Cassiopea

Publicat el 12 febrer 2013 per balart-irina1120

Cassiopea és una constel·lació de l’hemisferi nord, les cinc estrelles més brillants de la qual presenten una característica forma de ve doble (W) que, en funció de l’època de l’any i de la latitud es pot veure dreta, de costat o invertida. Cassiopea és una de les 88 constel·lacions modernes i també una de les 48 constel·lacions ptolemaiques. l’estel més brillant de la W, β Cassiopeiae, anomenada Caph. Està travessada per la via Làctia. Cassiopea està envoltada per la constel·lació de Cefeu, Andròmeda i Perseu, personatges molts relacionats amb Cassiopea. El seu nom en llatí és Cassiopeia (Κασσιόπη, en grec).

Constel·lació de Cassiopea

 

Representació de la constel·lació de Cassiopea

Mite de Cassiopea

Cassiopea és la mare d’Andròmeda i esposa de Cefeu, rei d’Etiòpia. La reina Cassiopea presumia de la bellesa de la seva filla, i la comparava amb les Nereides, filles del déu del mar Nereu. Aquestes, indignades per tal atreviment, van demanar a Posidó venjança i ell en resposta va enviar  un monstre marí, Cetus, a les costes del país causant mals considerables. Per enfrontar aquesta situació, Cefeu va consultar l’oracle d’Amó, qui va aconsellar sacrificar Andròmeda lligant-la a una roca al penya-segat perquè fos víctima del monstre.

Així, Andròmeda va ser oferida a Cetus. Perseu, que venia de retorn del seu viatge després de derrotar aMedusa, a l’acte es va enamorar d’ella. Va proposar al rei alliberar-la, a canvi que li concedís la seva mà; Perseu va matar el monstre, petrificant-lo amb el cap de la Medusa i posteriorment es va casar amb Andròmeda. No obstant, Cassiopea va ser castigada per la seva vanitat, va ser col·locada al cel i va ser condemnada eternament a donar voltes al voltant del Pol Nord Celeste, es troba amb el cap avall la meitat del temps.

Quadre “El rei de Grècia, Cefeu, i la reina Cassiopea, donen gràcies a l’heroi Perseu per haver alliberat  la seva filla Andromeda, oferida en sacrifici a un monstre marí” de Pierre Mignard en el “Museu del Louvre“

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Llebrers

Publicat el 12 febrer 2013 per balart.andrea0920

És una petita constel·lació de l’hemisferi nord que està situada al nord amb l’Óssa major al sud amb la cabellera de Berenice i  a l’oest amb Bover.  És visible entre els mesos de març i d’octubre. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és Cor Caroli. El seu nom ve del llatí Canes Venatici (en grec, Κύνες Θηρευτικοί).

Constel·lació de Llebrers

 

Representació de la constel·lació de Llebrers

Mite de Llebrers:

Representen els llebrers o gossos de caça, Asterió i  Chara, que els agafa el Bover. Aquests gossos estan orientats de manera que sembla que persegueixin l’Óssa major. Asterió és el gos que està situat al nord i el seu nom ve del grec  ἀστέριον que significa “petita estrella” i Chara és el gos del sud i el seu nom ve del grec χαρά que significa” alegria “.

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Girafa

Publicat el 12 febrer 2013 per balart-irina1120

Girafa és una constel·lació molt tènue, ubicada al nord de Cotxer i de Perseu. Està molt a prop del pol nord, i per tant es pot veure des de Espanya. L’estrella més brillant és Beta Cam. En llatí es diu “Camelopardalis” (Καμηλοπάρδαλις, en grec) que vol dir “camell-lleopard”, nom que els grecs van donar a la constel·lació ja que pensaven que tenia el cap d’un camell i les taques d’un lleopard. Té alguns referents del Gènesi, es diu que és el camell amb què Rebeca muntava per trobar  Isaac.

Constel·lació de la Girafa

Representació de la constel·lació de la Girafa

“Rebca i Eliezer” , imatge del “Gènesi de Viena“

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a | 2 comentaris

Què és una constel·lació?

