosos.

L’estat líquid el podem trobar a molts llocs, entre tots aquests alguns són: en la natura, en els laboratoris…

Els líquids els necessitem per a moltes coses com per exemple per viure, per rentar-nos la cara, per crear energia…

DAFNE

Vaporització

CANVI D’ESTAT:

El canvi d’estat és quan un cos per culpa de la calor o del fred canvia la seva aparença de sòlid a líquid o bé, a gasós; però, continua sent la mateixa matèria.

EXEMPLE: Quan l’aigua és calenta molt i es fa vapor, també quan l’aigua es congela o el gel es desfà.

VAPORITZACIÓ:

La vaporització és el pas de l’estat líquid a l’estat gasós i es produeix per un canvi de temperatura.

Les partícules vibren cada vegada més a mesura que la temperatura augmenta i comencen a pujar convertint-se així en gas. N’hi ha de dos tipus:

1. Ebullició: És quan es passa de líquid a gas bullint. Exemple: L’aigua quan bull.

2. Vaporització: És quan passa de líquid a gas sense necessitar bullir. Exemple: La roba quan s’eixuga.

Qué els i passa als àtoms i a les molècules?

La matèria del vapor està compost principalment per molècules no unides, expandides i amb poca força d’atracció (atreure’s), el que fa que els gasos no tinguin volum i forma definida, i s’expandeixin lliurement fins a omplir el recipient que els conté. La seva densitat (massa) és molt menor que la dels líquids i sòlids, i les forces gravitatòries i d’atracció entre les seves molècules resulten insignificants.

Minerals líquids que s’evaporen:

-MERCURI: 356,7 °C

-GALÍ: 2477 °C

A quina temperatura s’evapora l’aigua? A 100 °C.

EXPERIMENT VAPORITZACIÓ:

Materials:

-Sol.

-Guix

– Aigua.

Preparació:

1. Ha d’haver-hi sol.
2. Tirar aigua al terra on hi toqui el sol.
3. Marcar el límit de l’aigua amb guix.

Podrem observar que, A poc a poc s’anirà disminuint la llargada de l’aigua perquè s’evaporarà amb la calor del sol.

EXPERIMENT D’EBULLICIÓ:

Materials:

– Aixeta amb aigua calenta.

Preparació:

1. Posar l’aigua calenta.
2. Començarà a sortir vapor perquè estarà bullint.

Aleix V.B                    

TRANSPORT CEL·LULAR

Transport cel·lular

El transport cel·lular és l´’intercanvi de substàncies entre l’interior de la cèl·lula i l’exterior a través de la membrana plasmàtica .

Les proteïnes transporten substàncies a través de la membrana. És molt important el tansport cel·lular perquè si les teves cel·lules s´alimenten, tu t’alimentes i si no ho fas et mors.

Hi ha diferents maneres de transports cel·lular:

Transport passiu

És el moviment de les substàncies a través de la membrana cel·lular sense energia.

Transport actiu

El transport actiu és el transport de substàncies amb energia.

Una persona en repòs necessita un 30 o 40 % de l’energia per al transport actiu de materials cap a les cèl·lules.

La endocintosi i la exocintosi

Igual que nosaltres necessitem menjar per tenir energia. La cel·lula també necessita fer-ho. Aquest procés es diu endocitocis .

L’exocitosis és el procés pel qual les cèl·lules alliberen molècules que no volen .

 

Gerard

EL RECICLATGE

 EL RECICLATGE

El reciclatge té com a objectiu la disminució de residus.

Reciclatge és un terme emprat de manera general per a descriure el procés d’utilització de parts o elements d’un article que són rebutjats i després d’un determinat procés poden ser usats novament, a pesar de formar part d`alguna cosa que ja va arribar al final de la seva vida útil.
Reciclar és l’acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus.
Per exemple, reciclar un ordinador significa que les seves parts o les matèries primeres que formen els seus components tornen a emprar-se en la indústria de fabricació o muntatge.

