Aquest text correspon al volum I del vers 52 de l’Eneida de Virgili.
“…Hic uasto rex Aeolus antro luctanis uentos tempestaque sonoras imperio premit ac uinclis et carcere frenat…Ni faciat, maria ac terras caelumque profundum quippe ferant rapidi secum uerrantque per auras…Incubere mari totumque a sedibus imis una Eurusque Notusque ruont creberque procellis Africus et uastos uoluont ad litora fluctus…“ |
|
Text traduït per Miquel Dolç: “…Allí, dins una vasta cavorca, el rei Èol reprimeix amb el seu imperi els vents rebels i les tempestes sonores, i els frena amb cadenes i càrcer…Si no ho feia, els mars i les terres i el cel pregon serien certament enduts per la carrera dels vents i escombrats per l’espai…Es desplomen damunt el mar, i, sencer, de dels pregons abismes, l’arrenquen a l’una l’Eurus, el Notus i l’Africà carregat de tempestes, i fan rodar onades enormes cap a les ribes…” |
Eneas descriu a Dido la caiguda de Troia, de Pierre-Narcisse Guérin
El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla dels vents mitològics, concretament de l’Èol, l’Eurus i el Notus.