Publicat el 11 febrer 2013 per balart-irina1120

Una constel·lació és una regió del cel que reconeixem mitjançant un o diferents estels brillants en el firmament nocturn.

Hi ha un grup d’estels al voltant de la Polar que podem veure en diferents èpoques de l’any, les circumpolars; d’altres, només es poden veure en unes èpoques determinades com a conseqüència del moviment de translació de la Terra. Mirant cap al sud és on més varia el cel segons l’època: a principis d’hivern resulta visible la preciosa i fàcil d’identificar constel·lació d’Orió; i al llarg dels difernts mesos de l’any van desfilant les constel·lacions zodiacals.

Les constel·lacions que han estat reconegudes oficialment per la Unió Astronòmica Internacional són 88. Aquí les trobareu totes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un asterisme és un conjunt d’estrelles que formen una figura fàcil de reconèixer. A partir d’aquests asterismes és com ens anirem orientant i trobant les diferents constel·lacions.

 

 

 

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Deixa un comentari

Pegàs

Publicat el 10 febrer 2013 per balart-irina1120

Pegàs és una constel·lació de l’hemisferi nord, és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 descrites per Ptolemeu. L’estrella més brillant de Pegàs és ε Pegasi. És anomenada així degut al mític Pegàs, el cavall alat de la mitologia grega. La constel·lació de Pegàs té forma de quadrilàter, que representa el cos del cavall. La constel·lació de Pegàs està situada al costat de la constel·lació d’Andròmeda. El seu nom en llatí és Pegasus (Πήγασος , en grec).

Constel·lació de Pegàs

Mite de Pegàs:

Pegàs era un cavall alat que va néixer de Posidó i de la Gorgona Medusa. Del coll de la Medusa, va sortir Pegàs quan l’heroi Perseu la va vèncer i la va matar. Al poc temps de néixer, Pegàs va donar una guitza a la muntanya Helicó i a l’acte va començar a fluir una font que va ser la font d’inspiració divina i que va consagrar a les muses, que el van cuidar i el van alimentar a l’hivern quan no tenia herba per menjar. En un vol que va fer cap al Olimp, Pegàs va arribar al palau de Zeus qui li va confiar la missió de portar els raigs i els llampecs i de conduir el carro de l’Aurora. Atena va domar  Pegàs i el va donar a Perseu per anar a alliberar Andròmeda. Molts van ser els que van intentar atrapar Pegàs, sempre sense èxit. No obstant això, per Bel·lerofont, que era príncep de Corint, atrapar Pegàs va ser una obsessió.

Bel·lerofont va passar la nit en un temple d’Atena seguint el consell d’un endeví i aquesta se li va presentar de matinada amb unes corretges d’or indicant-li que amb ella podria atrapar Pegàs. Bel·lerofont va ser amb les corretges al prat preferit de Pegàs on el va trobar pasturant tranquil·lament i,quan se li va acostar, es va deixar muntar sense resistir-se. Un cop aconseguit el seu objectiu, el manso Pegàs, es va convertir en una gran ajuda per Bel·lerofont que el va emprar en les seves moltes aventures contra les Amazones i la Quimera. No obstant això, Bel·lerofont es va tornar molt orgullós i es passejava muntant Pegàs dient que podia volar com els déus, i així, ple d’orgull, Bel·lerofont va clavar els esperons al meravellós animal, per obligar-lo a pujar fins a l’Olimp. Pegàs no volia acostar-se als déus perquè Zeus podria castigar-lo per culpa de Bel·lerofont, així que el va deixar caure, i a partir de llavors, Bel·lerofont va vagar sense rumb pel món, sense poder parlar amb ningú, rebutjat pels déus.

Des de llavors, Pegàs es va quedar en els estables de l’Olimp i es va convertir en el mitjà de transport del tro i el raig de Zeus. Va passar a ser cavall de les muses i habitava amb elles a l’Helicó i es diu que va descobrir la font Pirene, a Corint. També es deia que era pare dels Centaures, que van néixer d’una esclava, amb la qual Pegàs va tenir relacions. Després es va convertir en la constel·lació que porta el seu nom.