També es refereix al conjunt d’activitats que pretenen reutilitzar parts d’articles que en el seu conjunt han arribat al terme de la seva vida útil, però que admeten un ús addicional per a algun dels seus components o elements.
Al procés (simple o complex, depenent del material) necessari per a disposar d’aquestes parts o elements, i preparar-los per a la seva nova utilització, se li coneix com reciclat.
La producció de mercaderies i productes, que fa créixer el consum i com a conseqüència l’augment de deixalles de divers tipus (alguns dels quals no poden simplement acumular-se o rebutjar-se, doncs representen un perill real o potencial per a la salut), ha obligat a les societats modernes a desenvolupar diferents mètodes de tractament de tals deixalles, amb el que l’aplicació del reciclatge troba justificació suficient per a posar-se en pràctica.

Punt net:
Contenidors selectius de recollida de residus; vidre, envasos de plàstic, paper i metall.
A Espanya la gestió de recollida selectiva dels envasos de plàstic, metall, brics, i dels envasos de cartó i paper per al seu reciclat, està en mans d’Ecoembes  (Ecoembalajes Espanya, SA), societat anònima sense ànim de lucre.
La cadena de reciclat comença quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dipositen en els diferents contenidors.
Existeixen tres tipus de contenidors de reciclatge, amb diferents colors:
Contenidor groc (envasos):
En aquest s’han de dipositar tota mena d’envasos lleugers com els envasos de plàstics (ampolles, terrines, borses, safates…), llaunes (de begudes, conserves) i brics, etc. Contenidor blau (paper i cartó):

el calentament global

Es l’augment de la temperatura a la terra generat per la contaminació que fan els humans. el sol genera energia calorífica que al arribar al terra rebota cap a dalt, però el diòxid de carboni que generen els cotxes o les fàbriques, no la deixa pujar més i la calor rebota, aleshores, aquesta calor torna a rebota al terra… i així contínuament. Això es l’efecte hivernacle, ja que al calor no pot sortir de la terra; com a dins d’un hivernacle. Com ja he dit, es per culpa de la contaminació: el diòxid de carboni. Però, a vegades, també es pot accelerar per fenòmens naturals, com per exemple la explosió d’un volcà, o la caiguda d’un meteorit a la terra.

Conseqüències del calentament global:

-Es desfan els Pols, i això fa que pugi el nivell del mar.

-Hi ha més sequeres i zones desertes.

-Però també més huracans i tempestes.

Gent especialitzada en el medi ambient, diu que la temperatura ha augmentat 1’1 graus més del que pertoca, i si seguim així, a finals d’aquest segle, pujarà 4’4 graus de més.

Que podem fer per evitar-ho?

-Cuidar les plantes o els arbres i plantar-ne més: ja que les plantes agafen el diòxid de carboni l’utilitzen i després treuen aire net.

Fer un us moderat de la energia: apagar la llum o els mòbils quan no els utilitzem…

-Reciclar les deixalles que hi ha al terra o per casa

-Utilitzar la bicicleta, patinet, etc. Anar caminant o utilitzar el transport públic.

L’EXHAURIMENT DE RECURSOS

 

Hi ha recursos bàsics, com ara l’aigua la terra i la vegetació, que, encara que son renovables, han patit una sobreexplotació és el que es produeix amb els minerals i els combustibles fòssils, com ara el petroli, que tarda  milions d’anys a formar-se i, en canvi., pot exhaurir-se en un temps limitat.

Els combustibles fòssils son fonts d’energia no renovables per tant, es poden exhaurir si en continuem consumint al ritme al que ho fem i aleshores les generacions futures no podran disposar d’aquestes fonts d’energia.

Per evitar l’exhauriment dels combustibles fòssils, és fonamental usar fonts d’energia renovables. Aquestes fonts són les  que no s’exhaurisen, com ara l’energia solar la hidràulica i l’eòlica.

Avui dia sembla difícil fer servir només fonts d’energia renovables. Cal aprofundir en l’estudi d’aquestes fonts d’energia per aconseguir mètodes més eficients i barats per aprofitar-les

La pluja àcida

PLUJA ÀCIDA.

La pluja àcida és una de las conseqüències de la contaminació atmosfèrica. Se forma quan el vapor d’aigua del aire se

Combina amb diòxid de atzufaré i els òxids de nitrogen a

produïts per la combustió del carbó o de productes derivats del petroli i per fàbriques, centrals elèctriques i vehicles de transport.

La pluja àcida no sols pot caure en forma de pluja sino també en forma de neu, boira i sorra.

Quan plou és molt important protegir-se per no ferir-se.

