Apol·lo fet asteroide!

Apol·lo és l’asteroide 1868, un asteroide del tipus Q, descobert per Karl Reinmuth el 1932, però es va perdre i no es va recuperar fins el 1973. Dóna nom al grup asteroides Apol·lo, ja que fou el primer que es va descobrir. Va ser el primer asteroide reconegut a creuar l’òrbita de la Terra. També creua les òrbites de Venus i Mart, degut a la seva excentricitat. Es veu que un dels asteroides del grup Apol·lo va caure a Rússia.

Tomada de astro.washington.edu/users/premap/projects.phpImatge de l’asteroide Apol·lo

El mite d’Apol·lo:

En la mitologia grega, Apol·lo era el fill de Zeus i Leto. L’equivalent romà d’Apol·lo era Febos. Ell era el déu del Sol, la lògica, i la raó, i era també un gran músic i curander. Leto va viatjar per tota Grècia buscant un lloc on pogués donar a llum a Apol·lo. Finalment va arribar a una illa anomenada Delos. L’illa va acceptar que naixés Apol·lo a canvi que aquest fundés un temple a l’illa. Leto va acceptar, i quan Apol·lo va créixer, va convertir Delos en una bella illa. Ell era conegut com el déu que podia predir el futur. El seu lloc sagrat més famós es trobava a Delfos, lloc de l’Oracle de Delfos.  Apol·lo es va burlar del déu Eros per portar arcs i fletxes sent tan nen. Enfadat, Eros es va venjar i li va disparar una fletxa d’or que li va fer enamorar bojament de la nimfa Dafne, mentre que a Dafne li va disparar una fletxa de plom que li va fer odiar l’amor i especialment el d’Apol·lo. L’enamorat Apol·lo va perseguir bojament a Dafne. Mentre, ella fugia d’ell. Dafne va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu de Tessàlia. Dafne es va convertir en un llorer i Apol·lo no va poder fer-hi res.

Quadre “Apol·lo Lici” del Museu del Louvre

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Erígona

Erígona és l’asteroide n.º 163. Va ser descobert per Henri Joseph Anastase Perrotin el 26 d’abril del 1876 des de Toulouse.

Asteroide Erígona

Mite d’Erígona:

Erígona, personatge modèlic de pietat filial, era filla d’Icari. El mite diu que, quan Dionís es quedà amb Icari, aquest s’enamorà d’Erígona, amb la qual va engendrar Estàfil. Dionís obsequià Icari amb vi i el compartí amb els pastors. Aquests, borratxos, el mataren. El gos d’Erígona revelà el lloc on estava el cos. Just davant d’aquell lloc, es penjà la jove en un arbre.

Mosaic de Pafos

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Europa feta asteroide!

Europa és l’asteroide núm. 52 . Fou descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt a París el 4 de febrer del 1858.  Europa té un diàmetre de 289 quilòmetres. És el setè asteroide més gran de volum i el sisè més gran de massa.

Asteroide Europa

Mite d’Europa:

Zéus, el pare dels déus, tot i que estava casat amb Hera, acostumava a baixar a la Terra per escollir i estimar alguna nimfa. Una de les més cèlebres va ser Europa. Zeus va veure Europa quan aquesta jugava amb les seves companyes a la platja de Sidó o de Tir, on regnava el seu pare. Meravellat de la seva bellesa, es metamorfejà en un toro d’una gran blancor i amb unes banyes similars a la lluna creixent; amb aquest forma va jeure als peus de la donzella. Europa, en un principi es va espantar, però després va començar a acaronar–lo i acabà seient a la seva grupa. Tot seguit, el toro s’aixecà i es llançà al mar. Malgrat els crits d’Europa, el toro es va endinsar cada cop més en la mar i arribaren tots dos a l’illa de Creta, on Zeus s’uní a la jove al costat d’una font.

