Calipso és l’asteroide núm. 53 de la sèrie, descobert a Dusseldorf per en Karl Theodor Robert Luther, el 4 d’abril del 1858. És un asteroide llarg i molt fosc del cinturó principal.
El mite de Calipso:
Calipso era una nimfa illa d’Atles i Plèione que vivia a la part occidental de la Mediterrània. Quan Ulisses, que es trobava a la deriva després de naufragar el seu vaixell, va arribar a l’illa d’Ogígia, Calipso el va allotjar a la seva cova, donant-li menjar, beguda i el seu propi llit. El va retenir així durant set anys i va tenir dos fills amb ell. Calipso va intentar que Ulisses oblidés la seva vida anterior, i li va oferir la immortalitat i la joventut eterna si es quedava amb ella. Però l’heroi es va cansar d’ella i va començar a enyorar la seva dona Penèlope.
Veient aquesta situació, Atena va intervenir i va demanar a Zeus que ordenés a Calipso que deixés marxar Ulisses. Zeus hi va enviar el seu missatger Hermes i Calipso, veient que no tenia més opció que obeir, li va donar material i vitualles perquè es construís un rai i continués el seu viatge. Ulisses es va acomiadar d’ell i va salpar. Algunes llegendes expliquen que Calipso va acabar morint de pena.
Quadre “Odisseu i Calipso” de Arnold Böcklin
APOD