Un llamp és un intercanvi de càrrega elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es produeix entre els núvols i la Terra, quan hi ha una tempesta. La paraula ve del llatí Fulgur (en grec ἀστραπή).
Gift d’un llamp
Com s’originen?
La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbus, que s’electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol.
La descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l’aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. D’altra banda, la resplendor que produeix el llamp s’anomena llampec.
Quan el llamp impacte amb la superfície genera unes quantes descàrregues elèctriques que no es poden veure a simple vista perquè duren uns mil·lisegons. Alguna d’aquestes descàrregues secundàries pot prendre un camí diferent de la primera, impactant en un punt diferent.
Els llamps poden ser de polaritat negativa o positiva. Els positius només representen entre el 10 i el 20% del total, però es consideren més perillosos. S’acostumen a originar a la part alta del núvol de tempesta, tenen un recorregut més llarg i poden impactar en zones més allunyades del nucli de precipitació, agafant-nos més desprevinguts. Es diferencien dels negatius per no presentar l’estructura ramificada, sinó un únic canal.
Esquema de la formació de llamps
Tipus de llamps
– Llamp núvol a terra: és el més conegut i el segon tipus més comú. De tots els tipus de raigs, aquest representa la major amenaça, ja que impacta contra la terra. El llamp núvol a terra és una descàrrega entre un núvol cumulonimbus i la terra. Comença amb un traç inicial que es mou des del núvol cap avall.
Llamp núvol a terra
– Llamp perla: és un tipus de llamp núvol a terra que sembla trencar en una cadena de seccions curtes, brillants, que duren més que una descàrrega habitual. És relativament rar.
Llamp perla
– Llamp Staccato: és un llamp de núvol a terra, amb un traç de curta durada que apareix com un únic flash molt brillant i sovint té ramificacions considerables.
Llamp staccato
– Llamp bifurcat: és un tipus de núvol a terra que mostra ramificacions a causa de que una de les descàrgues elèctriques pren un camí diferent de les altres.
Llamp bifurcat
– Llamp terra a núvol: el llamp terra a núvol és una descàrrega entre la terra i un núvol, que és iniciat per un traç inicial ascendent, és molt més rar que el raig núvol a terra. Aquest tipus de llamp es forma quan ions carregats negativament, s’eleven des del terra i es troben amb ions carregats positivament en un núvol cumulonimbus. Llavors el llamp torna a terra com traç.
Llamp terra a núvol
– Llamp núvol a núvol: aquest tipus de llamps poden produir-se entre les zones de núvol que no estiguin en contacte amb el terra. Quan ocorre entre dos núvols separats, és anomenat llamp inter-núvol i quan es produeix entre zones de diferent potencial elèctric, dins d’un sol núvol, s’anomena llamp intra-núvol. El raig Intra-núvol és el tipus que ocorre amb més freqüència.
Llamp núvol a núvol
– Llamp globular: és un llamp en forma de globus de foc d’uns 20 cm de diàmetre, que es desplaça lentament com si flotés en l’aire i desapareix amb un gran soroll quan ensopega amb algun obstacle. És un fenomen natural relacionat amb les tempestes elèctriques.
Llamp globular
Mitologia dels llamps:
Després de fer-se adult, Zeus va fer prendre una poció màgica a Cronos, el seu pare, que a l’instant va vomitar els seus fills en ordre invers del que se’ls havia empassat. Llavors Zeus va lliberar els seus germans de Cronos, als Hecatònquirs i els Cíclops, de la seva mazmorra en el Tàrtar. Com a mostra del seu agraïment, els Cíclops li van donar el tro, el llamp i el llampec, que havien estat amagats per Gea, a Zeus.
Zeus va esdevenir el més poderós dels déus de l’Olimp i per això el seu atribut fonamental era el llamp, mitjançant el qual es manifestava cada vegada que volia mostrar la seva força i voluntat.
APOD