Cíbele feta asteroide

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Cíbele és l’asteroide número 65 de la sèrie. Fou descobert a Marsella el 8 de març del 1861 por l’astrònom alemany Ernst Wilhelm Leberecht Tempel. És un dels asteroides més grans del cinturó principal i és de la classe C. S’han detectat petits grans de silicats, aigua-gél i matèria orgànica.

Imatge de l’asteroide Cíbele

El mite de Cíbele:

Cíbele era la principal deessa frígia. Fou una deessa tel·lúrica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge. El seu culte era molt antic, i s’havia iniciat al neolític. Representava, doncs, la terra fèrtil, les coves, les muntanyes, les fortaleses, la natura i als animals. Per això també se’n deia la Mare Terra o la Gran Deessa Mare. Es va casar amb el seu fill Atis i fou la mare del tità Cronos i dels déus de l’Olimp. Amb Zeus engendrà Agdistis. El seu santuari frigi se situava en els boscos del mont Ida, on sembla que les celebracions es feien a l’aire lliure. Els artistes la representaven coronada amb una torre dalt d’un carro estirat per dos lleons, que representen Atalanta i Hipòmenes convertits en lleons per haver profanat  el seu temple.

Font  de Cíbele en el Palau de Linares, Madrid

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Ceres

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Ceres és l’asteroide més gran del sistema solar, orbita a 413 milions de quilòmetres del Sol. Ceres va ser descobert en 1801 per Giusepe Piazzi, un monjo i astrònom fundador de l’Observatori Astronòmic de Palerm. L’asteroide Ceres va ser descobert usant la Llei de Titius-Bode, la qual pot predir la posició dels planetes basant-se en una equació matemàtica segons la seva distància amb el Sol. L’asteroide Ceres és, amb gran diferència, l’asteroide més gran i massiu del cinturó que es troba entre Mart i Júpiter. Té aproximadament la mida de Texas o el que és el mateix 975 quilòmetres per 909 quilòmetres.  Es creu que Ceres conté gel.

Imatge de Ceres

El mite de Ceres:

Ceres, en la mitologia romana, era la deessa de l’agricultura, les collites i la fecunditat. El seu equivalent en la mitologia grega era Demèter.  Ceres era filla de Saturn i d’Ops, germana de Júpiter i mare de Prosèrpina. Va ensenyar els homes l’art de conrear la terra, de sembrar, recollir el blat i elaborar pa, la qual cosa va fer que fos considerada deessa de l’agricultura. El seu germà Júpiter, enamorat de la seva bellesa, va engendrar amb ella Prosèrpina, la Persèfone de la mitologia grega. També Neptú es va enamorar d’ella, i per escapar d’aquest Ceres es va transformar en euga, però el déu es va adonar i es va transformar al seu torn en cavall, essent Ceres la mare del cavall Arió. Ceres era també la patrona d’Enna (Sicília). Segons la llegenda, va pregar a Júpiter que Sicília fos ubicada als cels. El resultat, a causa que l’illa té forma triangular, va ser la constel·lació del Triangle.

Font de Ceres a Aranjuez

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | 1 comentari

L’asteroide Euriclea

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Euriclea és l’asteroide n.º 195. Va ser descobert per  Johann Palisa el 19 d’abril de 1879 des de l’observatori de Pula (Croàcia).

Mite d’Euriclea:

Euriclea és un personatge que apareix a l’Odissea. Filla d’Ops i nascuda a Ítaca, va ser comprada pel rei Laertes per vint bous i es va posar al seu costat com la seva segona esposa. Era la dida d’Ulisses (Odisseu) i de Telèmac i la fidel guardiana de la casa. Quan Odisseu va tornar a Ítaca disfressat de captaire, ella el va reconèixer pel tall causat per un senglar quan era molt jove i estava a punt de revelar la seva identitat a Penèlope quan ell la va amenaçar amb dures paraules per impedir-ho.

Ulisses i Euriclea,de Christian Gottlob Heyne

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Calipso feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Calipso és l’asteroide núm. 53 de la sèrie, descobert a Dusseldorf per en  Karl Theodor Robert Luther, el 4 d’abril del 1858. És un asteroide llarg i molt fosc del cinturó principal.

