La Via Làctia, que en llatí significa “camí de llet“, és una galàxia en forma d’espiral que pot tenir unes 100.000 milions d’estrelles, entre elles, el Sol. En total medeix uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades més que la del Sol. Cada 225 milions d’anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia. Es mou a uns 270 km per segon. No podem veure el brillant centre perquè s’interposen materials opacs, pols còsmica i gasos freds, que no deixen passar la llum. La Via Làctia té forma de lent convexa. El nucli té una zona central de forma el·líptica. Les estrelles del nucli estan més agrupades que les dels braços. Al seu voltant hi ha un núvol d’hidrogen, alguns estels i cúmuls estel·lars. Es creu que en el centre hi ha un forat negre, que els científics anomenen Sagitari A. El centre no és rodó, sinó més aviat allargat. Prop d’ell estan les estrelles més velles, vermelles i grogues.
Del centre neixen quatre braços: Braç de Perseu, Braç d’Orió, Braç de Sagitari i Braç de la Creu de Centaure. Formen un disc que gira lentament en espiral. En els braços estan les estrelles més joves, les blanques i blaves. La seva gravetat és tan poderosa, que atrau altres galàxies properes més petites. La Terra està a 25.000 anys llum del centre de la galàxia, en una zona poc poblada del Braç d’Orió. La Via Làctia forma part del Grup Local, juntament amb les galàxies d’Andròmeda i del Triangle, els Núvols de Magallanes, les galàxies M32 i M110, galàxies i nebuloses més petites i altres sistemes menors. Tot el gup orbita al voltant del gran cúmul de galàxies de Virgo. La Via Làctia conté aproximadament 17.000 milions de planetes de mida similar a la Terra, alguns d’ells podrien tenir aigua líquida per mantenir vida.
Via Làctia
Parts de la Via Làctia
Totes les galàxies es divideixen en tres parts ben diferenciades: l’halo, el disc i el bulb.
Halo:
L’halo és una estructura esferoïdal que envolta la galàxia. En l’halo la concentració d’estrelles és molt baixa i amb prou feines té núvols de gas. En canvi, és en l’halo on es troben la majoria de cúmuls globulars. Una altra característica de l’halo és la presència de gran quantitat de matèria fosca. Dins de l’halo trobem l’halo exterior i l’halo interior.
Disc:
El disc es compon principalment per estrelles joves. És la part de la galàxia que més gas conté i és en ell on encara es donen processos de formació estel·lar. El més característic del disc són els braços espirals, que són 4: Creu del Centaure, Perseu, Sagitari i Orió. La lluentor dels braços és més gran que la resta de les zones perquè és allà on es troben els gegants blaus (estels de tipus O i B). Dintre del disc hi ha el disc prim i disc gruixut.
Bulb:
El bulb o nucli galàctic se situa al centre. És la zona de la galàxia de la Via Làctia amb major densitat mitjana d’estrelles. El bulb té una forma esferoïdal aplatada i gira com un sòlid rígid. D’altra banda, se sap que en el nostre centre galàctic hi ha un gran forat negre d’unes 2,6 milions de masses solars.
La Via Làctia
Mite de la Via Làctia
S’explica que el déu grec Zeus, que era infidel a la seva esposa, va tenir un fill anomenat Heràcles (Hèrcules, per als romans) de la seva unió amb Alcmena. En assabentar-se, Hera va fer que Alcmena portés al ventre a Hèracles durant 10 mesos, i va tractar de desfer-se d’ell d’aquest enviant-li dues serps perquè matessin el nadó quan tenia vuit mesos. No obstant això, Hèracles se’n va poder lliurar fàcilment d’elles escanyant-les amb les seves petites mans. Heràcles va resultar ser el favorit de Zeus. No obstant això, l’Oracle deia que Heràcles només seria un heroi, ja que era mortal. Per ser un déu immortal havia de demostrar una valentia digna d’un déu. Llavors hi ha dues versions del mite: Una d’elles diu que Hermes, el missatger dels déus, va posar a Heràcles en el pit d’Hera, mentre ella dormia, perquè mamés la llet divina però, en despertar i adonar-se, ella el va separar bruscament i es va vessar la llet, formant la Via Làctia.
Una altra diu que Zeus va embaucar Hera, que va trobar el nen com si l’haguessin abandonat i se’n va compadir d’ell. Llavors li va donar el pit, garantint així la seva immortalitat. Però resulta que Hèracles va succionar la llet amb tal violència, que va fer mal a Hera, fent que vessés la llet, unes gotes van caure al terra i es van transformar en lliris, però la major part van anar a parar al cel, d’on va sorgir la Via Làctia.
Quadre “L’origen de la Via Làctia” de Tintoretto a la National Gallery de Londres
APOD