El cel dels mites

Cabellera de Berenice, és una constel·lació localitzada a prop de Lleó, originalment era considerada com la cua de Lleó. Aquesta constel·lació no és particularment brillant, i no té estels més brillants que els de la quarta magnitud. β Comae Berenices és l’estel més brillant de la constel·lació, amb una magnitud de 4,26 . Aquesta constel·lació és rica en galàxies, ja que conté la part nord del cúmul de Virgo.

La Cabellera de Berenice era coneguda com un catasterisme des dels temps de l’antiga Grècia. Eratòstenes es referia a la constel·lació com Cabellera d’Ariadna o també Cabellera de Berenice. Claudi Ptolemeu l’anomenava el Floc de cabells; sigui com sigui, no la va posar a la seva llista de 48 constel·lacions, considerant-la una part de Lleó. El seu nom en llatí és Coma Berenices (Κόμη Βερενίκης, en grec).

Constel·lació de la Cabellera de Berenice

Representació de la constel·lació de la Coma de Berenices

Mite de Berenice

Berenice, filla del rei de Lòbia, havia de casar-se amb Ptolomeu III Evergetes, rei d’Egipte. Però el seu pare va morir abans que el casament es portés a terme, i la seva mare va voler casar-la amb un altre home que es deia Demetri. Quan tot estava a punt per celebrar les noces, Berenice sorprengué Demetri en el llit de la seva mare, i el va fer matar. Després va fugir a Egipte i es va casar amb Ptolomeu Evergetes. En una expedició d’aquest a Síria, Berenice va oferir a Afrodita (Venus) la seva eslpèndida cabellera a fi que concedís la victòria al seu espós, i quan, més tard, va desaparèixer la cabellera del temple, l’astrònom Conó de Samos, a fi d’adular la princesa, va afirmar que l’havia vist al cel convertida en un grup d’estrelles, al costat de la constel·lació de Lleó.

Hi ha una altra llegenda que explica el mite de Píram i Tisbe. La història explica com els seus pares van prohibir la seva unió. Els amants van parlar secretament a través d’una esquerda a la paret que separava les dues cases, i un dia van planejar trobar-se  als afores de la ciutat, sota una morera amb mores blanques. Quan Tisbe va arribar al lloc, Píram no hi era, però va aparèixer un lleó i mentre escapava, va perdre el vel, que va volar cap al lleó. L’animal el va agafar amb les seves urpes i el va despedaçar. Quan Píram va arribar a la cita, va descobrir el vel tot estripat i tacat de sang, i va deduir que la seva estimada havia estat devorada.

Desesperat per la pèrdua, es va suïcidar amb la seva espasa. En aquest moment, Tisbe tornava corrent al lloc, es va abraçar al cosinanimat del seu amant, va prendre l’espasa i es va matar. La sang dels amants va tenyir de vermell les mores blanques i aquest ha estat el seu color des de llavors. Perquè els pares recordessin que no havien d’interferir en l’amor dels joves, Zeus va prendre el vel i el va posar entre les estrelles, on va esdevenir la Cabellera de Berenice.

Quadre “Berenice” de Bernardo Strozzi en el “Dorotheum“