File:Everdingen, Caesar van - Four Muses and Pegasus on Parnassus - c. 1650.jpg

Quadre “Quatre Muses i Pegàs en el Parnàs” de Caesar Van Everdingen en el “Palau Huis ten Bosch“

Publicat dins de Constel·lacions, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | 6 comentaris

Perseu

Publicat el 10 febrer 2013 per balart.andrea0920

Perseu és una constel·lació del nord  que es troba parcialment sobre la Via Làctia entre Cassiopea al nord i Taure al sud, als seus peus. En aquesta constel·lació podem trobar la pluja de meteorits de les Perseidas. És visible entre l’estiu i culmina el novembre. L’estrella más brillant d’aquesta constel·lació és l’Alfa Persei o Mifrak. El seu nom ve del llatí Perseus (en grec Περσεύς).

Constel·lació de Perseu

Representació de la constel·lació Perseu

Mite de Perseu:

Acrisi, rei d’Argos, no tenia cap fill, sinó tan sols una filla anomenada Dànae. En preguntar a l’oracle de quina manera podria tenir un fill baró, va rebre la resposta següent: “No tindràs fills, i el teu nét et matarà”. A fi de prevenir aquest destí, Acrisi tancà Dànae en una presó amb portes de bronze, custodiada per uns gossos salvatges. Malgrat aquestes mesures, Zeus, transformat en pluja d’or, va penetrar en una esquerda i posseí Dànae i d’aquesta unió nasqué Perseu. Quan Acrisi se n’adona,  va decidir de tanacr-la en un cofre amb el seu fill i llençar-los al mar. L’arca fou arrastrada per les aigües fins a l’illa de Sèrifos, on un pescador, de nom Dictis, la va trobar i els va acollir a casa seva. El rei Polidectes, germà de Dictis, s’havia enamorat de Dànae però no podia satisfer la seva passió perquè Perseu vetllava per la seva mare. Un dia va decidir convidar a Perseu en un banquet fent veure que volia desposar-se amb Hipodàmia. Tots els convidats es van presentar amb un cavall menys Perseu que no en tenia. Aleshores Perseu digué a Polidectes que, si realment tenia intenció de casar-se amb Hipodàmia, i no amb la seva mare, li portaria el regal que ell li demanés, encara que fos el cap de la Gorgona Medusa. Polidectes va acceptar i li va dir que si no li portava s’apoderaria de Dànae per la força.

Les Gorgones eren uns monstres que tenien serps en lloc de cabells, el seu coll estava protegit per escames de drac. Les seves mans eren de bronze i tenien ales d’or per volar. La seva mirada era tan poderosa que transformava en pedra qui les mirava. Davant d’aquesta dificultat els déus ajudaren a Perseu. Atena li va cedir el seu escut, lluent com un mirall. Hermes li va donar una falç irrompible per poder tallar el cap de la Medusa, i li aconsellaren que anés a veure les tres Gràcies, que tenien, entre les tres, un sol ull i una sola dent. Perseu s’apoderà de l’ull i de la dent i es negà a tornar-los-els fins que no li ensenyessin el camí de la mansió de les Gorgones. Aquestes portaven el casc d’Hades que tornava invisible a qui se’l posava. Les Gorgones (Esteno, Euríale i Medusa) estaven dormint. Perseu fixà la mirada de la medusa en el reflex de l’escut. Atena guià la seva mà i l’heroi tallà el cap de Medusa d’un cop de falç. Del seu coll sorgiren un cavall alat, Pegàs, i un gegant, Crisaor. Després Perseu marxà amb el cap de la Medusa i, com que portava el casc invisible d’Hades, les germanes de la víctima no el varen trobar.

Perseu amb el cap de medusa, de Benvenuto Cellini

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | 4 comentaris