El rapte d’Europa, d’Antonio Carracci

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Eurídice

Eurídice és l’asteroide núm. 75. Fou descobert a Clinton el 22 de setembre del 1862 per en Christian Heinrich Friedrich Peters. És un asteroide del cinturó principal, ric en níquel i ferro.

L’asteroide Eurídice

Mite d’Eurídice:

Eurídice era la promesa d’Orfeu. Però el dia de les seves noces Eurídice va morir enverinada per la picada d’una serp. Llavors, Orfeu va baixar a l’infern i va tocar la seva lira cosa que va emocionar tant  Hades, déu dels inferns, que va permetre que se’n portés al món dels mortals la seva estimada amb la condició que no mirés enrere fins que no haguessin sortit fora de l’infern. Malgrat tot, en l’últim moment, Orfeu no va poder evitar la temptació i es va girar per veure el rostre de la seva estimada. Eurídice es va haver de quedar al món dels morts per sempre i Orfeu no la va tornar a veure més.

File:Kratzenstein orpheus.jpgOrfeu i Eurídice, de Christian Gottlieb Kratzenstein

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Antíope

Antíope és l’asteroide núm. 90 de la sèrie. Fou descobert l’1 d’octubre del 1866 a Dusseldorf per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900). Antíope forma part del grup familiar de Themis, i com la majoria dels asteroides d’aquesta regió, és fosc (de la classe C) i de composició carbònica.

Imatge de l’asteroide Antíope

El mite d’Antíope:

Zeus es va unir a la bella Antíope en forma de sàtir i va engendrar amb ella dos bessons: Amfión i Zetos. Avergonyida, Antíope es va escapar i es va refugiar a Sició. El seu pare es va suïcidar i va encarregar al seu germà Lico la venjança. Lico va prendre la ciutat de Sició i va matar al seu rei Epopeu, portant a Antíope com presonera a Tebes, camí d’on va donar a llum als seus bessons, que van ser abandonats a la muntanya per ordre de Lico i recollits per uns pastors. Una nit, Antíope va poder escapar dels maltractaments que rebia i va fugir justament a la cabana on vivien els seus fills. Ells, que no l’havien reconegut, la van lliurar a Dirce, però quan el pastor els va dir que era la seva mare, van anar a buscar-la i van matar  Dirce i Lico. Dionís, enfadat per la mort de Dirce, va fer que Antíope embogís i vagués per Grècia, fins que un dia es va curar i es va casar amb Focus.

Quadre “Júpiter i Antíope” de Hendrik Goltzius

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Dànae feta asteroide!

Dànae és l’asteroide núm. 61. Fou descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt a París el 9 de setembre del 1860. És un asteroide força gran i rocós del cinturó principal d’asteroides.

L’asteroide Dànae

Mite de Dànae:

Acrisi, rei d’Argos, no tenia cap fill, sinó tan sols una filla anomenada Dànae. En preguntar a l’oracle de quina manera podria tenir un fill varó, va rebre la resposta següent: “No tindràs fills, i el teu nét et matarà”. A fi de prevenir aquest destí, Acrisi tancà Dànae en una presó amb portes de bronze, custodiada per uns gossos salvatges. Malgrat aquestes mesures, Zeus, transformat en pluja d’or, va penetrar en una esquerda i posseí Dànae i d’aquesta unió nasqué Perseu. Quan Acrisi se n’adona,  va decidir de tanacr-la en un cofre amb el seu fill i llençar-los al mar. L’arca fou arrastrada per les aigües fins a l’illa de Sèrifos, on un pescador, de nom Dictis, la va trobar i els va acollir a casa seva. Més tard, després que Perseu matés a la Medusa que petrificava amb la mirada i rescatés a Andrómeda, la profecia de l’oracle es va fer realitat.Va partir cap a Argos, però com coneixia la profecia marxar abans a Larisa, on se celebraven uns jocs atlètics. Acrisi hi era per casualitat i Perseu el va matar accidentalment amb la seva javelina, complint la profecia.

Dànae, de Jan Gossaert

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari