Text de Manili

Aquest text correspon al capítol dos, vers 115 i 116, del llibre “Astronomica” de Manili.

 

“Quis caelum posset nisi caeli munere nosse, et reperire deum, nisi qui pars ipse deorum est?”

Text traduït per: Andrea i Irina Balart:¿Què té d’estrany que els homes puguin conèixer el cel, si el cel està en ells mateixos, sent cada un d’ells una imatge de déu en petita representació?”

Imatge del llibre “Astronomicon” de Manili

El text literari esmentat anteriorment es formula una pregunta sobre el coneixement del cel.

Publicat dins de Espai, General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Text de Virgili

Aquest text correspon al volum I del vers 52 de l’Eneida de Virgili.

…Hic uasto rex Aeolus antro luctanis uentos tempestaque sonoras imperio premit ac uinclis et carcere frenat…Ni faciat, maria ac terras caelumque profundum quippe ferant rapidi secum uerrantque per auras…Incubere mari totumque a sedibus imis una Eurusque Notusque ruont creberque procellis Africus et uastos uoluont ad litora fluctus…

Text traduït per Miquel Dolç:

“…Allí, dins una vasta cavorca, el rei Èol reprimeix amb el seu imperi els vents rebels i les tempestes sonores, i els frena amb cadenes i càrcer…Si no ho feia, els mars i les terres i el cel pregon serien certament enduts per la carrera dels vents i escombrats per l’espai…Es desplomen damunt el mar, i, sencer, de dels pregons abismes, l’arrenquen a l’una l’Eurus, el Notus i l’Africà carregat de tempestes, i fan rodar onades enormes cap a les ribes…”

Eneas descriu a Dido la caiguda de Troia, de Pierre-Narcisse Guérin

El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla dels vents mitològics, concretament de l’Èol, l’Eurus i el Notus.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Enquesta “El cel dels mites”

Sabeu que representen totes les constel·lacions? Sabeu qui era Eratòstenes? Ompliu aquesta enquesta per ajudar-nos a saber quins són els coneixements de la gent sobre la mitologia i l’astronomia i així col·laborareu en el nostre bloc, El cel dels mites!

 photo 11062fa9-60ff-438d-94d7-a3b3ef617740_zps04a24ec6.jpg

Per començar l’enquesta cliqueu aquí

Solucions de l’enquesta

Gràcies a l’enquesta, ens hem adonat que en general, la gent té poques nocions sobre l’astronomia, també respecte les constel·lacions.

En quant a la mitologia, la gent té pocs coneixaments sobre aquest tema, tot i que quan se li explica li agrada molt.

Aquí us deixem les fotos dels gràfics que hem fet sobre les respostes de la gent:

Publicat dins de General, Mitologia, Part pràctica | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El llamp

Un llamp és un intercanvi de càrrega elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es produeix entre els núvols i la Terra, quan hi ha una tempesta. La paraula ve del llatí Fulgur (en grec ἀστραπή).

Gift d’un llamp

Com s’originen?

La convecció atmosfèrica genera núvols de fort desenvolupament vertical, els cumulonimbus, que s’electrifiquen a mesura que van creixent. Quan el camp elèctric és prou intens, s’origina una descàrrega elèctrica que actua com a pont entre diferents regions de càrrega, dins del núvol.

La descàrrega produeix un escalfament i expansió sobtats de l’aire al seu voltant, que es tradueix en un so característic: el tro. D’altra banda, la resplendor que produeix el llamp s’anomena llampec.

Quan el llamp impacte amb la superfície genera unes quantes descàrregues elèctriques que no es poden veure a simple vista perquè duren uns mil·lisegons. Alguna d’aquestes descàrregues secundàries pot prendre un camí diferent de la primera, impactant en un punt diferent.

Els llamps poden ser de polaritat negativa o positiva. Els positius només representen entre el 10 i el 20% del total, però es consideren més perillosos. S’acostumen a originar a la part alta del núvol de tempesta, tenen un recorregut més llarg i poden impactar en zones més allunyades del nucli de precipitació, agafant-nos més desprevinguts. Es diferencien dels negatius per no presentar l’estructura ramificada, sinó un únic canal.

Esquema de la formació de llamps

Tipus de llamps

– Llamp núvol a terra:  és el més conegut i el segon tipus més comú. De tots els tipus de raigs, aquest representa la major amenaça, ja que impacta contra la terra. El llamp núvol a terra és una descàrrega entre un núvol cumulonimbus i la terra. Comença amb un traç inicial que es mou des del núvol cap avall.

Llamp núvol a terra

– Llamp perla: és un tipus de llamp  núvol a terra que sembla trencar en una cadena de seccions curtes, brillants, que duren més que una descàrrega habitual. És relativament rar.

Llamp perla

– Llamp Staccato: és un llamp de núvol a terra, amb un traç de curta durada que apareix com un únic flash molt brillant i sovint té ramificacions considerables.

