S’entén per firmament l’esfera celeste en què es troben aparentment els astres. En temps remots els científics creien que les estrelles estaven fixes a l’esfera celeste, per la qual cosa es va anomenar firmament a aquest conjunt “ferm”. En el sistema geocèntric de Claudi Ptolemeu, “l’esfera de les estrelles fixes” constituïa la closca externa de l’Univers, en el centre del qual es trobava la Terra. La idea de “fixes o fermes” va continuar amb Copèrnic i Kepler fins que finalment, al segle XVIII, la van rebutjar gràcies als treballs d’Edmund Halley. No obstant això, el terme firmament es continua utilitzant.
Universum, C. Flammarion, Woodcut,
Etimologia del firmament
El nom que avui donem al firmament deriva d’un error de traducció de la Bíblia. Els traductors encarregats d’abocar les Sagrades Escriptures al grec van confondre aquesta paraula hebrea “raqia”, que vol dir “extensió”, amb una paraula siríaca de grafia idèntica, però que significava “solidesa”. Quan, al segle V, sant Jerònim va realitzar la traducció vulgata de la Bíblia, va recórrer lògicament al llatí clàssic firmus (ferm, sòlid, fort) per traduir aquesta paraula grega, i va anomenar firmamentum l’esfera celeste.
Del llatí firmus deriven, els verbs afirmar, confirmar i signar. Tots ells volen dir donar força, així com signar. La signatura és el nom i cognom d’una persona que es posa al peu d’un document per donar-li força, és a dir, per donar-li autenticitat i expressar que s’aprova el seu contingut.
Però tornem al vocable llatí firmus, que servia també, amb anteposició de la partícula negativa in-, per indicar que una persona era incapaç de mantenir-se ferm. Els romans anomenaven infirmus, per exemple, a qui, per patir alguna malaltia greu, es veia obligat a romandre al llit. Aquest significat han conservat fins als nostres dies tant infermo en italià com enfermo en castellà, que és una de les paraules més utilitzades pels metges i a més té també molts derivats en català com infermeria , infermer, infermera.
APOD