Imatge de l’asteroide Calipso

El mite de Calipso:

Calipso era una nimfa illa d’Atles i Plèione que vivia a la part occidental de la Mediterrània. Quan Ulisses, que es trobava a la deriva després de naufragar el seu vaixell, va arribar a l’illa d’Ogígia, Calipso el va allotjar a la seva cova, donant-li menjar, beguda i el seu propi llit. El va retenir així durant set anys i va tenir dos fills amb ell. Calipso va intentar que Ulisses oblidés la seva vida anterior, i li va oferir la immortalitat i la joventut eterna si es quedava amb ella. Però l’heroi es va cansar d’ella i va començar a enyorar la seva dona Penèlope.

Veient aquesta situació, Atena va intervenir i va demanar a Zeus que ordenés a Calipso que deixés marxar Ulisses. Zeus hi va enviar el seu missatger Hermes i Calipso, veient que no tenia més opció que obeir, li va donar material i vitualles perquè es construís un rai i continués el seu viatge. Ulisses es va acomiadar d’ell i va salpar. Algunes llegendes expliquen que Calipso va acabar morint de pena.

Quadre “Odisseu i Calipso”  de Arnold Böcklin

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Eunomia feta asteroide!

Publicat el 28 març 2013 per balart.andrea0920

Eunomia és l’asteroide num. 15. Va ser descobert per l’astrònom italià Annibale de Gasparis des de Nàpols el 29 de juliol de 1851. Aquest asteroide forma una petita família en la regió central del cinturó principal d’asteroides.

Òrbita de l’asteroide Eunomia

Mite d’Eunomia:

Eunomia era la deessa de la llei i la legislació. Se la consideraba una de les Hores. Era filla de Zeus i Temis. En la mitologia romana se l’anomena Disciplina. Les Hores eren les tres deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida. Hi hagueren dues generacions d’Hores. La primera la formaven: Tàl·late, la deessa de la primavera; Auxesia, era l’encarregada de fer créixer les plantes i Carpo, o Xarpo, era l’encarregada de la temporada de la sega i la collita. La segona generació (a la qual pertanty Eunomia) la formaven: Eunomia, era la deessa de la llei i la legislació; Dice, la deessa de la justícia moral i Irene era la personificació de la pau.

Les hores envoltant Apol·lo, de Georg Friedrich Kersting

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’asteroide Atalanta

Publicat el 28 març 2013 per balart-irina1120

Atalanta és l’asteroide núm. 36 de la sèrie. Fou descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt el 5 d’octubre del 1855 des de París.

Imatge de l’asteroide Atalanta

El mite d’Atalanta:

El seu pare, que no desitjava tenir una nena, l’abandonà al mig d’un bosc situat al mont Parteni, on va ser criada per una óssa fins que uns caçadors la trobaren i s’encarregaren d’educar-la. De gran, va participar en la cacera del senglar de Calidó, al qual va ferir abans que ningú, i per això Melèagre, un cop morta la bèstia, n’hi oferí el cap i la pell. Com a dona es va enfrontar a molts perills, com quan dos centaures van voler violar-la, però va poder defensar-se gràcies a les seves inigualables habilitats i va matar els centaures amb les seves fletxes. Una altra aparició seva va ser en els jocs fúnebres organitzats en nom de Pèlias on va obtenir el premi després de vèncer Peleu. Per fidelitat a Àrtemis, volia mantenir-se verge, però, assetjada pels pretendents, va decidir que es casaria amb aquell que la pogués vèncer en una cursa, i qui no ho aconseguís seria executat.

Atalanta vencia sempre, fins que Hipòmenes, un dels pretendents, implorà l’ajuda d’Afrodita. La deessa li donà tres pomes d’or procedents del Jardí de les Hespèrides, i així quan la noia se li avançava, només n’havia de llançar una fora de pista i, mentre ella s’entretenia a collir-la, ell podia agafar avantatge. Ho va fer tres vegades, i així va arribar el primer a la meta. Però Hipòmenes s’havia oblidat de fer el sacrifici a Afrodita en agraïment a l’ajuda rebuda, i la deessa els féu venir una passió irresistible quan eren al santuari de Cíbele, la qual, per castigar aquella profanació, els transformà en lleons. Atalanta va donar a llum un fill que va participar en la primera expedició dels set contra Tebas. Ella va ser l’única dona que va participar el viatge dels Argonautes.

Estàtua d’Atalanta per Pierre Lepautre en el Museu del Louvre

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari