Cabellera de Berenice

Cabellera de Berenice, és una constel·lació localitzada a prop de Lleó, originalment era considerada com la cua de Lleó. Aquesta constel·lació no és particularment brillant, i no té estels més brillants que els de la quarta magnitud. β Comae Berenices és l’estel més brillant de la constel·lació, amb una magnitud de 4,26 . Aquesta constel·lació és rica en galàxies, ja que conté la part nord del cúmul de Virgo.

La Cabellera de Berenice era coneguda com un catasterisme des dels temps de l’antiga Grècia. Eratòstenes es referia a la constel·lació com Cabellera d’Ariadna o també Cabellera de Berenice. Claudi Ptolemeu l’anomenava el Floc de cabells; sigui com sigui, no la va posar a la seva llista de 48 constel·lacions, considerant-la una part de Lleó. El seu nom en llatí és Coma Berenices (Κόμη Βερενίκης, en grec).

Constel·lació de la Cabellera de Berenice

 

File:Bootes.jpg

Representació de la constel·lació de la Coma de Berenices

Mite de Berenice

Berenice, filla del rei de Lòbia, havia de casar-se amb Ptolomeu III Evergetes, rei d’Egipte. Però el seu pare va morir abans que el casament es portés a terme, i la seva mare va voler casar-la amb un altre home que es deia Demetri. Quan tot estava a punt per celebrar les noces, Berenice sorprengué Demetri en el llit de la seva mare, i el va fer matar. Després va fugir a Egipte i es va casar amb Ptolomeu Evergetes. En una expedició d’aquest a Síria, Berenice va oferir a Afrodita (Venus) la seva eslpèndida cabellera a fi que concedís la victòria al seu espós, i quan, més tard, va desaparèixer la cabellera del temple, l’astrònom Conó de Samos, a fi d’adular la princesa, va afirmar que l’havia vist al cel convertida en un grup d’estrelles, al costat de la constel·lació de Lleó.

Hi ha una altra llegenda que explica el mite de Píram i Tisbe. La història explica com els seus pares van prohibir la seva unió. Els amants van parlar secretament a través d’una esquerda a la paret que separava les dues cases, i un dia van planejar trobar-se  als afores de la ciutat, sota una morera amb mores blanques. Quan Tisbe va arribar al lloc, Píram no hi era, però va aparèixer un lleó i mentre escapava, va perdre el vel, que va volar cap al lleó. L’animal el va agafar amb les seves urpes i el va despedaçar. Quan Píram va arribar a la cita, va descobrir el vel tot estripat i tacat de sang, i va deduir que la seva estimada havia estat devorada.

Desesperat per la pèrdua, es va suïcidar amb la seva espasa. En aquest moment, Tisbe tornava corrent al lloc, es va abraçar al cosinanimat del seu amant, va prendre l’espasa i es va matar. La sang dels amants va tenyir de vermell les mores blanques i aquest ha estat el seu color des de llavors. Perquè els pares recordessin que no havien d’interferir en l’amor dels joves, Zeus va prendre el vel i el va posar entre les estrelles, on va esdevenir la Cabellera de Berenice.

File:Bernardo Strozzi Berenice.jpg

Quadre “Berenice” de Bernardo Strozzi en el “Dorotheum

 

 

Publicat dins de Constel·lacions, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | 3 comentaris

Orió

La constel·lació d’Orió és una de les més conegudes, ja que les seves estrelles són visibles des dels dos hemisferis. La constel·lació és visible durant l’hivern a l’hemisferi nord i durant l’estiu a l’hemisferi sud. Aquesta constel·lació es troba  junt amb les constel·lacions Ca Major i Ca Menor i està  “lluitant” contra la constel·lació de Taure. L’estrella més brillant de la constel·ació és Alfa Orionis o Betelgeuse. La constel·lació d’Orió es troba situada al damunt de la nebulosa d’Orió, que a simple vista és visible i té un color rogenc. El seu nom ve del llatí Orion (en grec, Ὠρίων).

Constel·lació d’Orió

Representació de la constel·lació Orió

Mite d’Orió:

Orió era un gegant fill de Posidó i de Gea, i era cèlebre per la seva bellesa i per la seva passió per la caça. Orió visitava molt sovint al seu amic Enopió. Un dia que aquest havia sortit, Orió embriac va intentar posseir  Mèrope, l’esposa d’Enopió; però Enopió els va sorprendre i va decidir parar-li una trampa al seu amic. Li va proposar una aposta que es tractava de veure qui era capaç de beure més vi. Orió es va emborratxar tant que va quedar indefens i aprofitant allò, Enopió li va treure els ulls. Com que l’essència de la vida d’Orió era la caça, desesperat va consultar Hefest que li va donar un nen perquè se’l carregués sobre les seves espatlles i mirés de cara el Sol quan sortís. Així va recuperar la vista.  Llavors Orió va tornar a les seves antigues ocupacions i se’n va anar  a caçar amb la deessa Àrtemis. De seguida, Orió va intentar posseir-la  però la deessa va rebutjar el seu amor i envià un escorpí que li picà el taló i el matà. Àrtemis, penedida per haver castigat amb excessiva severitat Orió, va demanar a Zeus que concedís a Orió la immortalitat.