Llampstaccato

Llamp staccato

– Llamp bifurcat: és un tipus de núvol a terra que mostra ramificacions a causa de que una de les descàrgues elèctriques pren un camí diferent de les altres.

Llamp bifurcat

– Llamp terra a núvol: el llamp terra a núvol és una descàrrega entre la terra i un núvol, que és iniciat per un traç inicial ascendent, és molt més rar que el raig núvol a terra. Aquest tipus de llamp es forma quan ions carregats negativament, s’eleven des del terra i es troben amb ions carregats positivament en un núvol cumulonimbus. Llavors el llamp torna a terra com traç.

Llamp terra a núvol

– Llamp núvol a núvol: aquest tipus de llamps poden produir-se entre les zones de núvol que no estiguin en contacte amb el terra. Quan ocorre entre dos núvols separats, és anomenat llamp inter-núvol i quan es produeix entre zones de diferent potencial elèctric, dins d’un sol núvol, s’anomena llamp intra-núvol. El raig Intra-núvol és el tipus que ocorre amb més freqüència.

Llamp núvol a núvol

– Llamp globular: és un llamp en forma de globus de foc d’uns 20 cm de diàmetre, que es desplaça lentament com si flotés en l’aire i desapareix amb un gran soroll quan ensopega amb algun obstacle. És un fenomen natural relacionat amb les tempestes elèctriques.

Llamp globular

Mitologia dels llamps:

Després de fer-se adult, Zeus va fer prendre una poció màgica a Cronos, el seu pare, que a l’instant va vomitar els seus fills en ordre invers del que se’ls havia empassat. Llavors Zeus va lliberar els seus germans de Cronos, als Hecatònquirs i els Cíclops, de la seva mazmorra en el Tàrtar. Com a mostra del seu agraïment, els Cíclops li van donar el tro, el llamp i el llampec, que havien estat amagats per Gea, a Zeus.

Zeus va esdevenir el més poderós dels déus de l’Olimp i per això el seu atribut fonamental era el llamp, mitjançant el qual es manifestava cada vegada que volia mostrar la seva força i voluntat.


Publicat dins de General, Lèxic, Mitologia | Etiquetat com a , , | 5 comentaris

Firmament

S’entén per firmament l’esfera celeste en què es troben aparentment els astres. En temps remots els científics creien que les estrelles estaven fixes a l’esfera celeste, per la qual cosa es va anomenar firmament a aquest conjunt “ferm”. En el sistema geocèntric de Claudi Ptolemeu, “l’esfera de les estrelles fixes” constituïa la closca externa de l’Univers, en el centre del qual es trobava la Terra. La idea de “fixes o fermes” va continuar amb Copèrnic i Kepler fins que finalment, al segle XVIII, la van rebutjar gràcies als treballs d’Edmund Halley. No obstant això, el terme firmament es continua utilitzant.

UniversumC. Flammarion, Woodcut,

Etimologia del firmament

El nom que avui donem al firmament deriva d’un error de traducció de la Bíblia. Els traductors encarregats d’abocar les Sagrades Escriptures al grec van confondre aquesta paraula hebrea “raqia”, que vol dir “extensió”, amb una paraula siríaca de grafia idèntica, però que significava “solidesa”. Quan, al segle V, sant Jerònim va realitzar la traducció vulgata de la Bíblia, va recórrer lògicament al llatí clàssic firmus (ferm, sòlid, fort) per traduir aquesta paraula grega, i va anomenar firmamentum l’esfera celeste.

Del llatí firmus deriven, els verbs afirmar, confirmar i signar. Tots ells volen dir donar força, així com signar. La signatura és el nom i cognom d’una persona que es posa al peu d’un document per donar-li força, és a dir, per donar-li autenticitat i expressar que s’aprova el seu contingut.

Però tornem al vocable llatí firmus, que servia també, amb anteposició de la partícula negativa in-, per indicar que una persona era incapaç de mantenir-se ferm. Els romans anomenaven infirmus, per exemple, a qui, per patir alguna malaltia greu, es veia obligat a romandre al llit. Aquest significat han conservat fins als nostres dies tant infermo en italià com enfermo en castellà, que és una de les paraules més utilitzades pels metges i a més té també molts derivats en català com infermeria , infermer, infermera.

Publicat dins de General, Lèxic | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Jota marinera de Maria del Mar Bonet

Aquesta cançó és interpretada per la cantant catalana Maria del Mar Bonet.

Lletra

Llevant, xaloc i migjorn,
llebeig, ponent i mestral,
tramuntana i gregal.
Vet aquí es vuit vents del món.
Una dona marinera
sempre mira d’on ve es vent,
tan si es llevant com ponent
es bon temps sempre l’espera.
Qui s’enamora no es cansa
si viu amb l’opinió
que després d’una maror
sol venir una bonança.

Referents clàssics en l’astronomia

Aquesta cançó parla sobre els vents Llevant, Xaloc, Migjorn,
Llebeig, Ponent, Mestral, Tramuntana i Gregal, els principals vents.


Publicat dins de General, Pervivència | Etiquetat com a , | Deixa un comentari