CONSEQÜÈNCIES DE LA PLUJA ÀCIDA

La pluja àcida és molt perjudicial per l’esser humà i altres essers vius  perquè plou àcid, això fa que la pluja pugui desintegrar els boscos, persones o animals…. moltes La pluja àcida és poc comú.

 

LLOCS TIPICS D’ESPANYA ON POT HAVER-HI PLUJA ÀCIDA.

A Espanya els llocs on hi ha més turmentes de pluja àcida és: Galícia, Murcià i al País Basc.

Aquetes comunitats són llocs on hi ha molta contaminació

Fora d’Espanya, els llocs on hi pot haver més pluja àcida és:

Europa i al continent Asiàtic.

RESIDUS RADIOACTIUS

El residu radioactiu és un producte o substància que sobre d’un procés o material nuclear (explosió, central o laboratoris nuclears), després d’haver-ne extret la part desitjada, i té radioactivitat. Els residus radioactius poden ser en forma sòlida, líquida, o gasosa. Els residus radioactius es poden classificar en alta activitat, mitjana activitat i baixa activitat:

ALTA ACTIVITAT:

Els residus d’alta activitat procedeixen principalment del combustible gastat pels reactors nuclears.

MITJANA ACTIVITAT:

Els residus de mitjana activitat procedeixen del procés de fabricació de combustible nuclear i d’altres fonts com, per exemple, la medecina.

BAIXA ACTIVITAT:

Els residus de baixa activitat estan formats pels residus que es fan de tant en tant.

En una central nuclear s’utilitza el plutoni i es va gastant, hi ha un moment en que el plutoni no pot treure més energia, però el plutoni segueix estant allí i és un residu radioactiu.

 

Els residus radiactius de alta, mitjana, baixa activitat han de estar tancats en algun lloc lluny de les persones perquè si hi ha algun forat i el residu s’escapa és molt perjudicial per les persones.

A Espanya hi ha 9 centrals nuclears entre aquestes  fan 2.000 tones a l’any de residus radioactius. Els residus radiactius de mitjana i baixa activitat s’emmagatzemen en el cementiris nuclears. Però els d’alta activitat s’emmagatzemen a sota de la central nuclear en piscines.

L’únic cementeri nuclear espanyol preparat per emmagatzemar materials d’activitat baixa i mitjana activitat (amb una vida màxima de 300 anys) està situat a 80 quilòmetres de Còrdova, en mig de Sierra Morena.

Dafne

Deforestació

Desforestació

 

  1. Que és?

 

La desforestació és el procés de desaparició dels boscos i selves.

 

  1. A què afecta?

Posa en perill (extinció) a milions d’ éssers vius (d’animals i plantes) i la qualitat de la terra (aridesa), ja que les arrels aguanten la terra fèrtil i absorveixen l’aigua i les fulles paren l’impacte de la pluja.

Provoca també canvis climàtics (calentament global, absorció de gasos, efecte hivernacle), canvis en el cicle de l’aigua i desertificació. Els boscos regulen el clima, reciclen la humitat, la temperatura i la pluja. Desprenen oxigen i eliminen el CO2, causant de l’efecte hivernacle o canvi climàtic.

 

  1. Per què passa?

De vegades, pot ser causada per processos naturals: Les inundacions, les erupcions volcàniques, els terratrèmols, tsunamis, plagues i malalties d’arbres, ramaderia intensiva i els focs són les principals causes naturals de la desforestació.

Però tot i així, el 95% de la culpa de la desforestació és dels éssers humans: principalment com a conseqüència de les talles realitzades per la indústria fustera, així com per a l’obtenció de terra per a cultius agrícoles amb pràctiques com l’artigatge (quan es cremen arbres). També per l’ expansió dels nuclis urbans.

 

  1. SOLUCIÓ:

 

Protegir els boscos: Parar de talar i plantar arbres (reforestació) bàsicament.

Altres:

  • Seguiment de la deforestació.
  • Fer plantacions d’arbres.
  • Pràctiques sostenibles, com usar el bambú enlloc de la llenya com a combustible.
  • Reutilitzar i reciclar la fusta.
  • Mètodes agrícoles que no necessitin talar boscos, com els horts urbans.
  • Pagar per conservar els boscos.

 

 

DEFORESTACIÓ = REFORESTACIÓ

 

Aleix V.