Àrtemis vora el cadàver d’Orió, de Daniel Seiter

Publicat dins de Constel·lacions, General, Mitologia | Etiquetat com a | 6 comentaris

Serpentari (Ofiüc)

La constel·lació d’Ofiüc o de Serpentari està situada sobre l’equador celeste, és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 constel·lacions descrites per Ptolomeu. Representa un home portant una serp sobre el braç. Ofiüc divideix la constel·lació de la Serp en dues parts: Serpens Caput i Serpens Cauda, és a dir, el cap i la cua. L’objecte més significatiu de la constel·lació d’Ophiuchus fou la supernova que explotà el 10 d’octubre de 1604, aprop de θ Ophiuchi. Fou observada per Johannes Kepler, d’aquí el seu nom d’«Estrella de Kepler». L’estrella més brillant és α Ophiuchi. Es diu que Ofiüc forma part dels signes del Zodíac. El nom de Ofiüc ve del llatí Ophiucus (Ὀφιούχος, en grec).

Constel·lació de Ofiüc

Representació de la constel·lació del Serpentari

El mite del Serpentari

Representa Asclepi, el metge llegendari. El saber mèdic d’Asclepi va augmentar ràpidament fins a ser capaç de ressuscitar als morts. Això inquietà Hades, déu dels inferns grecs, qui temia de no rebre més ànimes. Va convèncer el seu germà Zeus de fulminar-lo declarant que tots els mortals han de morir un dia. Per tal d’honorar els seus talents de metge, Zeus el va col·locar al costat de la serp, que simbolitza la vida renovada, al cel.

File:Asclepios MAN Napoli Inv6360.jpg

Escultura d’Asclepi en el  “Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

Publicat dins de Constel·lacions, General, Mitologia, Zodíac | Etiquetat com a , , | 9 comentaris

Cavall Menor

És la segona constel·lació més petita de l’hemisferi nord formada per cinc estrelles (Alfa, Beta, Gamma, Delta i Èpsilon) en forma de trapezi. Està delimitat a l’oest per Pegàs, al nord amb Dofí i a l’est amb Aquari. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és l’Alfa del Cavallet. Aquesta constel·lació es pot veure des de qualsevol lloc durant els mesos d’estiu. El seu nom ve del llatí Equuleus (en grec Ἰππάριον).

Constel·lació Cavall Menor

Representació de la constel·lació Cavall Menor

Mite de Cavall Menor:

El cavall Menor està associat a diferents mites com el que explica que aquest cavall era Celeris, germà de Pegas, i que va ser un regal que va fer Hermes a Càstor. Però també hi ha un altre mite que diu que quatre van ser els cavalls que estiraven el carro del Sol en el seu curs diari. La deessa Aurora era qui obria les portes del dia i enganxava al carro del Sol els quatre cavalls, anomenats Pirunt, Eó, Aetó i Flegont, noms que evoquen la idea de flama, foc o llum.

Faetont i el carro del Sol, de Miquel Àngel

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Dragó

Dragó és una constel·lació llarga, sense forma definida, que s’enrotlla al voltant del pol nord celest. Dragó està situat a l’hemisferi nord i és una de les 88 constel·lacions modernes i forma part de les 48 descrites per Ptolomeu. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és γ Draconis. El cap de Dragó té forma de quadrilàter. Aquesta constel·lació està sobre la Terra. El seu nom és en llatí Draco (Δράκων, en grec).

Constel·lació del Dragó

Representació de la constel·lació del Dragó

Mite del Dragó

Degut a la seva semblança amb un drac hi ha més d’un mite en torn a Dragó:

En la mitologia grega, es coneix a aquesta constel·lació gràcies a l’onzena tasca encarregada a Hèrcules. Aquest havia d’aconseguir les pomes de l’arbre de Gaia en el jardí de les Hespèrides, on Hera havia posat Ladó, el drac de cent caps, com a protector. Hera va sentir molt la pèrdua del seu guardià del jardí de les Hespèrides, per la qual cosa el va posar al firmament al voltant del pol nord.

En una altra versió es tractava d’una serp que durant la titanomàquia, van llençar els titans sobre Atena. Aquesta la va llançar al cel, al voltant del pol nord celeste, on per culpa de l’aire fred, es va quedar congelada i no va poder escapar de la seva posició.

Segons una altra versió, es tractava de la forma de serp que va prendre Zeus per escapar del seu pare, Cronos.

Quadre “El jardí de les Hespèrides” de Frederic Leighton en la “Lady Lever Art Gallery

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

Dofí

És una petita constel·lació de l’hemisferi nord. Es pot observar durant els mesos de maig fins a octubre. Aquesta constel·lació té la forma d’un dofí  i es troba envoltada de Sagitari, Aquari, la Guineueta, Pegàs, i Àguila. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és Rotanev. En una de les estrelles de la constel·lació de Dofí, s’hi han trobat planetes extra-solars. El seu nom ve del llatí Delphinus (en grec, Δελφίν).

Constel·lació de Dofí

Representació de la constel·lació de Dofí

Mite de Dofí:

Després de destronar el seu pare, Zeus, Posidó i Hades varen repartir-se el món de la manera següent: Zeus es quedà el cel, Hades el món subterrani i Posidó el mar. Posidó necessitava una esposa que volgués viure amb ell en les profunditats marines. Començà a cortejar la Nereida Tetis; però en assebantar-se de la profecia que deia que el fill nascut d’aquesta seria més important que el seu pare, la va deixar. A continuació, va perseguir Amfitrite, la qual va fugir a les muntanyes de l’Atles; però Posidó va enviar un missatger a buscar-la, i aquest va ser Dofí. Aquest va intercedir d’una manera tan encantadora que al final Amfitrite va cedir i, en agraïment, Posidó li va donar un lloc entre les estrelles.

Posidó i Amfitrite, de Luca Giordano

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | 9 comentaris